Tots els episodis · 1993

13 episodis disponibles

episodis

13 episodis

Arxiu Sonor 1993
25 de nov. del 1993
1'
Èxit dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona
Crònica de la diada castellera L'actuació de la colla dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau ha destacat per l’execució d’un castell de gran solidesa. La narració recull el moment d'angoixa i la posterior celebració durant la consecució de la seva estructura. L'anàlisi de la diada Estructura realitzada: S'ha assolit el 5 de 7, una construcció que requereix una gran coordinació entre la pinya, el tronc i el pom de dalt. Moments clau: L'aixecador s'ha col·locat correctament als dos pilars. L'enxaneta ha fet l'aleta amb seguretat. El castell s'ha considerat carregat i posteriorment descarregat amb èxit. Dinàmica del descarregament La part final de l'execució ha estat marcada pel descens ordenat de les estructures que formen el 5: 1. Els dos pilars baixen amb més celeritat que l'estructura del tres. 2. Mentre els quarts del tres baixaven, els terços ja finalitzaven la seva part. "5 de 7, carregat i, i, i descarregat podria ser pels castellers de Sant Pere i Sant Pau." L'ambient a la plaça ha estat d'eufòria total i grans aplaudiments retransmesos pel micròfon de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor 1993
25 de nov. del 1993
0'
La Colla Jove de Tarragona carrega el 4 de 9 amb folre
Crònica de la diada castellera En una jornada plena d'emocions, la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha aconseguit un gran repte en la seva actuació. El castell ha mostrat una gran estabilitat inicial amb la Canària (l'enxaneta) a dalt de tot de l'estructura. Desenvolupament de la construcció L'ascens: El castell ha pujat amb seguretat malgrat l'exigència de la construcció. L'aleta: S'ha confirmat que la Canària ha coronat el castell amb èxit, arribant al punt més alt. El resultat: Finalment, el 4 de 9 ha quedat carregat, però malauradament no s'ha pogut completar la descàrrega total de l'estructura. "Aquest 4 de 9 no s'ha pogut descarregar, però s'ha fet, escoltin el 4 de 9." L'ambient ha estat marcat per la intensitat i el suport del públic i la colla, que han celebrat haver assolit la fita de carregar un dels castells de gamma extra més emblemàtics.
Arxiu Sonor 1993
8 d’oct. del 1993
17'
Debat sobre el comerç i la indigència a Tarragona
Anàlisi del dinamisme comercial i la problemàtica social a Tarragona El text recull una tertúlia on s'analitzen dos focus principals: la comparativa entre el model econòmic de Reus i Tarragona, i la preocupació creixent per la presència d'indigents al centre històric. Competitivitat i model comercial Els interlocutors debaten sobre la manca d'iniciativa a Tarragona en comparació amb Reus i altres zones com Miami o Torredembarra. Es destaquen els següents punts: * Manca de reciclatge professional: S'observa que a Reus hi ha una cultura constant de formació i cursets (Càmera de Comerç, club de màrqueting) que a Tarragona sembla inexistent. * L'impacte de les grans superfícies: Es discuteix la creació d'un nou hipermercat i el seu accés. Es critica que els botiguers locals sovint esperen el client de forma passiva, mentre que les grans superfícies participen activament en fires i estan al dia de les tendències. * Tarannà històric: Es suggereix que la mentalitat tarragonina ha estat més reposada degut al passat vinculat als militars, els capellans i la industrialització de grans multinacionals que donaven la feina ja feta. Problemàtica social i seguretat a la Part Alta La segona part de la conversa se centra en l'augment de persones que dormen al carrer i el seu impacte en la convivència: * Degradació de l'espai públic: Es denuncien problemes d'higiene i olors a la Plaça de la Font i els porxos de la Part Alta. * Diferenciació de perfils: Es distingeix entre l'indigent que genera molèsties i personatges pintorescs com el músic que toca el saxo, el qual rep una valoració més positiva. * Crítica a l'administració: Els tertulians demanen solucions individuals i més implicació de les autoritats (Ajuntament o Generalitat) per tractar problemes d'arrel com l'alcoholisme o la drogoaddicció. "La gana fa pensar molt... o la necessitat. A Tarragona hem fet un negoci i ens hi hem quedat, però avui en dia això ja no serveix."
Arxiu Sonor 1993
8 d’oct. del 1993
0'
Intercanvis Escolars Interfamiliars Estiu 1993
Programa d'Intercanvis Internacionals L'Ajuntament de Tarragona presenta el programa d'intercanvis escolars interfamiliars per a l'estiu de l'any 1993. Aquesta iniciativa està dissenyada per fomentar la convivència i l'aprenentatge cultural entre joves tarragonins i ciutats europees. Destinacions i Requisits El programa inclou tres destinacions principals a Europa: * Avignon (França) * Orleans (França) * Klagenfurt (Àustria) Poden participar-hi tots els joves d'edats compreses entre els 14 i els 18 anys. L'objectiu és oferir una experiència immersiva dins l'entorn de famílies locals a les ciutats d'acollida. Informació i Contacte Per a totes aquelles persones interessades a formalitzar la inscripció o demanar més detalls sobre el procés, s'han de dirigir a: "Ajuntament de Tarragona, àrea de relacions ciutadanes, a la plaça de la Font, número 1." És una oportunitat única per viure un estiu internacional i estrènyer vincles amb ciutats agermanades o col·laboradores.
Arxiu Sonor 1993
8 d’oct. del 1993
29'
Especial Eleccions 1993: Entrevista a Jaume Renyer (ERC)
Context Electoral i Representació de Mitjans L'episodi se centra en la figura de Jaume Renyer, cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona a les eleccions generals de 1993. Renyer denuncia l'exclusió del seu partit dels debats a la televisió pública catalana, criticant que s'hagin seguit criteris de representativitat espanyols en lloc dels del Parlament de Catalunya, on ERC era la tercera força. Expectatives i Ascens Nacionalista • Renyer destaca un canvi en el comportament electoral a Tarragona, on les forces nacionalistes podrien sumar per primer cop més del 51% dels vots. • S'observa una pujada del vot jove tant a ERC com a Convergència i Unió (CiU). • El candidat descriu el declivi de l'esquerra vinculada a partits d'àmbit estatal (PSC i Iniciativa). Infraestructures i Problemàtica de l'Aigua El Trasvasament de l'Ebre ERC es posiciona radicalment en contra del trasvasament de l'Ebre cap a Barcelona o altres zones de l'Estat. Renyer defensa que: "Catalunya quedarà totalment descompensada si el trasvasament es fa." Critica el vistiplau donat pel PSC i CiU i reclama que el Parlament de Catalunya tingui la capacitat de decisió final sobre els recursos hidràulics propis. Desenvolupament de les Terres de l'Ebre Respecte a la creació de l'Institut de Desenvolupament de les Terres de l'Ebre, el candidat es mostra escèptic si aquest no disposa de capacitat executiva i recursos reals, tement que sigui un organisme buit com els precedents. Projecte Polític: El Concert Econòmic i la Independència • Concert Econòmic: Defensa un model on els impostos es recaptin íntegrament a Catalunya per poder finançar la reconversió de sectors com l'agricultura i la pesca. • Paper a Madrid: Defineix els diputats d'ERC com a ambaixadors que van a defensar els interessos catalans mentre el 70% de les decisions bàsiques es prenguin fora del país. • Independència: Reivindica un Estat propi dins d'una Europa democràtica, comparant la situació amb els processos de reestructuració a Itàlia i Bèlgica. Polítiques Sectorials • Agricultura: Proposta de plans de conreus viables i protecció de l'avellana davant la competència externa. • Energia: Aposta per l'abandó progressiu de l'energia nuclear i la seva substitució per energies renovables.
Arxiu Sonor 1993
6 d’oct. del 1993
30'
Especial Eleccions Generals 1993: Iniciativa per Catalunya
Introducció i Context Electoral El programa presenta un espai especial dedicat a les Eleccions Generals de 1993, produït per les emissores municipals de Catalunya (EMUC) i Tarragona. L'objectiu és oferir un seguiment exhaustiu de la campanya, amb entrevistes als principals candidats de les diverses formacions polítiques, tant a escala nacional com de la demarcació de Tarragona. Candidatures d'Iniciativa per Catalunya (IC) Joan Sabater, cap de llista pel Congrés dels Diputats a Tarragona, presenta una llista que defineix com a equilibrada territorialment i representativa de diversos sectors professionals: • Congrés: Inclou figures com Dionísio de la Varga, Toni Oliac, Elisabet Hutingford, Ramon Margalef i Salvador Taverna. • Senat: Compta amb Álvar Arassa, Isai Jordà i Àngel Martínez. Els Tres Eixos del Programa: Les "Tres E" Sabater detalla la proposta política d'IC basada en tres pilars fonamentals: 1. Economia i Treball L'entrevistat critica durament el model neoliberal del govern del PSOE, qualificant-lo de fracàs. Les propostes d'IC se centren en: • Priorització del factor treball i la creació d'ocupació estable davant l'especulació. • Pla especial per a la petita i mitjana empresa (PIME). • Repartiment del treball mitjançant la reducció de la jornada laboral per combatre l'atur estructural. 2. Ètica i Transparència Davant els escàndols de corrupció de l'època (com els casos Filesa, Naseiro o Casinos), IC es presenta com una alternativa compromesa amb l'honestedat. "Si un patrimoni important tenia l'esquerra, era precisament el patrimoni de l'honestedat i la transparència." 3. Ecologia Sostenible Es proposa un model de creixement sostenible que respecti l'equilibri mediambiental: • Energia: Convertir la moratòria nuclear en indefinida i apostar per energies netes i renovables. • Aigua: Oposició frontal al Pla Hidrològic Nacional per defensar els recursos de les comarques de l'Ebre, proposant alternatives com el reciclatge d'aigües i desatinitzadores. Model d'Estat i Catalunya IC defensa una veu pròpia de Catalunya a Madrid amb un enfocament nacionalista d'esquerres: • Reconeixement del dret a l'autodeterminació. • Proposta d'un Estat Federal en el marc d'una Europa federal. • Reivindicació d'un concert econòmic solidari per a Catalunya per recaptar els seus propis impostos.
Arxiu Sonor 1993
6 d’oct. del 1993
18'
Debat sobre la Sardana, tradicions i drets humans
Anàlisi de la situació de la Sardana i les tradicions catalanes El debat s'inicia amb una reflexió sobre la rebifalla general de les tradicions a Catalunya, contrastant-ho amb una percepció de pèrdua de força de la Sardana. S'expliquen els canvis tècnics proposats per fer-la més amena, com la modificació del nombre de tirades per adaptar-la als temps moderns sense perdre la seva essència. Els reptes econòmics del món sardanista Es destaca que mantenir colles sardanistes és extremadament car a causa de: * Les despeses de desplaçament per a concursos nacionals. * Les subvencions insuficients (se citen exemples de 5.000 pessetes que no cobreixen ni el viatge). * L'alt cost que suposa per a les famílies amb fills en edat de ballar. Reflexió sociològica sobre la crisi i els valors Els interlocutors debaten si l'increment de la participació en tradicions es deu a la crisi econòmica. Se suggereix que quan la gent no té mobilitat per anar de vacances (com anar a la neu), es queda al poble i participa més en els actes locals. També es parla d'una possible crisi de valors que empeny la societat a buscar refugi en la identitat i la tradició. Crítica a la pena de mort als Estats Units El programa pren un gir tràgic per denunciar el cas d'un jove que serà executat a Texas per un delicte comès quan era menor d'edat (17 anys). "És una nota una mica trista, però val la pena que ho sàpiguem... fa vergonya que un país que va al capdavant continuï aplicant la pena de mort a menors." Es critiquen aspectes com: * La discriminació racial en el sistema judicial. * La manca d'una defensa d'ofici digna per als pobres. * L'angoixa de passar 12 anys esperant l'execució al corredor de la mort. Agermanament entre Tarragona i Reus Finalment, es comenta un fet històric: l'agermanament entre el Gremi de Pagesos de Sant Isidre de Tarragona i el de Santa Llúcia de Reus. Es descriu com un acte emotiu que busca estrènyer vincles amistosos entre les dues ciutats tarragonines. També es fa una breu menció als projectes de cooperació de Mans Unides a l'Àfrica i l'Àsia.
Arxiu Sonor 1993
16 de juny del 1993
26'
Recull de Salutacions de Bona Nit al Podcast
Anàlisi de la Sessió de Benvinguda L'episodi d'avui presenta una estructura inusual centrada exclusivament en la repetició sistemàtica d'una salutació cordial. Al llarg de la gravació, s'emfatitza la importància de la cortesia i el protocol en les interaccions nocturnes. Dinàmica de la Conversa • La interacció es manté constant amb la frase Bona nit. • Es detecta una voluntat d'establir un clima de proximitat amb l'audiència. • El to de la veu suggereix una intenció relaxant i pausada. "Bona nit" L'ús recurrent de la salutació serveix com a fil conductor de tot l'episodi, creant un bucle de comunicació minimalista que evita qualsevol altra temàtica complexa per centrar-se en el pur acte de saludar i acomiadar la jornada.
Arxiu Sonor 1993
15 de juny del 1993
29'
1993-00-00 ELECCIONS GENERALS. CANDIDATS
Diagnòstic de la Situació Econòmica L'episodi compta amb la participació d'Enric Olivera, candidat del Partit Popular al Congrés per Tarragona, qui presenta una visió crítica del govern socialista. El debat se centra en la pèrdua de poder adquisitiu, les tres devaluacions de la pesseta en nou mesos i el tancament progressiu de negocis. Comerç, PIME i Atur Olivera subratlla que el comerç i la petita i mitjana empresa són els veritables motors de riquesa del país, però se senten abandonats per l'administració. Segons el candidat: • Hi ha un excés de pressió fiscal (IAE i mòduls). • Es generen gairebé 3.000 aturats diaris. • El programa del PP inclou més de 2.000 pàgines centrades en la creació d'ocupació. Energia i Sector Primari Debat sobre el Model Energètic Es discuteix la moratòria nuclear. Encara que cap central és "agradable", Olivera defensa un equilibri per no dependre exclusivament de l'estranger. Considera que és més perillós tenir una central aturada que en funcionament, sempre prioritzant la seguretat absoluta. Crisi a la Pagesia El sector agrari ha patit una pèrdua de 800.000 agricultors en una dècada. El PP proposa: • Exempció d'impostos per a herències de negocis fins a 50 milions de pessetes. • Ajuts a nous agricultors amb plans de producció basats en estudis de la terra. Nacionalisme, Llengua i Pactes Post-electorals Sobre la normalització lingüística, Olivera (que es defineix com a català i espanyol) es mostra favorable al respecte per les llengües de l'Estat i accepta l'ús del català al Senat com un gest de convivència i tradició europea. "Un país que no genera llocs de treball, sinó que genera atur, no és un país amb futur." Finalment, el candidat es mostra optimista sobre la victòria del 6 de juny, defensant un model de centre-dreta renovador similar als governs europeus més eficients.
Arxiu Sonor 1993
15 de juny del 1993
2'
La lectura com a refugi i plaer en la soledat infantil
Reflexions sobre la Diada i el futur de la lectura El diàleg comença amb una reflexió sobre la massificació de les festes populars, concretament la diada de Sant Jordi a la Rambla, i com la concentració de gent dificulta gaudir de les parades de llibres. Tanmateix, s'observa amb esperança la gran quantitat de canalla i grups escolars que passegen, suggerint un possible relleu generacional en l'hàbit lector. El llibre com a eina contra la soledat Un dels interlocutors exposa una teoria interessant sobre com els canvis en l'estructura familiar influeixen en la lectura: El nucli familiar actual: Les famílies acostumen a tenir només un o dos fills, fet que genera una major sensació de soledat en els infants. El descobriment del plaer solitari: Es defineix la lectura com una de les poques activitats que produeix un plaer individual real, comparable a molt poques altres experiències que es poden gaudir en solitari. L'habitació com a refugi: Es descriu l'habitació del nen com la seva cova personal, on el llibre esdevé el company ideal. L'exemple dels Hollister L'interlocutor narra l'experiència personal de la seva filla, qui ha descobert Recentment a la biblioteca pública la col·lecció de Els Hollister: "Ha descobert el llibre com un dels plaers en els quals ella pot disfrutar dintre de la seva habitació, que és la seva possiblement la seva cova." Aquest interès sobtat ha convertit la visita setmanal a la biblioteca en una rutina imprescindible, reforçant la tesi que el llibre és un refugi fonamental en una societat on la soledat individual és cada vegada més present.
Arxiu Sonor 1993
1 de març del 1993
1h 3min
La Colla Jove de Tarragona assoleix l'històric 4 de 9 amb folre
Una Jornada Històrica per a Tarragona El 26 de setembre de 1993 ha passat als annals de la història castellera de Tarragona. En una diada extraordinària celebrada a la plaça de la Font, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha aconseguit carregar, per primera vegada en la història de la ciutat, el 4 de 9 amb folre. Detalls de la Gesta • Després de dos intents desmuntats a causa de la complexitat del folre i el nerviosisme inicial, la colla ha mostrat una gran determinació. • L'execució ha estat precisa, amb una pinya i un folre de prop de 60 persones que han hagut de treballar al límit. • L'ascensió de la canalla ha estat ràpida i decidida, coronant la construcció davant l'eufòria col·lectiva. Impacte en el Món Casteller "Això no ha estat fruit de la sort, ha estat fruit del treball d'aquests homes que han lluitat per entrar al club de les colles de nou." Amb aquest èxit, la Colla Jove s'uneix al club selecte de les colles de nou, on ja figuren les colles de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. Aquest fet trenca amb l'històric domini vallenc i posiciona Tarragona com una plaça de primer nivell. Valoracions Tècniques i Socials • L'equip del castell: S'han destacat noms propis com els baixos (Gómez, Goyo, Tino i Anton) i la canalla (Mònica, Jonathan, Montse i Maria). • Convidats d'honor: Representants de l'Ajuntament com Joan Miquel Nadal (senyor Moster en la locució) han expressat la transcendència institucional d'aquesta fita per a la ciutat. • El paper de la canalla: S'ha subratllat la importància del paper femení en els pisos superiors, un canvi significatiu respecte a les tradicions del segle passat.
Arxiu Sonor 1993
4 de febr. del 1993
27'
Entrevista electoral amb Xavier Sabaté (PSC), eleccions 1993
El paper del Congrés i el Senat en la democràcia Xavier Sabaté explica el seu canvi de cambra, passant del Senat al Congrés de Diputats. Destaca que mentre el Congrés és la cambra legislativa de primera lectura, el Senat té una funció de segona lectura i una vocació territorial. La normalització lingüística a les cambres • Sabaté recorda amb perspectiva els seus inicis a Madrid fa 15 anys, on parlar de normalització lingüística era rebut amb hostilitat. • Defineix com a "revolucionari" que s'hagi permès, encara que sigui per un dia, l'ús de totes les llengües oficials de l'estat al Senat. Balanç de deu anys de govern socialista L'entrevistat defensa la gestió del govern de Felipe González posant èmfasi en diversos pilars: • Creixement econòmic: Espanya va créixer un 30% del PIB, per sobre de la mitjana europea. • Estat del Benestar: Es destaca la universalització de les pensions, la sanitat i l'educació. • Estabilitat democràtica: La consolidació del sistema després de l'intent de cop d'estat de 1982 i el tancament del mapa autonòmic. Perspectives econòmiques i territorials Davant la crisi internacional de 1993, Sabaté es mostra optimista degut a la millora de les infraestructures i la preparació de la joventut. A nivell local, proposa: • Potenciar el triangle Tarragona-Reus-Valls. • Inversions a les Terres de l'Ebre per combatre el seu retard històric. Dialèctica electoral i pactes post-electorals Sabaté critica l'ambigüitat de Convergència i Unió (CiU) respecte a qui donarà suport després del 6 de juny: "Votar Convergència és com tirar una moneda a l'aire; el ciutadà no pot donar un xec en blanc sense saber si el seu vot servirà per fer president Aznar o González."
Arxiu Sonor 1993
19 de gen. del 1993
16'
Gabriel Mas, nou primer secretari del PSC a Tarragona
Gabriel Mas assumeix el lideratge del PSC a Tarragona L'entrevista presenta Gabriel Mas com el nou primer secretari de l'agrupació local del PSC, després d'unes eleccions internes on va obtenir el 70% dels vots. Mas destaca la vitalitat del partit i la importància de la participació de la militància en aquest procés democràtic. Claus de la nova etapa política Unitat interna: Tot i l'existència d'una candidatura crítica encapçalada per Sergi Xirinax, Mas es compromet a ser el secretari de tots els militants, integrant les demandes de canvi de tarannà. Obertura a la societat: L'estratègia principal serà obrir el partit a entitats, col·lectius i moviments progressistes per generar un projecte atractiu per a la ciutat. Objectiu 1995: El repte fonamental és recuperar l'alcaldia de Tarragona en les properes eleccions municipals, reafirmant Josep Anton Burgessé com el candidat oficial. Relació amb el govern municipal El nou secretari defineix la línia de l'oposició com una combinació de rigor i construcció: "No es tracta de posar pals a les rodes, sinó de ser una alternativa responsable que prioritzi els interessos de la ciutat per sobre dels partidistes." Estructura i prioritats socials La nova executiva s'organitza en quatre macroàrees, amb un focus especial en la solidaritat i l'atenció social. L'objectiu és reduir les desigualtats mitjançant una gestió justa dels recursos públics i una millora de la tresoreria municipal.