Tots els episodis · 1995

15 episodis disponibles

episodis

15 episodis

Arxiu Sonor 1995
23 de des. del 1995
1h 35min
Debat electoral de Tarragona: Eleccions al Parlament 1999
Balanç de la Legislatura i Gestió del Govern L'episodi se centra en el debat entre els caps de llista per la demarcació de Tarragona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. El candidat de Convergència i Unió (CiU), Joan Maria Pujals, defensa la gestió del govern destacant la inversió del 12% del pressupost a la demarcació i projectes emblemàtics com Port Aventura o la navegabilitat de l'Ebre. Crítiques de l'oposició L'oposició, representada pels socialistes (PSC), Esquerra Republicana (ERC), el Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya (ICV), presenta una visió més crítica: • El PSC denuncia l'escassa activitat legislativa i el poc ús que el govern fa del Parlament. • ERC reclama una tasca de diputat més propera al territori i critica el centralisme. • El PP posa el focus en la corrupció, citant casos com el de l'Institut Català de Finances o el cas Roma. • ICV remarca que, tot i que l'economia creix, ho fa de forma desequilibrada, perjudicant les rendes de comarques com el Priorat o la Terra Alta. Ensenyament: El Mapa Escolar i la Reforma Educativa Es discuteix àmpliament l'aplicació de la LOGSE i el nou mapa escolar. • El govern defensa l'allargament de l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys i la creació de zones escolars rurals. • L'oposició posa de manifest la manca de regulació dels mòduls de garantia social i la dependència de les lleis estatals. • Es reclama una major inversió per evitar la presència de barracons i per millorar la formació d'adults. Reequilibri Territorial i Comunicacions El debat finalitza amb els models de país i la gestió del territori: • Es qüestiona l'eficàcia dels Consells Comarcals per la seva falta de pressupost real. • Apareix el polèmic tema de la gestió de l'aigua i el rebuig al transvasament de l'Ebre cap a Barcelona. "Les eleccions són un dret i un deure de tots els ciutadans per expressar en quina força política confien la responsabilitat de governar el país."
Arxiu Sonor 1995
25 de nov. del 1995
1'
El drama del Nàstic i el miracle de la Gramenet
L'ascens i la caiguda emocional al Nou Estadi La jornada futbolística es viu amb una intensitat extrema al Nou Estadi de Tarragona. Tot i que el Nàstic ha realitzat la seva feina golejant per 5 a 0, el seu futur no depèn d'ell mateix, sinó del que succeeixi al camp de la Gramenet. Cronologia del patiment El cop de Totó: Un gol inicial de Totó s'ha sentit com una "punyalada a l'esquena", enviant provisionalment el Nàstic a la Tercera Divisió. L'esperança a Can Peixauet: Tota l'atenció de Tarragona Ràdio i dels aficionats es trasllada a Santa Coloma de Gramenet, on es disputa el duel entre la Gramenet i el Múrcia. El miracle de Cristóbal: Al minut 37 de la segona part, un xut potent de Cristóbal des de fora de l'àrea iguala el marcador per a la Gramenet. Conseqüències immediates Amb aquest empat agònic, la situació canvia radicalment per al conjunt grana: S'evita el descens directe a la Tercera Divisió. L'equip tarragoní es col·loca en zona de promoció, mantenint vives les esperances de salvació. L'afició, que començava a abandonar l'estadi, s'atura per celebrar un resultat extern que és vital. "Ha arribat el miracle! Finalment ha arribat el miracle!"
Arxiu Sonor 1995
25 de nov. del 1995
0'
El Nàstic marca un gol decisiu en els darrers minuts
La bogeria del gol al Nou Estadi En un final de lliga trepidant, la retransmissió de Tarragona Ràdio ha capturat el moment de màxima tensió on el Nàstic de Tarragona cercava la victòria a la desesperada. Després d'una jugada plena d'imprevistos, l'equip grana ha aconseguit perforar la porteria contrària. Cronologia de la jugada Recuperació clau: Héctor Besora recupera la pilota tot i una relliscada inicial. Combinació a l'àrea: Jugada col·lectiva amb Santi Pou, que ha permès mantenir la pressió ofensiva. El xut al pal: Besora ha engaltat un xut que ha picat directament al fusta, generant un instant de suspens. Rematada final: Àngel Oribe ha aprofitat el rebot per marcar el gol de la victòria. Reacció a l'estadi L'eufòria ha estat total quan faltaven només 4 minuts per acabar el partit: "Els aficionats del Nàstic s'han anat a la gespa, ha arribat el gol del Nàstic." L'anotació d'Oribe ha desfermat una invasió de camp pacífica per part dels seguidors, celebrant un gol que pot ser determinant per al desenllaç de la competició.
Arxiu Sonor 1995
10 de març del 1995
1h 36min
Debat sobre el Deute Municipal a l'Ajuntament de Tarragona
Situació Econòmica i de l'Endeutament L'episodi recull una sessió plenària extraordinària monogràfica centrada en la delicada situació financera de l'Ajuntament de Tarragona l'any 1995. El debat s'inicia amb una forta discrepància sobre les xifres reals del deute, que oscil·len segons l'interlocutor entre els 16.000 i els 20.000 milions de pessetes. Crítiques de l'Oposició Els portaveus de l'oposició (Dolors Comas, Ballbé i Sánchez Camins) coincideixen en diversos punts clau: • La mala gestió estructural: Argumenten que s'ha gastat sistemàticament més del que s'ingressava. • Electoralisme: Acusen l'equip de govern de Convergència i Unió (CiU) de realitzar inversions "de campanar" i despeses supèrflues per guanyar vots. • Falta de transparència: Es denuncia l'existència de factures als calaixos sense consignació pressupostària i la dificultat per accedir a la informació oficial. • Prioritats desateses: Es critica que s'hagi rejovenit el centre de la ciutat mentre barris perifèrics pateixen mancances en il·luminació, clavegueram i seguretat. Defensa de l'Equip de Govern L'equip de govern, representat per Lluís Badia i Santi Pallàs, defensa la seva gestió basant-se en: • La transformació de la ciutat: Segons ells, l'endeutament és el reflex d'una Tarragona que ha millorat radicalment la seva qualitat de vida i infraestructures. • Comparativa favorable: Garanteixen que la pressió fiscal a Tarragona és de les més baixes de Catalunya i que altres capitals espanyoles tenen deutes molt superiors. • Dignificació del personal: Atribueixen part de l'augment de la despesa ordinària a la millora de les condicions laborals dels funcionaris municipals. "No neguem les evidències: una part de Tarragona està més maca, però les inversions no han contribuït a vertebrar la ciutat, sinó a diferenciar encara més unes zones de les altres." Pla de Sanejament i Futur El debat conclou amb la necessitat imminent d'aprovar un Pla de Sanejament per sotiar el col·lapse financer. L'oposició avisa que aquest pla suposarà un esforç fiscal per als ciutadans i una possible retallada de serveis, mentre que el govern ho veu com una eina de gestió necessària per continuar progressant.
Arxiu Sonor 1995
10 de febr. del 1995
35'
Inauguració del Teatre Metropol de Tarragona
Acte d'Inauguració del Teatre Metropol L'acte celebra la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona el 10 de març de 1995, després d'un complex procés de rehabilitació. L'esdeveniment és conduït per membres del grup Trono Villegas i reuneix representants institucionals i de la societat civil per homenatjar la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Intervencions Principals • L'herència de Jujol: Agustí Domènec, president del Col·legi d'Arquitectes, destaca el procés de recuperació de l'obra jujoliana, que havia romàs oculta sota capes de pintura i guix durant dècades. • Perspectiva Històrica: Pere Fort, en representació del Patronat Obrer, recorda els orígens de l'edifici l'any 1908 com un espai de cultura per a la classe treballadora i les escoles que hi havia al recinte. • El Projecte Arquitectònic: Àngel Fernández i l'alcalde Joan Miquel Nadal emfatitzen la dificultat tècnica de la reforma, dirigida per l'arquitecte Josep Llinàs, per adaptar un edifici modernista als requeriments tècnics actuals sense perdre la seva essència. El Teatre com a Símbol de Ciutat L'alcalde Nadal defineix el teatre com un eix del tarragonisme, comparant l'experiència d'entrar-hi amb un viatge marítim pel Mediterrani, tal com va idear Jujol: "Jujol va fer un teatre tarragoní, especialment i diferenciadament tarragoní; el Metropol és la ciutat mateixa." Cloenda Simbòlica L'acte finalitza amb una acció original en què el públic participa activament en la inauguració obrint un opuscle blau en el moment que s'alça el taló, donant pas a l'actuació del veterà comunicador Josep Maria Terrassa.
Arxiu Sonor 1995
21 de gen. del 1995
15'
Entrevista a Josep Curtó: Propostes del PP per Tarragona
Balanç de la Legislatura i Crítica Institucional Josep Curtó, cap de llista del Partit Popular per Tarragona, inicia l'entrevista amb una valoració molt crítica de l'anterior legislatura al Parlament de Catalunya. Centra els seus atacs en la figura del llavors president de la Cambra, el senyor Chicoy, a qui acusa de: * Manca de professionalitat i serietat. * Afavorir sistemàticament el grup de Convergència. * Perjudicar els grups de l'oposició, trencant el prestigi de la institució. A més, lamenta que la legislatura estigués marcada per constants comissions d'investigació derivades de presumptes casos de corrupció i tràfic d'influències en el govern de Jordi Pujol. La Lluita contra la Corrupció i l'Atur Curtó justifica la seva contundència contra la corrupció com una qüestió de justícia social, especialment en un context de crisi econòmica. Segons el candidat, és intolerable que existeixin trames de corrupció mentre: * Més de 150.000 famílies a Catalunya tenen tots els seus membres a l'atur. * Les empreses i els treballadors passen dificultats extremes per arribar a final de mes. "Mentre jo tingui la veu i la paraula al Parlament de Catalunya, encara que hagi de quedar-me sol, denunciaré la corrupció." Desequilibri Territorial i Model Econòmic Pel que fa a les comarques tarragonines, Curtó denuncia un greu desequilibri territorial. Acusa el govern de la Generalitat de prioritzar les inversions a Barcelona per rèdit electoral, deixant zones com la Terra Alta, el Priorat o la Conca de Barberà en una situació de depressió econòmica. Les seves propostes es basen en: 1. Reequilibri territorial real, més enllà dels plans que es queden "als calaixos". 2. Descentralització de serveis, com la Universitat Rovira i Virgili, per evitar el desplaçament forçat dels joves. 3. Foment de la indústria i l'agricultura per frenar l'augment de l'atur, que xifra en 38.000 persones a la província.
Arxiu Sonor 1995
21 de gen. del 1995
15'
Entrevista a Víctor Jimeno d'ICV per Tarragona
Balanç de la Legislatura i Crítica Política Víctor Jimeno, cap de llista d'Iniciativa per Catalunya els Verds (ICV) per Tarragona, realitza un balanç negatiu de la legislatura al Parlament de Catalunya. Segons Jimeno, el govern de Convergència i Unió (CiU) ha patit una paràlisi legislativa marcada pels casos de corrupció (com el cas Culler o el cas Roma) i un interès excessiu en la política madrilenya en detriment de la catalana. "S'ha seguit menystenyint el president la tasca parlamentària i el debat parlamentari; és una burla sobre els problemes reals del país." Seguretat Industrial i el Pla SECTA Un dels punts centrals de la seva tasca ha estat la seguretat a l'entorn de la indústria química de Tarragona. Jimeno denuncia les mancances del Pla SECTA: Falta d'operativitat: El pla encara no garanteix la seguretat real dels veïns. Desinformació: La ciutadania no sap com actuar en cas d'accident. Supervitat d'interessos: Crítica a la priorització dels beneficis econòmics per sobre de la salut pública. Desequilibri Territorial i Món Rural El candidat posa èmfasi en la despoblació i l'empobriment de les comarques de l'interior i meridionals (Priorat, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià). Les seves propostes inclouen: Pla d'equiparament social: Garantir que la qualitat en educació i salut a l'interior sigui igual a la de les zones urbanes. Reestructuració de cooperatives: Transformar les subvencions en un model de negoci competitiu que beneficiï directament el pagès. Sostenibilitat: Foment de l'agroturisme i la protecció d'espais naturals com a motor econòmic. Desencant Polític i Abstenció Davant la percepció d'una campanya descafeïnada, Jimeno reconeix el descrèdit de la política causat per la corrupció. No obstant això, reivindica que "no tots els polítics són iguals" i defensa el projecte d'ICV com una alternativa ètica i compromesa amb el territori.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
4'
La passió per la filatèlia i l'exposició a Tarragona
L'organització de les visites escolars El contingut detalla la logística de les visites per a grups escolars a l'exposició filatèlica. Els organitzadors subratllen la importància de la comunicació prèvia per telèfon per evitar aglomeracions i assegurar una experiència educativa de qualitat. Cada escola disposa d'un monitor dedicat que adapta l'explicació segons l'edat dels alumnes, amb sessions que duren entre 30 i 60 minuts. Foment de l'afició entre els joves Gràcies a la col·laboració d'entitats com la Tabacalera, es lliuren obsequis als estudiants per incentivar-los a iniciar-se en el col·leccionisme: Material tècnic: Es lliuren dentòmetres (per mesurar les de dents dels segells), lupes i segells. Gratuïtat: Actualment, fer-se soci és de franc per als més joves. Valors i avantatges del col·leccionisme L'entrevista aprofundeix en els beneficis psicològics i personals d'aquest art: Pau i tranquil·litat: Es descriu com una activitat que afavoreix la cultura i la calma individual. La virtut de la paciència: Es requereix ser una persona constant; segons els ponents, algú sense paciència abandonaria ràpidament. Compatibilitat professional: El doctor Joan Capell destaca que la filatèlia és una activitat ideal per a professions amb guàrdies o urgències, ja que la col·lecció "no protesta" ni es fa malbé si s'ha de deixar de sobte per atendre un pacient. "L'avantatge és que la col·lecció no protesta mai... si està un any o vint anys, està allà." Recomanacions per a la visita a la Diputació Finalment, els experts conviden el públic a visitar l'exposició a Tarragona, destacant especialment: La col·lecció de l'amic Requesens: Una obra artística que recorre la història de la humanitat, des de l'època ibèrica i egípcia fins a l'actualitat. Una visió completa: Es recomana observar totes les peces (de la 1 a la 151), ja que totes ofereixen algun aprenentatge.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
13'
Música per la Pau: Tancament d'etapa i ajuda a Bòsnia
Resum de l'entrevista a Josep Maria Iago En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el portaveu de Música per la Pau, Josep Maria Iago, analitza la finalització d'una etapa de mobilitzacions i el futur del suport al conflicte de Bòsnia i Hercegovina. Fi de les concentracions a la Rambla Després de 15 dilluns consecutius, finalitzen les concentracions a la Rambla Nova de Tarragona. Aquesta decisió s'ha pres de forma coordinada a nivell europeu a través de la plataforma Europa per Bòsnia, ja que la situació al territori ha canviat: * S'han restablit serveis mínims (llum, aigua, gas) a ciutats com Sarajevo. * S'han aturat els bombardejos intensos de l'estiu. * Han començat les negociacions de pau. Condicions per a una pau justa Tot i l'optimisme moderat, Iago remarca que no es pot acceptar qualsevol acord. El col·lectiu es mantindrà vigilant per garantir que la pau respecti: 1. La integritat de les fronteres internacionals de Bòsnia. 2. El judici i càstig dels criminals de guerra. 3. L'evitació del desmembrament del país. El valor de la denúncia política vs. ajuda humanitària L'entrevistat fa una reflexió crítica sobre el paper de les institucions. Avisa del perill de convertir el conflicte només en una qüestió d'ajuda humanitària per "netejar consciències". "A Bòsnia la gent no moria de gana; la gent moria per les bales dels franctiradors i els abusos, sota la tolerància de la comunitat internacional." Activitats futures i trajectòria Malgrat el cansament acumulat des de 1993, l'entitat manté el seu compromís amb diverses iniciatives: * Campanya de recollida de joguines i el Corredor Humanitari Catalunya per Bòsnia. * Accions educatives a les escoles públiques de Tarragona. * Un possible cicle de teatre amb grups bosnians per a l'any vinent. * Impulsar que els governs i institucions assumeixin la responsabilitat de la reconstrucció material de l'ex-Iugoslàvia.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
3'
Educació patrimonial i la nova publicació de Jordi Tortosa
L'importància del vocabulari precís en l'educació Durant la conversa, es posa un èmfasi especial en la necessitat de parlar als infants amb un llenguatge ric i precís. Els ponents defensen que no s'ha de fugir dels termes tècnics quan s'explica el patrimoni. L'objectiu és que els nens i nenes s'enriqueixin de la nostra llengua sense recórrer constantment als diminutius o a un to excessivament infantil. "Les paraules són com són i les coses són com són." En aquest sentit, la tasca de l'educador és: * Explicar conceptes arquitectònics com pilastra, volta, carreu o capitell. * Tractar els infants com a persones capaces de captar la realitat abans que ningú. * Evitar la tendència d'adultitzar el discurs de manera simplista. Detalls del projecte i la publicació El projecte, liderat per Jordi Tortosa i Rosa Benito, ha vist finalment la llum després d'un any de treball. Tot i que hi va haver moments d'incertesa on semblava que la feina quedaria en un calaix, el suport del Consell Comarcal ha estat clau per a la seva edició. Les dades principals de la distribució són: * Tiratge: S'han editat uns 5.000 exemplars. * Distribució: Es farà de forma gratuïta a través de les escoles de tota la comarca. * Material complementari: El llibre s'acompanya d'un quadern de treball per al professorat amb propostes multidisciplinars. L'objectiu final és que el llibre sigui una eina viva, lúdica i que permeti treure'n el màxim rendiment pedagògic en lloc de quedar-se oblidat en una estanteria.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
8'
Avenç en les obres de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
Estat actual del projecte de remodelació El doctor Francesc Pujol, director mèdic de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, detalla el progrés de les ambicioses obres d'ampliació del centre a la Rambla Vella de Tarragona. Segons el doctor, els terminis s'estan complint i ja s'han posat en marxa infraestructures clau per a la millora del servei. Noves instal·lacions ja operatives Recentment, el centre ha activat diversos serveis estratègics en el pati interior: Arxiu d'històries clíniques i la nova farmàcia, traslladada aquest passat cap de setmana. Sis nous dispensaris de consulta externa, operatius des d'aquest dilluns, que permeten una millor distribució del flux de pacients. Es preveu que durant l'any s'enllesteixin els serveis de radiologia i laboratori. Millores per a l'usuari i hospitalització L'ampliació de les plantes d'hospitalització, visibles des de la Rambla Vella, busca oferir major confort més que un increment massiu de la capacitat: S'espera que les noves plantes estiguin en funcionament a finals d'any. L'increment net de llits serà d'uns 12 a 14, ja que es prioritza l'espai i la comoditat. Es preveu una reorganització per a l'àrea de pediatria i materno-infantil. "L'element fonamental és distribuir-ho millor, guanyar espais, però no tant guanyar un nombre excessiu de llits, ja que la sanitat actual tendeix a hospitalitzacions més curtes." Futures fases fins al 1998 Tot i que les fases més visibles acabaran aquest any, el projecte global de remodelació s'allargarà fins al 1998. Aquest calendari inclou: Ampliació de l'àrea de quiròfans (guanyant una nova sala de parts). Remodelació integral d' intensius i urgències. Nova residència per als metges de guàrdia.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
12'
Comedians inaugura el Teatre Metropol amb 'La nau de somnis'
Inauguració del Teatre Metropol: Un viatge oníric El grup teatral Comedians, representat per un dels seus fundadors, Jaume Bernadet, detalla la proposta artística per a la reobertura del remodelat Teatre Metropol de Tarragona. L'espectacle, titulat 'La nau de somnis', ha estat concebut com un gran ritual festiu que aprofita la simbologia marítima original de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Estructura de l'espectacle L'esdeveniment es divideix en dues parts diferenciades que tindran lloc el divendres i el dissabte a partir de les 21:00 h: Part exterior (Rambla Nova): Un acte massiu que simula el bateig d'un vaixell. Els actors arribaran amb un carro de cavalls (estil Sant Magí) des del Balcó del Mediterrani fins a la façana del teatre, on s'estavellarà una ampolla de xampany. Part interior: Una visita guiada i teatralitzada per l'interior de l'edifici. Grups de públic recorreran els tres nivells del teatre (fons del mar, sorra i cel) mentre coneixen els oficis de la "tripulació": actors, tècnics i músics. Col·laboracions i producció local L'espectacle destaca per una forta implicació de la ciutat, comptant amb unes 100 persones en total: * La Banda Municipal de Tarragona. * Una escola de dansa local. * Elements de les festes de Sant Magí (carros i cavalls). "Hem intentat vincular-nos amb entitats de Tarragona i interpretar què ha estat el teatre al llarg dels anys: cinema, pastorets i centre cultural." Presència de Comedians a la ciutat A banda de l'acte inaugural, Bernadet recorda que el grup està representant actualment a Barcelona el 'Llibre de les Bèsties', una coproducció amb l'Ajuntament de Tarragona que es podrà veure al mateix Metropol el proper mes d'abril, acostant el teatre clàssic a les noves generacions.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
33'
Assemblea i balanç del moviment veïnal a Tarragona
Relleu a la Federació d'Associacions de Veïns L'actual president, José Cosano, ha anunciat oficialment que no continuarà en el càrrec després de l'Assemblea General del 25 de març. Els motius principals són la falta de temps per la seva activitat laboral i comercial, que li impedeix complir amb les tasques de representació institucional que el càrrec requereix. Continuïtat i òrgans de govern • El relleu serà assumit per Francesc Jamal, actual membre de l'executiva. • Es preveu un corriment de càrrecs per mantenir l'estabilitat fins al final de l'exercici actual. • Altres noms clau que continuaran són Àngel Juárez, Soler i de la Rosa. Reivindicacions Socials i Seguretat El debat se centrarà en diversos eixos que afecten directament la qualitat de vida dels tarragonins: Policia de Barri (Policia Comunitària) És una de les victòries més destacades de la federació. Després de reunions amb el responsable de la Guàrdia Urbana, José María de Goya, el servei es posarà en marxa a la primera quinzena d'abril. • S'assignaran equips de 6 a 12 agents per zones específiques (Bonavista, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, etc.). • Hi haurà una unitat especial motoritzada per a la Part Baixa i el Serrallo. • > "La coordinació serà setmanal amb les entitats de cada zona per detectar problemes ràpidament." Mobilitat i Equipaments • Autobusos: Es reclama l'ampliació de l'horari nocturn a Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador fins a les 24:00h, criticant que la rendibilitat econòmica passi per davant del servei públic. • Esport: Petició per reduir el preu de l'ús dels poliesportius de 3.500 a 500 pessetes/hora per a les associacions, equiparant-les als clubs esportius. • Habitatge: Incorporació d'un membre veïnal al Patronat Municipal de l'Habitatge per impulsar habitatge social. Inversió als barris i context electoral La Federació denuncia un cert abandonament dels barris de Ponent en favor de la zona de Llevant. Es demana un rellançament econòmic d'aquestes zones i solucions urgents per a l'habitatge al barri de l'Esperança. Relació amb els partits polítics Davant les properes eleccions municipals, la federació mantindrà una postura de pressió institucional: • Es farà arribar un programa amb les necessitats veïnals a tots els partits. • Es prioritzarà el suport a aquells programes que incloguin les demandes del moviment associatiu. • Es critica la falta de diàleg directe amb l'alcalde Joan Miquel Nadal durant l'últim mandat.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
25'
Josep Miquel Sevil: balanç de 12 anys a l'Ajuntament
Balanç de la Legislatura i Acció de Govern El portaveu del Partit Popular, Josep Miquel Sevil, fa un balanç positiu però matisat dels darrers quatre anys a Tarragona. Destaca que el seu partit ha viscut les dues cares de la moneda: un any i mig formant part de l'equip de govern i la resta a l'oposició. Projectes Clau • S'han finalitzat obres estratègiques com el pàrquing de la Rambla. • Millora dels accessos a la ciutat amb la transformació de la Via Augusta i la desaparició de Casa Penedès. • Crítica a la gestió econòmica, que descriu com una "disbausia" de diners i conflictes interns. "És més bonic governar que estar a l'oposició perquè pots aplicar el teu programa, però a l'oposició tens la feina crucial de fiscalitzar." Renovació i Futur Polític Sevil anuncia que, després de 12 anys com a regidor, tanca una etapa personal. Tot i que deixa la política municipal activa, seguirà vinculat al partit. El nou cap de llista serà Francesc Ricomà, actual diputat al Congrés. Expectatives Electorals • El PP preveu un creixement significatiu, passant de dos regidors a un grup més nombrós (fins a 5 o 6). • Rebuig a la idea d'un bipartidisme (Nadal vs. Burgessé); Sevil preveu un consistori fragmentat que obligarà a fer pactes i consensos. • Confiança en l'impuls que la conjuntura política estatal dona al partit en l'àmbit local. Temes d'Actualitat Local S'analitza l'acord recent entre el ministre Borrell i el conseller Roma sobre el riu Francolí. El PP ho valora positivament perquè hi ha dates i finançament definit per evitar noves riuades. • Prioritats: Solucionar el riu abans de debatre la façana marítima per evitar bloquejos. • Finances: Crítica severa a l'endeutament municipal i a les modificacions de crèdit constants, que Sevil considera una "hipoteca" per al futur de la ciutat. Reflexió Final Sevil s'acomiada amb una barreja de nostàlgia i satisfacció, recomanant a tots els ciutadans l'experiència de ser regidors per entendre la ciutat des de dins.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
15'
La gestió urbanística i política a Tarragona
Anàlisi de la Política Municipal i l'Urbanisme a Tarragona El portaveu socialista, Josep Fèlix Ballesteros (identificat pel context com a membre del grup socialista dirigit per Burgassé), reflexiona sobre la situació actual de la ciutat i el paper de l'oposició en les grans negociacions. Destaca la necessitat de diferenciar clarament entre els interessos públics i els privats en la gestió urbanística. Punts clau de la conversa Solucions per al Francolí i el Serrallo: Es manifesta satisfacció per la celeritat de les administracions en trobar solucions al tràfic de mercaderies portuàries i les inundacions del riu, responent a les exigències dels veïns. Crítica a la gestió urbanística: El grup socialista posa el focus en el paper de l'equip de govern de Convergència i Unió. S'assenyala: La manca de transparència en operacions com la de Eroski (Herosmer), on s'haurien pogut obtenir plusvàlues per a la ciutat. La proposta d'una integració arqueològica real de les restes trobades, criticant que l'acord actual és només una "comunicació" a través d'un túnel. Infraestructures culturals: Es debat sobre la futura seu del Museu Nacional Arqueològic i el retard de sis anys en la seva definició. L'entrevistat defensa que les partides pressupostàries actuals són fruit de l'esforç del grup socialista a Madrid. El futur electoral i el bipartidisme "En aquesta ciutat només pot ser alcalde el senyor Nadal o el senyor Burgassé." L'entrevistat augura una campanya electoral bipartidista, on la ciutat haurà de triar entre un model conservador i un de progressista que obri Tarragona cap a l'exterior i recuperi l'administració per als ciutadans.