Arribada del dragonet blau a la costa de Tarragona: riscos, causes i gestió d’un Mediterrani cada cop més tropical

Context i fet destacat

• Aquest cap de setmana, dues platges de Tarragona van prohibir el bany per la presència del dragonet blau (Glaucus atlanticus), un petit nudibranqui de color blau que pot resultar verinós en funció de la seva dieta.

"Aquest animalet és perillós si hi ha menjat la caravel·la portuguesa abans."

Qui en parla

• Conversa amb Jaume Fol, professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV i expert en biologia marina.

Com és el dragonet blau?

• És un nudibranqui (com un caragol de mar sense closca), petit i de colors llampants.
• Viu a la superfície del mar i es desplaça ajudat pel vent i els corrents.
• Estèticament cridaner: amb apèndixs que semblen "potes" acabades en plomalls.

Dieta clau i toxicitat

• S’alimenta sobretot de:

- Velella velella (barqueta de Sant Pere) — habitual i poc perillosa. - Physalia physalis (caravel·la portuguesa) — amb toxines urticants molt potents.

• Com molts nudibranquis, pot acumular les toxines dels pòlips/colonies que menja i utilitzar-les com a defensa.

- Per això, pot ser urticant al tacte si ha menjat caravel·la portuguesa.

"És com si et mengessis un caragol que s’hagués alimentat d’ortigues."

Què indica la seva presència?

• La detecció de dragonet blau a la costa és un indicador indirecte de la possible presència —encara que sigui mar endins— de caravel·la portuguesa.
• Ja s’han reportat tancaments de platges (p. ex., Tamarit) per restes de caravel·la portuguesa.

Riscos per a la salut

• La reacció depèn de la persona i de la zona de contacte:

- Picor intensa, dolor, coïssor. - Possibles vòmits. - En persones sensibles, risc de reacció anafilàctica (situació d’urgència).

• Més risc en nens i en zones de pell fina (p. ex., ulls).
• Són difícils de veure: petits, blavosos i el mar remenat en dificulta la detecció.

Per què hi arriben ara? Canvi climàtic i vies d’entrada

• El Mediterrani s’escalfa més i més ràpid que l’atmosfera en superfície: anomalies recents d’+1,5 a +2 ºC.
• Aquest escalfament el fa més còmode per a espècies de mars tropicals.
• Vies principals d’entrada d’espècies:

- Natural: Estret de Gibraltar (per compensar l’evaporació del Mediterrani). - Antropogènica: Canal de Suez (espècies del Mar Roig via adherència a cascos i aigües de llast).

"El Mediterrani cada vegada és un mar que és més còmode per espècies tropicals."

Impacte econòmic i gestió del litoral

• Tancar platges en temporada alta per un organisme de pocs centímetres té un impacte econòmic notable.
• Més enllà del clima, el principal impacte és la pressió humana i la manca de gestió del recurs litoral.

"L’impacte més important sobre el litoral és humà." "Per un bitxet de 4 centímetres estàs tancant una platja sencera."

Què cal fer? Propostes de convivència i conservació

• Enfortir les espècies locals perquè facin de “mur” biològic:

- Crear i ampliar àrees marines protegides i zones de reserva. - Recuperar praderies de posidònia i hàbitats clau. - Impulsar pesca i turisme sostenibles (p. ex., pesca sense mort, “caça” fotogràfica).

• Referents i objectius:

- Exemples locals: Masia Blanca, Parc Subaquàtic de Tarragona, platja del Cavet (Cambrils) amb posidònia conservada. - Objectiu UE: 30% del litoral protegit per al 2030.

Missatge final

• No cal alarmar-se, però sí extremar la prudència i millorar la gestió: convivrem cada cop més amb espècies tropicals al Mediterrani.
• La vigilància, la informació al públic i la protecció dels ecosistemes costaners són claus per minimitzar riscos sanitaris i econòmics.