Betanodavirus a Catalunya: impacte en els meros, riscos i opcions de vacunació

Resum

Context i novetat

• S’ha confirmat el primer cas a Catalunya (2025) d’infecció per betanodavirus en un mero.
• El virus és conegut al Mediterrani i afecta tant peixos salvatges com d’aqüicultura.

"Era una cosa que ja teníem previst que podia passar."

Què és el betanodavirus?

• És un virus que afecta exclusivament peixos.
• Conegut des de fa anys al Mediterrani; s’ha observat a Grècia, Itàlia, Balears i península Ibèrica (progressió cap al nord fins a Catalunya).
• Pot provocar mortalitats greus en poblacions salvatges, especialment en meros.

Situació actual a Catalunya

• Casos detectats sobretot a les zones de Tarragona i Barcelona.
• Seguiment epidemiològic actiu amb suport d’alertes de submarinistes i pescadors.
• Bona notícia parcial: la dispersió és lenta i, de moment, no s’ha estès més enllà d’aquestes zones.

"De moment els casos estan restringits a Barcelona i Tarragona..."

Risc per a les persones i consum

• Cap risc per a humans: no és una zoonosi.
• Per higiene alimentària, es recomana no consumir animals clarament malalts o trobats morts.

"No hi ha absolutament cap perill. És un virus que només afecta a peixos."

Impacte en biodiversitat i reserves

• Preocupa especialment on hi ha alta densitat de meros.
• Precedents de mortalitats rellevants a Cabrera i Columbretes.
• Punts crítics a Catalunya: Cap de Creus i Illes Medes.
• El comportament territorial del mero (es mou poc i viu en caus) pot reduir la dispersió, però les zones de gran densitat continuen sent vulnerables.

Mesures en estudi i resposta

• Seguiment epidemiològic continu per delimitar l’abast.
• Opció de vacunació experimental en poblacions d’alt risc:

- Existeix una vacuna disponible (utilitzada en llobarros d’aqüicultura) contra el mateix tipus de virus. - Objectiu: protegir un percentatge d’individus en reserves clau. - Molt complexa d’implementar en fauna salvatge, però factible a escala limitada.

Conclusions clau

• No cal alarma per a la salut humana, però sí vigilància per l’impacte ecològic.
• Prioritari monitorar i reportar mortalitats de meros, especialment a reserves.
• La vacunació selectiva pot ser una eina complementària, tot i els seus reptes logístics.