Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Biodiversitat i conservació de mamífers i rèptils marins
Introducció de l'investigador José Carlos Baez i presentació de l'estudi de l'Institut Espanyol d'Oceanografia sobre la distribució d'espècies marines.
Explicació sobre la diferència entre el nombre d'espècies i la diversitat de llinatges, destacant l'Àrtic i l'Indo-Pacífic com a zones clau.
Descripció d'espècies menys conegudes com les serpents marines veninoses, cocodrils i iguanes marines.
Discussió sobre els criteris de les Nacions Unides per protegir àrees marines i la falta de consens sobre si prioritzar espècies o llinatges.
Reflexió sobre per què l'home ha de protegir la natura davant la sobrepesca, la transformació del clima i la necessitat d'espais d'ús humà.
Anàlisi de com l'acidificació i l'increment de la temperatura perjudiquen la fisiologia i les rutes migratòries dels animals marins.
Exemples sorprenents d'espècies de l'Àrtic i el Pacífic (balena grisa, tauró balena) que entren al Mediterrani buscant aliment.
La dificultat de gestionar la recuperació d'espècies amb cicles de vida llargs dins de mandats polítics de quatre anys.
La biodiversitat marina i la complexitat dels llinatges
L'estudi liderat per l'investigador José Carlos Baez de l'Institut Espanyol d'Oceanografia revela que la biodiversitat marina no només es mesura pel nombre d'espècies, sinó per la riquesa de l'historial evolutiu o llinatges.
- Zones clau de biodiversitat: L'Oceà Pacífic destaca pel seu volum d'espècies, mentre que l'Àrtic (per a mamífers) i l'Indo-Pacífic (per a rèptils) són les regions amb els llinatges més complexos i significatius.
- Diferència entre espècie i llinatge: No sempre coincideixen les zones amb més abundància d'espècies amb aquelles on resideixen els llinatges històrics (com les serpents marines o els cetàcis).
El repte de la conservació i el consens global
Actualment existeix un debat obert arran de les propostes de les Nacions Unides de protegir el 30% dels oceans. El problema rau en el criteri de selecció de les àrees:
"No hi ha un consens que defineixi què és el que vol protegir la humanitat o per a què; la clau és si volem protegir on hi ha més espècies o on hi ha més llinatges amb problemes de conservació."
Impacte del canvi climàtic i l'acció humana
L'activitat antròpica està alterant dràsticament els ecosistemes marins, amb efectes especialment greus en el Mediterrani:
- Escalfament de l'aigua: L'augment de la temperatura i l'acidificació perjudiquen la fisiologia d'espècies pulmonades i canvien les rutes migratòries.
- Fenòmens inusuals: S'han detectat balenes grises del Pacífic o foces de Grenlàndia al Mediterrani a causa de la falta d'aliment (blooms de plàncton) i la desaparició del gel a l'Àrtic.
- Impacte sonor i turístic: El soroll de motos d'aigua i l'activitat humana directa alteren el comportament acústic dels cetàcis i deixen una petjada ecològica difícil d'esborrar.
Necessitat de mesures a llarg termini
L'investigador defensa un canvi de mentalitat política i social per passar de mesures curtterministes a estratègies de monitorització i protecció de dècades, respectant els llargs cicles de vida de la fauna marina.