Camins de ronda, mar sostenible i innovació marina

Visió general de l’episodi

En aquest episodi d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio, el programa recorre l’actualitat de la costa catalana i aprofundeix en diversos temes clau:

• Conflictes i defensa dels camins de ronda a la Costa Brava i al litoral de Tarragona.
• Gestió pesquera i conservació: vedes, arrossegament i marcatge científic de tonyina vermella.
• Gestió de l’aigua i sequera al Garraf.
• Esport i cultura marítima: rem, clubs nàutics i cultura popular vinculada al mar.
• Innovació científica i tecnològica al mar: projectes Blue Boost al Delta de l’Ebre i ús d’intel·ligència artificial al fons marí.

L’episodi combina notícies breus, entrevistes especialitzades i seccions de cultura popular, amb una presència destacada de Tarragona i el seu entorn marítim.

1. Obertura i tertúlia informal

Presentació del programa i de l’equip

• S’anuncia el format habitual d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i el recorregut informatiu per la costa catalana: L’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Nens/Nois de Mar i final a Tarragona.
• Es presenten els membres de l’equip i col·laboradors de diferents emissores locals.

Conversa distesa sobre cinema i mar

• L’equip comenta les pel·lícules de Disney “Vaiana” (i la seva segona part) i la futura versió amb actors reals.
• Es parla de la relació d’aquestes pel·lícules amb el mar, la pesca i els esculls de coral.
• S’esmenten també les seqüeles d’Avatar i la seva connexió amb entorns oceànics.

Tono inicial lleuger i proper que serveix per cohesionar l’equip i connectar amb els oients abans d’entrar en matèria informativa.

2. Butlletí d’actualitat marítima i territorial

2.1. Conflicte pels camins de ronda a la Costa Brava

• L’associació Camí de Mar de la Costa Brava es defensa d’acusacions de privatització de senders públics i d’afectació d’espais naturals fetes per SOS Costa Brava.
• En un comunicat (sense declaracions directes als mitjans) l’entitat remarca:

- Que és un projecte de país sorgit de la societat civil i no d’interessos privats. - El seu compromís amb medi ambient, sostenibilitat i preservació del litoral. - Que les institucions públiques han de marcar les normes.

• SOS Costa Brava rebutja el projecte de 240 km de camins de ronda del sud de França a Malgrat, alertant de:

- Possibles nous senders dins de parcs naturals. - Risc d’interessos privats darrere la iniciativa.

• L’Ajuntament de l’Escala veu el projecte amb bons ulls i l’alcalde remarca:

- El potencial com a itinerari cultural i turístic fora de temporada. - La necessitat d’un estudi integral per resoldre dubtes de les entitats ecologistes.

2.2. Veda de la sípia a les Badies de Pals i Roses

• Es manté, per segon any, la veda de pesca de sípia a les Badies de Pals i Roses.
• Afecta arts menors i pesca recreativa:

- De setembre a final de novembre. - Un altre mes de veda al febrer de 2026.

• Objectiu: reduir la pressió pesquera als caladors més sensibles per:

- Protegir juvenils a la tardor. - Preservar el pic de femelles ovades al febrer.

• El Comitè de Cogestió integra sector pesquer, administració i entitats científiques i socials, i es presenta com a model de gestió sostenible.

2.3. Crisi de l’arrossegament i pressió a Madrid

• El sector de l’arrossegament viu una situació de parada obligada i gran incertesa:

- Barques amarrades. - Desànim, frustració i ràbia als molls.

• Des de Brussel·les arriben notícies positives:

- La Comissió Europea estudia una fórmula jurídica per concedir dies addicionals de pesca. - Decisió basada en un informe científic que indica recuperació ràpida dels estocs.

• El director general Toni Espanya:

- Reconeix el malestar històric als ports. - Demana al govern espanyol que permeti sortir a pescar per avançat, a compte dels dies que atorgarà posteriorment Europa.

• Efectes col·laterals de la inactivitat:

- Impacte sobre la marineria. - Problemes de subministrament per a mercats i restaurants en campanya de Nadal. - Risc per a la viabilitat de les confraries, ja que l’arrossegament genera un 60% dels seus ingressos.

• Es critica el model matemàtic exclusiu de la UE i es reivindiquen els models d’ICATMAR, alineats amb les grans potències pesqueres.
• Es recorda que la flota s’ha reduït de 1.500 a 600 embarcacions en 25 anys, amb vedes i malles més selectives, cosa que explica la recuperació de recursos.

2.4. Marcatge científic de tonyina vermella a l’Ametlla de Mar

• Nova edició del Scientific Angel Tagging Tour a l’Ametlla de Mar:

- 40 marques electròniques implantades en tonyina vermella de gran mida. - Participació d’investigadors d’IFREMER i més de 50 pescadors recreatius de Catalunya, País Basc, Balears i França.

• Operatiu realitzat prop de les instal·lacions d’aquicultura del grup Balfegó.
• Importància científica:

- Permet comparar poblacions residents a la Mediterrània amb les migradores a l’Atlàntic. - Aporta dades sobre comportament, genètica i impacte del canvi climàtic. - Ja s’han col·locat 150 marques des del 2023; base de dades clau per a l’ICCAT.

2.5. Gestió de l’aigua a Vilanova i la Geltrú

• La companyia d’aigües de Vilanova recupera el Pou de la Llum (nucli de la Rasclosa, Castellet i la Gornal):

- Després de la rehabilitació, pot aportar 20 m³/hora (5% del consum de la ciutat). - Infraestructura històrica dels anys 70, abans complementària, que havia baixat a 6 m³/h.

• Treballs realitzats:

- Recuperació hidrogeològica, neteja i condicionament. - Renovació de bombes i instal·lacions elèctriques i de control.

• Finançament: 132.000 € de l’Agència Catalana de l’Aigua.
• Objectiu estratègic:

- Diversificar fonts alternatives d’aigua davant futures sequeres. - Recuperar altres captacions històriques i reduir pèrdues amb xarxa modernitzada i control intel·ligent.

2.6. Esport de rem al Maresme i agenda nadalenca

• Club de Rem Arenys de Mar:

- El veterà masculí lidera la Lliga Catalana de Llagut després de quedar segon a Sant Feliu de Guíxols. - El veterà femení finalitza sisè i el mixt, tercer. - Proper repte: regata a Arenys de Mar, que mobilitza molta gent del poble i familiars.

• Llaveneres prepara una campanya de Nadal molt activa:

- Mercat de Nadal gastronòmic (12–14 de desembre a Cal Alfaro). - Activitats familiars: “Anem a buscar el Tió”, Tió Gegant, jocs inflables, Parc de Nadal (29 desembre–3 gener) i rebuda de patges i Reis Mags.

2.7. Obres al camí de ronda de Tarragona

• El Ministeri per la Transició Ecològica iniciarà al gener les obres del camí de ronda entre la platja de la Rebassada i la Sabinosa, a Tarragona:

- Pressupost de 955.779 € i termini previst de 6 mesos. - Coordinació amb el Servei Provincial de Costes de Tarragona.

• Actuacions previstes:

- Recuperar i condicionar el sender litoral molt utilitzat per veïns, esportistes i visitants. - Millorar traçat, estabilitzar talussos erosionats i instal·lar baranes de seguretat. - Restaurar àrees degradades i integrar l’obra en el paisatge costaner.

• La Subdelegació del Govern a Tarragona destaca la col·laboració entre administracions i el paper dels tècnics de la Diputació de Tarragona i Costes.
• Es recorda que el camí reforçarà la continuïtat del litoral i connectarà dues platges emblemàtiques de la ciutat.

2.8. Temps i trànsit

• Previsió marítima de Lluís Mi Pérez:

- Vent de tramuntana al nord (Cap de Begur), mestral al sud (Cap de Salou) i vents variables a la costa barcelonina. - Mar molt mala a la Costa Brava, amb Forta maror, maragassa i àrees de mar brava i onades de fins a 4 m en alta mar. - Mar de fons de nord/nord-est i ressaca marcada; prudència.

• Trànsit:

- Accident a la C‑58 sortint de Barcelona (Montcada i Reixac) amb un carril tallat i uns 2 km de cua. - Retencions associades a la Ronda Litoral. - La resta de la xarxa, amb les congestions habituals de l’àrea metropolitana.

3. Entrevista: SOS Costa Brava i la campanya “Camins Lliures”

3.1. Objectius de la campanya

Conversa amb Cristina Vilar, coordinadora de SOS Costa Brava.

• La campanya Camins Lliures té un doble objectiu:

- Visibilitzar els problemes històrics del camí de ronda a la Costa Brava (talls, privatitzacions, degradació, artificialització). - Posar en marxa un projecte d’apadrinament de trams del camí de ronda per part de la societat civil.

3.2. Fases del projecte d’apadrinament

• Primera fase (actual): recerca de finançament.

- Crida a persones i entitats que vulguin ser protectores i aportar recursos econòmics.

• Segona fase (a partir de 2026):

- Dividir el camí de ronda en trams. - Implicar escoles, famílies, grups d’amics, entitats i empreses per “apadrinar” un tram. - Cada grup, amb una fitxa-guia, haurà de detectar:

• Trams degradats o privatitzats.
• Pèrdua de naturalitat i biodiversitat.
• Riscos de seguretat o artificialització excessiva.

3.3. Privatització i talls del camí de ronda

• SOS Costa Brava denuncia la privatització de trams històricament públics:

- Cas de Cala Canyelles (Lloret de Mar): una casa d’un magnat estranger ha tallat el pas. - Cas de Cap Roig (Palafrugell): la Fundació La Caixa ha integrat trams en els jardins, bloquejant el pas. - Altres casos associats a xalets de luxe que impedeixen l’accés directe a cales i trams de camí.

• La gent ho detecta fàcilment:

- Camins de tota la vida on, de cop, ja no es pot passar i cal anar per la carretera. - O trams per roca perillosa quan hi ha mala mar (exemple de Port Joan, a Colera).

3.4. Camins dins d’espais naturals

• En trams que travessen parcs naturals (p. ex. Montgrí, Cap de Creus):

- Si el camí és històric i preexistent, es defensa mantenir-lo, però amb criteris de màxima naturalitat. - Rebuig a convertir-los en passeigs urbans o excessivament pavimentats. - Cal trobar l’equilibri entre seguretat i conservació de la biodiversitat.

3.5. Estratègia d’acció i pressió institucional

• Dues línies principals d’acció:

1. Vies administratives: - Denúncies davant ajuntaments, Generalitat (domaini marítim-terrestre) i organismes competents per incompliment de la servidumbre de pas. - Quan no hi ha resposta, s’eleven al Síndic de Greuges. 2. Acció al territori i mobilització social: - Manifestacions i actes als mateixos trams conflictius. - Exposició mediàtica per pressionar l’administració a fer complir la llei.

3.6. Conservatori del Litoral i protecció estructural

• SOS Costa Brava reclama la creació d’un Conservatori del Litoral:

- Organisme independent amb recursos econòmics per comprar i preservar espais valuosos. - Prioritat per a zones amenaçades d’urbanització que tenen gran valor ecològic, paisatgístic o social. - També beneficiaria els camins de ronda, però el seu focus principal és evitar nova urbanització massiva en primera línia de mar.

3.7. Paper dels ajuntaments i exemple de Roses

• Valoració ambivalent dels ajuntaments:

- Alguns municipis (Roses, Tossa, Lloret…) han anat arreglant trams, però molt lentament. - Per SOS Costa Brava, sovint no és una prioritat política ni pressupostària.

• Volen que es consideri el camí de ronda com:

- Patrimoni històric. - Espai de biodiversitat i de lleure per a la ciutadania.

3.8. Diagnosi sobre espais Natura 2000 a la Costa Brava

• Presentació imminent a Girona d’un informe de diagnosi dels espais Natura 2000 al litoral de la Costa Brava.
• Problemes detectats:

- Delimitacions imprecises dels espais. - Manca de governança: inexistència d’òrgans gestors efectius. - Absència d’estratègies de conservació i de pressupost. - Casos en què, aprofitant línies “ballarines”, s’hi han col·locat xalets dins de zones protegides.

• L’estudi (Albert Albesa) recorre espais com l’Albera, Cap Roig, Cadiretes, Gavarres, Montgrí, Cap de Creus, Aiguamolls, etc.
• Objectiu final:

- Reclamar a l’administració mesures concretes de protecció real. - Passar de la diagnosi a l’acció i implicar la ciutadania.

4. Cultura popular marítima: el “Bacardat” de Begur

4.1. Un “gegant marí” diferent

Secció “Els més gegants del mar”, conduïda per Oriol.

• Protagonista: el Bacardat, figura de bestiari festiu de Begur.
• Entrevista a Raquel Martínez, integrant del grup de percussió i secretària dels Bacanars de Begur.
• No és un gegant clàssic, sinó una criatura marina festiva.

4.2. Origen i disseny del Bacardat

• El nom “Bacardat” sorgeix de manera col·lectiva, amb to humorístic i democràtic dins la colla.
• La figura barreja elements de:

- Peix de roca (escórpora). - Morena. - Drac d’aigua.

• Procés creatiu participatiu:

- Infants (xiqui bacanars), adults de percussió i grallers proposen elements: cresta, aletes grans, fum, aigua, llengua, pírcing… - El dissenyador i constructor (Batà) materialitza la criatura en fibra de vidre.

4.3. Com es mou i què fa el Bacardat

• Es porta amb carretó de dues rodes, pensat perquè el puguin dur criatures i joves.
• Disposa d’un bidó d’aigua i “escup” aigua sobre el públic, molt celebrat a l’estiu.
• Incorpora foc fred als laterals del cap, seguint normatives de seguretat.
• Vol ser porta d’entrada a la cultura de foc a Begur, on aquesta tradició no està tan arrelada.

4.4. La colla Bacanars i el paper al poble

• Composició de la colla:

- Xiqui bacanars (7 infants). - Uns 12 adults de percussió. - 7 grallers.

• Objectius de la colla:

- Fer poble i crear comunitat. - Impulsar la cultura popular catalana vinculada al mar. - Implicar la mainada i les famílies en les festes.

• Suport clar de l’Ajuntament de Begur i voluntat d’anar creixent amb passos petits però sòlids.

4.5. Presència fora de Begur i projecció

• El Bacardat surt també a altres poblacions:

- Festa de la Santa Creu de Figueres. - Festa Major de la Bisbal, entre d’altres.

• Es vol convertir en símbol mariner de Begur i ambaixador cultural del municipi.

4.6. El llibre del Bacardat

• Han publicat un conte del Bacardat que explica:

- L’origen de la criatura. - Com troba els xiqui bacanars i s’integra al poble.

• Característiques del llibre:

- Il·lustrat principalment per la mainada de la colla. - Preu simbòlic (5 €) per finançar l’associació.

• Per a la colla, la màxima satisfacció és veure els infants:

“Quan veuen la bestiola, l’abracen, criden ‘Bacardat!’ i el reconeixen com a propi.”

5. Segona hora: focus a Tarragona i innovació marina

5.1. Informatiu local de Tarragona

A l’inici de la segona hora s’emet un butlletí de notícies de Tarragona:

• Manteniment d’espais verds urbans i poda d’arbres:

- L’Ajuntament de Tarragona estrena un sistema que permetrà saber, arbre per arbre, tipus, última poda i propera intervenció. - L’alcalde destaca que la digitalització reduirà moltes consultes ciutadanes.

• Polèmica pel nou camí de ronda entre la Rebassada i la Sabinosa:

- La plataforma ecologista SOS Costa i Camp de Tarragona hi està en contra. - Denuncia que el projecte del Ministeri vol fer una pista de 5 metres d’amplada apta per a bicicletes, no només un sender. - Convoca una protesta davant la Diputació de Tarragona.

• En paral·lel, la Subdelegació del Govern (Elisabet Romero) defensa les obres com a millora del litoral tarragoní gràcies a la col·laboració entre administracions.
• Guàrdia Urbana de Tarragona:

- Acord entre En Comú Podem i el govern municipal per incorporar càmeres personals als agents. - Es presenten com a eina de transparència i garantia de drets, útil també com a prova audiovisual.

6. Clubs nàutics: focus en el Club Nàutic de Tarragona

6.1. Resultats esportius de finals d’octubre

Entrevista amb Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona.

• Mundial de surf-esquí (kayak de mar) a Durban (Sud-àfrica):

- La palista del club Raquel Artebiano aconsegueix medalla de bronze. - Categoria: veterana femenina de 50–55 anys. - Proves de 16 km, aproximadament entre 1h30 i 1h40.

• Campionat de Catalunya de Remergòmetre (Ràpita):

- El club obté la 3a posició del medaller, darrere Banyoles i Amposta. - Proves individuals i per relleus sobre 1.000 metres.

6.2. Activitat de rem i competicions

• El tradicional Descens de l’Ebre (Cambrador–Amposta, 9 km) es va suspendre per:

- Obertura de comportes, cabal alt i vent fort.

• Properes cites al Canal Olímpic de Castelldefels:

- Trial d’accés a la selecció catalana (categories cadet, juvenil i sènior). - Regata de promoció (aleví, infantil, veterà) sobre 500 o 1.000 metres.

6.3. Activitats socials i nàutiques del club

• Concurs Open de pesca al curricant (ajornat des de Santa Tecla):

- Pesca amb l’esquer remolcat a poca profunditat. - Premis: peça més grossa i major volum de captura, respectant talles mínimes.

• Lliga social de regates de creuer:

- Regates mensuals, amb la darrera prova prevista el 20 de desembre, seguida de pica-pica.

• Activitat cultural:

- Presentació del llibre “Tuvalu”, testimoni d’una volta al món a vela en 10 anys. - Sala plena i molta inspiració per a navegants potencials.

6.4. Promoció d’esports de mar per a la ciutadania

• El club impulsa cursos d’iniciació a:

- Surf-esquí. - Vela. - Rem de mar.

• També organitza sortides en llaüt / vaixell d’iniciació per a socis.
• Objectiu estratègic:

“Posar el mar de cara a la ciutat” i facilitar que la gent de Tarragona perdi la por al mar (però mantingui el respecte) i s’hi impliqui activament.

6.5. Pàdel i calendari de Nadal

• Equips de pàdel del club disputen play-offs per mantenir la categoria a la Lliga Catalana.
• Per Nadal:

- Continuaran competicions de rem (banc mòbil i banc fix, llagut català) i activitat social interna.

7. Projecte Blue Boost al Delta de l’Ebre

7.1. Context: salinització i canvi climàtic al Delta

Entrevista conduïda per la Cel Prieto (Delta.cat) amb Ignasi Gairín, investigador del programa d’aquicultura de l’IRTA.

• El Delta de l’Ebre pateix:

- Salinització creixent en camps limítrofs amb el mar. - Inundacions recurrents per temporals (Glòria, Filomena…) i pujada del nivell del mar.

• Algunes terres, abans arrossars productius, van perdent rendibilitat i són cada cop més aptes per a usos marins o salabrosos.

7.2. Objectiu del projecte Blue Boost

• Crear una alternativa productiva sostenible per a camps afectats per la salinització.
• Dissenyar un sistema d’aquicultura multitròfica integrada:

- Combinar peixos, bivalves i macroalgues en la mateixa bassa. - Maximitzar l’ús de nutrients i reduir residus.

7.3. El sistema multitròfic: com funciona

• S’han instal·lat tres llacunes experimentals de 100 m² cadascuna.
• Espècies clau:

- Peixos de baix nivell tròfic (llissa lluvarrera, mugil cephalus):

• No necessiten menjar altres peixos; s’alimenten amb pinso vegetal.
• Excreten nitrogen que es transforma en nitrits i nitrats.

- Macroalgues:

• Utilitzen els nitrats com a adob i creixen ràpidament amb temperatures altes.

- Bivalves filtradors (ostres i cloïsses):

• S’alimenten de fitoplàncton (microalgues) i de matèria orgànica en suspensió.

7.4. Resultats preliminars

• Creixement molt bo dels peixos.
• Macroalgues amb increments de biomassa importants quan l’aigua supera 23–24 °C.
• Bivalves amb creixement millor del previst si es comparen amb un projecte anterior on només hi havia cloïsses:

- Es dedueix que el moviment dels peixos aixeca matèria orgànica del fons que també és ingerida pels filtradors.

7.5. Complementarietat amb l’arròs i oportunitats per al sector

• L’objectiu no és substituir l’arròs (135 milions de kg/any), sinó oferir una opció allà on:

- L’arròs ja no és rendible per excés de sal. - Les terres són cada cop més inundables.

• Es preveu extrapolar el model de 100 m² a 1–2 hectàrees, dimensions reals d’arrossars.
• Els resultats interessen als arrossaires, que ja comencen a veure-ho com una alternativa real.

7.6. Cranc blau, pèrdua de bivalves i resiliència

• El cranc blau ha depredat massivament bivalves de fons a la badia:

- Han desaparegut escopinyes, catxels i moltes cloïsses. - Només queden espècies com el canyut o la tallarina, més profundes o mar oberta.

• Les llacunes interiors, protegides del cranc blau, permeten recuperar producció de cloïssa i ostra, molt demandades.

7.7. Sostenibilitat i usos de les macroalgues

• L’aposta per espècies de baix nivell tròfic és clau en termes de sostenibilitat:

- Menys dependència de farines i olis de peix. - Millor aprofitament energètic de la piràmide tròfica.

• Possibles usos de les macroalgues:

- Alimentació humana (sushi, etc.). - Ingredient per a pinsos. - Aplicacions en dermatologia, farmacologia (compostos anti-tumorals potencials). - Desenvolupament d’envasos biodegradables substitutius del plàstic.

7.8. Calendari i abast del projecte

• El projecte dura 3 anys, amb implicació de diversos països europeus (Polònia, Itàlia, Portugal) i col·laboracions al Brasil.
• Coordina el consorci Neil Duncan des de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita.
• Es preveu tenir resultats robustos al voltant de 2026–2027 per oferir-los al sector arrosser.

“Resiliència” i adaptar-se o morir es presenten com a conceptes clau per al futur del Delta.

8. Intel·ligència artificial al fons marí: projecte SARTI (UPC Vilanova)

8.1. Observatori submarí i problema de les dades

Entrevista amb Pol Banyós, investigador del grup SARTI de la UPC a Vilanova.

• L’Observatori Submarí OBSEA (Vilanova i la Geltrú) registra imatges des del 2011.
• Problema inicial:

- Milers d’imatges que calia que un biòleg etiquetés manualment (quines espècies hi surten). - Tasca molt lenta i feixuga, amb molts mesos de retard.

8.2. Desenvolupament d’una IA de reconeixement de peixos

• Han creat un sistema d’intel·ligència artificial capaç de:

- Reconèixer 24 espècies de peixos pròpies del litoral de Vilanova. - Fer detecció gairebé en temps real en les imatges que arriben (una cada minut).

• Procés d’entrenament:

- Creació d’un dataset de més de 5.000 imatges etiquetades manualment per l’equip. - En cada foto s’indiquen espècies i posició dins la imatge.

• Precisió assolida: aproximadament 87%, molt alta per usos científics (amb supervisió humana quan cal).

8.3. Aplicacions principals per als biòlegs

• El sistema permet analitzar ràpidament:

- Abundància relativa d’espècies. - Aparició o desaparició d’espècies al llarg dels anys. - Efecte de zones protegides (com l’OBSEA, on només es permet pesca artesanal) sobre la fauna.

• Els biòlegs poden partir d’una base de deteccions automàtiques i centrar-se en:

- Validar casos dubtosos. - Interpretar tendències ecològiques i canvis d’ecosistema.

8.4. Cap a la mesura de talles i biomassa

• Línia de treball futura: estimar la talla dels peixos i, a partir d’aquí, la biomassa.
• Caldrà utilitzar càmeres estèreo:

- Dues càmeres sincronitzades i separades una distància coneguda. - Amb algoritmes de visió estèreo es pot calcular la mida real dels peixos.

• Això permetria:

- Estudis de creixement. - Avaluació d’estructures d’edat i talla en una població.

8.5. Limitacions actuals i perspectives

• El sistema no identifica individus concrets (no pot saber si és el mateix peix que ha tornat).
• Per fer seguiment individual caldrien:

- ESPÈCIES molt grans amb marques úniques (ex. balenes) o - Xarxes de càmeres solapades que permetin rastrejar moviments.

• També s’estudia fins on es poden extrapolar les dades de l’OBSEA a zones veïnes (Cubelles, Sitges), cosa que seria molt útil per a la gestió pesquera.

8.6. Reutilització del model en altres indrets

• El mateix sistema de reconeixement s’aplica en col·laboració amb una empresa que instal·la estructures subaquàtiques al Port de Palamós per afavorir el retorn de la vida:

- Una càmera observa constantment aquestes estructures. - La IA mesura l’evolució de la biodiversitat que colonitza aquests nous hàbitats.

La IA es confirma com una eina clau per al monitoratge continu del mar, estalviant milers d’hores de feina manual i obrint noves línies de recerca.

9. Tancament del programa

• El programa es tanca amb música en català i una reflexió implícita sobre aprendre dels errors, estimar-se un mateix i perdre la por.
• Marina acomiada l’espai recordant l’horari habitual d’Arran de Mar i citant els oients al programa de l’endemà.

Conceptes clau de l’episodi

Medi ambient i territori

• Camins de ronda i servitud de pas.
• SOS Costa Brava i SOS Costa i Camp de Tarragona com a veus ecologistes.
• Xarxa Natura 2000 i mancances de gestió efectiva.
• Salinització de terres i adaptació al canvi climàtic al Delta de l’Ebre.

Mar i pesca

• Vedes (sípia) i cogestió pesquera.
• Arrossegament, estocs pesquers i models de gestió europea.
• Marcatge científic de tonyina vermella i paper de l’ICCAT.

Aigua i infraestructures

• Pou de la Llum i estratègies contra la sequera.
• Obres al camí de ronda de Tarragona (Rebassada–Sabinosa) i controvèrsies associades.

Cultura, esport i societat

• Clubs de rem i llagut català.
• Club Nàutic de Tarragona com a pol esportiu, social i cultural.
• Cultura popular marina: el Bacardat i els Bacanars de Begur.

Innovació i recerca

• Projecte Blue Boost: aquicultura multitròfica integrada.
• Ús d’intel·ligència artificial al monitoratge submarí (SARTI, OBSEA).

Valor global de l’episodi

Aquest episodi ofereix una panoràmica molt rica de la relació entre la societat catalana i el seu litoral: des de la defensa de camins públics i la conservació d’ecosistemes fins a noves formes de producció alimentària sostenible i tecnologies punteres per estudiar el mar.

La presència destacada de Tarragona, el seu Club Nàutic, el Port de Tarragona i els debats sobre el camí de ronda reforcen la centralitat d’aquesta ciutat i del seu litoral en la conversa sobre el futur de la costa catalana.