Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Clústers nàutics, economia blava i formació
Presentació d’Anna Alonso Tambo i de l’entrevistat, Toni Tió, fundador del *Barcelona Clúster Nàutic*. Es planteja la pregunta inicial sobre si els clústers nàutics són futur o present, i Tió apunta que ja són una eina consolidada, especialment quan estan ben gestionats i vinculats a universitats i tecnologia.
Es reivindica el sector nàutic com a **sector econòmic amb valor afegit**, més enllà de l’esport i l’oci elitista. Es destaca la seva capacitat de generar **llocs de treball qualificats** i el paper central dels clústers per impulsar la **internacionalització, la innovació i la formació**.
Toni Tió explica com la preocupació pel **valor afegit** i la **productivitat** el porta a impulsar el *Barcelona Clúster Nàutic* el 2013. Cita el pacte per la productivitat de la Generalitat i detalla com, a través de la metodologia del Banc Mundial i el **diamant de Porter**, aprenen a **segmentar el mercat nàutic** i a identificar els eixos que generen més valor. Fa un paral·lelisme amb el sector tèxtil per mostrar que el problema no és el sector sinó l’enfocament del negoci.
Es diferencia el concepte de **clúster** del de **patronal**: la patronal agrupa competidors, mentre que el clúster és una estructura **públic-privada** orientada a generar una economia sostenible. S’explica com el clúster de Barcelona es defineix a partir de l’**espill d’aigua del Port de Barcelona**. Es critica l’ús superficial del concepte “clúster” només per captar subvencions, i s’insisteix en la necessitat d’una **metodologia rigorosa** per triar els eixos estratègics.
Tió subratlla que el concepte de clúster implica **regionalització** i que no tots els models són traslladables. Posa l’exemple de França, on el *Pôle Mer* va intentar agrupar tota l’economia marítima al Mediterrani, Atlàntic i Mànega amb resultats desiguals. Destaca que la **geografia** condiciona la mida i l’eficàcia del clúster i que, en el cas de Barcelona, els eixos de grans eslores i xàrter han atret empreses de tot Catalunya.
Es descriu l’estructura de la costa catalana: **Costa Brava**, Costa de Barcelona, **Costa Daurada** i **Terres de l’Ebre**, cadascuna amb dinàmiques econòmiques pròpies. Es remarca el potencial dels **clubs nàutics de la zona de Tarragona** per crear una economia molt sostenible. Tió aporta xifres de despesa diària de diferents perfils de turistes (60 €, 180–200 €, 500–1.000 €) i compara el retorn econòmic d’una regata amb el del turisme d’autocar, defensant el **turisme nàutic com a activitat d’alt valor afegit i sostenible**.
Es posa en relleu la importància de la **formació especialitzada** per proveir el sector de treballadors locals qualificats. S’explica la creació de la **taula de l’ensenyament** i de l’**Institut de la Nàutica**, i es presenta el concepte de **“maritimitzar els oficis”** (fuster de vaixell, electricista de vaixell, etc.). Es destaca el canvi a *Marina 92* (de 80% de personal estranger a 80% autòcton) i el cas del port de **Vilanova i la Geltrú**, gestionat per l’empresa britànica Pendennis, com a exemple de generació d’ocupació de qualitat. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus.
Visió general de l’entrevista
En aquest fragment del programa Arran de Mar, l’Anna Alonso Tambo conversa amb Toni Tió, fundador del Barcelona Clúster Nàutic, sobre el paper dels clústers nàutics en l’economia blava, la seva contribució al valor afegit, la productivitat i la formació especialitzada.
Què és un clúster nàutic i per a què serveix?
- Un clúster no és una patronal:
- La patronal agrupa competidors d’un mateix sector (per exemple, el gremi de la construcció i la Fira Construmat). - Un clúster és una aliança públic-privada entre empreses, institucions i administracions que busca generar una economia sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment en un àmbit concret.
- En el cas del Barcelona Clúster Nàutic, el focus es defineix sobre “l’espill d’aigua del Port de Barcelona”, és a dir, tota activitat vinculada a aquest espai marítim.
- El clúster es basa en:
- Segmentació del mercat nàutic: des de l’Optimist fins als grans iots, passant per pneumàtiques i pesca esportiva. - Anàlisi de la cadena de valor mitjançant el diamant de Porter (eina utilitzada a Harvard) per identificar quines activitats generen més valor afegit.
Valor afegit, productivitat i exemple del tèxtil
- Toni Tió remarca l’obsessió per trobar valor afegit i productivitat al sector nàutic.
- Cita el pacte per la productivitat impulsat recentment per la Generalitat de Catalunya, amb un consell d’experts universitaris.
- Utilitza l’exemple del sector tèxtil:
- Les antigues fàbriques familiars van desaparèixer, però Zara (Inditex) demostra que el problema no era el tèxtil en si, sinó com s’enfocava el negoci. - Aquesta lectura inspira el Barcelona Clúster Nàutic, primer clúster nàutic del món, seguit per Mònaco i Balears.
Metodologia i especificitat territorial dels clústers
- Un clúster necessita metodologia per ser efectiu:
- Toni cita metodologies com les que fa servir Acció de la Generalitat o consultores com Cluster Competitive. - No tots els clústers es poden copiar ni aplicar igual: el model de Barcelona no és aplicable a les Terres de l’Ebre.
- La geografia és clau:
- A França, el Pôle Mer va agrupar tota l’economia del mar, amb versions a Mediterrani, Atlàntic (Bretanya) i Mànega. - No tots van funcionar igual, i en el cas mediterrani, segurament caldrien més d’un clúster per adaptar-se millor al territori.
Catalunya marítima: Costa Brava, Barcelona i Costa Daurada
- Catalunya té més de 500 km de costa, amb realitats econòmiques diferenciades:
- Costa Brava (fins a Blanes): marca internacional molt consolidada. - Costa de Barcelona (fins a Vilanova o Cap Salou). - De Cap Salou cap avall: Costa Daurada i Terres de l’Ebre.
- Els clubs nàutics de la zona de Tarragona poden generar una economia molt sostenible, amb gran impacte local.
Impacte econòmic del turisme nàutic
Toni Tió aporta xifres per comparar diferents tipus de turisme:
- Turista general a Catalunya: 60 € al dia de despesa mitjana.
- Turista que ve amb vaixell petit (vela o motora): 180–200 € al dia.
- Turista amb gran eslora: entre 500 i 1.000 € al dia.
A partir d’això, planteja una reflexió:
- Una regata amb 100 vaixells i uns 10 tripulants per vaixell (1.000 persones) gastant uns 150 € diaris pot generar un impacte econòmic equivalent o superior a molts autocars plens de turistes de baixa despesa.
La idea central: el turisme nàutic és una font de salaris alts, valor afegit i sostenibilitat econòmica i ambiental.
Ports, formació i “maritimitzar els oficis”
- Barcelona concentra una gran part de les empreses del sector, però ports d’arreu del litoral hi tenen relació. Es mencionen:
- Roses, Vilanova, Salou, Santa Ponsa, Terres de l’Ebre, entre d’altres. - Exemples com els megaiots que es mouen per la Costa Brava i altres ports catalans.
- Formació i qualificació laboral:
- El clúster impulsa la taula de l’ensenyament i la creació de l’Institut de la Nàutica, amb la Generalitat, Educació i l’Ajuntament. - Es col·labora amb la Facultat de Nàutica (UPC) i l’abat Oliva (campus de Mataró, logística).
- Conceptes clau:
- “Maritimitzar els oficis”: un fuster de vaixells no és un fuster qualsevol; un electricista de vaixells tampoc és un electricista genèric. - Cal formació específica per aquests perfils.
- Cas de Marina 92 (MB-92):
- El 2013, 80% de la plantilla era estrangera. - Actualment, 80% és personal autòcton, gràcies a l’aposta per la formació local.
Exemple de Vilanova i impacte a l’entorn
- El port de Vilanova i la Geltrú ha apostat per les grans eslores.
- Tot i alts i baixos, ara la gestió recau en Pendennis, empresa líder de refit de iots amb la seva pròpia escola de formació.
- Toni apunta que el port de Vilanova genera una quantitat de feina molt significativa en el seu entorn immediat.
Tancament
L’entrevista conclou destacant:
- El paper estratègic dels clústers nàutics per a l’economia blava.
- La necessitat de segmentar, aportar valor afegit i apostar per la formació especialitzada.
- El potencial dels ports i clubs nàutics de tot el litoral català, inclosa la zona de Tarragona i la Costa Daurada, per generar ocupació de qualitat i una economia més sostenible.