Diferències entre observatoris meteo oficials i particulars

Resum del contingut

Tema central:

• Explicació de què és un observatori meteorològic i quines diferències hi ha entre observatoris oficials i particulars, tant a nivell tècnic com d’ús de dades, especialment en conflictes amb asseguradores.

1. Què és un observatori meteorològic?

• Conjunt d’aparells per registrar variables meteorològiques (temperatura, pluja, vent, humitat, etc.).
• Inclou la figura de l’observador meteorològic (persona):

- Vetlla pel bon estat dels aparells (manuals o automàtics). - Observa fenòmens que els sensors no poden registrar.

"L'observador vetlla perquè les dades que dona l'observatori siguin correctes"

2. Tipus d’observatoris: manuals i automàtics

Observatoris manuals:

• Aparells tradicionals:

- Termòmetres (abans de mercuri, ara d’alcohol o altres materials). - Pluviòmetre tipus Hellman per mesurar la pluja. - Higròmetres manuals (per exemple, amb pèl de cavall o pèl natural).

Observatoris automàtics o digitals:

• Compostos per sensors que registren les variables i les envien a:

- Una consola o pantalla. - Un data logger (emmagatzemador de dades). - El núvol, des d’on es poden visualitzar o descarregar.

3. Observatoris oficials vs particulars

Observatoris meteorològics particulars:

• Instal·lats per persones particulars (al jardí, teulada, etc.).
• Poden tenir instrumentació molt bona, però normalment:

- Són més econòmics (entre uns 200 i 2.000 € aproximadament).

Observatoris meteorològics oficials:

• Pertanyen a serveis meteorològics oficials:

- Servei Meteorològic de Catalunya. - Agència Estatal de Meteorologia.

• Poden ser manuals o automàtics.
• Costos molt més elevats: entre 5.000 i 20.000–30.000 €, segons:

- Precisió dels aparells. - Lloc d’instal·lació. - Tipus i qualitat del material.

Xarxes oficials amb observadors particulars:

• Alguns observadors en terrenys particulars disposen d’instrumentació homologada.
• Exemples:

- Xarxa d’observadors meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya. - Xarxes secundàries de l’Agència Estatal de Meteorologia.

• Les dades d’aquests punts són tan vàlides com les de les estacions oficials pròpies.

4. Instal·lació, manteniment i fiabilitat de les dades

Aspectes clau per obtenir dades fiables:

• Instal·lació correcta segons normes de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).
• Manteniment regular dels aparells:

- Verificar que els sensors estiguin nets i en bon estat. - Comprovar que no hi hagi errors de calibratge.

Exemples de mala instal·lació:

• Estació situada a la sortida de fums d’una xemeneia: quan s’encén la llar de foc, la temperatura puja artificialment.
• Casetes meteorològiques pintades de colors foscos o verds:

- Han de ser blanques per reflectir la llum i evitar l’escalfament dels sensors.

Instal·lació, manteniment i validació de dades són tan o més importants que la tecnologia dels sensors.

5. Ús de dades: àmbit acadèmic i zones sense cobertura oficial

• Per a estudis i treballs acadèmics, és molt recomanable l’ús de dades procedents d’estacions oficials.
• Però hi ha zones on:

- No hi ha prou xarxa d’estacions oficials. - S’han d’aprofitar observatoris particulars fiables, especialment: - Quan la seva instal·lació i manteniment són bons. - Quan proporcionen sèries de dades consistents.

6. Assegurances i validesa de les dades meteorològiques

Quan hi ha danys materials per fenòmens meteorològics (vents forts, pedregades, pluja intensa, llamps, etc.):

• Trencament de tendals, persianes, finestres, teulades, etc.
• Sovint apareix un conflicte entre propietari i asseguradora sobre:

- Quines dades meteorològiques són vàlides per justificar el sinistre.

En aquests casos, només són vàlides:

• Dades extretes de serveis meteorològics oficials, és a dir:

- Estacions oficials automàtiques. - Estacions manuals validades pels serveis oficials.

No són acceptades, en general, per les asseguradores:

• Dades de xarxes particulars com:

- Meteoclimatic. - Wunderground. - WeatherCloud, etc.

"A l’hora de pagar desperfectes, les companyies asseguradores només validen dades oficials."

7. Llindars que fan servir les asseguradores

Les companyies d’assegurances estableixen llindars mínims a partir dels quals assumeixen els danys. Exemples orientatius:

• Vent:

- Llindar al voltant dels 90 km/h.

• Pluja intensa:

- Uns 40 litres per metre quadrat en 30 minuts.

Aquests valors:

• Varien segons la pòlissa i la companyia.
• Es poden consultar:

- Directament a la pòlissa de l’assegurança. - Demanant informació a l’asseguradora.

8. Rol dels meteoròlegs i recomanació final

• Molta gent que pateix danys demana dades als aficionats o professionals del temps.
• Tot i que puguin oferir informació, la recomanació sempre és:

- Adreçar-se als serveis meteorològics oficials. - Utilitzar només dades oficials per a tràmits amb asseguradores.

"Aneu sempre als serveis meteorològics oficials, perquè són les dades que us valdran."

Idees clau

• Observatori meteorològic = aparells + persona observadora.
• Hi ha observatoris manuals i automàtics/digitals.
• Es distingeixen observatoris particulars i oficials.
• Els oficials són més cars, però també homologats i validats.
• Instal·lació, manteniment i validació són essencials per a dades fiables.
• Per a estudis acadèmics, millor dades d’estacions oficials.
• En sinistres amb asseguradores, només compten les dades oficials.
• Les asseguradores fixen llindars de vent i pluja per pagar danys.
• Xarxes particulars (Meteoclimatic, Wunderground, WeatherCloud, etc.) no solen ser acceptades com a prova oficial.