Dones, residus i economia blava a la costa catalana

Panorama general de l’episodi

Arran de Mar emet un programa de dues hores centrat en actualitat marítima, economia blava, pesca responsable i medi ambient, amb un focus especial en el paper de les dones en l’ecologisme i en la situació al Camp de Tarragona.

L’episodi es divideix en tres grans blocs:

• Informatiu de costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada)
• Economia blava i pesca responsable (clústers nàutics, aplicació Pescarrec i normativa europea)
• Medi ambient i dones (taula rodona amb tres activistes i professionals ambientals)

1. Obertura, tertúlia d’equip i actualitat lleugera

Presentació del programa i ruta per la costa

• La Marina Pérez obre Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i explica l’estructura del programa: informatiu marítim, secció d’economia blava, pesca responsable i, a la segona hora, un especial de medi ambient i dones.
• Es connecta amb corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona.

Conversa distesa sobre el Port de Tarragona i el preu de la gamba

• La tècnica Sílvia García comenta:

- Un vaixell al Port de Tarragona decorat de Nadal com un gran calendari d’advent amb tripulació disfressada. - El preu desorbitat de la gamba (fins a 200 €/kg) per l’avenç de les compres de Nadal.

• Els col·laboradors de les emissores locals hi afegeixen humor:

- Comparen l’efecte “gambes” amb el del paper de vàter durant la Covid: compres massives per por d’escassetat. - Broma sobre la “gamba d’Arenys més bona que la de la Costa Brava o Tarragona”, deixant el debat per després de Nadal “per no acabar malament”.

2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana

2.1 Costa Brava: política marítima i observació oceanogràfica

Trobada euroregional i pesca a l’Escala

• L’Escala participa en una trobada euroregional a Barcelona sobre polítiques marítimes.
• Representants municipals, encapçalats per l’alcalde i el regidor de Promoció Econòmica i Turística, exposen:

- La vinculació històrica amb la pesca. - Les iniciatives locals per donar a conèixer el sector pesquer com a part de la identitat del municipi.

• Les jornades reuneixen GALP, administracions, professionals i estudiants i aborden:

- Agenda rural i estratègia marítima de Catalunya. - Reptes territorials comuns i desenvolupament sostenible a la costa.

Noves boies oceanogràfiques al Cap de Creus i Montgrí

• La Generalitat instal·la 4 boies oceanogràfiques (2 a cada parc natural) per millorar el seguiment ambiental marí.
• Les boies mesuren:

- Salinitat, corrents, vent i temperatura. - En un cas, també terbolesa i matèria orgànica (sensor pioner prop de les Illes Medes).

• Objectius:

- Ampliar una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània (Estartit, ~50 anys d’històric). - Delimitar millor zones protegides (ZEPA, reserves naturals) amb una quinzena de boies de senyalització per: - Millorar la seguretat marítima. - Reforçar la conservació i el compliment de la normativa davant l’augment de les activitats recreatives.

3. Delta de l’Ebre: discapacitat, inclusió i Nadal immersiu

3.1 Campanya “Lo Valor de Ser Com Som” a Deltebre

• Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Fundació Astres i el Consell Comarcal del Baix Ebre impulsen la campanya “Lo Valor de Ser Com Som”.
• Objectius:

- Implicar el teixit comercial, cultural i social de Deltebre. - Fer d’altaveu dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.

• Accions:

- Cartelleria als comerços com a punt de partida d’una campanya estable en el temps, no limitada a un sol dia. - Volen sumar administracions, comerços i entitats de manera transversal tot l’any.

• La Fundació Astres ofereix:

- Residències i llars residència, centre ocupacional. - Tallers, formació i programes d’inserció laboral. - Acompanyament a la vida independent i suport en la presa de decisions.

3.2 Nadal a la Ràpita: llums i “Un Nadal de Conte”

• La Ràpita renova completament l’enllumenat nadalenc, amb:

- Nova ubicació de l’encesa de llums (Plaça del Coc). - Ruta circular d’estructures nadalenques 3D per diferents places.

• Projecte “Un Nadal de Conte” al pavelló firal (20 desembre – 5 gener):

- Experiència immersiva inspirada en contes i pel·lícules clàssiques. - Escenaris com el País de les Meravelles, la xocolateria de Charlie, ambientacions de Mickey i Minnie.

• Exterior:

- Trenet tematitzat “Polar Express” amb recorregut gratuït. - Animacions itinerants entre setmana. - Caps de setmana amb grans espectacles de cloenda (per ex. La Carta del Carbó, La Ballarina de Plom, Essència d’Àfrica).

4. Garraf: energia comunitària i crisi de la pesca d’arrossegament

4.1 Comunitats energètiques a Vilanova i la Geltrú

• Entra en funcionament la primera planta fotovoltaica de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf:

- Subministrarà electricitat a 77 famílies i una escola.

• Projectes en marxa:

- Segona planta en una nau industrial. - Tercera planta al terrat de la parròquia de Sant Antoni, per abastir ~80 famílies del nucli antic.

• Característiques del model:

- Comunitat energètica local: veïns s’associen per compartir instal·lacions fotovoltaiques i reduir dependència de grans elèctriques. - Neix sota el paraigua d’Osona Energia, cooperativa de segon grau creada el 2022 a Vic.

4.2 Revolta dels pescadors de Vilanova: “persones non grates”

• La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú declara persones non grates:

- El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes. - La secretària general de Pesca, Isabel Artime. - El comissari europeu d’Oceans i Pesca i la directora general d’Afers Marítims de la Comissió Europea.

• Motiu principal:

- Restriccions creixents de dies de pesca a la flota d’arrossegament i manca de resposta a les seves demandes.

• Queixes del sector:

- Pèrdua de més del 40% de les jornades de pesca en 5 anys. - Proposta europea de reducció addicional del 65% dels dies de pesca el 2026 (fins a només 8 dies efectius anuals per embarcació). - Reducció de la quota de gamba vermella, espècie clau econòmicament. - Càrrega administrativa desmesurada per a les embarcacions.

• Els pescadors denuncien que les mesures no tenen en compte la realitat socioeconòmica mediterrània ni els esforços de sostenibilitat ja fets.

5. Maresme: tradicions, natalici comercial i biodiversitat urbana

5.1 Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar

• L’associació Cala Rita organitza de nou la Mare de Déu fumadora (8 de desembre), però aquest any:

- Es trasllada de la plaça de l’Església a la plaça de l’Ajuntament per coincidència amb la Fira de Nadal.

• Crítiques de l’entitat:

- Denuncien una decisió unilateral de l’Ajuntament. - Alerten que es prioritza la cultura comercial per sobre de la cultura popular. - Plantegen la pressió de les campanyes de màrqueting de Nadal que comencen “just quan acaba Halloween”.

• Origen i reconversió de la festa:

- Festa tradicional on, antigament, durant l’aplec es permetia fumar a nens i dones (d’aquí el nom “fumadora”). - Ara s’ha reconvertit en una celebració amb: - Fanalets de ferro amb plantes aromàtiques (fumejar sense tabac). - Foguera, vi calent, lectura de goigs i actuacions musicals. - Gran “fumera” final cap a les 20 h.

5.2 Caixes niu i hotel d’insectes a Calella

• L’Ajuntament de Calella instal·la unes 30 caixes niu al Parc del Maduix i entorns per preservar la biodiversitat urbana.
• Primera fase:

- Nius d’oreneta cua blanca de fang en edificis municipals propers (6 ja col·locats, 4 més en camí). - 4 caixes de fusta per a ratpenat de ciutat, dissenyades per grans colònies.

• Fases següents:

- Caixes niu per a ratpenat de bosc, xoriguer i petits ocells insectívors (mallerengues, pardals autòctons). - Participació d’escoles i entitat Amics del Parc del Mau en la instal·lació. - Creació d’un hotel d’insectes a la bassa del parc.

• Impacte ecològic:

- Millora del control biològic de plagues (mallerengues depreden insectes nocius per als arbres urbans). - Foment d’espècies protegides com els ratpenats.

6. Costa Daurada i Camp de Tarragona: precarietat als bombers i serveis públics

6.1 Bombers voluntaris en lluita a Tarragona

• Bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i Terres de l’Ebre (87 persones) es concentren davant els jutjats de Tarragona i presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral.
• Denúncies principals:

- Precarietat extrema: es defineixen com a “bombers precaris en lluita” i “bombers low cost”. - Retribució mínima: 10 € bruts/hora d’intervenció. - Mateixes funcions, riscos i comandament que els bombers professionals, però sense alta a la Seguretat Social ni contracte laboral. - Controlats per aplicació mòbil, amb hores mínimes exigides, fet que qüestiona que realment siguin voluntaris.

• Reivindicació principal:

- Que es reconegui que estan treballant, no només fent voluntariat:

“Quan ens posem el vestit de bomber i anem a un incendi, estem treballant.”

6.2 Butlletins de servei públic a Tarragona

• Notícies breus d’interès local:

- Reobertura de la Torre Forta com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent per a infants en risc i famílies. - Obertura del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició), amb projeccions en espais singulars i gala al Teatre Tarragona. - Anunci de reformes al Tanatori Municipal de Tarragona (3,2 M€) per millora d’instal·lacions, atenció a famílies i eficiència energètica. - Campanya municipal “Tarragona 26” per un nou model de recollida de residus i neteja viària. - Programació nadalenca al Port de Tarragona, amb activitats familiars i llums.

7. Servei de temps i trànsit

7.1 Predicció marítima

• El meteoròleg Lluís Mi Pérez informa:

- Vent de Mestral/Ponent a bona part del litoral; a Costa Brava, vents febles girant a sud o Garbí a la costa, però més maror en alta mar (Tramuntana al Golf de Lleó). - Dijous: reforç del Mestral especialment a la Costa Daurada, amb maror a forta maror generalitzades. - Vent fort també al Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Tramuntana al nord del Cap de Creus.

7.2 Estat del trànsit

• Des del Servei Català de Trànsit s’informa de:

- Retencions importants a l’AP-7 per obres i incidències (trams Santa Perpètua–Barberà, el Papiol–Gelida, l’Ametlla de Mar, enllaç amb A-2 i entorn de Martorell). - Cues a A-2, C-58, C-33, C-17, Pota Nord i rondes de Barcelona per obres i accidents.

8. Economia blava: clústers nàutics i valor afegit al litoral

8.1 Conversa amb Toni Tió i Anna Alonso Tambo

• Secció d’economia blava amb l’Anna Alonso Tambo i Toni Tió, fundador del Barcelona Cluster Nàutic (2013).

8.2 Què és un clúster i per què és clau a la nàutica?

• Diferència entre clúster i patronal:

- Patronal: agrupa competidors d’un mateix sector per defensar interessos comuns (ex. gremis). - Clúster: conjunt públic-privat (empreses + institucions + universitats) que treballen per una economia sostenible, social i ambientalment en un territori concret.

• El clúster nàutic de Barcelona fou:

- El primer clúster nàutic del món; després vingueren Mònaco i Balears. - Basat en metodologia del Banc Mundial i el “diamant de Porter” per analitzar cadena de valor i segmentar mercat.

8.3 Segmentació i valor afegit a la nàutica

• Segmentació del mercat nàutic:

- Des de l’Optimist i petites embarcacions fins als megaiots. - Inclou pesca esportiva, pneumàtiques, vela lleugera, grans eslores, xàrter, etc.

• Objectiu principal:

- Identificar 2–3 eixos amb més valor afegit (per exemple, grans eslores i lloguer de vaixells). - Evitar destinar esforços a segments amb futur econòmic incert.

8.4 Impacte territorial i sostenibilitat econòmica

• La nàutica, segons Tió, és un motor econòmic altament sostenible si es gestiona bé:

- Un turista mitjà gasta ~60 €/dia. - Un navegant amb barca petita o mitjana: ~180–200 €/dia. - Tripulacions i clients de grans eslores: 500–1.000 €/dia o més.

• Reflexió clau:

- Quants turistes d’autocar calen perquè igualin la despesa de 1.000 persones d’una regata nàutica? - La Costa Daurada i els ports de Tarragona i Terres de l’Ebre podrien explotar molt millor aquest turisme de qualitat.

8.5 Formació i “meritimitzar els oficis”

• El clúster impulsa una taula de l’ensenyament amb:

- Institut de la Nàutica, Facultat de Nàutica (UPC), universitats privades (abat Oliba) i centres de logística a Mataró.

• Idea central: “meritimitzar els oficis” marítims.

- Un fuster de vaixell no és un fuster qualsevol; un electricista nàutic tampoc. - Cal formació específica i reconeixement social i econòmic d’aquests oficis.

• Exemple Marina 92 (drassanes a Barcelona):

- 2013: 80% de la plantilla era estrangera. - Avui: 80% és autòctona, gràcies a l’adaptació dels estudis i la formació especialitzada.

8.6 Geografia i models de clúster

• Importància de la regionalització:

- La costa catalana es divideix en Costa Brava, Costa de Barcelona, Costa Daurada / Terres de l’Ebre, cadascuna amb dinàmiques diferents. - Un model de clúster per al Port de Barcelona no és directament aplicable a les Terres de l’Ebre.

• Crítica a l’ús inflacionari del terme clúster:

- Alguns projectes es creen només per captar subvencions, sense vera metodologia ni estratègia.

9. Pesca responsable: declaració de captures i aplicació “Pescarrec”

9.1 Context normatiu: declaracions obligatòries des del 2011

• Secció de pesca responsable amb Fede Valls i Sergi Corral.
• Des del Reial decret 347/2011, a la pesca recreativa:

- Qui sol·licita autorització per espècies de protecció diferenciada (túnids, lluç, etc.) ha d’emplenar una declaració de captures mensual, encara que siguin captures zero. - Fins ara es podia presentar en paper o per seu electrònica.

9.2 Nou reglament europeu i naixement de “Pescarrec”

• Una nova norma europea (en vigor el 2026) exigeix que la declaració sigui electrònica.
• L’Estat espanyol crea l’aplicació mòbil “Pescarrec” per complir aquesta obligació.
• Punts clau sobre l’app:

- No cal portar el mòbil al mar ni tenir-lo encès mentre es pesca. - No registra posició ni temps en temps real: no és un sistema de vigilància. - Serveix perquè el pescador comuniqui les seves captures dins les 24 hores següents a la jornada.

• L’Estat ha de publicar una llista d’espècies sotmeses a aquesta declaració electrònica, basada en TACs i plans plurianuals europeus.

9.3 Dades per a la gestió i percepcions al sector

• Objectiu de fons de la UE:

- Recollir dades per conèixer l’impacte de la pesca recreativa i millorar la gestió dels recursos.

• Reaccions:

- Alguns pescadors perceben l’app com a “intrusiva”; Fede Valls puntualitza que és sobretot una eina de registre, no de control en directe.

9.4 Qui pot denunciar i qui pot sancionar?

• Esclariment important sobre normativa i sancions a la pesca recreativa:

- Qualsevol ciutadà pot denunciar una infracció (fotos, comunicació a l’Ajuntament, etc.). - Cossos amb capacitat per identificar i aixecar acta: policia local, Mossos, Agents Rurals, SEPRONA, etc. - L’òrgan competent (Generalitat, Ajuntament o Estat) instrueix l’expedient i imposa la sanció.

• Problema freqüent:

- No sempre qui interpel·la té formació suficient sobre normativa (diferències aigües interiors/exteriors, noves regulacions), i es poden aixecar denúncies sense base jurídica sòlida.

10. Medi ambient i dones: tres mirades complementàries

10.1 Marc inicial: on són els referents femenins?

• El col·laborador Joan Ramon Mendo introdueix la secció de medi ambient amb una reflexió:

- Demana a una IA una llista de 10 dones referents en conservació ambiental (Jane Goodall, Dian Fossey, Sylvia Earle, Wangari Maathai, etc.). - Detecta dues mancances: - Absència de referents catalanes com Josefina Castellví (pionera a l’Antàrtida i recerca oceanogràfica). - Molts referents són gent gran o ja difunta, amb un buit generacional de noves figures tant masculines com femenines.

• Pregunta provocadora: per què la majoria només ens venen al cap Jacques Cousteau o David Attenborough com a icones del medi ambient?

10.2 Presentació de les tres convidades

1. 1 Montse Tena

- Activista ecologista. - Membre de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (Vaca Morta, Baix Empordà).

1. 2 Mercè Jané

- Empresària d’informació, comunicació i educació ambiental. - Fundadora d’El Garrofer, amb base a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).

1. 3 Montserrat Vilardosa

- Regidora i activista amb forta visió social de l’ecologisme. - Emfatitza la relació entre medi ambient i lluita de classes.

10.3 Tres trajectòries, tres fronts de lluita

a) Montse Tena i la batalla per Vaca Morta (Cruïlles)

• Context:

- Zona d’extracció d’argila per a ceràmica de la Bisbal (terreres de Vaca Morta). - Explotacions antigues formaven clots que es convertien en estanyols i llacunes, creant una zona humida d’alt valor ecològic.

• L’any 2000 s’hi instal·la un abocador de residus industrials tipus I i II, sobre dues llacunes buidades.

- Promès inicialment com a abocador de runes, però de runa “no n’hi ha ni una”, segons Tena. - Situat a només 400 metres de les cases, quan hauria d’estar a més de 2.000 m.

• La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles:

- Guanya successius contenciosos judicials; el 2014 s’ordena tancament, buidatge i restauració. - Només s’ha fet una prova pilot de buidatge (10.000 tones) de les ~4 milions previstes. - L’òrgan responsable és l’Agència de Residus de Catalunya.

• Crítica política:

- L’origen del conflicte es remunta a governs de CiU i a una decisió d’alcaldia local. - Denuncia la inacció de l’administració malgrat les sentències favorables.

b) Mercè Jané i l’educació ambiental en clau empresarial

• Des del 2016, El Garrofer dissenya i executa:

- Campanyes d’educació ambiental per a municipis (recollida selectiva, renaturalització d’espais, zones de baixes emissions). - Accions de sensibilització per explicar el “per què” de les mesures i facilitar-ne l’acceptació social.

• Diagnosi:

- Hi ha un segment de població molt conscienciat. - Però també un altre altament polaritzat i desinformat, tancat en el seu “algoritme” mental i mediàtic, difícil de mobilitzar.

• Visió econòmica:

- Defensa models com l’economia social i solidària, on persones i medi pesen més que el lucre.

c) Montserrat Vilardosa: ecologia i lluita de classes

• Referent personal: Rachel Carson i el seu llibre Primavera silenciosa, que va posar fi a l’ús massiu del DDT.
• Eix central del seu discurs:

- Un 25% de la societat catalana és pobra i un altre 25% està al límit. - Catalunya és, segons ella, un país pobre que no es pot permetre malbaratar recursos convertint-los en residus.

• Crítica al capitalisme i al consumisme:

- El model econòmic actual requereix consum constant i satisfacció immediata, alimentant la cultura d’usar i llençar. - La indústria productora domina el joc: els mateixos que generen els residus gestionen bona part de la seva destinació.

• Exemple personal:

- Coneix de prop la realitat del macroabocador d’Hostalets de Pierola (tractament de residus metropolitans) i la seva càrrega territorial.

10.4 Quins són els principals problemes ambientals de Catalunya?

Les tres convidades en destaquen diversos, amb punts en comú:

• Gestió de residus (coincidència forta):

- Augment constant de residus i incapacitat de reduir-los. - Deriva cap a incineració i plantes de biogàs/hidrogen sota l’eufemisme de “valorització energètica”. - Record que les directives europees prioritzen reducció, reutilització i reciclatge per sobre de la valorització.

• Pressió urbanística i turisme (Montse Tena):

- Cas de la Costa Brava i altres zones litorals: destrucció de medi natural i paisatge per models turístics intensius.

• Escassetat hídrica i sequera (Mercè Jané):

- El canvi climàtic fa més persistents les sequeres i redueix la recàrrega d’aqüífers.

• Contaminació d’aqüífers (Montserrat Vilardosa):

- Considera que és un dels drames més greus i invisibles del país.

• Transició energètica (Mercè Jané):

- Reclama que es faci de manera participada i no controlada només per oligopolis.

10.5 Residus, model econòmic i responsabilitats

• Coincideixen que el problema de fons és sistèmic: el model capitalista i de gran distribució.
• Crítiques concretes:

- Pressió de lobbies d’envasos i embalatge que frenen mesures de prevenció (per ex. més venda a granel, envasos reutilitzables). - Culpabilització excessiva del ciutadà i pocs mecanismes perquè productors assumeixin el cost real del que generen.

• Propostes i exemples:

- SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) per a envasos. - Recuperar pràctiques com fiambreres pròpies a botigues i compra sense plàstics. - Pagar el cost ambientals reals a qui es forra produint residus no reciclables.

10.6 Europa, desigualtats globals i justícia ambiental

• Joan Ramon Mendo posa sobre la taula la comparació amb països del Sud Global (Índia, Filipines, etc.) on les muntanyes de residus són diàries.
• Montserrat Vilardosa amplia la crítica:

- Empreses europees que externalitzen la part més contaminant de la producció a països pobres. - Exemples: pelleteries, papereres, extracció de recursos (diamants, etc.). - El Nord global manté la seva imatge “verda” mentre exporta impactes al Sud.

10.7 Decreixement i mirada de futur

• Al final surten conceptes clau:

- Decreixement com a alternativa a l’“antropocè” consumista. - Referència als treballs de Kohei Saito sobre comunisme decreixentista. - Connexió entre política, planificació urbana, pobresa i ecologia.

• Missatges de tancament:

- Montse Tena: insisteix en la sostenibilitat intergeneracional (no consumir el que no quedaran als que vindran després). - Mercè Jané: aposta per economies alternatives (social i solidària) com a camí realista. - Montserrat Vilardosa: recorda que sense canvi de correlació de forces polítiques i econòmiques, el gir ecològic és molt difícil.

11. Cloenda

• Marina Pérez tanca el programa recordant que:

- La primera hora ha estat marcada per la crònica marítima i nàutica. - La segona, per una conversa densa i crítica sobre dones, medi ambient, residus i model econòmic.

• Anuncia el retorn del programa l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar.

Idees clau destacades

• Economia blava i clústers nàutics: la nàutica és un sector estratègic de gran valor afegit al litoral català, amb potencial especialment a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre.
• Pesca recreativa i dades: l’app Pescarrec és una peça més en el gir digital de la gestió pesquera europea, amb debat sobre control versus informació.
• Bombers voluntaris: la reivindicació a Tarragona visualitza la precarització de serveis essencials sota el paraigua del “voluntariat”.
• Dones i ecologia: les tres convidades mostren que hi ha lideratges femenins actuals en l’ecologisme català, encara poc reconeguts.
• Residus i model de consum: el gran consens és que sense canviar el sistema de producció i distribució (i la fiscalitat associada), les accions sobre el ciutadà seran necessàriament parcials.
• Justícia ambiental: es connecten les lluites locals (abocadors, urbanisme, aigua) amb desigualtats globals Nord–Sud i pobresa interna a Catalunya.