Economia blava, clima i vida de mar

Panorama general de l’episodi

Arran de Mar ofereix un programa de dues hores centrat en la costa catalana, combinant actualitat marítima, economia blava, canvi climàtic, medi ambient i testimonis humans del món de la mar. L’episodi barreja connexions amb diverses emissores locals, seccions de servei (meteo i trànsit), entrevistes especialitzades i un podcast integrat sobre la vida d’un pescador.

1. Obertura del programa i tertúlia lleugera

Xerrada inicial i l’equip

• Presentació de l’espai Randemar/Arran de Mar i horari del programa.
• Salutació a l’equip tècnic i periodístic de diferents emissores locals de la costa.
• Conversa distesa sobre calor fora de temporada i l’estiuet de Sant Martí.
• Comentaris personals sobre Nadal amb calor, viatjar a l’hemisferi sud o passar Nadal a la platja.
• Referències a com es desplacen a la feina (moto, patinet, cotxe, a peu) i al confort vs. contaminació (ús de l’aire condicionat).

To de secció: conversa informal per humanitzar les veus del programa abans d’entrar en els blocs informatius.

2. Repàs informatiu de la costa catalana

2.1. Costa Brava – Sorra i gestió del litoral

Tema clau: Gestió de platges i adaptació als temporals.

• Trasllat de sorra de la platja Gran de Palamós a Sant Antoni per recuperar el volum perdut pels temporals.
• Projecte d’estabilització de platges amb administració de costes: allargament d’espigons i revisió d’un projecte antic de fa 10 anys.
• Tancament parcial de la platja per permetre el pas de maquinària pesada i camions.
• Objectiu morfològic: recuperar el perfil de “mitja lluna” i allunyar la zona de bany del canal d’embarcacions.

Idea central: adaptar el litoral als canvis morfològics i temporals, combinant obres dures (espigons) i moviments de sorra.

2.2. Cap de Creus – Posidònia i recerca científica

Tema clau: Posidònia oceanica com a peça clau del clima i del litoral.

• L’abadia de Portlligat esdevé camp experimental de l’Institut de Ciències del Mar.
• Estudi de l’intercanvi de gasos a les praderies de Posidònia amb un colorant fluorescent (no tòxic) per seguir el moviment de gasos a l’aigua.
• Mostrejos entre el 7 i el 21 de novembre en diferents punts de Cadaqués.
• Recordatori del paper de la Posidònia com a:

- Emburnal de carboni i productora d’oxigen. - Element clau per retenir sorra a les platges a la tardor davant dels temporals.

2.3. Delta de l’Ebre – Quotes de pesca i Nadal

Tema clau: Pressió sobre el sector pesquer i regulació europea.

• El comissari europeu de pesca, Virginijus Sinkevičius (Cádiz a la crònica), anuncia que la Comissió Europea estudia donar dies addicionals de pesca de cara a Nadal.
• Les quotes actuals (100–130 jornades segons mida de barca) limiten l’activitat a 1 de cada 3 dies.
• La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja ha esgotat dies.
• Informes científics recents indiquen millora de l’estat de les espècies de referència al Mediterrani occidental.
• El conseller Òscar Ordeig i el gerent del GAL Mar de l’Ebre, Joan Alginet, reclamen:

- Decisions ràpides per evitar manca de peix per Nadal. - Que les paraules es tradueixin en fets i estabilitat per al sector.

• Mirant al 2026, la UE prepara noves quotes basades en evidència científica, amb mecanismes de compensació i reconeixement de les pràctiques més sostenibles.
• També s’anuncia la voluntat de negociar un nou acord comercial i pesquer amb el Marroc, després de la sentència sobre el Sàhara Occidental.

2.4. Garraf i Penedès – Ruta del xató

Tema clau: Gastronomia, territori i promoció turística.

• Inici de la 29a edició de la Ruta del xató, experiència gastronòmica d’hivern.
• Nous municipis que s’hi afegeixen: Cubelles, la Bisbal del Penedès i Sant Pere de Ribes, sumant-se a Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Calafell i Cunit.
• Paper central dels restauradors, que ofereixen xató i menús temàtics.
• Declaracions:

- Jordi Gasol, president de la Ruta: creixement de municipis i restauradors, i bona acollida del plat. - Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribes: vincle del xató amb la pagesia local. - Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú: projecte consolidat i agraïment als restauradors.

• Lliurament simbòlic del morter a la nova ambaixadora, la cuinera i comunicadora gastronòmica Jessamí Caramés, que vol aprofitar la seva veu mediàtica per projectar la cuina catalana.

2.5. Maresme – Segell “Peix de llotja”

Tema clau: Consum responsable i traçabilitat del peix.

• Llançament del segell “Peix de llotja”, impulsat pels GALP (grups d’acció local pesquera).
• Objectiu: distingir restaurants que aposten per peix fresc, de proximitat i de llotja catalana.
• Denúncia de fraus en la carta (productes etiquetats com a locals que no ho són).
• Requisits per obtenir el segell:

- Haver comprat mínim 12.000 € anuals en peix i marisc de llotja. - Certificació directa de la confraria de pescadors o del majorista amb vistiplau de la confraria.

• El segell es podrà sol·licitar a partir de gener, i el llistat de restaurants acreditats es trobarà a peixdellotja.cat.

2.6. Arenys de Mar – Tradició i identitat

Tema clau: Cultura infantil i Nadal.

• L’Ajuntament d’Arenys de Mar recupera la iniciativa del “primer tió” per als nadons nascuts des de l’1 de novembre de 2024.
• Lliurament coincidirà amb la benvinguda del Nadal i l’encesa de llums (28 de novembre), amb acte festiu i xocolatada.
• Paraules de la regidora Marta Serrano, que ressalta la tendresa de reunir tots els nadons nascuts el darrer any i fer-los partícips de la vida de la vila.

2.7. Costa Daurada – El Francolí i Tarragona Greenville 2026

Tema clau: Restauració fluvial i ciutat.

• El riu Francolí deixa de desembocar en línia recta a Tarragona i recupera sinuositat natural al tram final.
• Objectius del projecte Tarragona Greenville 2026:

- Reduir la velocitat de l’aigua i el risc d’inundacions. - Garantir un cabal ecològic mínim. - Transformar el riu en espai de gaudi i nexe d’unió per a la ciutadania.

• Intervencions destacades:

- Eliminació de més de 26.000 m² de canya americana (espècie invasora). - Plantació de vegetació autòctona. - Col·locació de tres arquetes per retenir residus sòlids. - Recuperació de 3,2 km del camí fluvial de la riba esquerra.

• L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, subratlla que el riu ha de deixar de ser una barrera física i psicològica per esdevenir centre de vida urbana.
• Projecte finançat amb fons Next Generation, cost aproximat d’1,4 M€.

3. Servei: meteorologia i trànsit

3.1. El temps a la costa catalana

Tema clau: Vent, mar i absència de grans temporals immediats.

• Situació dominada pel vent de garbí / sud, amb algun xaloc a la Costa Brava.
• Estat de la mar: maror suau (marajol / maror), sense grans alteracions al començament.
• Per dijous es preveuen:

- Més núvols sobretot a Costa Brava i costa barcelonina (cel “tipus Mordor”). - No es preveuen pluges significatives. - Intensificació del vent d’gregal, especialment a la Costa Daurada. - Maror i forta maror, amb ones > 2 m a la tarda i nit de dijous a divendres.

• Recomanació de precaució a la mar i seguiment a xarxes.

3.2. Estat del trànsit

Tema clau: Incidències viàries a l’àrea de Barcelona.

• AP-7 a Barberà del Vallès: retencions sentit nord per accident (vehicles ja al voral, però trànsit dens).
• B-30 amb problemes en un tram similar.
• A-2 a Sant Joan Despí (entrada a Barcelona):

- Accident amb un carril tallat. - Cues des de Sant Vicenç dels Horts i afectació a la B-23.

• A la resta de vies: volum habitual de trànsit sense incidències greus addicionals.

4. Economia blava i geopolítica portuària

4.1. Presentació de la secció

Tema clau: Economia blava, logística i ports.

• Dimecres és el dia dedicat a economia blava, amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya.
• Convidat principal: Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer, un dels mitjans digitals portuaris més llegits de Sud-amèrica.
• Es destaca que Mascontainer és un multicanal logístic-portuari, amb web i programa de YouTube “Abriendo el Tarro” sobre logística, comerç internacional i geopolítica.

4.2. Perspectives econòmiques a Llatinoamèrica (2026)

Tema clau: Vent en contra econòmic, però dinamisme inversor als ports.

• Es parla de previsions complicades per al 2026 a Llatinoamèrica: menor inversió i pressions inflacionistes.
• Opazo matisa que, tot i el context advers en comerç exterior, les inversions portuàries i logístiques segueixen el seu curs.
• Projectes destacats:

- Expansió del port de San Antonio (Xile). - Nous ports i ampliacions al Perú, com el projecte de port de Corío (a prop d’Arequipa). - Inversions en infraestructura ferroviària per millorar connexions interior–costa.

4.3. Estratègia xinesa: Ruta de la Seda i port de Chancay

Tema clau: Paper de la Xina en la infraestructura portuària del Pacífic sud.

• Es contextualitza l’estratègia xinesa des de finals dels 70 (Deng Xiaoping) fins a l’actual Nova Ruta de la Seda.
• La Xina impulsa una xarxa logística que connecta l’Atlàntic i el Pacífic a través de:

- Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú i Xile. - Corredors ferroviaris que acabarien desembocant al Pacífic peruà.

• El megaport de Chancay (Perú) és considerat per Opazo com la possible “joia de la corona del Pacífic” si es completen inversions i connexions.
• Competència i complementarietat:

- Chancay podria rebre grans portacontenidors directes des de la Xina. - Altres ports com Callao (Perú) o ports xilens es redefinirien com a ports “feeder” (alimentadors, amb vaixells més petits). - Es qüestiona si Xile necessita un megaport comparable, atesa la seva capacitat de càrrega limitada i la crisi econòmica argentina.

4.4. Reconfiguració dels ports i cadenes logístiques

Tema clau: Xarxa de ports en cadena i noves rutes.

• S’explica la possible funció “en cadena” dels ports del Pacífic:

- Chancay com a hub principal. - Altres ports (Callao, ports xilens, equatorians) com a nodes secundaris.

• Es comenta un nou servei de MSC (servei “Alpaca”) que connecta Chancay amb ports xilens i croats.
• Es destaca la competència geopolítica entre:

- Xina, que ja controla gran part d’infraestructures i recursos (coure, liti) a Xile, Perú i Argentina. - Estats Units, que impulsa inversions alternatives (ports de Corío, Matarani al Perú, i projectes a Xile com Salaberry o Copiaporte a la tercera regió) per contrapesar la influència xinesa.

4.5. Dependències estratègiques i riscos

Tema clau: Finançament, control i possibles usos militars.

• Es descriu el model xinès:

- “T’allogo diners perquè construeixis el port, però jo en gestiono el control”. - Exemples a ports europeus (com a Grècia) i ara a Llatinoamèrica.

• Es menciona que Chancay és un port altament automatitzat, controlat remotament des de la Xina.
• Altres sectors dominats per la Xina al Perú:

- Distribució elèctrica a Lima. - Infraestructura 5G i satèl·lits (Huawei, ZTE).

• S’aborda el debat sobre la possible utilització militar dels megaports xinesos, que preocupa especialment als EUA.

4.6. Moneda, transaccions i límits del yuan

Tema clau: Dolarització vs. yuan en el comerç.

• Es comenta que alguns països (com el Brasil) han començat a utilitzar el yuan en transaccions comercials amb la Xina.
• Es planteja si el yuan podria guanyar terreny com a moneda de referència en determinats circuits comercials.
• Opazo matisa que, a curt termini, al Pacífic sud el dòlar continua sent la moneda dominant, però s’observen canvis en transaccions i avals per qüestions d’eficiència.

4.7. Medi ambient, permisos i infraestructures defectuoses

Tema clau: Impacte ambiental i regulació desigual.

• Es comenta críticament que alguns projectes xinesos han estat acusats de menystenir l’impacte ambiental, amb exemples com infraestructures mal executades (un pont que s’ensorra, com a cas mediàtic).
• Comparació entre països:

- A Xile, les normes ambientals homologades a l’OCDE fan que els projectes triguen anys a aprovar-se (permisologia complexa). - Al Perú, els processos són sovint més ràpids, generant avantatges competitives però també polèmica ambiental.

• Esment de paràlisi de projectes per descobriment de restes arqueològiques o ossos, que obliga a aturar obres.

Fil conductor de la secció: entendre com l’economia blava al Pacífic sud està marcada per la pugna Xina–EUA, la necessitat de corredors logístics, i la tensió entre desenvolupament portuari i sostenibilitat.

5. Meteorologia avançada: les llevantades que no arriben

5.1. Punt de partida: des del temporal Gloria

Tema clau: Canvi en els patrons de temporals a la Mediterrània.

• Conversa amb el meteoròleg Sergi Corral sobre l’absència de grans temporals de llevant des del Glòria (gener 2020).
• Es recorda alguna situació puntual de llevant (finals del 2020, febrer 2023), però:

- Episodis curts (1–2 dies). - Sovint anticiclònics, sense grans borrasques associades.

• Corral expressa preocupació no per una futura gran llevantada, sinó per la manca de llevants en general.

5.2. Canvis en patrons de vent i temporals

Tema clau: Menys llevants i menys tramuntana.

• Es constata una caiguda en la freqüència tant de llevantades com de tramuntanades.
• Antigament, entre octubre i abril, era habitual tenir 3–4 temporals de llevant per temporada (entre menors i majors).
• En els últims anys:

- Predomini de situacions de sud i sud-oest (garbí) o anticiclòniques. - Pocs episodis de mar de fons de llevant; surfistes i pescadors noten la diferència.

5.3. Impacte sobre activitats humanes i marines

Pesca i surf

• Surfistes: gairebé dos anys sense una bona mar de fons de llevant prolongada (es recorda un episodi breu el 28 d’agost).
• Pescadors de roca: menys dies de “bromejada” (mar remogut moderat), condició ideal per pescar sards.
• Aigües més clares i estancades, senyal de menys remenada i menys renovació.

Dinàmica litoral i ecosistemes

• Els temporals de llevant són clau per:

- Remoure el fons i posar matèria orgànica en suspensió. - Aportar materials des dels rius. - Oxigenar i renovar les aigües (funció de depuració natural).

• Sense aquests episodis:

- S’altera la dinàmica geomorfològica de les platges. - Canvia el repartiment de sorres (com el cas de Palamós citat prèviament). - Poden aparèixer impactes biològics per menor renovació i oxigenació.

5.4. Explicació meteorològica: menys borrasques mediterrànies

Tema clau: Canvi en la circulació general.

• Zones clàssiques de formació de borrasques mediterrànies (àrees ciclogenètiques):

- Nord d’Àfrica i Illes Balears → llevantades. - Golf de Lleó, golf de Gènova, Ligúria → tramuntanades.

• Corral assenyala que aquestes àrees semblen haver “baixat de revolucions”:

- Es formen menys depressions profundes. - El jet polar sovint passa a latituds més altes o arriba més afeblit.

• A canvi, es formen més fàcilment DANAs i solcs aïllats, que:

- Poden provocar aiguats molt intensos, però - No generen el flux marítim sostingut típic dels temporals de mar.

Reflexió clau: la manca de grans llevantades pot semblar una bona notícia a curt termini (menys danys a platges i infraestructures), però pot tenir efectes ecològics i morfològics negatius a mitjà i llarg termini.

6. Segona hora: medi ambient i canvi climàtic amb mirada crítica

6.1. Introducció: estat d’ànim i context

• Conversa amb el col·laborador Joan Ramon Mendo, que comença parlant de situacions personals complicades i la sensació generalitzada de dificultats.
• Connexió amb temes ambientals globals: sobrepoblació, pobresa extrema, contaminació i condicions de vida infrahumanes en megaciutats (exemple d’un suburbi a l’Índia amb esperança de vida de 39 anys).

6.2. Ciència, consens i canvi climàtic

Tema clau: El “consens” científic com a concepte dinàmic.

• Mendo subratlla que a la ciència no hi ha dogmes: el consens pot canviar amb noves dades o mètodes.
• Exemple: reclassificació d’orquídies a partir d’estudis genètics.
• Decideix parlar de crisi climàtica/canvi climàtic en lloc de restringir-se a escalfament global, per evitar una simplificació excessiva (hi ha zones que s’escalfen i d’altres que no o fins i tot es refreden).

6.3. El paper dels organismes internacionals

• Cita l’IPCC (panell intergovernamental sobre canvi climàtic) com a òrgan dependents de l’ONU, amb:

- Informes que evolucionen (a vegades es matisen o corregeixen conclusions anteriors). - Una imatge de “consens” climàtic que resulta útil als governs per legislar (per exemple, sobre reducció d’emissions de CO₂).

• Obrir el debat sobre si el CO₂ és causa o conseqüència de l’escalfament:

- Explica, com a químic, que l’aigua més calenta allibera CO₂ (exemple de beguda carbonatada escalfada). - Recorda que els oceans emmagatzemen grans quantitats de CO₂ i compostos associats.

Missatge: el sistema climàtic és complex i els models tenen limitacions; cal evitar visions massa lineals i absolutistes.

6.4. Intel·ligència artificial i biaixos

• Mendo explica que ha fet recerca sobre prediccions climàtiques fallides utilitzant ChatGPT.
• Assegura que el sistema mostrava resistència semàntica a utilitzar el terme “prediccions fallides”, preferint eufemismes com “no totalment ajustades”.
• Finalment, obté un llistat de 10 casos de prediccions que no s’han complert en magnitud o termini.

6.5. Prediccions fallides sobre l’Àrtic i el gel marí

1. 1 Wieslaw Maslowski (2007)

- Predicció: l’Àrtic podria quedar sense gel d’estiu el 2013. - Resultat: el 2012 hi ha un mínim històric d’extensió, però el gel no desapareix; en anys posteriors persisteixen 3–5 milions de km² de gel estival.

1. 2 Peter Wadhams

- Predicció: desaparició del gel d’estiu abans de 2016. - Resultat: no s’ha complert; continua existint una extensió significativa de gel.

1. 3 H. J. Zwally (NASA, 2007)

- Predicció: l’Àrtic podria quedar gairebé sense gel el 2012. - Resultat: aquell any encara hi havia uns 3 milions de km² de gel.

• Es recorda que aquestes prediccions es basaven en models i que la naturalesa és més complexa del que molts models inicials contemplaven.

6.6. Nevades al Regne Unit i escalfament

1. 4 David Viner (2000) – Universitat d’East Anglia

• Frase famosa interpretada com: la neu seria cosa del passat al Regne Unit.
• Realitat: hi ha hagut nevades importants (2010, 2018) i episodis de fred notable; la neu no ha desaparegut del tot.

6.7. Models d’escalfament i desviacions

1. 5 James Hansen (NASA, 1988)

• Model climàtic que preveia un escalfament d’uns 0,45 °C entre 1988 i 2018.
• Observacions: augment al voltant de 0,19 °C, menys de la meitat de la projecció en aquell escenari concret.
• Mendo puntualitza que els models depenen d’hipòtesis i dades d’entrada, i que els instruments de mesura i la cobertura geogràfica (pocs punts a Sibèria, deserts, oceans) condicionen les estimacions.

6.8. Extincions massives anunciades

1. 6 Norman Myers (1979 i 1995)

• Predicció: fins a un 20% de les espècies podrien extingir-se abans de l’any 2000 per pèrdua d’hàbitats.
• Resultat: les extincions documentades estan molt per sota d’aquest percentatge.
• A més, cada any es descriuen espècies noves, especialment en zones tropicals i àrees poc prospectades.

1. 7 Paul Ehrlich (anys 70–80)

• Prediccions sobre fam global massiva i desaparició massiva d’espècies.
• Resultat: tot i que hi ha crisis alimentàries locals, no s’ha produït una fam global generalitzada als països desenvolupats ni una extinció massiva en els termes anunciats.
• El mateix Ehrlich ha reconegut parcialment l’exageració d’algunes projeccions.

6.9. Refredament global per aerosols

1. 8 Stephen Schneider i Rassul (1971)

• Predicció: possible refredament global en poques dècades a causa de l’augment d’aerosols.
• Resultat: la tendència global observada ha estat d’escalfament lleuger i sostingut, no de refredament.

6.10. Precipitacions extremes a escala global

1. 9 Model CMIP3 (anys 2000)

• Projecció: augment marcat de pluges intenses a totes les regions temperades cap al 2020.
• Observacions al Mediterrani i altres zones temperades:

- En molts llocs les dades mostren estabilitat o lleugera disminució de la precipitació mitjana. - Hi ha episodis extrems localitzats (DANAs, aiguats), però no un increment clar i sostingut de pluges intenses arreu.

• Esment a huracans de l’Atlàntic nord i Carib: anàlisis recents no indiquen un augment clar de la freqüència ni de la intensitat màxima comparat amb fa 40–60 anys.

6.11. Calor dels oceans i variabilitat recent

1. 10 Contingut de calor oceànica

• Models i discursos polítics han plantejat un augment continuat de la calor acumulada als oceans.
• Mendo apunta que les sèries Argo indiquen un alentiment o lleuger refredament en alguns darrers anys (2022–2024), cosa que matisa la idea d’un increment totalment lineal.
• Subratlla la dificultat de mesurar un sistema tan enorme amb boies i punts escassos, i la necessitat de interpolacions, que introdueixen incerteses.

6.12. Conclusió de Mendo

• El llistat no pretén negar el canvi climàtic, sinó mostrar que la projecció exacta (data, magnitud, detalls) és molt difícil.
• Reclama esperit crític, evitar catastrofismes dogmàtics i distingir entre:

- Fets observables (tendències de temperatura, dades de CO₂, dinàmiques locals). - Models i prediccions, que són eines amb marges d’error.

• Deixa la porta oberta a seguir parlant del tema en futurs programes.

7. Podcast “Llops de Mar”: la vida d’un patró pescador

7.1. Presentació del podcast integrat

Tema clau: Testimoni humà i memòria marinera.

• Secció final: “Llops de Mar”, podcast dins del programa.
• Convidat: Miquel Illa, patró major jubilat, figura destacada del món pesquer de Vilanova i la Geltrú.
• Objectiu: donar veu a qui ha fet de la mar la seva casa, feina i passió.

7.2. Orígens familiars i vocació forçada

• Miquel prové d’una llarga nissaga de pescadors:

- L’avi va morir ofegat pescant. - El pare i els oncles també eren pescadors.

• Va començar a pescar als 15 anys perquè era un mal estudiant i “algú s’havia de fer”.
• Els primers anys foren duríssims:

- Es marejava molt: vomitava 10–13 vegades al dia durant dos anys seguits. - El pare li deia que no coneixia cap pescador tan dolent com ell.

7.3. El punt d’inflexió: fer-se patró

• Després de la mili, troba plaça per anar de patró amb només 21 anys.
• L’augment de responsabilitat (més diners, comandar la barca) fa que el mareig desaparegui de cop.
• A partir d’aquí enceta una llarga trajectòria satisfactòria:

- Adquireix totes les titulacions disponibles. - Aconsegueix prestigi i responsabilitats dins el sector.

7.4. Què li dona el mar?

Tema clau: Sentit vital i felicitat.

• El mar li transmet vida, immensitat i felicitat.
• Explica que, tot i estar jubilat, fa de patró de llaguts de rem a Vilanova:

- Només amb una hora sortint i entrant al port, ja se sent feliç.

• El mar és, per ell, una font d’alegria quotidiana.

7.5. Jornades i condicions de treball

• Jornades típiques: sortir a les 7 h i tornar cap a les 16 h, de dilluns a divendres.
• Abans es treballava també dissabte, explica que els seus pares encara ho feien.
• Ha passat moltes hores a mar, però considera que l’equilibri entre sacrifici i satisfacció li ha sortit positiu (després dels primers anys durs).

7.6. Un repte extrem: perdre gairebé tot l’art de pesca

Tema clau: Por econòmica i precisió marinera.

• Episodi marcat cap als 24–25 anys: es trenquen els cables que subjecten les portes i l’art de pesca, i perd pràcticament tot el material (excepte el vaixell).
• En aquella època no hi havia GPS ni plotters:

- Havia d’orientar-se amb enfiliacions (masies, muntanyes, referències a terra).

• Torna a port plorant, temen la bronca del pare i el desastre econòmic.
• L’endemà (o pocs dies després) surten a buscar l’art perdut i aconsegueix trobar-lo, cosa que sorprèn tothom, fins i tot ell mateix.

Moment clau de la seva carrera: demostra destresa i passa de ser “el nen que es mareja” a un patró respectat.

7.7. Por i situacions de risc

• No recorda una por paralitzadora, però sí situacions de molta tensió:

- “Grops”: tormentes sobtades d’estiu amb vent molt fort i pluja intensa. - Visibilitat reduïda a pocs metres, sense saber si vindran altres vaixells. - Únic recurs: aguantar i esperar que passi.

7.8. Moments màgics i eufòria a bord

• Els dies inoblidables són aquells en què la pesca supera amb escreix les expectatives.
• Exemples: sortir esperant 30–40 kg de gamba i tornar amb 150 kg.
• L’instant d’eufòria és quan aboca l’art a coberta i veu la muntanya de peix o gamba.

7.9. Canvi personal i compromís col·lectiu

Tema clau: Creixement humà i sindicalisme.

• Als inicis, a la barca compartia espai amb pescadors que podrien ser els seus pares, molts d’ells del PSUC o amb consciència sindical.
• Explica que aquelles converses sobre companyonia, drets i lluita col·lectiva el van marcar profundament.
• Amb els anys va arribar a ser patró major de la confraria durant 8 anys, i també president d’una confraria de pescadors:

- Admet que van cometre errors, però destaca molts encerts dels quals se sent orgullós.

7.10. Supersticions marineres i motius

• Ell personalment no és supersticiós, però coneix molts pescadors que sí.
• Supersticions clàssiques:

- No dir determinades paraules a bord (com capellà, paraigua, etc.).

• També parla dels “mots” (malnoms) dins del món pesquer: molts es coneixen més pel mot que pel nom.

7.11. Canvis tecnològics i futur de la professió

• Avui, la tecnologia (GPS, sonar, plotter, equips de seguretat) ha facilitat molt la feina i ha corregit moltes pràctiques tradicionals que eren ineficients o perilloses.
• Tanmateix, destaca que avui és molt més difícil viure de la pesca:

- Guanyar prou diners per mantenir una família amb un sou de pescador és complicat. - El jove que vulgui començar ha d’estimar molt la mar i ser molt valent.

7.12. Relació amb el medi ambient i aprenentatge

Tema clau: De la ignorància a la responsabilitat.

• Miquel reconeix que, en el passat, molts pescadors van malmetre el mar per ignorància:

- Nadie els explicava biologia marina ni impactes ambientals. - Es feien malifetes involuntàries (per exemple, sobre praderies de Posidònia).

• Critica que tampoc hi hagués biòlegs, polítics o tècnics que pujessin a les barques a explicar què es feia malament.
• Ara, en canvi, considera que els pescadors han après i han pres consciència.

“El mar ens diria: gràcies, perquè els pescadors heu après a cuidar-me.”

7.13. Identitat marinera i comunitat

• Recorda una època en què els pescadors, en tornar, es reunien per esmorzar junts: una comunitat molt cohesionada.
• Diu que això, per moltes raons, s’ha perdut en part.
• Destaca però que el mar continua sent un estil de vida i una identitat profunda per a qui l’ha viscut des de jove.

8. Tancament del programa

• La conductora tanca l’episodi recordant que és dimecres 12 de novembre de 2025.
• Emfatitza que ha estat una tarda per:

- Recórrer la costa catalana a través de notícies. - Entendre millor l’economia blava i la geopolítica portuària. - Reflexionar sobre canvi climàtic i fiabilitat de les prediccions. - Escoltar una història de vida d’un llaüt de mar.

• Anuncia que tornaran l’endemà de 16 a 18 h, convidant l’audiència a continuar navegant Arran de Mar.