Economia blava, invasores i Far de Calella

Panorama general de l’episodi

En aquest Arran de Mar s’ofereix un recorregut complet per l’actualitat del litoral català, amb especial atenció a:

• Notícies de costa i municipis mariners (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Maresme, Costa Daurada)
• Economia blava i geopolítica portuària al Mediterrani i al Marroc
• Meteorologia de Nadal i canvi climàtic al desembre
• Medi ambient i espècies invasores a la costa catalana
• Patrimoni marítim i cultural amb el Far de Calella com a protagonista

L’episodi combina informació local molt concreta (obres municipals, projectes culturals, dades de turisme) amb una mirada global sobre ports, transport marítim i transició energètica.

1. Obertura i tertúlia lleugera

Amics invisibles i “pongos”

A l’inici, l’equip del programa trenca el gel comentant els sopars de Nadal i el debat etern sobre els amics invisibles:

• Una part de l’equip els critica com a “cau de pongos” (objectes inútils que acaben guardats o llençats).
• D’altres els defensen quan hi ha confiança dins del grup o es fixen regles clares (regals útils, temàtics o que cadascú escrigui què necessita dins el pressupost).
• Apareix també la idea de regals “pràctics”: menjar de qualitat, productes de mar, etc.

Aquesta secció serveix per donar to proper i distès abans d’entrar en el bloc informatiu.

2. Repàs informatiu de la costa catalana

2.1 Costa Brava i litoral gironí

Sessió sobre el Pla d’Usos del Cap de Creus

A Empuriabrava (Castelló d’Empúries) es convoca una sessió informativa sobre el Pla regulador d’usos i gestió (PRUG) del Parc Natural del Cap de Creus:

• Tot i no ser municipi dins l’àmbit estricte del parc, moltes embarcacions amarrades a Empuriabrava l’utilitzen de forma habitual.
• L’objectiu és explicar:

- Criteris de gestió del parc - Restriccions i usos permesos - Com evitar conflictes o infraccions per desconeixement.

• Hi participen: Parc Natural de Cap de Creus, Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, Generalitat i Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Millores al camí de ronda de Palamós

L’Ajuntament de Palamós inverteix 5.700 € en la millora del camí de ronda entre la platja del Castell i el poblat íber:

• Es repara un tram degradat que dificultava el pas dels usuaris.
• Actuacions principals:

- Regularitzar la planimetria per fer el terreny més planer - Crear pendents per desviar l’aigua de pluja i evitar erosió.

• El poblat íber del Castell és:

- Bé Cultural d’Interès Nacional (des de 1996) - Un dels jaciments íbers a l’aire lliure més visitats de Catalunya - Situat en un promontori unit a terra per un istme al final de la platja.

2.2 Delta de l’Ebre i costa de l’Ebre

Alerta dels GALP pesquers davant la reforma europea

Els Grups d’Acció Local de Pesca (GALP) de Catalunya consideren perillosa la reforma del marc financer europeu 2028-2034:

• Temor que el sector pesca i aqüicultura quedi diluït dins del model LEADER rural i perdi especificitat i competitivitat.
• Els GALP catalans (Mar de l’Ebre, Costa Daurada, Costa Central, Costa Brava, Sud Maresme) s’adhereixen a un manifest estatal per mantenir el desenvolupament local participatiu (DLP).
• Reclamen al Ministeri i a la Comissió Europea:

- Mantenir el DLP com a instrument clau per a innovació i cohesió del litoral - Tenir en compte les realitats específiques de les comunitats pesqueres.

• Cites destacades:

> “Sense aquest model, el Delta de l’Ebre hi perd competitivitat i oportunitats” (Eusebio Rosales, GALP Mar de l’Ebre)

> “El món pesquer no demana privilegis, sinó les condicions per continuar avançant” (Francesc Gil, GALP Costa Daurada)

Reducció dràstica del deute a l’Ametlla de Mar

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar anuncia una reducció del 50 % del deute municipal mitjançant la cancel·lació simultània de 6,05 M€:

• Ràtio d’endeutament: del 140 % al 70 %, molt per sota del límit legal (110 %).
• Allibera uns 600.000 €/any que abans es destinaven al finançament de la residència.
• Factors clau segons el govern municipal:

- Inversió estratègica equivalent, en 3 anys, a la dels 8 anys anteriors - Contenció de despesa corrent (vehicles, serveis jurídics, consum elèctric)

• Mesura polèmica: subhasta del solar de la residència per reduir deute.
• L’alcaldessa Eva de Lamo insisteix que:

- El servei de residència està garantit - La decisió permet millorar serveis i equipaments a mig termini.

2.3 Maresme

Restauració del veler “Odina” a Arenys

El mestre d’aixa canari Agustín Jordà està reconstruint el veler Odina del navegant aranyenc Oriol Ferran:

• L’Odina va patir un accident el 22 de juliol:

- Cop de mar quan es va aixecar garbí - L’hèlix es va embolicar amb el motor - Sense propulsió, el vaixell va embarrancar sota el penya-segat del Capaspre, als peus del Far de Calella.

• Danys principals:

- A la banda d’estribord però en un sector relativament “plà” del buc, fet que facilita la reparació. - Cal: reconstruir l’estructura, posar taules de pi, calafatar i pintar.

• El projecte té una forta càrrega sentimental per al propietari, que assumeix costos elevats amb:

- Donacions particulars i aportacions privades - Preparació d’un crowdfunding per finançar el nou motor a partir de gener.

• Objectiu: tornar l’Odina a l’aigua abans del bon temps de l’any vinent.

Premi Ateneu per al Casal de Llavaneres

El Casal de Llavaneres rep el Premi Ateneu 2025 al millor projecte ateneista per “Un batec cultural per a Llavaneres”:

• Reconegut com a projecte transformador que posa la cultura i la participació al centre de la vida del poble.
• Eixos destacats:

- Impacte social i cohesió - Sostenibilitat i innovació - Nova estratègia de comunicació i captació de públics.

• Accions rellevants:

- Mostra de teatre - Recuperació i restauració dels gegants (40è aniversari) - Activitat de colles i aplec de la sardana - Creació de l’Escola d’Art i Pensament - Podcast “Pau de Paller” - Cicle de vermuts musicals per diversificar públic.

2.4 Costa Daurada i Tarragona

Dades de turisme 2025 a la demarcació de Tarragona

El sector turístic tarragoní registra 21.749.664 pernoctacions el 2025 (+2,9 % vs 2024):

• Creixement notable en temporada baixa:

- +12 % de gener a maig - +10 % de setembre a desembre

• Estiu estancat, sense rècords.
• Els mercats internacionals representen el 51,5 % de les pernoctacions.
• Berta Cabré (Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme):

> “És una temporada satisfactòria de consolidació, però no és un any rècord... L’any 2017 continua sent l’any de màxims amb 22 milions de pernoctacions.”

Per al 2026, els reptes són:

• Desestacionalitzar encara més l’activitat turística
• Obrir-se al mercat coreà
• Recuperar el mercat rus.

Conflicte per obres al costat de l’escola La Rebassada (Tarragona)

Les famílies de l’escola La Rebassada i l’AFA denuncien les obres d’urbanització al barri de la platja de l’Ermita de la Salut:

• Obres previstes a 1 metre del pati d’infantil i a 10 m de les aules de P3-P5 (138 alumnes, alguns amb NEE).
• Riscos assenyalats:

- Soroll intens i continu - Vibracions - Pols i projeccions de materials - Afectació al benestar i aprenentatge dels infants.

• Famílies i AFA havien proposat posposar les obres a l’estiu, però:

- Ajuntament de Tarragona i promotora ho rebutgen per motius tècnics.

• Ja s’han recollit 400 signatures per demanar que les obres es facin en període no lectiu.

2.5 Serveis: temps i trànsit

Predicció meteorològica

El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu un escenari de mar molt tranquil·la (mar de fons i marajol) i vents febles:

• Avui:

- Vent girant a sud / sud-est (xaloc) - Mar poc moguda, una mica de mar de fons a la Costa Brava.

• Demà:

- Vents molt febles i variables, fins i tot calmes (“bassa d’oli”) al matí - Tarda amb xaloc o llevant suau, sense aixecar gaire onatge - Possibles boires de costa entre el Maresme i l’Alt Empordà.

Estat del trànsit

Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa d’una tarda relativament tranquil·la:

• Retencions habituals a l’àrea metropolitana de Barcelona:

- Tram final de C-58 cap al Nus de la Trinitat - Lateral de l’AP-7 (B-30) a Barberà del Vallès direcció sud - Un km lent a la C-17 entre Parets i Mollet.

3. Bloc d’Economia Blava: ports, Marroc i transició verda

3.1 Privatització portuària al Marroc i competència mediterrània

La col·laboradora Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) exposa un panorama complex de geopolítica portuària:

Privatització de l’Agència Nacional de Ports (ANP) del Marroc

• El govern marroquí debat la transformació de l’ANP en societat anònima (privatització parcial), excepte el port Tanger Med, que depèn directament del rei.
• Clau per entendre-ho:

- Es desconeix qui estarà darrere del capital privat (Xina, EUA...) - Genera inquietud perquè pot reconfigurar el control estratègic dels ports al Magrib.

El cas de Nador West Med

• Nador West Med és presentat com un megaport marroquí molt competitiu:

- Capacitat estimada 3,5–5,5 M de TEU/any. - Situat a només 50 km de Melilla i a prop de l’estret de Gibraltar.

• Polèmica principal:

- El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) finança el projecte amb 300 M€ en tres crèdits, dins d’una inversió global prevista de fins a 730 M€ el 2030. - Els ports europeus paguen taxes d’ETS (mercat de carboni), però els ports marroquins no assumeixen aquests mateixos costos de sostenibilitat, generant una competència aparentment deslleial.

“Sembla que Europa està finançant una cosa que va en contra dels mateixos interessos d’Europa”, resumeix l’Anna.

Impacte sobre ports europeus

• El desenvolupament dels ports marroquins (Tanger Med, Nador West) afecta:

- Algesires i Màlaga (estratègia de trànsit de contenidors) - València i Barcelona (gran hubs mediterranis).

• Tot i la competència, s’insisteix que els ports també es poden complementar mitjançant estratègies comunes.

3.2 Relació Barcelona–Tanger i model “Port Vell”

Cooperació estratègica

• Tanger Ville vol remodelar la seva façana marítima inspirant-se en el model de Port Vell de Barcelona:

- Prioritzar pesca, turisme, creuers i usos ciutadans. - Connectar millor ciutat–port i apostar per desenvolupament sostenible.

• Delegacions marroquines han visitat Barcelona per conèixer:

- Marina Port Vell - Blue Cluster i estratègies de renovació portuària.

• Des de 2024 s’han reforçat els intercanvis tècnics entre Barcelona, Tanger Med i altres ports marroquins.

Marroc com a potència automobilística

• El país s’ha consolidat l’última dècada com a pol automobilístic competidor d’Espanya:

- Mà d’obra molt més barata (al voltant de 550 €/mes, segons l’Anna) - Regles mediambientals i laborals menys estrictes - Incentius fiscals i suport d’inversió dels Estats Units.

• Nador West Med vol ser un gran node logístic d’exportació de vehicles cap a Europa.

3.3 Retirada xinesa a Àfrica i nou focus a Llatinoamèrica

Anna també comenta que:

• La Xina havia finançat nombrosos ports africans dins la Nova Ruta de la Seda.
• Ara té problemes perquè molts països no retornen els crèdits, fet que impulsa una retirada parcial de la inversió xinesa a Àfrica.
• Conseqüència: major reorientació cap a Amèrica Llatina, amb projectes com el port de Chancay (Perú).

3.4 Transformació del Port de Barcelona i llegat de la Copa Amèrica

El Port de Barcelona es presenta com a cas d’èxit internacional:

• El president del port (Damià Calvet, tot i que al programa se l’anomena “David Sino”) ha explicat a Nova York el llegat de la Copa Amèrica de vela:

- Obertura del port a la ciutadania - Accés gratuït a determinades zones i platges - Nova estratègia que integra economia, cultura i esport nàutic (Liceu, Palau de la Música, Auditori, clubs de rem i vela).

Segons l’Anna, l’American’s Cup ha estat una oportunitat per redissenyar el front marítim i projectar internacionalment la “cultura portuària” barcelonina.

4. Ports com a productors d’energia i transició verda

4.1 Punts de recàrrega i innovació a ports esportius

Anna destaca experiències d’autogeneració elèctrica en ports nàutics:

Cas de “One Concept Marine” a Saint-Tropez

• Instal·lació d’un pontó solar (empresa Medlem / One Concept Marine) al port de Saint-Tropez:

- Genera uns 720 kWh/mes. - Equivalent aproximat a: - Consum anual d’una embarcació elèctrica - Uns 5.000 km en un vehicle elèctric - O unes 40 recàrregues completes d’un vaixell elèctric petit.

• Ideia clau: els ports esportius poden convertir-se en petits productors d’energia renovable, no només en consumidors.

Projectes similars a Catalunya

• A Port Ginesta (Garraf), una empresa que fabrica torretes a partir de plàstic recuperat del mar les vol convertir en punts de càrrega elèctrica per a embarcacions.
• Es preveu que el sistema sigui autònom energèticament a partir de l’estiu de 2026.

4.2 Reconeixement europeu de la nàutica d’esbarjo

Per primera vegada, el Pla Europeu d’Inversió en Transport Sostenible (STI/STEP) reconeix la nàutica d’esbarjo com a part de la transició verda:

• Fins ara, les embarcacions d’esbarjo es consideraven “vaixells recreatius” dins de la Marina Mercant, sense tractament específic.
• A partir del nou marc:

- Es preveuen 2.900 M€ fins al 2027 i més de 100.000 M€ fins al 2035 per a infraestructures sostenibles. - S’inclouen ports esportius i embarcacions elèctriques o híbrides en l’estratègia.

• Això ha de permetre actualitzar molls, punts de connexió elèctrica i serveis a moltes marines.

4.3 Limitacions actuals: connectar grans vaixells

Malgrat els avenços, Anna subratlla:

• Només 34 ports al món disposen d’endolls per connectar-hi creuers a la xarxa elèctrica (aprox. 2 % del total).
• A nivell de ports comercials, també només un 2 % disposen d’aquestes infraestructures.

4.4 Hidrogen i indústria catalana

L’empresa catalana Sole Diesel (Sole) treballa en:

• Desenvolupar piles de combustible d’hidrogen per a propulsió elèctrica i híbrida en embarcacions.
• Es presenta com un pas important per a l’economia catalana i la seva posició al sector dels motors nàutics.

També es recorda que els fons Next Generation s’acaben aviat, i la transició verda haurà de recolzar-se cada cop més en esquemes com el pla europeu de transport sostenible.

5. Bloc de meteorologia: desmuntant el “Nadal blanc”

El meteoròleg Sergi Corral analitza 30 anys de mapes (1995–2024) per veure quin temps ha fet realment per Nadal a Catalunya.

5.1 Conclusions sobre el clima nadalenc

• En 19 de 30 Nadals (64 %) ha dominat l’anticicló:

- Temps plàcid, sense vent fort - Boires a l’interior i inversió tèrmica - Temperatures suaus en alçada - Mar calma (marajol) i fins i tot minves (baixada del nivell del mar per alta pressió).

• Només 5 anys amb borrasques atlàntiques a l’oest de la Península.
• Només 3 anys amb tramuntanada o mestralada forta (entrades de nord fredes i ventoses).
• Un altre 10 % de Nadals amb passos de fronts febles, de pluja escassa.

Conclusió: el “Nadal blanc” és una excepció, més propi del cinema que no pas de la realitat climàtica catalana.

5.2 Records extrems

• Nadal 2001: el més fred del segle XXI a Catalunya fins ara.

- Després de fortes nevades el 13–14 de desembre, l’anticicló va consolidar el fred. - Mínimes de –18 / –20 ºC a la plana d’Osona on hi havia neu permanent.

• Temporal de Sant Esteve 2008:

- El dia 25 encara hi havia anticicló, però el 26 un fort llevant va generar onades de 10–12 m a la Costa Brava, comparable o superior al Gloria en alguns punts.

5.3 Nadals recents: calor anòmala

• Nadals de 2022, 2023 i 2024:

- Clarament càlids, amb anticicló i subsidència d’aire càlid en alçada. - Sensació quasi de primavera; poca neu al Pirineu i males condicions per esquiar.

5.4 Pluja al desembre i canvi climàtic

Comparant sèries pluviomètriques:

• Desembre és un dels mesos on més ha baixat la pluja al litoral i prelitoral:

- Abans: mitjanes de 40–45 l/m² - Ara: aproximadament 20–25 l/m²

• Des de la primera setmana de novembre no hi ha hagut episodis generals de tempestes ni cap temporal de llevant aquesta tardor.

Sergi remarca la necessitat d’un temporal de mar per “trencar” la monotonia d’aquesta mar tan plana i de llargues situacions anticiclòniques.

6. Bloc de Medi Ambient: el calanchoe, una invasora a la costa catalana

A la segona hora, la secció Medi Ambient – Medi Nostrum amb Joan Ramon Mendo aborda el cas d’una planta invasora que ja ocupa bona part de la costa catalana: el calanchoe (Calancoe ×híbrida, “milfulles”).

6.1 Origen i expansió de la planta

• Planta ornamental exòtica de Madagascar, molt utilitzada en jardineria.
• L’espècie problemàtica és un híbrid entre Calancoe daigremontiana i Calancoe delagoensis (abans tubiflora).
• Característiques clau:

- Genera propàgols o miniplantes al voltant de tota la fulla - Cada propàgol pot arrelar i crear una nova planta - Això permet una propagació exponencial, especialment en talussos i penya-segats costaners.

• Un mapa compartit a xarxes mostra la costa catalana i valenciana “farcida” de calanchoe.

6.2 Convidats especials

Hi participen dos especialistes:

1. 1 Rafael Serra, director de la revista Quercus (en castellà, amb bon enteniment del català)
2. 2 Sònia García, investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB)

6.2.1 Què és la revista Quercus?

Rafael Serra explica:

• Revista de referència estatal en conservació de la biodiversitat i ecologia.
• Fundada el 1981 (fa 44 anys), filla de la transició democràtica i de l’auge del moviment ecologista.
• Es finança sobretot amb els subscriptors, que ell compara amb la “arrel pivotant” dels Quercus (alzines, roures, sureres):

> Sense aquesta arrel profunda (subscriptors) la revista no hauria sobreviscut als “vendavals” del mercat editorial.

• Combina:

- Rigor científic (treballs amb universitats, centres de recerca, administracions) - Divulgació accessible per al gran públic adult interessat en medi ambient.

• Malgrat la dificultat de la distribució en kioscos i punts de venda, manté presència en:

- Aeropuerts, estacions, papereries, estancs, etc.

6.2.2 Neix l’article sobre el calanchoe

• A partir d’un projecte de renaturalització de cales a Mont-roig del Camp (Miami Platja), impulsat per Ecologistes en Acció (Tarragona i Terres de l’Ebre), es detecta una competència directa entre el calanchoe i:

- Limonium gibertii, una espècie endèmica i protegida (anomenades ansupagueres en català), pròpia de penya-segats salins mediterranis.

• Es demana suport científic a l’Institut Botànic de Barcelona i es fa un treball de camp conjunt.
• D’aquí sorgeix un article científic-divulgatiu publicat al número de desembre de Quercus, signat per:

- Joan Pere Pascual Díaz (Ecologistes en Acció) - Sònia García - Daniel Vitales - Jordi López Pujol (IBB)

6.3 L’IBB i la recerca en invasores

Sònia García presenta l’Institut Botànic de Barcelona:

• Centre mixt CSIC – Museu de Ciències Naturals de Barcelona, situat a Montjuïc.
• Combina plantilla del CSIC amb personal del Consorci del Museu.
• Des de fa uns 5 anys disposen de projectes específics sobre plantes al·lòctones i invasores.

Projecte LIFE Med Cliffs

• Projecte LIFE Med Cliffs (Med = Mediterrani, Cliffs = penya-segats):

- Centrat en la protecció de la flora de penya-segats mediterranis. - Espècies emblemàtiques: Centaurea corymbosa (ceseli ferreny al Cap de Creus), diversos Limonium, etc. - Actua contra invasores com Carpobrotus (ungla de gat), Opuntia ficus-indica (figuera de moro) i Gazania rigens (margarida del Cap).

• El Calancoe joutonii (forma híbrida invasora) no era espècie diana inicial, però els investigadors han vist que s’estén ràpidament i forma catifes monoespecífiques on no creix res més.

6.4 Per què l’híbrid és tan invasiu?

Sònia explica el concepte de vigor híbrid:

• Els parentals (C. daigremontiana i C. delagoensis) ja són espècies amb:

- Fulles que produeixen propàgols clònics al marge - Bona capacitat reproductiva.

• L’híbrid C. ×joutonii combina:

- Fulles més grans (herència de daigremontiana) → més propàgols per fulla - Vigor híbrid: més creixement, resistència i capacitat competitiva.

• S’ha originat un clon especialment exitós que es replica idèntic:

“És com si la mateixa planta s’hagués copiat milers de vegades i hagués trobat al nostre litoral un hàbitat ideal: clima suau, penya-segats, poca pluja i molta llum.”

Això explica la seva expansió accelerada i la dificultat de control.

6.5 Gestió i erradicació: és possible?

Rafael Serra planteja la qüestió clau: es pot erradicar o almenys controlar el calanchoe?

Sònia respon:

• Eradicació total és molt difícil, per la quantitat de propàgols i l’extensió ja assolida.
• Al Cap de Creus, dins el LIFE Med Cliffs, s’han fet:

- Proves de treta manual/mecànica → la planta torna a aparèixer - Es plantegen eventuals tractaments amb herbicides (glifosat) en punts concrets.

• Estratègia recomanada:

- Accions quirúrgiques a llocs on hi hagi espècies molt protegides (com Limonium gibertii a Mont-roig o Seseli farrenyi al Cap de Creus). - Prioritzar àrees de gran valor ecològic abans que intentar-ho a tot arreu.

Limitacions administratives

• Moltes plantes (Gazania, Calancoe, etc.) no estan encara al catàleg oficial estatal d’espècies invasores.
• Això fa que:

- La Generalitat i l’Estat tinguin menys marge legal i pressupostari per actuar. - Quan una espècie finalment s’inclou al catàleg, ja està molt estesa (“arriba tard”).

• Malgrat tot, Sònia destaca que:

- La Generalitat de Catalunya (Servei de Fauna i Flora, Parcs Naturals) participa i cofinança projectes LIFE. - Hi ha tècnics disposats a col·laborar, però amb molts fronts oberts i recursos limitats.

6.6 Prioritats i preguntes obertes

Joan Ramon planteja un cas paradigmàtic:

• L’Ajuntament de Mont-roig del Camp acaba de rebre 6,1 M€ per remodelar un poliesportiu.
• La pregunta retòrica és: què es podria fer en matèria d’erradicació d’invasores i restauració d’hàbitats amb una fracció d’aquests recursos?

La secció conclou sense resposta clara, però subratllant la necessitat de voluntat política i pressupostària per abordar seriosament el problema de les invasores.

7. Far de Calella: patrimoni, identitat i aniversari

A la part final, el programa fa un viatge al Maresme per parlar del Far de Calella, que compleix 166 anys.

7.1 Origen de la festa d’aniversari

Convidats als estudis de Ràdio Arenys:

• Josep Miracle
• Pere Porti
• Joan Ramon Villaret

Expliquen:

• L’Associació d’Amics del Far de Calella es va crear fa uns 16 anys, arran del 150è aniversari del far.
• Aquell any, de forma improvisada, un petit grup va decidir pujar al far a cantar-li “Aniversari feliç” i brindar amb cava.
• L’espontaneïtat va tenir èxit i, any rere any, l’acte s’ha anat professionalitzant i creixent, fins a convertir-se en una festa oberta al poble.

7.2 Celebració d’enguany

Per al 166è aniversari (data real, 15 de desembre), la festa es farà diumenge 14:

• Hora: a les 12 del migdia
• Lloc: al voltant del Far de Calella
• Accés:

- Servei especial de carrilet gratuït des de l’oficina de turisme (a partir de 11:30 h) - També es pot pujar a peu o en vehicle, amb un tram curt de pujada a peu.

• Activitats:

- Cant col·lectiu de l’“Aniversari feliç” al far - Pastís i begudes per a tothom - Sorteig d’un pernil (cedit per Tallers Martí) en benefici de La Marató de TV3 - Actuacions musicals i convidat sorpresa (no desvetllat al programa).

7.3 Implicació de les escoles i concurs de dibuix

Un element clau de la festa és la participació infantil:

• Concurs de dibuix sobre el far per a escolars de 10–12 anys de les 4 escoles de Calella.
• Participació massiva: 265 dibuixos presentats.
• Jurat format per dues persones del món de l’art que han escollit:

- 10 finalistes, convidats a l’acte del diumenge - Tots 10 reben un lot de premis, incloent una fotografia artística del far (emmarcada) cedida per fotògrafs de Foto-Film Calella (enguany, Tino Valduvieco; en anys anteriors, Quim Botell i Guillem Torner). - 1 guanyador rep, a més, una bicicleta.

Abans del concurs, els organitzadors visiten les escoles per explicar la història del far i conscienciar els infants perquè el considerin un símbol de la ciutat.

7.4 El Far de Calella com a icona

Els convidats destaquen diversos aspectes que fan del far una icona identitària:

• Situació espectacular sobre el turó, amb vistes:

- Cap a Calella i la costa nord - Cap al sud, fins a Montjuïc en dies clars.

• El far és visible cada nit, recordant als veïns la seva presència amb el seu codi de llum:

- Tres llampecs + pausa + dos llampecs (codi característic incorporat fins i tot al logotip de l’associació).

• És l’únic far entre Barcelona (Montjuïc) i Tossa de Mar, cosa que el fa especialment singular al litoral català.
• A més de far operatiu, és:

- Centre d’interpretació sobre fars i comunicacions marítimes - Escenari de casaments, activitats culturals i festivals d’estiu.

• El far ha estat musa de pintors, poetes i artistes, sovint present a la iconografia local juntament amb les torretes de Calella.

Els organitzadors insisteixen que cada poble costaner hauria de “fer valer” els seus propis símbols, i que a Calella el far és el símbol per excel·lència.

La presentadora tanca el programa convidant a dedicar una futura secció monogràfica a la història completa del Far de Calella.

8. Notícies locals breus (Tarragona)

En el butlletí de les 17 h de Tarragona Ràdio, Tero Ortega resumeix alguns titulars addicionals:

• Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per contenir la grip; molts usuaris encara reutilitzen mascaretes de la pandèmia.
• El professorat manté la pressió sobre el Departament d’Educació amb jornades de lluita i concentracions per reclamar millores salarials i laborals, denunciant que Catalunya té cost de vida alt i sous docents baixos.
• Les entrades per al Magatzem Reial (activitat de Reis) es posen a disposició del públic; costaran 2 €, però es reemborsaran en validar l’entrada.

9. Temes principals tractats

Eixos centrals de l’episodi

1. 1 Actualitat del litoral català

- Gestió del Parc del Cap de Creus, camí de ronda de Palamós, turisme a Tarragona, finances municipals a l’Ametlla de Mar.

1. 2 Economia blava i geopolítica portuària

- Privatització de l’ANP al Marroc, desenvolupament de Nador West Med, competència i cooperació Barcelona–Tanger, retirada xinesa a ports africans.

1. 3 Transició energètica als ports i nàutica d’esbarjo

- Pontons solars, torres de càrrega per a embarcacions, reconeixement europeu de la nàutica recreativa dins la transició verda, hidrogen per a motors nàutics.

1. 4 Climatologia nadalenca i canvi climàtic

- Dominància d’anticiclons per Nadal, disminució de la pluja al desembre, records de fred i temporals puntuals, manca de llevantades recents.

1. 5 Espècies invasores i recerca aplicada

- Cas del calanchoe als penya-segats mediterranis, impacte sobre espècies endèmiques, rol de l’IBB i de la revista Quercus, dificultats institucionals per actuar.

1. 6 Patrimoni i identitat marítima

- Recuperació del veler Odina, vida cultural al Maresme, i celebració de l’aniversari del Far de Calella com a símbol de poble i del litoral.

10. Idees clau i missatge de fons

• La costa catalana és un espai on interaccionen turisme, pesca, port, patrimoni cultural i conservació ambiental, sovint amb tensions (com al cas de les obres a La Rebassada o la competència portuària amb el Marroc).

• L’episodi defensa, de forma implícita, que cal:

- Informació clara (sessions sobre el PRUG del Cap de Creus) - Gestió participativa (GALP, projectes LIFE, implicació d’escoles amb el far) - Coherència d’inversió pública (pregunta sobre prioritzar equipaments esportius vs natura i biodiversitat) - Innovació verda als ports per compatibilitzar tràfic marítim i sostenibilitat.

• El fil conductor és el mar Mediterrani com a espai viu: des de les boires de xaloc i les aigües planes d’hivern fins a les plantes invasores que envaeixen els penya-segats i el feixuc equilibri entre competitivitat econòmica i protecció del territori.