Arran de Mar del 24/9/2025

Panorama general

Programa amb cinc blocs principals que recorren el mar des de la innovació i la gestió fins a la cultura popular: nàutica sostenible a les Illes Balears, testimoni vital d’un patró pescador, bones pràctiques de captura i solta, anàlisi dels incendis al nord-oest ibèric i mites i llegendes marineres de Barcelona.

—

1) Economia Blava: Nàutica sostenible a les Balears (141–1430)

Punts clau

• Balears, capdavanteres en innovació tecnològica i ecològica a la nàutica recreativa; impuls d’energies netes (elèctrica i hidrogen).

• Transició energètica: els vaixells amb hidrogen i la solar “han vingut per quedar-se”; el futur passa per motors no contaminants i portarà canvis a curt i mitjà termini.

• Economia del sector: projeccions 2025–2035 apunten a creixement ~10,5%; a Espanya, escenari al voltant del 8,7%.

• Polítiques públiques i ajuts: la legislació i les subvencions europees són vitals per a la reconversió (especialment en flotes existents); ports com a pols energètics; s’espera abaratiment de bateries (~−25% en 3–4 anys).

• Cost per a l’usuari: la transició ha de combinar ajuts, fiscalitat (IVA/bonificacions), fabricació de nous vaixells nets i plans d’adaptació per a embarcacions actuals.

• Accessibilitat i governança: llistes d’espera (7–8 mil persones a Balears) i nous cànons en concessions (salts que expulsen el usuari local). Defensa de la nàutica social des dels clubs nàutics.

• Horitzó temporal: transició de ~20 anys, amb relleu generacional i ajuts sòlids de la UE.

«Hem de passar un canvi generacional… això és una transició de 20 anys.»

—

2) Llops de mar: Vida d’un patró pescador (1444–2369)

Punts clau

• Testimoni de Miquel Illa: ofici de generacions, inici dur (dos anys de mareig continuat), canvi vital en esdevenir patró.

• El mar com a felicitat i escola constant: cada dia és diferent; sacrifici vs satisfacció amb balanç positiu al llarg de la vida.

• Riscos i moments límit: grops d’estiu, mànigues, visibilitat nul·la; gestió de la por i la prudència.

• Moments màgics: jornades de captures excepcionals (eufòria a coberta).

• Supersticions marineres (en retrocés) i mots tradicionals; evolució a una pesca més segura i tecnificada (GPS, plotters).

• Consell a joves: passió pel mar, però consciència de la duresa econòmica actual.

• Mirada ambiental: de la ignorància passada a una major consciència i respecte pel medi.

«Transmet felicitat… una hora al timó ja em fa sentir feliç.»

—

3) Pesca Responsable: Captura i solta (2410–3186)

Punts clau

• Quan és obligat alliberar: espècies en veda o prohibides, talles mínimes, límits superats.

• Màxima supervivència: minimitzar temps a l’aire, mans mullades, sostenir amb dues mans, evitar penjar pel morro i les caigudes (impactes violents).

• Física aplicada: un peix d’1 kg que cau d’1 m pot arribar a ~60 km/h; l’impacte depèn de la postura d’entrada a l’aigua.

• Barotrauma: expansió de gasos en pujar de fondària; símptomes (bufeta dilatada, exoftàlmia). Mitigar: pujada més lenta amb parades, dispositius de recompressió. Evitar punxar la bufeta si no es fa amb material esterilitzat i tècnica precisa.

• Estratègia de combat: fre ajustat per evitar combats llargs (reduir àcid làctic i mort posterior).

• Pelàgics/peix blau (p. ex. llampuga): més delicats; millor ams simples i identificació correcta d’espècies protegides/no capturables.

«Si volem fer captura i solta, evitem la pesca a molta fondària.»

—

4) Medi Ambient: Incendis al nord-oest ibèric (3519–5563)

Punts clau

• Causa arrel múltiple:

- Model forestal: substitució de rouredes/caducifolis per monocultius d’eucaliptus i pi (olis/resines altament inflamables). - Cultura del foc per pastures i gestió ramadera amb grans ramats semilliberts (menys control que l’antic pastoratge). - Intencionalitat: l’origen és humà; el canvi climàtic n’és un agreujant, no la causa inicial.

• Desforestació, prevenció i política:

- Prevenció insuficient i brigades locals poc especialitzades. - Retallades i precarietat en bombers forestals. - Cal prioritzar vides humanes i béns: perimetrar i evacuar abans que “salvar bosc” a qualsevol preu.

• Gestió territorial: tancament preventiu de parcs en risc (model català), revisió de proteccions (p. ex. Red Natura sovint insuficient) i planificació forestal diversa.

• Exemples: Pena Trevinca i el Teixadal de Casal afectats;

Astúries: correlació elevada entre ramaderia i incendis; debilitament d’unitats d’investigació.

• Educació i comunicació: cal divulgació adulta i educació ambiental reglada des de l’escola per canviar conductes.

«El canvi climàtic agreuja, però no provoca l’incendi.»

—

5) Mites i llegendes del mar de Barcelona (5579–6457)

Punts clau

• Geografia: inflexió litoral i plataforma continental estreta; pas de balenes i catxalots a la primavera.

• Pirateria i defenses: dificultat històrica d’entrada a Barcelona per sorres canviants; torres de guaita a Castelldefels; llegenda del vaixell fantasma de Barbarrosa.

• Topònims i orígens: Barceloneta fou una illa (Maials); Cantunis (de “Tunís” o del mas d’Antunis?).

• Sinibald Mas: corsari pedagògic i fundador de la Facultat de Nàutica (Barcelona), amb alumnes enrolats en defensa marítima. Vincles menorquins (Ferragut) fins a l’almirall Farragut als EUA.

• Llocs i relats: el Puig de les Falsies com a fòrum d’històries marineres; illes mítiques (Illa Iman, Es Vedrà i fenòmens magnètics) i les “cordes de vent” com a artefacte per invocar el vent.

«Cada dia és una història diferent: vents, marees i llegendes que nodreixen l’imaginari mariner.»