Economia blava: navegació sostenible, inversió OPS i reptes de descarbonització als ports europeus

Context i protagonistes

Espai setmanal d’Economia Blava amb l’Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) i la presentadora Marina. Tema central: navegació sostenible i estat de la descarbonització portuària.

"Copiem i perfeccionem" — crida d’Anna a adoptar i millorar bones pràctiques internacionals per accelerar la transició.

Notícies d’actualitat (ports i nàutica)

• Illes Balears: diagnosi del sector nàutic

- Reunió de la patronal i el clúster amb l’autoritat portuària per avaluar l’estat del sector. - Principals reptes: alts preus d’amarratge i manca d’espai als varadors (especialment per embarcacions >70 m). - Fortalesa: prestigi internacional del sector balear. - Oportunitats: relleu generacional i atracció de talent jove i famílies. - Dades clau: 875 empreses, 1.106 M€ anuals, 3,1% del PIB, 5.145 llocs de treball. - Es reclama una millor representació a les Cambres de Comerç atesa la importància del sector.

• Ports d’Occitània

- S’hi incorpora el port fluvial de Sommières (UVPO). Ja sumen 29 ports (marítims i fluvials). Senyal de creixement associatiu.

• Port de Barcelona: 1 any d’OPS

- Aniversari de la primera connexió OPS (endolls elèctrics a moll) a la Terminal BEST. - 30 connexions amb 16 vaixells i reducció d’emissions (xifra reportada: 2.310; unitats no especificades). Pas endreçat dins el pla NExigen.

• Salons i fires nàutiques

- Esdeveniments a la Catalunya Nord (Rosselló) i Canet-en-Rosselló (capital del multicasc/catamarans) a l’octubre, amb centenars de marques i embarcacions.

On som en la descarbonització portuària

• Inversió estatal: Ports de l’Estat (fins 2026) preveu 1.617 M€, dels quals 280 M€ per sostenibilitat.

• Estudi DNV (via ONG CAN-E): els ports europeus no avancen prou en electrificació a terra (OPS).

- > "Només 4 dels 30 ports més grans d’Europa han invertit almenys en la meitat de la infraestructura elèctrica necessària." - Només s’ha desplegat un 20% de la infraestructura OPS necessària. - Ports com Hamburg (?), Dublín, Gdansk i Lisboa: zero inversions reportades en OPS (segons l’informe citat). - Risc d’incomplir fites per a creuers el 2028 si no s’accelera.

• Emissions del transport marítim (ordres de magnitud citats):

- ~3% dels gasos d’efecte hivernacle globals. - NOx: ~30%; SOx: ~12% (impacte local rellevant en qualitat de l’aire). - Les emissions a port depenen molt del subministrament elèctric a moll (OPS) i dels combustibles usats.

• Objectius internacionals (OMI)

- Fites 2030 i 2050 amb major ambició climàtica. Ritme actual insuficient; cal acceleració immediata.

Mercat de la navegació elèctrica de lleure

• Segons ICOMIA, la nàutica de lleure aporta ~0,1% de les emissions marítimes globals, però també ha de descarbonitzar.
• Estudi de Future Market Insights:

- Valor del mercat 2025: 7.680 M€; 2035: 20.850 M€. - CAGR estimada 2025–2035: 10,5%. - Ritme per regions (creixement anual estimat): - Xina ~12,1%; Índia ~11%; Europa ~10%; EUA ~9,7%; Espanya ~8,7%. - Tendència: creixement moderat 2020–2024 i robust a partir de 2025.

• Accessibilitat econòmica (font: informe Boats.com): 56% de les vendes globals d’embarcacions elèctriques són <100.000 € — oferta creixent més enllà dels superiots.

Com revertir la situació: palanques clau

• Inversió prioritària

- Desplegar OPS a gran escala; reforçar xarxa elèctrica i garanties de finançament verd. - Accelerar projectes del pla NExigen i similars.

• Polítiques d’incentiu (bones pràctiques a copiar)

- Xina: plans quinquennals amb incentius alineats a objectius 2021–2025. - Índia: aprofitar una extensa xarxa fluvial per impulsar serveis elèctrics. - França: - Quota mínima d’amarres per a embarcacions elèctriques (p. ex., 10–11% en ports amb >100 embarcacions). - Beneficis fiscals (amortitzacions accelerades, IVA reduït/exempcions) i ajuts a punts de recàrrega. - Proposta Xavier de Montgros (Associació d’Embarcacions Elèctriques): assolir almenys un 5% inicial d’electrificació a la flota de lleure.

• Infraestructura i cadena de valor

- Ports i varadors com a tractors; ampliar punts de recàrrega i espais per grans eslores. - Impulsar remotorizacions i programes de flota pública/privada de zero emissions.

• Regulació intel·ligent

- Prioritzar incentius abans que prohibicions; calendaris clars i finançats. - Zones de zero emissions (p. ex., parcs naturals) on l’accés elèctric sigui preferent.

• Talent i relleu generacional

- Programes per atraure joves, formació tècnica i retenció de famílies al sector.

Conclusions

• La transició avança però massa lenta: l’OPS i la inversió són els colls d’ampolla.
• Hi ha mercat i tecnologia en creixement (especialment a la nàutica de lleure).
• Cal un mix d’inversió, incentius, infraestructura i copiar bones polítiques provades.
• Espanya pot situar-se entre els guanyadors si accelera i no “perd el tren” dels ajuts i regulació.