Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Economia blava, Port Vell i Desayunos Itinerantes
Presentació de la secció i to de l’episodi amb focus en economia blava.
Arriben Anna Alonso Tambo i Adolfo Romagosa; marc de la conversa sobre nàutica i Port Vell.
Romagosa explica com va començar a reunir-se amb el sector nàutic i com això va derivar en una comunitat activa.
Creació del grup de WhatsApp i formalització dels esmorzars; el concepte d’economia blava comença a agafar protagonisme.
Visió sobre el progrés de la connexió elèctrica a moll i l’aterratge de projectes reals de sostenibilitat.
Del servei d’atenció al client al canvi d’imatge del port, passant per la col·laboració amb la comunitat portuària.
La contenidorització desplaça l’activitat cap al sud i obre la porta a transformar el Port Vell en espai ciutadà.
Barcelona com a referent de port-ciutat i complementarietat entre ports.
Limitacions d’accés per seguretat i valor d’un Port Vell obert; convivència ordenada entre usos.
Transició cap a megaiots i creació de dinàmiques de clúster per dinamitzar el territori.
Integració dels megaiots a l’ecosistema local: compres i serveis al barri de la Barceloneta.
Impuls a oficis especialitzats, bons salaris i creació d’institucions formatives vinculades a la nàutica.
L’Ajuntament adopta l’economia blava per promoure feina, especialització i innovació.
Agradiments i proposta de reprendre la conversa en una futura sessió.
Resum de l'episodi
Context i protagonistes
Conversa sobre l’evolució del Port Vell, el naixement de la xarxa de Desayunos Itinerantes i l’impuls de l’economia blava amb Adolfo Romagosa (exgerent del Port Vell) i Anna Alonso Tambo.
Punts clau
- Naixement de Desayunos Itinerantes: d’unes reunions mensuals amb agents de la nàutica a un grup ampliat via WhatsApp que es troba en esmorzars itinerants.
- Transformació del Port Vell: la contenidorització va desplaçar l’activitat cap al sud i va permetre obrir la part antiga del port a la ciutat, model pioner de port-ciutat.
- Descarbonització en marxa: progrés cap a la connexió elèctrica a moll dels grans vaixells; allò que semblava utòpic és ara una realitat creixent.
- Convivència ordenada: coexisteixen port industrial (recinte tancat per seguretat) i port nàutic-ciutadà; no barrejats, sinó ordenats.
- De petites eslores a megaiots: transició inicialment polèmica, però amb impacte econòmic local (proveïments, serveis, ocupació qualificada).
- Clúster nàutic i talent: consolidació d’un clúster al voltant de la gran eslora, impuls a la formació (p. ex., Institut de la Nàutica) i a empreses com Marina 92.
- Economia blava com a paraigua: integra activitats abans disperses; l’Ajuntament la promou per feina, especialització i innovació.
- Trajectòria i reconeixement: 20 anys al port, liderant l’atenció al client i el canvi reputacional; reconegut com a soci Paul Harris del Rotary.
Idees destacades
- Atenció al client i comunitat portuària com a palanca per revertir l’antiga mala fama del port als anys 90.
- Port-ciutat com a model de diversificació i integració urbana, amb projecció internacional.
- Impacte local: els megaiots generen consum al barri i oportunitats en oficis especialitzats amb salaris competitius.
Cites
"Això que abans semblava que era una utopia, ara és una realitat." "No poden conviure barrejats, tenen que conviure ordenats."
Conclusions
L’economia blava es consolida com a estratègia de ciutat: sostenible, generadora d’ocupació de qualitat i basada en la col·laboració entre sector públic, comunitat portuària i empreses nàutiques.