Economia blava, ports del Perú i ecodisseny

Visió general de l’episodi

Programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio, amb dues grans parts:

• 1a hora: repàs informatiu de la costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Tarragona) amb focus en turisme litoral, festes de Nadal, cultura, esports nàutics i economia local.

• 2a hora: blocs temàtics sobre Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic sud-americà, balanç anual de l’Associació Catalana de Pesca Responsable i un ampli espai sobre ecodisseny, residus i model de consum.

1. Introducció i connexió amb les emissores de la xarxa

Ambient nadalenc als estudis

• Presentació de l’equip i connexions amb radiodelta.cat, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys.
• Conversa distesa sobre decoracions de Nadal als estudis (planta de Nadal / poncètia, arbres, tions, pessebres) i sobre com cada emissora viu les festes.

"Aquí a Delta.cat, una misera planta. Molt malament"

Serveix per emmarcar el programa en ple període prenadalenc i crear complicitat amb l’oient.

2. Repàs informatiu litoral (1a hora)

2.1 Costa Brava – Camins de ronda i Nadal als museus

Obres al camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa (Palafrugell)

• Objectius principals:

- Posar en valor el camí com a element cultural, patrimonial i paisatgístic. - Millorar la seguretat i continuïtat del recorregut en zones d’erosió i penya-segats. - Reduir l’exigència física i tècnica del traçat per obrir-lo a més públic. - Ordenar l’accés a l’entorn costaner natural i fomentar un ús més respectuós.

Programa “Nadal als museus” (comarques de Girona)

• 10a edició de la iniciativa familiar de la xarxa de museus de Girona (6 desembre – 7 gener).
• Proposta: visitar els 26 museus participants i seguir un joc de pistes per trobar peces i resoldre reptes d’observació.
• A l’Escala hi participen el Museu Arqueològic d’Empúries i el Museu de l’Anxova i de la Sal.
• Les activitats han estat dissenyades per alumnes d’un institut d’Olot, combinant educació i participació juvenil.

Idea clau: els museus es presenten com a espais lúdics, oberts i acollidors per apropar el patrimoni a la canalla.

2.2 Delta de l’Ebre – Deltebre Dansa i esports nàutics

Futur del festival Deltebre Dansa

• L’alcalde Lluís Soler explica que, després de la marxa del director Robert Olivan, hi ha diversos promotors interessats a impulsar un nou projecte.
• D’aquest Nadal ençà començaran reunions per redissenyar el festival.
• Soler admet un sentiment de “traïció” compartit per molts veïns, però demana passar pàgina i obrir una nova etapa.
• Emmarca el debat en un pressupost municipal històric de 30,5 M€ per al 2026, amb la meitat destinada a inversions (passeig del Carrilet, nou auditori, enllumenat LED, dinamització econòmica i cohesió social).

Èxit de l’equip veterà de l’AE Xino-Xano de Deltebre

• L’equip veterà masculí es proclama campió de Catalunya de llagut català a Mataró.
• L’equip femení arriba a la final A i acaba en 4a posició entre 16 tripulacions.
• El president Josep Queralt destaca el bon nivell d’entrenament i la projecció de la secció de rem.

2.3 Garraf – Patrimoni i festivals

Obres d’emergència al campanar de Sitges

• Despreniments de pedra al campanar de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla obliguen a actuar d’urgència.
• Es muntarà per primer cop una gran bastida que taparà la icònica silueta de l’església, fet d’alt impacte visual.
• Es preveu col·locar una lona amb la imatge del temple per minimitzar l’efecte estètic.
• El Bisbat assumeix el pressupost amb ajuts de la Generalitat i la Diputació; el projecte passa pel Cotepàs i la Comissió de Patrimoni.

Festival Tinglado 2026 (Vilanova i la Geltrú)

• 18a edició, del 23 al 25 de juliol, una vintena d’artistes.
• Caps de cartell: Els Pets, La Fúmiga (abans de la retirada) i Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba.
• Altres noms: Clara Peya, Nacho Vegas, Fetus, i presència destacada d’artistes locals (Rata EAP donarà el tret de sortida).
• Component solidari: 1 € de cada entrada per reforçar projectes comunicatius en català arreu dels Països Catalans.

2.4 Maresme – Poinseties i consum nadalenc

Campanya de poncèties al Maresme

• Es preveu vendre 1,5 milions de poncèties; la campanya es qualifica d’excel·lent.
• El bon temps ha afavorit:

- Plantes de gran qualitat i maduració òptima. - Vendes altes en mercats de proximitat.

• El producte 2025 es descriu com una poncètia amb més fulla, alçada equilibrada i millor disposició de bràctees.
• Preocupació de fons: manca de relleu generacional al sector, amb risc de reducció futura de l’oferta.

Mercat municipal d’Arenys – hàbits de compra per Nadal

• Fort increment de l’activitat a peixateries, carnisseries i xarcuteries selectes.

Alimentació de mar

• Peix més sol·licitat: rap i lluç, amb forts increments de preu.
• També salmó, marisc i especialment gamba, escassa per restriccions de pesca i a preus molt elevats.
• Molta compra sota comanda per garantir disponibilitat.

"La mitjana ja va a 100 cap amunt" (preus de la gamba fresca de proximitat)

Aperitius i productes gurmet

• Venda de cigrons per a escudella, formatges variats (especialment formatge francès de temporada), anxoves, olives i gildes.

Carn i plats tradicionals

• Gran demanda de pollastre de pagès i pollastre farcit (farcits artesanals a la parada: dàtil amb bacon, prunes, pinyons, formatge...).
• Augment de capons i carns per a rostits i caldos.
• Es manté la tradició d’escudella i carn d’olla i la preparació casolana de canelons.

Lectura de fons: el Nadal impulsa un consum més car i especialitzat, mentre les restriccions pesqueres i l’augment de preus marquen les decisions de compra.

2.5 Tarragona – Obres a la platja de la ciutat

Urbanització de les parcel·les Iborra (zona Rabassada)

• Es reprograma el pla de treball per evitar obres al costat de l’escola de la Rabassada en període lectiu.
• L’Ajuntament de Tarragona s’ha reunit amb les parts afectades i acorda:

- Iniciar treballs previs el 23 de desembre. - Fer les tasques properes a l’escola durant Nadal, Setmana Santa i estiu. - Treballar en altres sectors la resta de l’any.

• El conseller d’Urbanisme Nacho García remarca que l’obra manté terminis (10 mesos) i pressupost, i que s’ha buscat la mínima afectació als infants i al centre escolar.

2.6 Mar i mobilitat – Estat de la mar i trànsit

Previsió marítima (Luis Mi Pérez)

• Situació de tràngol de Llevant i Gregal amb forta maror en alta mar i mar de fons especialment al sud de la Costa Daurada.
• El vent anirà girant a Xaloc a la Costa Brava i serà més feble dijous, amb un estat de la mar molt més plàcid (maror baixa / marajol).

Trànsit viari (Servei Català de Trànsit – Mireia Camats)

• Diversos accidents amb vies tallades (C-162 a Urús, C-25 a Santa Maria d’Oló) i retencions importants a l’AP-7, C-58, C-33, C-17, C-60 i rondes de Barcelona.
• Es dibuixa una tarda complicada de mobilitat interna al país.

3. Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic

3.1 Pensant en blau – Port de Xangai i ports del Perú

Secció “Pensant en blau”, amb Anna Alonso Tambó i l’expert peruà Gustavo Puma, sobre ports, logística global i Ruta de la Seda.

Nova estratègia al Pacífic sud-americà

• Es descriu una clara estratègia portuària a Sud-amèrica, especialment al Perú, però també a Xile, Equador i Colòmbia.
• El port de Chancay es presenta com a hub portuari regional clau en la connexió amb Xangai i la nova Ruta de la Seda.

Projecte del port de Corío (Arequipa)

• Gustavo Puma, excoordinador del projecte (2022), explica com es va “desempolsar” un projecte aturat durant 15 anys.
• Avui s’estudia la demanda de càrrega (Brasil, Bolívia, Xile) per determinar-ne la viabilitat.
• Condició central: el tren bioceànic (Brasil–Bolívia–Perú) com a cordó umbilical que faria factible Corío.

Sense tren bioceànic, “considero que no és factible el tema de Corío”.

Competència i inversions estratègiques

• Es destaquen inversions xineses com el parc industrial d’Ancón (1.200 M$), estratègicament situat entre Lima i Chancay.
• Participació d’altres actors globals: Estats Units, Països Baixos, Corea, etc., en ports com Callao o projectes futurs com Etén.
• Reflexió crítica: el Perú ha de preservar la seva indústria nacional (metalmecànica, siderúrgia, serveis) davant la forta competència de les exportacions xineses.

Context polític i incertesa

• Es valora el govern de Dina Boluarte com un període de manca de rumb clar, on han estat sobretot petits empresaris i sector privat els qui han sostingut l’economia.
• El govern de transició de José Gerí té pocs mesos per avançar en projectes portuaris i industrials abans de les eleccions d’abril.
• El futur president haurà de definir el nou model econòmic i de desenvolupament portuari del Perú.

Senyals d’interès global

• S’esmenta la visita recent de Jeff Bezos a Lima, interpretada no només com a turística sinó com a moviment d’intel·ligència de mercat davant el potencial de Chancay i el rol del Perú com a hub portuari, industrial i tecnològic.

Beneficis logístics de la Ruta de la Seda marítima

• Es destaca la reducció de temps de trànsit d’Àsia a Sud-amèrica: de 45 dies a 25 en alguns trajectes, amb l’impacte directe en costos i competitivitat comercial.

Tancament de la secció

• Intercanvi de felicitacions nadalenques i pronòstic que Barcelona haurà d’encaixar-se estratègicament en aquest nou mapa marítim.

4. Pesca recreativa i responsabilitat mediambiental

4.1 Balanç 2025 de l’Associació Catalana de Pesca Responsable

Secció «Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar», amb Fede Valls.

Idea marc

• Veure la pesca recreativa com a:

- Cultura i tradició marítima. - Responsabilitat amb els ecosistemes marins. - Convivència amb altres usuaris del litoral.

Objectiu: gaudir del mar sense deixar-hi petjada.

4.2 Temes clau tractats al llarg de l’any

Pesca responsable

• Respectar talles mínimes, límits de captures i vedes.
• Seleccionar captures: no cal quedar-se tot el que pica.
• Bon ús de la tècnica de captura i solta, minimitzant manipulació i temps fora de l’aigua.
• Compromís de residu zero a bord: tot el que entra a la barca surt a terra, no al mar.

Seguretat al mar

• La seguretat és part del pla, no un complement.
• Bones pràctiques:

- Revisió prèvia de meteo, combustible i equipament. - Ús d’armilles auto inflables, sobretot en navegació en solitari. - Recomanació d’equips electrònics “home a l’aigua” que aturen l’embarcació i envien senyal de socors.

• Alertes especials per dies de tràngol i llevant: prudència en penya-segats i zones d’accés difícil.

Manteniment de l’embarcació i del material

• Revisió de motor i corrosió després de períodes d’inactivitat.
• Cura de canyes, rodets, nusos i esquers per millorar eficiència i evitar trencaments.
• Desalinitzar tot el material (metall i fibra) després de la jornada.

Salut, benestar i dimensió social

• La pesca recreativa es reivindica com a eina de desconnexió, concentració i equilibri emocional.
• Activitat intergeneracional: infants, adults i gent gran comparteixen temps, coneixements i la cuina del peix capturat.
• Es defensa la pesca com a aportació positiva a la societat, si es practica amb responsabilitat.

Ciència ciutadana i recollida de residus

• Els pescadors poden aportar dades valuoses per a la ciència (observacions, participació en projectes col·laboratius).
• Es promou la recollida de plàstics i residus durant les sortides i la seva visibilització (fotos, xarxes) sense postureig per mostrar que la comunitat és part de la solució.

5. Notícies locals de Tarragona i Parc de Nadal

5.1 Seguretat ciutadana i policia

• El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, explica que la ciutat tancarà el 2025 amb una reducció del 44% dels delictes contra la propietat, gràcies al patrullament intensiu.
• De cara al 2026:

- Els agents portaran càmeres personals per garantir seguretat jurídica i transparència tant per a policies com per a ciutadans. - Incorporació de pistoles Taser, amb el compromís de registrar un minut previ abans d’extreure l’arma.

• Es constata un repunt dels abusos sexuals, aspecte que preocupa les autoritats.

5.2 Parc de Nadal dels Impossibles

• Presentació del Parc de Nadal de Tarragona 2025 al recinte firal, de nou amb La Sia Produccions i Passabarret al capdavant.
• Objectiu: consolidar-se com a proposta cultural de referència que combini espectacle, joc i aprenentatge.
• Novetats:

- Més espais de manualitats i creativitat artística. - Activitats diferenciades per franges d’edat (0–8 i 9–12 anys) amb propostes dinàmiques i participatives. - Programació de 14 espectacles, amb aposta de quilòmetre zero, igualtat de gènere i diversitat de mirades. - Espectacles ítims al matí i propostes més potents a la tarda. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. - Espai dedicat al Tour de França: El Petit Grand Tour, on infants i adults poden pedalar sobre bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de l’etapa tarragonina.

5.3 Salut – Epidèmia de grip

• La consellera de Salut Olga Pané exposa al Parlament que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents dels últims anys.
• Impacte:

- Pressió molt alta als serveis d’urgències (CAP, CUAP i hospitals). - Pocs ingressos greus perquè, de moment, afecta sobretot població jove.

6. Ecodisseny, consum i model econòmic (2a hora)

Secció de medi ambient “Medi Nostrum” amb Joan Ramon Mendo i Antoni Ferran, centrada en l’ecodisseny i la relació entre economia, cultura de consum i impacte ambiental.

6.1 De l’economia al disseny: fil conductor

• Es recupera el debat del programa anterior, on tres expertes en medi ambient coincidien en la necessitat de canviar el model econòmic per fer-lo compatible amb els límits ecològics.
• Pregunta provocadora: ens hem d’adaptar al disseny que ens fan? O podem qüestionar-lo i redissenyar-lo?
• Es planteja si vivim atrapats en una voràgine consumista, especialment visible en períodes com el Nadal.

6.2 Disseny d’envasos i reciclatge

Exemple de l’antiga ampolla gran de Coca-Cola

• L’ampolla de 2 L combinava fins a 7 plàstics diferents (cul, cos, etiqueta, 2 peces internes al tap, etc.).
• Això feia quasi impossible una recuperació material eficient.

Tendència actual: monomaterials

• Es valora positivament el pas a ampolles monomaterial, que faciliten el reciclatge.
• Paral·lel amb la roba: moltes peces barregen fibres (cotó, polièster, elastà), cosa que complica enormement la recuperació de materials.

Tecnologia vs. sentit comú

• Joan Ramon explica com, des de la química, es poden separar plàstics per densitat (flotació), però planteja si té sentit complicar-ho tecnològicament si un bon disseny podria evitar part del problema.
• Es critica la idea que la tecnologia ho resoldrà tot si no s’actua en origen amb dissenys més senzills i racionals.

6.3 Materials alternatius i sobreenvasat

• Es planteja l’ús de subproductes agrícoles (pallofes d’arròs, blat, fruits secs) per fer:

- Cartó, caixes i envasos compostables. - Gots i contenidors que retenen líquid temporalment però després es poden compostar.

• Es critica el sobreenvasat (capses dins de capses, sobres dins de sobres) com a mal ús del paper i el cartró, encara que siguin materials reciclables.

No n’hi ha prou a substituir plàstic per cartró si n’abusem igualment.

6.4 Responsabilitat ampliada del productor

Cas del tub de cartró del paper de vàter

• Es discuteixen anuncis que animaven a tirar el tub de cartró al vàter perquè “es desfà i la depuradora ja s’encarregarà de la fibra”.
• Crítica d’Antoni Ferran:

- El fabricant transfereix el cost del tractament al conjunt de la societat (a través de les depuradores públiques, finançades per impostos i tarifes). - Això vulnera el principi de responsabilitat ampliada del productor.

Contenidor groc i lobbies d’envasos

• El contenidor groc no és de titularitat municipal, sinó del sistema de productors d’envasos (Ecoembes), que han d’assumir el cost de recollida i tractament.
• Si una llauna o un envàs va a la fracció resta, el cost recau en la ciutadania, no en el productor.
• Es denuncia com a pervers el model en què els productors reben ajuts per gestionar un residu que ells mateixos generen i, a més, una part del cost recau igualment en el sector públic.

6.5 Sistemes de retorn i comparatives

SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn)

• Es recupera l’exemple històric de les ampolles de vidre retornables i els sifons:

- Es pagava un dipòsit que es recuperava en retornar l’ampolla. - El envàs tenia múltiples vides i menys impacte ambiental.

• Es planteja que aquest sistema té molta més coherència amb l’economia circular que el model d’un sol ús.

Anàlisi de cicle de vida (ACV)

• Es presenta el concepte d’anàlisi de cicle de vida:

- Avaluar un producte des de la matèria primera fins al final de vida (fabricació, ús, energia, aigua, residus...).

• Exemples de comparació amb ACV:

- Paper de vàter + tub vs. neteja amb aigua / bidet. - Bolquers reutilitzables vs. d’un sol ús. - Vidre separat per colors vs. vidre barrejat.

Idea forta: només amb una visió de cicle complet podem decidir si una opció és realment més sostenible que una altra.

6.6 Disseny urbà, edificis i transició energètica

• Es connecta l’ecodisseny amb el disseny de ciutats i edificis:

- Orientació d’edificis, disposició de carrers, presència de verds urbans i refugis climàtics. - Eficiència tèrmica d’habitatges i equipaments.

• Es critica que sovint la transició energètica es redueixi a molins i plaques solars, obviant el patrimoni construït i la necessitat d’rehabilitar energèticament edificis.
• Es destaca que hi ha molt de codi tècnic i normativa, però que la realitat constructiva encara és poc eficient en molts casos.

6.7 Cultura, psicologia i canvi de model

Fet cultural i hàbits arrelats

• S’analitza l’episodi del paper de vàter durant la pandèmia com a mostra d’obsessió cultural.
• Exemples com el bidet (abans omnipresent, ara desaparegut) o els sistemes de rentat amb aigua en altres cultures evidencien que els hàbits no són inamovibles.

Psicologia ambiental i recollida selectiva

• Es compara:

- Sistema de contenidors oberts 24 h: teòricament permet bones xifres de recollida selectiva, però en la pràctica sovint dona resultats pobres (com a Tarragona, amb alguns dels pitjors índexs del país). - Sistemes de contenidors tancats o porta a porta: quan s’implanten, milloren molt els nivells de separació.

• Conclusió: el factor psicològic i normatiu (sensació d’obligació, traçabilitat) és clau per canviar comportaments.

Consciència sobre els envasos de Nadal

• Es proposa a l’oient observar aquests dies la quantitat d’envasos suplementaris que entren a casa:

- Embalatges de regals, caixes decoratives, plàstics i cartrons superflus.

• Es qüestiona si aquest model és compatible amb una societat sostenible o si cal una transició cultural i psicològica, no només tecnològica.

6.8 Bones pràctiques i límits

• Catalunya disposa de molts bons exemples en energia, aigua, residus i alimentació de proximitat, però la seva escala és insuficient per transformar el model global.
• Reptes com:

- Augmentar fortament la producció i consum de producte local. - Reduir l’ús innecessari de materials (plàstic i cartró). - Rehabilitar el parc d’edificis. - Reorientar el model econòmic perquè el benefici no sigui a costa del medi ambient.

• Es defensa que el negoci és legítim, però els beneficis no poden ser abusius i han de revertir en treballadors i societat.

7. Tancament i mirada al futur

• Els col·laboradors tanquen amb desitjos de Bon Nadal i bona entrada d’any.
• Apunten que el 2026 caldrà seguir treballant en:

- Economia blava com a vector estratègic (ports, rutes marítimes, relació Barcelona–Pacífic). - Pesca responsable com a pràctica d’oci madura i compromesa amb el mar. - Ecodisseny aplicat a envasos, ciutats, edificis i productes quotidians. - Canvi cultural i psicològic en el consum, especialment en períodes de forta pressió com el Nadal.

En conjunt, l’episodi combina informació local i litoral, reflexions de geopolítica portuària global, educació ambiental aplicada (pesca, residus, disseny) i un fil constant: la necessitat de repensar com produïm, consumim i dissenyem si volem un futur sostenible per al nostre mar i les nostres ciutats.