Escalfament del mar: menys omega-3 al peix blau
Introducció al problema: escalfament del Mediterrani i efectes en el peix i la salut humana. Presentació de l’estudi de l’ICM coordinat per Josep Lloret.
L’omega-3 marí (peix i algues) té efectes més directes en salut que el vegetal (nous, lli).
Descens de captures i de l’omega-3 per individu. Exemple: sardina actual amb menys omega-3 que fa 23 anys.
Amb més temperatura: menys fitoplàncton i menys omega-3 per cèl·lula; impacte en la cadena tròfica fins al peix.
Efecte conjunt d’escalfament i sobrepesca a la mar catalana. Necessitat de revertir tendència amb poblacions sanes i pesca sostenible.
Importar no compensa ni en sostenibilitat ni econòmicament. Espècies fredes/temperades baixen; càlides pugen però no compensen l’omega-3 perdut.
Caiguda global d’omega-3 del -60%. Espècies càlides tenen menys omega-3. Risc futur de disponibilitat insuficient.
Riscos de subministrament extern; prioritzar stocks locals d’omega-3 i pesca de proximitat.
Desplom de sardina, anxova i barat; exemple històric del port de Roses i l’encerclament.
AM P i vedes; conscienciació per consumir espècies menys demandades i aprofitar caps i fetges.
Més cuina a casa i educació per menjar peix amb espines; alternatives com sopes i elaborats.
Continuar monitoratge. Algues com a font d’omega-3 marí. Nous i lli aporten, però amb menor eficàcia que el marí.
Resum
Entrevista a l’ICM sobre com l’escalfament del Mediterrani i la sobrepesca redueixen l’omega-3 disponible en el peix local. L’estudi a 23 anys mostra una davallada global i sostinguda, amb impactes nutricionals i econòmics per al consum de quilòmetre zero.
Context i marc
- Programa: Arran de Mar (Tarragona Ràdio)
- Estudi: Institut de Ciències del Mar (ICM), coordinat per Josep Lloret
- Abast: 23 anys d’anàlisi, 36 espècies comercials (cas d’estudi: província de Girona, extrapolable a Tarragona)
Punts clau de l’estudi
- Doble impacte:
- Davallada de captures de peix blau i altres espècies tradicionals. - Menys omega-3 per individu a causa de l’augment de temperatura del mar.
- Mecanisme biològic:
- Menys fitoplàncton total i menys omega-3 per cèl·lula per l’escalfament. - L’omega-3 marí (de peix i algues) és el més beneficiós per a la salut humana; el vegetal (nous, llavors de lli) té efectes més indirectes.
- Canvi d’espècies:
- Baixada d’espècies d’aigües fredes/temperades (sardina, anxova, lluç/llussa, maire). - Augment d’espècies d’aigües càlides (alatxa, gamba blanca, barracuda, trencams, estets, bis) però amb menor valor comercial i menys omega-3 de mitjana.
"Globalment, una davallada del -60% d’omega-3 en 23 anys." "Hem de menjar el doble per obtenir el mateix omega-3."
Conseqüències i riscos
- Nutrició local: fort descens de l’omega-3 de quilòmetre zero disponible per a les llars.
- Sostenibilitat: importar (per ex., salmó de granges o peix llunyà) té més petjada de carboni i no beneficia la pesca local.
- Seguretat alimentària: dependència de mercats externs amb risc de xocs de subministrament (com es va veure a la Covid).
Propostes i solucions
- Gestió pesquera: àrees marines protegides, vedes temporals, recuperar estocs per una pesca sostenible i resilient.
- Canvi d’hàbits de consum:
- Diversificar: consumir espècies infrautilitzades amb alt omega-3 (p. ex., surell, bogues, alatxa). - Aprofitar parts riques en omega-3: caps i fetges. - Recuperar cuina a casa i educació per menjar peix amb espines.
- Fonts alternatives:
- Algues (omega-3 marí) com a complement. - Nous i lli aporten omega-3, però amb un impacte menys directe que el marí.
- Monitoratge: continuar seguint l’evolució i quantificar l’aprofitament de peixos i subproductes que avui es llencen.
Conclusió
- L’escalfament del Mediterrani i la sobrepesca expliquen la pèrdua d’omega-3 al peix local.
- Cal reforçar la pesca local sostenible, educar el consum i incorporar alternatives marines (algues) per preservar la salut pública i l’economia pesquera.

