Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Geopolítica portuària a Sud-amèrica i rol de la Xina
Introducció de la secció d’**Economia Blava** a *Arran de Mar* amb Anna Alonso Tambo i l’entrevistat Jorge Eduardo Opazo, fundador de *Mascontainer*. Es presenta *Mascontainer* com un **periódico digital** especialitzat en logística i temes portuaris, un dels més llegits a Sud-amèrica. S’esmenta també el programa de YouTube *Abriendo el Tarro*, vinculat al món dels contenidors i la logística.
Es descriu *Abriendo el Tarro* com un programa on es parla de **logística**, **comerç internacional** i una mica de **geopolítica**, amb especial atenció al que passa entre Xile i la resta de Sud-amèrica. El focus principal és l’impacte del comerç internacional i la logística en la regió.
S’analitza el pronòstic d’un **any 2026 complicat per a l’Amèrica Llatina**, amb menys inversió i pressions inflacionistes. Tanmateix, Jorge Opazo destaca que les **inversions portuàries i logístiques** no semblen lligades directament a aquest escenari negatiu. Es citen projectes com l’expansió del **port de San Antonio** (Xile), el futur **port de Corío** al Perú i diverses inversions en línies de tren, en especial el **tren bioceànic**, vist com un potencial nou “canal de Panamà” terrestre.
Es relaciona el **tren bioceànic** amb l’estratègia xinesa de la *Nova Ruta de la Seda*, que busca connectar Atlàntic i Pacífic a través de països com Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú i Xile. Es recorda que aquesta estratègia ve de finals dels anys 70. Es posa el focus en el **megaport de Chancay** (Perú), que Jorge defineix com a probable **“joia de la corona del Pacífic”**, sempre que es completin les inversions i interconnexions regionals.
Jorge planteja dubtes sobre la necessitat d’un **megaport tan gran a Xile**, especialment a la zona Valparaíso–San Antonio, ja que la **càrrega disponible** no justificaria una infraestructura tan descomunal. L’únic país veí amb certa proximitat logística és **Argentina**, immersa en problemes econòmics. Es conclou que, sense prou volum de càrrega, una inversió d’aquesta magnitud pot ser ineficient.
Es planteja una **redefinició de rols** entre els ports del Pacífic sud: si Chancay actua com a **megaport principal**, la resta de ports (xilens, peruans i d’altres països propers) funcionarien com a **ports pivots/feeder**, rebent vaixells més petits i redistribuint la càrrega. Es comenta que **Callao** és alhora complement i competidor de Chancay, i que una gran part de la càrrega que mou prové de Xile.
Es descriu la **reacció geopolítica dels Estats Units** davant l’avenç xinès. Capital nord-americà impulsa projectes com el **port de Corío** a prop d’Arequipa, el desenvolupament de **Matarani** i nous ports a Xile (Salaberry i Copiapoport). L’objectiu és **contrarestar el pes de Chancay** i evitar que la Xina domini en exclusiva la infraestructura portuària. S’assenyala que la influència xinesa s’estén més enllà dels ports: també a **coure, liti, energia elèctrica i telecomunicacions (5G, satèl·lits)** a Perú i Xile.
Jorge recorda que fa pocs anys el principal referent econòmic de Sud-amèrica eren els **Estats Units**, però ara la **Xina és el primer soci comercial** de països com Xile i Perú. Es destaca que, en alguns casos com el Brasil, es comencen a fer **transaccions en yuan**, reduint la dependència del dòlar. Tot i que al Pacífic el dòlar continua sent la moneda dominant, el **yuan guanya terreny** com a moneda de pagament i garantia, fent les operacions més ràpides i eficients.
Es comenta que no tot el que fa la Xina és modèlic: es cita l’ensorrament d’un **pont** relacionat amb infraestructures xineses i es critica que al projecte de Chancay s’hagin **menystingut qüestions mediambientals**. A Xile, en canvi, la **regulació ambiental homologada amb l’OCDE** estableix estàndards molt alts i genera **retards llargs** en grans projectes, inclosos els portuaris. La troballa de restes arqueològiques o ossos pot paralitzar obres durant anys. L’entrevista es tanca amb agraïments i la promesa de reprendre aquests temes en futurs programes d’**Economia Blava**.
Context i protagonistes
Arran de Mar conversa amb Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) i Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer, un diari digital especialitzat en logística i ports a Sud-amèrica, que també impulsa el programa de YouTube Abriendo el Tarro.
"Mas Container es un periódico digital... uno de los más leídos en temas portuarios en Sudamérica"
Parlen d’Economia Blava, logística internacional i de la creixent influència de la Xina en el sistema portuari sud-americà.
Mascontainer i el programa Abriendo el Tarro
- Mascontainer és un mitjà digital multicanal especialitzat en:
- Logística - Comerç internacional - Geopolítica portuària a Xile i Sud-amèrica
- Disposen d’un canal de YouTube amb el programa Abriendo el Tarro ("tarro" = contenidor a Xile), on aprofundeixen en:
- Tendències logístiques - Connexions comercials globals - Impacte geopolític dels ports
Perspectives econòmiques 2026 i inversió portuària
- Es preveuen vents en contra per a l’economia de l’Amèrica Llatina el 2026:
- Menor inversió - Pressions inflacionistes
- Tot i això, les inversions portuàries i logístiques continuen, relativament deslligades d’aquest escenari:
- Expansió del port de San Antonio (Xile) - Nous projectes al Perú, com el port de Corío a prop d’Arequipa - Desenvolupament de connexions ferroviàries, com el tren bioceànic, vist com un possible "nou canal de Panamà"
Ruta de la Seda i tren bioceànic
- El tren bioceànic s’emmarca en l’estratègia xinesa de la Nova Ruta de la Seda:
- Objectiu: connectar Atlàntic i Pacífic més enllà del Canal de Panamà - Països implicats: Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú, Xile, entre d’altres
- Ja des de finals dels anys 70, la Xina tenia aquesta estratègia de connexió global amb una xarxa de ports i infraestructures.
El megaport de Chancay: “joia de la corona” del Pacífic
- Es destaca el port de Chancay (Perú) com a projecte clau:
- Controlat per capital xinès i altament automatitzat - Pot esdevenir la “joia de la corona del Pacífic” si es consoliden totes les inversions
- Efectes sobre el sistema portuari del Pacífic sud:
- Chancay rebria grans vaixells de gran volum directament de la Xina - Altres ports (Xile, Perú, Equador) es redefinirien per operar com a ports pivots / feeder: - Rebrien vaixells més petits - Farien distribució regional de la càrrega
Competència i complementarietat entre ports
- Callao (Perú) és alhora competidor i complementari de Chancay:
- Una part molt important de la càrrega és d’origen xilè
- Es qüestiona la viabilitat de megaports a Xile:
- La seva àrea d’influència principal (Valparaíso–San Antonio) té càrrega limitada - L’únic veí immediat rellevant és Argentina, amb una situació econòmica complicada - Sense prou volum de càrrega, un port gegantí pot no ser justificable
Estratègia xinesa: control d’infraestructures i recursos
- La Xina no només construeix ports; segueix una estratègia integrada:
- Inversions en coure i liti a Xile, Perú i Argentina - Distribució elèctrica a Lima en mans d’empreses xineses - Implementació de 5G i satèl·lits (Huawei, ZTE) al Perú
- Model de finançament i control:
-
"Yo te presto el dinero para que tú puedas construir el puerto... pero el puerto lo controlo yo"
- Ports com Chancay són controlats remotament des de la Xina gràcies a l’automatització
Rivalitat geopolítica: Xina vs. Estats Units
- Estats Units intenta no perdre Sud-amèrica com a soci estratègic:
- Capital nord-americà impulsa ports alternatius per contrarestar Chancay: - Port de Corío (Perú) - Matarani - Projectes a Xile (Salaberry, Copiapoport a la tercera regió)
- Preocupa la possibilitat que grans megaports xinesos puguin tenir també un ús militar:
- Aquesta és una de les grans pors dels Estats Units
Canvi d’eix econòmic i paper del yuan
- En pocs anys, l’eix econòmic de Sud-amèrica ha passat de:
- Dependència principal dels Estats Units - A tenir la Xina com a primer soci comercial de Xile i Perú
- S’observa un ús creixent del yuan en transaccions (per exemple al Brasil):
- Pot disminuir el pes exclusiu del dòlar en el comerç internacional - Es valora que el yuan pot agilitzar i donar garanties a les operacions financeres
- Tot i així, a curt termini, al Pacífic sud el dòlar continua sent la moneda dominant.
Límits i errors de la Xina: medi ambient i infraestructures
- No tot el que fa la Xina és impecable:
- Es comenta l’ensorrament d’un pont vinculat a les seves infraestructures, que inicialment semblava una fake news - Es critica que en projectes com el port de Chancay s’hagi minimitzat l’impacte ambiental
- Es destaca la importància de la permisologia i la regulació ambiental:
- A Xile, les normes ambientals estan homologades amb l’OCDE, amb estàndards molt exigents - Això provoca retards significatius en grans projectes (ports, infraestructures) - Fins i tot la troballa de restes arqueològiques o ossos pot aturar una obra durant anys
Tancament
La conversa conclou remarcant que:
- El sistema portuari de Sud-amèrica està en ple replantejament estratègic.
- La Xina s’ha convertit en actor central en ports, logística, recursos naturals i telecomunicacions.
- Estats Units intenta recuperar terreny amb noves inversions portuàries.
- Ports com Chancay, Callao i els ports xilens hauran de redefinir el seu paper dins d’una xarxa cada cop més geopolítica i menys purament logística.
L’entrevista es tanca amb agraïments i la voluntat de continuar aprofundint en aquests temes en futures edicions de la secció d’Economia Blava.