Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Justícia ambiental, economia blava i mar català
Presentació d’*Arran de Mar*: record de l’horari (16–18 h) i del recorregut informatiu per la costa catalana (l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Tarragona). La conductora avança l’estructura del programa: primer hora de notícies; bloc d’“Economia Blava” amb Anna Alonso Tambo i entrevista sobre embarcacions sostenibles; espai amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable; i segona hora dedicada íntegrament a medi ambient i justícia ambiental en el marc de la COP30 a Belém.
Marina saluda l’equip i corresponsals de diferents ràdios locals. La tècnica Sílvia García és protagonista perquè està nominada als Premis Arcs, que se celebren al Teatre Tarragona. Entre bromes i complicitats, companys de Radio Delta.cat, Ràdio l’Escala, Canal Blau i Ràdio Arenys la feliciten i li diuen que “ser-hi ja és una victòria”. Es parla del possible discurs, de mencionar “Arran de Mar” i “Tarragona Ràdio”, i de detalls simbòlics com sabates de colors o un peluix marí per lluir a l’escenari.
Bloc informatiu des de la Costa Brava. Primer, Sergi Corral explica que el Port de Roses ha tancat la temporada amb rècord de 15 escales de creuers (4.000 turistes, majoria nord-americans) i un impacte econòmic estimat de 390.000 €. Es detallen ports com Palamós i el creuer Seabourn Ovation. Tot seguit, es parla d’una nova denúncia de SOS Costa Brava, Salvem Cadaqués i Amics de la Natura contra el POUM de Cadaqués, que consideren una “aberració urbanística” que obre la porta a una urbanització massiva, destrossant paisatge, camp de futbol, pedra seca i plantejant problemes greus de mobilitat, evacuació, risc d’incendis i inundabilitat. Les entitats es comprometen a informar i impulsar accions per frenar aquest model.
Des de les Terres de l’Ebre, Cel Prieto explica que la Diputació de Tarragona torna a licitar les obres de la carretera T-2021 (la Ràpita – Poblenou del Delta) per 17,6 M€, després que la primera licitació quedés deserta. El portaveu de la plataforma “Carretera de la Vergonya” critica que inicialment no s’havien actualitzat els preus, però valora que ara s’hagi corregit. Les obres eixamplaran la via fins a 6–8 m i faran dues rotondes per millorar accessos a una zona clau per al turisme, pesqueries, musclaires, arrossars, IRTA i escola d’agricultura; l’inici s’apunta al primer trimestre de 2026. A continuació, s’informa que l’Ajuntament de l’Ampolla licita les obres per substituir el paviment de fusta i millorar bancals i paviment entre el port i el passeig de l’Arenal (418.722 €, 4 mesos d’obres, tramitació electrònica).
A Vilanova i la Geltrú, l’associació de veïns del barri de Mar mostra la seva preocupació per l’impacte visual d’un nou supermercat a la Rambla de la Pau, en un solar d’equipament comercial. Temen recuperar l’efecte de mur que ja generava abans la fàbrica Pirelli. L’Ajuntament està en contacte amb l’empresa Consum per millorar el tractament de façana i integrar l’edifici: s’escolten declaracions del president veïnal Xavier Planes i del regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet. Tot seguit, es presenta la ruta gastronòmica “tapa a tapa” de tardor a Sitges, amb 28 establiments participants. Cada local proposa una tapa maridable amb vi o cervesa; es destaca l’objectiu de desestacionalitzar el turisme, descongestionar el centre i reforçar Sitges com a destinació enogastronòmica en l’any que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia, amb intervencions del regidor de Turisme Xavier Ripoll i del president del gremi d’hostaleria Alejandro Eguia.
Oriol Leo informa sobre el Canet Rock 2026, que se celebrarà el 4 de juliol al Pla de Can Sala (Canet de Mar, en terrenys d’Arenys de Mar). S’anuncien els primers grups: La Fúmiga (en gira de comiat), 31 Fam, Els Tiets, Buhos i Maria Jaume. La directora Gemma Recoder destaca la confiança del públic: ja s’han venut més de 12.000 entrades i el ritme de venda és alt. El festival ofereix més de 12 hores de música ininterrompuda; s’anuncien preus (50 € general, 27,5 € per a nens de 0 a 12 anys) i que les entrades es poden adquirir a canetrock.cat, tot remarcant que cada any s’hi preparen “sorpreses” especials.
Es detalla l’acord entre els ajuntaments de Premià de Mar i Premià de Dalt per construir una bassa de laminació per reduir el risc d’inundacions en episodis de pluja intensa. La bassa s’ubicarà per sobre del barri de Sant Anna Tió, a l’avinguda de la Pedra Blanca i prop de l’accés a la C-32 i de l’Illa Fantasia. Es construirà amb talussos de geomalla i escolleres, tindrà capacitat per a 10.000 m³ d’aigua i 3,5 m de profunditat. L’Agència Catalana de l’Aigua finançarà el 90% del cost (1,2 M€), i Premià de Dalt presentarà el projecte al Pla de Barris de la Generalitat com a projecte estratègic de millora de la gestió hídrica i la seguretat.
S’explica un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre compostos orgànics volàtils (COV) al municipi del Morell. Segons la coordinadora, Eva Gallego, el 19% dels episodis de 1,3-butadíè superen el límit recomanat d’1,3 μg/m³, arribant en alguns casos a 20 μg/m³. Els COV totals es mouen entre 20 i 431 μg/m³; tot i que no hi ha valors de referència per a exteriors, una norma d’aire interior indica disconfort a partir de 200 μg/m³, valor que se supera en un 17% dels episodis. Pel que fa al benzè, es troben valors de 0,4 a 11 μg/m³, amb un 15% de mostres per sobre de 5 μg/m³ i alguns pics de 20 μg/m³. L’estudi, basat en 47 mostres entre juliol 2024 i agost 2025, identifica 62 compostos en quatre punts del municipi. El conveni Morell–UPC (2024–2027) suposa 34.800 € anuals (prop de 140.000 € en total) i totes les dades es poden consultar en temps real al web municipal.
Bloc sobre l’activitat hotelera fora de temporada d’estiu a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. La Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona indica que la gran majoria dels 135 hotels associats continuen oberts a la tardor, impulsats pel turisme corporatiu, esportiu i de reunions. Es destaquen ocupacions altes a Tarragona ciutat (AC Hotel, mitjana propera al 80% a la tardor i previsions superiors al 55% per als mesos restants) i ocupacions més discretes a capitals de comarca com Valls o Reus (Hotel Reus Park, 40% de mitjana entre setmana i 25% els caps de setmana), molt centrats en clientela d’empreses.
El meteoròleg Lluís Mi Pérez detalla la situació marítima. Per a les hores immediates hi haurà vent de mestral al sud de la Costa Daurada, tramuntana a la Costa Brava (fins i tot arran de platja), i intervals de vent de sud/xaloc i ponent fluix a la costa barcelonina. A mar hi haurà maror a forta maror, especialment mar endins, però molts trams entre el Baix Penedès i el Baix Empordà tindran només marajol a tocar de la platja. L’endemà (dijous) es preveu una forta intensificació de tramuntana i mestral, amb maragassa mar endins i mar llarga amb maror o forta maror arran de costa, sobretot a la Costa Daurada i la Costa Brava.
Roger Serra, des del Servei Català de Trànsit, actualitza l’estat de les carreteres. A la C-37, a la zona de Valls, un accident manté la via tallada en ambdós sentits. A l’AP-7 a Vila-seca hi ha un accident amb un carril tallat en direcció sud i cues d’uns 2 km. A la C-60, entre Argentona i Mataró, un accident en sentit sud talla un carril i provoca més de 4 km d’aturades. Es recomana precaució i s’indica que això és tot per part del Servei Català de Trànsit.
S’emet una careta promocional de l’espai d’economia blava i immediatament després Marina presenta el bloc dels dimecres, dedicat a Economia Blava amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya. S’anuncia el tema del dia: embarcacions sostenibles, amb la participació de Gemma Pagès, cofundadora de C-Free Boats.
Anna Alonso presenta Gemma Pagès i el premi Catalunya Ecodisseny 2025 aconseguit per C-Free Boats. Gemma explica que el premi reconeix les estratègies d’ecodisseny, l’economia circular, la qualitat del disseny i la innovació social. Detalla la Cefir 800, embarcació de 8 m d’eslora dissenyada per funcionar tant amb motor de combustió com elèctric: el casc es va concebre pensant en el pes extra (una tona) de bateries i sistema elèctric, redistribuint masses per mantenir l’estabilitat i bon rendiment navegan. S’explica que la transició energètica en nàutica s’accelera perquè alguns espais naturals a Europa ja limiten l’accés a embarcacions elèctriques i perquè en el futur hi haurà zones protegides on només s’admetran motors 0 emissions. Gemma també introdueix el concepte d’economia circular a la nàutica, assenyalant que la fibra de vidre actual no és reciclable i que C-Free treballa per incorporar fibres de lli o basalt, així com PET reciclat, tot i que requereix molta experimentació i proves.
La conversa aprofundeix en l’ús de nous materials (fibra de lli, basalt, PET reciclat) i en la necessitat de fer simulacions i assaigs per desenvolupar un casc específic per embarcacions 100% elèctriques. Gemma explica que les bateries milloraran i que caldrà combinar-les amb altres tecnologies com l’hidrogen per evitar sobrepès. Es destaca que les embarcacions professionals (ports, serveis, pesca) contaminen molt més que les d’esbarjo, que sovint s’usen menys de 30 dies a l’any; per tant, els primers que haurien de fer la transició a l’elèctric són els ports públics. Es debat si la infraestructura portuària està preparada: la majoria de ports només tenen preses lentes, mentre que per la Copa Amèrica es va instal·lar un supercarregador al Port Olímpic que permet carregar ràpidament. Gemma i Anna insisteixen que les empreses soles no poden assumir el cost de la descarbonització i que calen ajuts públics, bonificacions per compra o retromotorizació (canvi de motor tèrmic per elèctric), prenent exemple de França i Balears. Es citen estudis de mercat que preveuen un creixement global de la nàutica elèctrica d’entre el 10–13% fins al 2035, amb Espanya al voltant del 8,7%, situant-la entre els països capdavanters. Es tanca el bloc destacant el paper de C-Free Boats dins la taula de descarbonització i la necessitat de col·laboració públic–privada.
En Fede Valls, de l’Associació Catalana de Pesca Responsable, fa balanç de la darrera etapa del Scientific Angler Tagging Tour 2025, celebrada a l’Ametlla de Mar. Destaca, en primer lloc, la gran participació i implicació dels pescadors recreatius, molt motivats i curosos amb el protocol científic, i, en segon lloc, la presència reforçada de científics (Ifremer, Icatmar, SEO/BirdLife, etc.), resultat de sinergies teixides durant tres anys i deu missions. D’un objectiu de 40 marques electròniques a tonyina roja, se n’han col·locat 36, fet que es considera un èxit, tot i que alguns exemplars massa grans o fora de la mida ideal s’han resistit. Es repassen els dos tipus de marques (pop-up, que se separen i envien dades via satèl·lit, i convencionals, recuperades en captures posteriors) i s’anuncia l’arribada imminent de dades de marques col·locades l’any anterior, amb trajectòries espectaculars (tonyines que arriben a Terra Nova i tornen a bancs subsaharians). Fede explica la filosofia de treball en cicles de 2–3 anys i les etapes previstes: Barcelona (abril), Estret/Ceuta (maig), Santa Pola (juny) i Ametlla de Mar (novembre), més una possible nova etapa atlàntica a França. També ressalta la importància de la cooperació entre associacions de pesca responsable de Catalunya, País Valencià i Andalusia, l’intercanvi de pescadors i el suport de patrocinadors (Simrad, Suzuki, Rorele, grup Afeó). Es convida els oients a una presentació de resultats al Museu de la Pesca de Palamós.
Marina tanca la primera hora d’Arran de Mar i anuncia una pausa d’uns cinc minuts abans de reprendre el programa fins a les 18 h. A continuació s’emet una tanda d’espots: promoció comercial de publicitat a Tarragona Ràdio (“Som 40.000”), informació sobre el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, campanya d’EMATSA sobre obres de modernització del clavegueram a Tarragona i la Canonja amb tècniques sense rasa, presentació de l’ICIQ com a referent en química sostenible al campus de la Universitat Rovira i Virgili, publicitat d’Obramat i un espot del Moll de Costa com a Rambla de la Cultura al Port de Tarragona, invitant a gaudir del lleure, l’esport i la gastronomia marinera del Serrallo.
La periodista Tere Ortega condueix un butlletí centrat en Tarragona. S’anuncia que el govern municipal (PSC) i En Comú Podem han tancat un acord de pressupostos per al 2026, tercer pacte entre ambdues formacions, presentat al barri de la Floresta per remarcar les inversions en rehabilitació de barris. El pacte inclou 50 propostes per prop d’11 M€, enfocades en habitatge, polítiques socials i transició energètica; Rubén Viñuales i Jordi Collado subratllen que l’objectiu és millorar la vida de la ciutadania i marcar un rumb vinculat als barris. Es preveu un acord amb Junts abans del plenari. S’explica també que el programa Tarraco 25 clourà amb la Festa del Patrimoni el 30 de novembre, amb part del Seguici Popular plantat al passeig arqueològic i activitats als Jardins del Camp de Mart, mentre el conseller de Patrimoni Nacho García valora molt positivament el redescobriment del patrimoni. Finalment, es recorda la gala dels Premis Arcs al Teatre Tarragona, amb nominacions per grups com Buhos i La Fúmiga, i es destaca que la periodista de Tarragona Ràdio Sílvia García és finalista al premi de millor periodista.
S’inicia la segona hora del programa. Marina presenta el bloc monogràfic dedicat a medi ambient i justícia ambiental en el context de la COP30, la cimera del clima que se celebra a Belém (Brasil). Es destaca que tota la segona hora es dedicarà a reflexionar sobre la utilitat d’aquestes cimeres, la justícia ambiental i el paper de les comunitats locals, amb la participació del col·laborador habitual de medi ambient, Joan Ramon Mendo.
Joan Ramon Mendo presenta el convidat Toni Ferran i introdueix el concepte de justícia ambiental: la relació entre injustícies ambientals i injustícies socials, posant exemples de suburbis de països del Sud global amb abocadors descontrolats i rius contaminats. Es recorda que en aquest mateix programa ja s’havia parlat de la COP30 amb una jurista de la URV. Mendo qüestiona la utilitat real d’aquestes cimeres, tot evocant la paradoxa de celebrar-ne una en un país petroler com l’Aràbia Saudita, i ara en plena Amazònia, mentre s’hi construeix una gran autopista que destrueix selva per facilitar l’accés a la seu de la cimera. Es critica la incoherència de desplaçar milers de representants en avió, molts amb jets privats, en lloc de potenciar videoconferències, però alhora es defensa que, malgrat les contradiccions, aquests espais internacionals de diàleg són imprescindibles per evitar escenaris encara pitjors.
Toni Ferran aprofundeix en el concepte de justícia ambiental. Basant-se en un monogràfic de la revista Ecología Política, defineix la justícia ambiental com considerar la natura, el medi ambient i els seus serveis com a béns comuns que impliquen drets, deures i obligacions per a tothom. Insisteix que els espais de diàleg, com les COP, són imprescindibles per avançar: sense taules on se sentin totes les parts, el desastre seria molt més gran. Ferran posa exemples catalans: la lluita veïnal contra la segona sortida de la C-32 a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià, on la coordinació i el diàleg han aconseguit aturar el projecte, i el debat sobre el decret d’energies renovables que volia introduir el concepte d’“interès públic superior”, finalment retirat després de pressió social. Mendo complementa recordant que la declaració d’utilitat pública s’ha utilitzat sovint per imposar infraestructures amb expropiacions forçoses i poca capacitat de resposta de la ciutadania. Tots dos destaquen que els acords amplis, encara que lents, són clau perquè les mesures s’implementin de veritat.
La conversa baixa al detall de casos concrets. Es posa com a exemple positiu la mobilització a la C-32 al Maresme, amb activistes com Mercè Girona a Canet de Mar, que han aconseguit aturar la segona sortida de l’autopista. Després es parla del decret d’energies renovables i del concepte d’“interès públic superior” que, en paraules de Ferran, equivalia pràcticament a dir als veïns que el seu interès s’havia de subordinar al de tothom i que acceptessin molins o plaques a la porta de casa; aquest concepte va caure finalment, i el decret incorpora molts espais de participació. S’introdueix el cas de Martorell, on l’Ajuntament vol sancionar l’ompliment de garrafes a les fonts com a mesura d’ordenació de l’aigua, fet que s’interpreta com un atac al bé comú. Mendo recorda, a més, que l’aigua de pluja que cau a una teulada legalment no és de lliure disposició del propietari; la normativa obliga que aquesta aigua vagi a aqüífer o clavegueram, dificultant solucions domèstiques de reutilització. Aquests exemples serveixen per il·lustrar fins a quin punt aigua i aire, tot i ser béns comuns, sovint es regulen de manera que en limiten l’accés o en permeten l’explotació per grans operadors.
El debat es desplaça a escala global. Ferran explica que a l’Amazònia hi ha un dèficit de bosc per desforestació, mentre que a Catalunya hi ha excés de bosc poc gestionat. Defensa la idea del pagament per serveis ambientals: les comunitats que conserven boscos que regulen el clima global haurien de rebre compensacions econòmiques. Es cita una tribu amazònica que ha perdut centenars de milers d’hectàrees de bosc, a més de patir contaminació per hidrocarburs. A la vegada es recorda que, a escala europea, les directives ambientals sorgides de processos llargs de negociació són el marc principal per a la legislació espanyola i catalana, tot i que la seva transposició sovint triga anys. Mendo destaca que la Generalitat ha estat sovint proactiva, adoptant criteris europeus abans que l’Estat espanyol, però que aquests marcs també poden quedar buits si no s’apliquen amb recursos ni voluntat política, i si es permet que actors estatals o europeus desmuntin espais com les COP (esmentant l’actitud de Trump respecte als acords internacionals).
Mendo utilitza la imatge irònica de la “reserva indígena del sud de Catalunya” per descriure com el Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i sovint també Ponent han estat històricament receptors de grans infraestructures contaminants (abocadors, polígons químics, energies, etc.) que no es volen a la Catalunya més rica. Es reconeix la tasca de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i d’altres moviments que han defensat el territori. A continuació, Ferran introdueix un exemple positiu: el Fons de Transició Nuclear de la Generalitat, finançat amb un impost específic sobre les centrals nuclears, destinat a preparar les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona per a la reconversió econòmica quan les nuclears tanquin. Es compara amb el tancament traumàtic del carbó al Berguedà, que es va fer sense plans de transició previs. Es lamenta que alguns mitjans, com el canal 3CAT, hagin explicat debats nuclears sense mencionar aquest fons, malgrat la seva importància com a eina pionera. Tot això serveix per remarcar que la justícia ambiental no només és evitar impactes, sinó també gestionar la transició econòmica dels territoris afectats.
En el tram final del debat, Ferran aporta nous casos de justícia ambiental: la crisi de l’aigua a Flint (Michigan, 2014), on la ciutadania va detectar mal gust a l’aigua i es van trobar nivells altíssims de plom, desencadenant una mobilització que va obtenir 641 M$ per renovar la xarxa; i l’oleoducte de Dakota del Nord, on una tuberia de petroli es va fer passar sota el dipòsit d’aigua potable de la reserva Sioux, un exemple clar de racisme ambiental. També es comenta la pràctica d’oferir diners a la baixa a reserves indígenes per acollir abocadors o infraestructures indesitjables. Es reflexiona sobre el paper creixent de l’extrema dreta europea i espanyola, així com de governs com el de Trump, que intenten desfer acords ambientals consolidats i buidar de contingut espais com les COP, bé reduint la participació o retirant finançament. Ferran conclou que, sense aquests espais multilaterals i sense amplis acords, la transició ecològica no avançarà; cal reforçar la participació real de les comunitats locals i garantir que els acords no es quedin en paper mullat. Es tanca amb una nota més lleugera sobre el canvi d’hora i la sensació de sortir del programa ja de nit, amb Marina mostrant la seva indignació pel canvi horari i Ferran subratllant la importància del sol per al ritme mediterrani.
Marina Pérez tanca el programa d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025 agraint la participació dels col·laboradors i convidant els oients a seguir escoltant Arran de Mar de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Es reafirma el compromís del programa amb els temes marítims, ambientals i territorials, i s’acomiada fins l’endemà.
Visió general de l’episodi
Arran de Mar dedica aquest programa a tres grans blocs:
- Actualitat de la costa catalana: notícies de la Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada, amb temes de turisme, urbanisme, infraestructures i medi ambient.
- Economia blava i nàutica sostenible: entrevista amb Gemma Pagès (C-Free Boats) sobre embarcacions sostenibles, ecodisseny i electrificació de la flota.
- Justícia ambiental i COP30: segona hora monogràfica amb Joan Ramon Mendo i Toni Ferran sobre justícia ambiental, comunitats locals i les contradiccions de les cimeres del clima.
- Pesca responsable: balanç del Scientific Angler Tagging Tour de tonyina amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable.
També hi ha moments de complicitat radiofònica interna: felicitacions a la tècnica Sílvia García de Tarragona Ràdio pels Premis Arcs, espais publicitaris locals i el Butlletí informatiu des de Tarragona.
1. Obertura i tertúlia de l’equip
Presentació del programa i sumari
- L’espai Arran de Mar s’emet de 4 a 6 de la tarda i recorre informativament la costa: l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i final a Tarragona.
- S’anuncia l’estructura del dia:
- Primer hora: notícies de la costa catalana. - Bloc d’Economia Blava amb Anna Alonso Tambo i entrevista sobre embarcacions sostenibles. - Espai pesca responsable amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. - Segona hora: especial justícia ambiental en el marc de la COP30 a Belém (Brasil).
Conversa distesa de l’equip i Premis Arcs
- La conductora saluda l’equip tècnic i els corresponsals de diverses emissores locals.
- Sílvia García, tècnica de Tarragona Ràdio, està nominada als Premis Arcs que se celebren al Teatre Tarragona i es barreja nervis i humor:
- Es parla de què dirà al discurs, si mencionarà Arran de Mar i Tarragona Ràdio. - Es fan bromes sobre “fer un Almodóvar” agraint a tothom i sobre detalls simbòlics (sabates de cada color, peluix marí, tassa del programa).
- Col·legues de Radio Delta.cat, Ràdio l’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys feliciten la Sílvia i destaquen que “ser-hi ja és una victòria”.
"Per mi que estiguis aquí ja és una victòria, Sílvia" (Carles Monasterio)
2. Repàs informatiu de la costa catalana
2.1. Costa Brava: creuers i urbanisme a Cadaqués
Rècord de creuers al Port de Roses
- Roses tanca temporada amb 15 escales de creuers (8 l’any anterior), més de 4.000 turistes i un impacte econòmic estimat de 390.000 €.
- Perfil dels creueristes: sobretot nord-americans, seguits de francesos, australians i britànics.
- Destinacions visitades: Girona, l’Escala, Figueres, Peratallada, Llançà.
- Palamós continua com a altre port clau de creuers a la Costa Brava.
Crítica ecologista al POUM de Cadaqués
- SOS Costa Brava, Salvem Cadaqués i Amics de la Natura de Cadaqués denuncien que el nou POUM permet una urbanització massiva:
- Qualifiquen el pla d’“aberració urbanística” que posa en risc identitat, paisatge i sostenibilitat. - Alerten de mancances de mobilitat i evacuació i de riscos ambientals.
- Recorden l’incendi de 1986 com a prova de la vulnerabilitat del poble i la necessitat d’un únic vial d’emergència ben planificat.
- Efectes previstos:
- Trinxament de l’entorn, tala d’oliveres i desaparició de metres de pedra seca. - Perdua del camp de futbol, trasllat de pàrquing i plaça del mercat. - Problemes d’inundabilitat en zones on es vol construir.
- Les entitats es comprometen a informar la ciutadania i impulsar accions per frenar el model urbanístic que consideren insostenible.
2.2. Delta de l’Ebre: carreteres i passeig marítim
Carretera “de la vergonya” T-2021 (la Ràpita – Poblenou del Delta)
- La Diputació de Tarragona torna a licitar les obres de la T-2021 per 17,6 M€, després que la primera licitació quedés deserta.
- El pressupost s’ha incrementat un 30% per ajustar-lo als preus actuals.
- Carretera de la Vergonya (plataforma veïnal) critica que abans no s’haguessin actualitzat els preus, però valora que ara s’hagi corregit ràpidament.
- Obres previstes:
- Eixamplament de la carretera fins a 6–8 metres segons el tram. - Construcció de dues rotondes (la Ràpita i Poblenou del Delta) per millorar accessos.
- Importància estratègica:
- Accés a turisme (barra del Trabucador), pesqueries, musclaires, camps d’arròs, IRTA i escola d’agricultura. - Trànsit actual molt superior a la capacitat de la via.
- Inici de les obres previst per al primer trimestre de 2026.
Restauració del passeig marítim de l’Ampolla
- L’Ajuntament de l’Ampolla licita les obres per restaurar el paviment de fusta del tram entre el port i el passeig de l’Arenal.
- Pressupost: 418.722 € (IVA inclòs), per:
- Substitució integral del paviment de fusta. - Millora de la banca perimetral. - Pavimentació de zones fora del domini públic marítim-terrestre.
- Durada prevista: 4 mesos, sense pròrroga.
- Objectius: seguretat, durabilitat i sostenibilitat en un espai molt transitat.
- Termini de presentació d’ofertes: fins al 2 de desembre a les 14 h, només via electrònica.
2.3. Garraf: paisatge urbà i turisme gastronòmic
Supermercat al barri de Mar de Vilanova i la Geltrú
- Veïns del barri de Mar preocupats per l’impacte visual del nou supermercat a la Rambla de la Pau.
- El solar és d’equipament comercial, per tant l’obra compleix la normativa urbanística, però:
- Es tem recuperar l’efecte de “mur” que ja feia en el passat la paret de la fàbrica Pirelli.
- L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú manté converses amb l’empresa (Consum) per:
- Millorar el tractament de façana i integrar l’edifici al paisatge de la Rambla.
- Testimonis clau:
- Xavier Planes (AVV Barri de Mar) defensa que la Rambla és l’eix principal de la ciutat i no pot tenir arquitectura de polígon industrial. - Gerard Llobet (regidor d’Urbanisme) anuncia reunions i actuacions complementàries.
- Consum treballa en una proposta de disseny més integrada al barri.
“Tapa a tapa” de tardor a Sitges
- Torna la ruta “tapa a tapa” de Sitges (edició de tardor) amb 28 establiments participants.
- Funcionament:
- Cada local ofereix una tapa pròpia maridable amb vi o cervesa. - Exemple: brioix de mantega amb pollastre marinat al curri vermell (sandvitxeria Can Vilalta).
- Objectius:
- Desestacionalitzar el turisme (activitat fora de la temporada alta). - Descentralitzar l’oferta gastronòmica més enllà del centre (port de Sitges, zona càmpings, Hotel Sabàtic, etc.). - Reforçar Sitges com a destinació enogastronòmica en l’any que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia.
- Veus destacades:
- Xavier Ripoll (regidor de Turisme) subratlla la importància de generar activitat en mesos d’hivern. - Alejandro Eguia (gremi d’hostaleria) destaca el nivell gastronòmic molt elevat i l’impacte en l’economia local.
2.4. Maresme: música, inundacions i gestió de l’aigua
Canet Rock 2026: primers noms
- Es confirmen els primers grups del Canet Rock 2026 (4 de juliol, Pla de Can Sala – Canet de Mar / Arenys de Mar):
- La Fúmiga, 31 Fam, Els Tiets, Buhos, Maria Jaume.
- La Fúmiga aprofita el festival com a un dels escenaris de comiat (500 concerts, 2 discs d’or, més de 150 milions de reproduccions a Spotify).
- La directora, Gemma Recoder, destaca:
- Gran confiança del públic: més de 12.000 entrades venudes amb el cartell parcial. - Dubte de si quedaran entrades per a la roda de premsa, com ja va passar. - Tradició del festival d’oferir “coses especials” i sorpreses.
- Dades pràctiques:
- Més de 12 hores ininterrompudes de música i festa. - Preu entrada: 50 € general, 27,5 € infantils (0–12 anys). - Venda a canetrock.cat.
Bassa de laminació a Premià de Mar / Premià de Dalt
- Premià de Mar i Premià de Dalt acorden construir una bassa de laminació per reduir el risc d’inundacions en episodis de pluges intenses.
- Localització: per sobre del barri de Sant Anna Tió, prop del parc aquàtic Illa Fantasia, a l’avinguda Pedra Blanca i accés a l’autopista C-32.
- Característiques tècniques:
- Construcció amb talussos de geomalla i escolleres per estabilitat i integració paisatgística. - Capacitat: 10.000 m³ d’aigua, 3,5 m de profunditat.
- Finançament:
- Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 90% del cost. - Pressupost global: 1,2 M€. - Premià de Dalt presentarà el projecte al Pla de Barris de la Generalitat com a projecte estratègic.
2.5. Costa Daurada i Terres de l’Ebre: qualitat de l’aire i turisme tot l’any
Qualitat de l’aire al Morell
- Estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Morell (Tarragonès) sobre compostos orgànics volàtils (COV):
1,3-butadíè
- El 19% dels episodis analitzats superen el límit recomanat d’1,3-butadíè, arribant a valors de més de 2 μg/m³, i alguns pics puntuals fins a 20 μg/m³.
- La coordinadora de l’estudi, Eva Gallego, destaca que:
- El 1,3-butadíè és un compost que recorrentment mostra valors elevats.
COV totals i benzè
- COV totals: concentracions entre 20 i 431 μg/m³.
- No hi ha valors de referència oficials per a exteriors, però es compara amb una norma d’aire interior que indica disconfort a partir de 200 μg/m³. - Un 17% dels episodis mesurats supera aquest valor de confort.
- Benzè: entre 0,4 i 11 μg/m³ en tots els punts.
- El 15% de les mostres supera els 5 μg/m³. - Alguns episodis puntuals arriben a 20 μg/m³.
Metodologia i seguiment
- Analitzades 47 mostres d’episodis (juliol 2024 – agost 2025) i 62 compostos identificats en 4 punts del municipi.
- Les dades es recullen amb sensors en quatre ubicacions i es poden consultar en temps real al web municipal.
- Acord Morell–UPC (2024–2027): 34.800 €/any, total prop de 140.000 €.
Hotels d’interior i urbans: temporada ampliada
- A la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, molts hotels urbans i d’interior continuen oberts més enllà de l’estiu, impulsats per:
- Turisme corporatiu. - Turisme esportiu. - Reunions i congressos.
- De 135 establiments associats a la Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona, la gran majoria romanen oberts a la tardor.
- Dades destacades:
- A Tarragona ciutat, l’AC Hotel té una mitjana d’ocupació que frega el 80% a la tardor i previsions per sobre del 55% per als mesos següents, sense comptar reserves d’última hora. - A ciutats amb menys turisme com Valls o Reus, hotels enfocats a empreses mostren ocupacions més discretes (ex: Hotel Reus Park, 40% entre setmana i 25% en caps de setmana).
3. Servei de mar, temps i trànsit
3.1. Predicció marítima
- El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica que la situació marítima s’haurà de seguir amb molta atenció les properes hores:
- Dimecres a la tarda: - Vent de mistral al sud de la Costa Daurada. - Tramuntana a la Costa Brava, també arran de platja. - Estones de vent de sud / xaloc i de ponent fluix a la costa barcelonina. - Estat de la mar: maror a forta maror mar endins, però molts sectors de Baix Penedès a Baix Empordà amb marajol a tocar de platja. - Dijous: s’encendrà fortament la tramuntana i el mestral, amb: - Maragassa mar endins. - Mar llarga i forta maror arran de costa, sobretot Costa Daurada i Costa Brava.
3.2. Trànsit viari
- Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa:
- C-37 (zona Valls): via tallada en ambdós sentits per accident. - AP-7 a Vila-seca (Tarragonès): accident amb un carril tallat sentit sud, 2 km d’aturades aproximadament. - C-60 al Maresme (Argentona–Mataró, sentit sud): accident amb carril tallat i més de 4 km de cues.
4. Bloc “Economia Blava”: embarcacions sostenibles
4.1. Presentació de l’espai i la convidada
- S’activa l’espai “Pensant en blau” amb Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya.
- Convidada: Gemma Pagès, cofundadora i directora de comunicació de C-Free Boats (empresa nàutica de Volpelleres/Volpallac) i arquitecta tècnica.
- Motiu de l’entrevista: Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva embarcació Cefir Boats sèrie 800, reconeguda per la seva visió sostenible del mar.
4.2. El valor del Premi Catalunya Ecodisseny
- El premi reconeix especialment:
- Economia circular. - Qualitat del disseny. - Innovació social i tecnològica.
- Per C-Free Boats, significa reconeixement a una aposta de fons per la sostenibilitat com a part de l’ADN de l’empresa.
"Sempre una mica de reconeixement va bé" (Gemma Pagès)
4.3. Disseny de la Cefir 800: ecodisseny i transició energètica
Disseny híbrid pensat per a l’elèctric
- Cefir 800 és una embarcació de 8 metres d’eslora que pot muntar tant motor de combustió com motor elèctric.
- Clau d’ecodisseny: el casc es va concebre des del principi per funcionar bé en ambdós sistemes, tenint en compte que l’electrificació:
- Afegia fins a 1 tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). - Obligava a redistribuir pesos per mantenir estabilitat i bon comportament en navegació.
Context normatiu i futur del mercat
- Gemma Pagès assenyala que:
- Ja hi ha parcs naturals i espais protegits a Europa on només s’hi pot accedir amb embarcacions 0 emissions. - França n’és un exemple (Parc Natural Marí del Golf de Lion, etc.). - A Catalunya, conselleria ja insinua futurs concursos i regulacions que restringiran motors de combustió en zones sensibles.
- Implicació: les embarcacions dissenyades avui s’han de preparar per a una futura reconversió elèctrica.
4.4. Materials i economia circular
- Actualment la majoria de vaixells són de fibra de vidre, material difícilment reciclable.
- C-Free Boats treballa per introduir materials alternatius:
- Fibra de lli. - Fibra de basalt. - PET reciclat.
- Reptes:
- Necessitat de proves mecàniques, provetes, assaigs i simulacions hidrodinàmiques. - Projecte específic en marxa per dissenyar un casc pensat només per a propulsió elèctrica.
"Les bateries milloraran, però cal pensar en hidrogen o sistemes combinats per no disparar el pes" (G. Pagès)
4.5. Qualitat del disseny i innovació d’ús
- Estètica i distribució:
- Disseny molt mediterrani. - Homologada per 12 persones amb només 8 m d’eslora. - Disposa de dos camarots i un bany. - Espais específics per taula de pàdel surf, equipament, etc.
- Equipament tecnològic i confort:
- Carregadors inalàmbrics i ports USB. - Preparada per integrar pantalles tàctils, GPS i equips de seguretat moderns. - Pensada per a usuaris del segle XXI, allunyant-se de la imatge de sector nàutic antiquat.
4.6. Ports, infraestructures i polítiques públiques
Necessitat de ports preparats per a l’energia elèctrica
- Perquè la nàutica elèctrica sigui viable cal:
- Infraestructura de recàrrega a ports (no només preses lentes de pantalà). - Exemples: supercarregador del Port Olímpic implantat per la Copa Amèrica.
- Problema actual:
- Majoritàriament només hi ha torres de subministrament convencionals: recàrrega molt lenta (tota la nit). - Sense punts ràpids, pocs propietaris apostaran per embarcacions 100% elèctriques.
El paper de les administracions
- Gemma i Anna remarquen que:
- Les empreses no poden assumir soles el cost de la innovació verda. - Cal treball conjunt empresa–administració i ajuts de fons de sostenibilitat i economia blava. - Es necessiten bonificacions i ajudes per a: - Compra de vaixells elèctrics. - Retromotorizació (substituir motors tèrmics per elèctrics).
- Exemples de referència:
- França: obligació que els ports grans dediquin un % de places a embarcacions elèctriques, amb plans estatals i ajuts. - Illes Balears: ja financen part de la conversió elèctrica.
Recreatiu vs professional: on cal començar
- Segons Gemma Pagès, les embarcacions professionals dels ports són les que més contaminen:
- Vaixells d’esbarjo sovint s’utilitzen 15–30 dies l’any. - Embarcacions de servei (portuàries, treball, pesca) surten quasi cada dia.
- Proposta: els ports públics (Generalitat/Estat) haurien de ser els primers a electrificar la seva pròpia flota, liderant l’exemple.
Mercat i perspectives de creixement
- Estudis de mercat preveuen que el segment d’electric boats creixerà:
- Globalment al voltant del 10–13% entre 2025 i 2035. - A Espanya, aproximadament un 8,7%, situant-la entre els països capdavanters.
- Malgrat que, segons ICOMIA, les embarcacions recreatives representen un 0% testimonial de les emissions globals, es veu la nàutica com a front estratègic per descarbonitzar.
5. Pesca responsable: tonyina i ciència ciutadana
5.1. Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar
- L’Ametlla de Mar ha estat la darrera parada de la temporada 2025 del Scientific Angler Tagging Tour, centrat en la tonyina roja.
- Conducció del bloc: Sergi i Fede Valls (Associació Catalana de Pesca Responsable – ACPR).
- Balanç general:
- Jornada molt positiva. - Alt nivell de participació de pescadors molt motivats i escrupolosos en el seguiment del protocol científic. - Gran implicació de quatre equips científics: Icatmar, SEO/BirdLife i altres.
"Persones que estimen el seu temps a pescar peixos d’una forma molt determinada i a col·laborar amb la ciència" (Fede Valls)
5.2. Resultats de marcatge i dificultats
- Objectiu: col·locar 40 marques electròniques a tonyines.
- Resultat: 36 marques col·locades, considerat un èxit.
- Particularitats:
- S’han capturat moltes tonyines, però no sempre de la mida òptima demanada pels científics. - Els exemplars més grans s’han resistit: “alguns cops han guanyat els peixos”. - Davant d’això, es fan servir marques electròniques aptes per a tonyines molt grans però lleugerament fora de rang d’estudi original.
5.3. Tipus de marques i seguiment científic
- Hi ha dos grans tipus de marques:
- Pop-up (“satèl·lit”): s’alliberen de la tonyina després d’un temps programat, suren a la superfície i envien dades via satèl·lit. - Marques convencionals: romandran a l’animal fins que aquest es captura; aleshores, la informació la recupera el pescador que retorna la marca.
- S’espera aviat la descàrrega de dades de les marques pop-up col·locades l’any anterior a l’Ametlla de Mar:
- Algunes ja han mostrat trajectòries espectaculars, amb tonyines que viatgen fins a Terra Nova i després baixen a bancs subsaharians.
5.4. Xarxa de col·laboracions i internacionalització
- El projecte, nascut amb col·laboració de Ifremer (França), ha anat incorporant més centres científics i més associacions de pesca responsable:
- ACPR (Catalunya), associacions andalusa i valenciana. - Es promou intercanvi de pescadors entre territoris per aprendre noves tècniques i enfocaments.
- Plans de futur:
- Mantenir el cicle de 2–3 anys de planificació. - Consolidar etapes: Barcelona (abril), Estret/Ceuta (maig), Santa Pola (juny), Ametlla de Mar (novembre). - Estudiar una etapa a França (Atlàntic) amb implicació de pescadors locals.
5.5. Patrocinadors i dimensió econòmica
- El projecte depèn també del suport d’empreses com Simrad, Suzuki, Rorele, grup Afeó, entre altres.
- Fede Valls remarca que organitzar cada etapa suposa més d’un mes de feina, i que no es busca créixer il·limitadament en participants sinó ajustar-se a les necessitats científiques i al pressupost.
- Presentació de resultats:
- Es convoca un acte al Museu de la Pesca de Palamós per explicar els resultats del Tagging Tour.
6. Publicitat i transicions de programa
Al llarg del programa s’emeten espots locals i institucionals, que reforcen el vincle d’Arran de Mar amb Tarragona i el territori marítim:
- Tarragona Ràdio: promoció de contractes publicitaris i recordatori que “Som 40.000”.
- Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa i referència al Port de Tarragona com a espai cultural.
- Campanya d’EMATSA sobre modernització de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja (tècniques sense rasa, millora ambiental i d’eficiència).
- Espot de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrat en processos químics sostenibles i descarbonització.
- Publicitat comercial (Obramat, etc.).
- Espai promocional del Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” i vincle amb El Serrallo.
7. Butlletí informatiu de Tarragona
A l’inici de la segona hora, Tarragona Ràdio ofereix un Butlletí informatiu centrat en la ciutat:
7.1. Pressupostos municipals 2026 a Tarragona
- Govern municipal (PSC) i En Comú Podem tanquen un acord de pressupostos per al 2026.
- Tercer pacte PSC–Comuns, presentat a la Floresta per enfatitzar la rehabilitació de barris.
- Inclou 50 propostes per un total d’uns 11 M€, amb eixos en:
- Habitatge. - Polítiques socials. - Transició energètica.
- Declaracions:
- Rubén Viñuales (Alcalde): mesures per millorar la vida de les persones de Tarragona. - Jordi Collado (Comuns): el pacte marca un rumb clar vinculat a barris i habitatge.
- Es preveu la presentació imminent de l’acord amb Junts abans del plenari de pressupostos.
7.2. Tarraco 25 i Festa del Patrimoni
- El programa Tarraco 25 culminarà amb la Festa del Patrimoni, el 30 de novembre, als Jardins del Camp de Mart i el passeig arqueològic.
- Part del Seguici Popular quedarà plantat al recinte arqueològic, creant un diàleg entre patrimoni romà de Tàrraco i cultura popular (Castells, Seguici, etc.).
- El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament el cicle d’activitats, comparant l’efecte amb el “boom” de l’any 2000 quan Tarragona fou declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
7.3. Premis Arcs al Teatre Tarragona
- Especial atenció a la gala dels Premis Arcs al Teatre Tarragona, amb la presència de l’escena musical catalana.
- Focus local: Sílvia García, periodista vinculada a Tarragona Ràdio des de fa prop de 40 anys, és finalista a la categoria de millor periodista.
- El Teatre Tarragona s’omplirà amb nominats com Buhos, La Fúmiga, S’betlana i Huineta.
8. Segona hora: especial justícia ambiental i COP30
8.1. Introducció al debat
- La segona hora es dedica monogràficament a medi ambient i justícia ambiental, en el marc de la COP30 a Belém (Brasil).
- Participen:
- Marina Pérez (presentadora des de Tarragona Ràdio). - Joan Ramon Mendo (col·laborador habitual de medi ambient). - Toni Ferran (expert convidat, articulista i divulgador).
- Es busca analitzar:
- Utilitat real de les cimeres climàtiques. - Justícia ambiental i drets de les comunitats locals. - Contradiccions entre discursos climàtics i pràctiques sobre el territori.
8.2. Què és la justícia ambiental?
- Es defineix com el marc de drets, deures i obligacions que assegura que:
- La natura, el medi ambient i els seus serveis siguin tractats com a béns comuns. - Ningú pateixi de forma desproporcionada els impactes ambientals negatius.
- Es destaca que les injustícies ambientals sempre comporten injustícies socials:
- Abocadors massius prop de barris pobres. - Contaminació sense depuració de rius que afecten directament comunitats locals. - Destrucció d’entorns naturals de pobles indígenes o població rural.
"Quan hi ha una injustícia ambiental, sempre ens trobem que aquesta injustícia afecta directament a les poblacions locals" (J. R. Mendo)
8.3. Les COP: espais necessaris però lents
- Tant Mendo com Ferran consideren que, tot i la seva lentitud i frustracions, les COP són imprescindibles com a espais de diàleg multilateral.
- Argument clau: un món sense espais de diàleg internacional seria molt pitjor:
- Calen taules on governs, experts i societat civil discuteixin i pactin marcs comuns. - Els grans acords (com París), encara que insuficients, han evitat escenaris encara més dramàtics.
- Exemple: les directives europees de medi ambient neixen d’aquests marcs i després es transposen als estats i regions, tot i trigar sovint 10–15 anys.
8.4. Contradiccions i hipocresies de les cimeres
- Es critica la paradoxa que la COP30 a Belém vagi acompanyada de:
- Construcció d’una autopista gegant que trinxa una part ben preservada de la selva amazònica per facilitar l’accés a la ciutat. - Gran nombre de jets privats i vols internacionals, quan moltes sessions podrien fer-se en videoconferència.
- Recordatori: edicions recents celebrades en països petrolers com Aràbia Saudita accentuen la incoherència entre discurs i pràctica.
8.5. Comunitats locals: més enllà del tòpic indígena
- Toni Ferran critica el tractament mediàtic que redueix el conflicte a “quatre indis arreplegats” amb plomes i hamaques, transmetent una imatge pejorativa i folkloritzada.
- Missatge central:
- Comunitat local no és només una tribu amazònica; també ho és un poble català, una masia, un barri urbà. - El que reclamen totes és ser escoltades i no ser menystingudes.
- Es remarca que les decisions sobre grans infraestructures (carreteres, parcs eòlics, línies elèctriques) sovint es justifiquen amb conceptes com “interès públic superior” o “utilitat pública”, que poden esdevenir eines d’imposició.
"Les comunitats locals volen ser escoltades. És el clam universal" (T. Ferran)
8.6. Exemples catalans de conflicte i diàleg
8.6.1. C-32 a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià
- Cas recent: projecte de segona sortida de la C-32 per a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià.
- Moviment veïnal (amb activistes com Mercè Girona) s’hi oposa, qüestionant el model de mobilitat (prioritzar autopistes vs. bus i tren).
- Es presenten alegacions i es genera un espai de diàleg que finalment atura el projecte.
- Ferran posa l’exemple com victòria de la participació local.
8.6.2. Decret d’energies renovables i “interès públic superior”
- Es debat el darrer decret de la Generalitat sobre energies renovables, que volia introduir el concepte d’“interès públic superior” per prioritzar determinats projectes.
- Grans crítiques socials i ecologistes: es veia com una via per passar per sobre del territori i les comunitats locals.
- Després de molta pressió, aquest concepte es retira del text final i es reforcen els espais de participació.
8.6.3. Expropiacions forçoses i utilitat pública
- Mendo recorda que la declaració d’utilitat pública ha permès:
- Accelerar expropiacions per autopistes, gasoductes, depuradores, etc. - Limitar molt la capacitat d’oposició dels afectats.
- El propietari sovint no pot negociar ni el preu de la seva finca i veu destruït el seu patrimoni i arrelament familiar.
8.6.4. Aigua i “béns comuns”: fonts públiques i aigua de pluja
- Es comenta el cas de Martorell, on l’Ajuntament ha anunciat sancions (fins a 750 €) a qui ompli garrafes a les fonts públiques.
- Crítica forta: això ataca drets bàsics d’accés a l’aigua, especialment de persones vulnerables.
- Mendo afegeix un altre exemple de regulació discutible:
- L’aigua de pluja que cau a una teulada no és propietat del ciutadà; la llei no permet aprofitar-la lliurement per ús propi (regar, neteja), sinó que hauria d’anar a clavegueram o aqüífer.
- Tot plegat qüestiona fins a quin punt aigua i aire són tractats realment com béns comuns.
8.6.5. Territoris sacrificats: “reserva indígena del sud de Catalunya”
- Mendo descriu amb ironia la zona que va del Foix cap al sud (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, i sovint també Ponent) com una mena de “reserva indígena” per a infraestructures indesitjades:
- Abocadors. - Instal·lacions industrials contaminants. - Grans línies i polígons energètics.
- Es reivindica la tasca de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ha guanyat moltes batalles (transvasaments, etc.), i altres moviments locals que defensen paisatge i manera de viure.
8.7. Exemples internacionals de conflicte ambiental
8.7.1. Contaminació de l’aigua a Michigan (Flint)
- Cas de Flint (Michigan, 2014): l’aigua potable presentava nivells altíssims de plom (milions de ppb en lloc de desenes o centenes admisibles).
- Fort moviment ciutadà que aconsegueix un pla d’inversió de 641 M$ per canviar la conducció d’aigua.
8.7.2. Oleoducte i tribu Sioux a Dakota del Nord
- 2017: oleoducte construït passant per sota del dipòsit d’aigua potable de la reserva Sioux a Dakota del Nord.
- Exemple clar de racisme ambiental: riscos greus concentrats en comunitats indígenes.
- Es comenta la pràctica de fer “subhastes a la baixa” oferint diners a reserves indígenes per acceptar abocadors o infraestructures tòxiques.
8.8. Aigua, aire i serveis ecosistèmics
- Justícia ambiental implica reconèixer aigua i aire com a béns universals, igual que els serveis ecosistèmics dels boscos.
- Toni Ferran recupera la idea de pagament per serveis ambientals:
- Ex: a l’Amazònia, la desforestació massiva és un problema planetari. - Caldria compensar econòmicament les comunitats locals per preservar els boscos que regulen el clima global.
- Es recorda que a Catalunya hi ha excés de bosc poc gestionat, mentre que a l’Amazònia hi ha dèficit per sobreexplotació.
8.9. Transició nuclear i exemples positius al sud
- Ferran destaca un cas positiu de gestió al sud de Catalunya: el Fons de Transició Nuclear.
- Característiques:
- Impost específic de la Generalitat de Catalunya sobre les centrals nuclears. - Objectiu: preparar el territori (principalment Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) per al tancament de les nuclears i promoure activitat econòmica alternativa.
- Es compara amb el tancament traumàtic del carbó al Berguedà o la crisi del tèxtil, que no van tenir fons de transició equivalents.
- Crítica mediàtica: quan es va informar sobre el debat nuclear, alguns mitjans no van mencionar l’existència del Fons de Transició Nuclear, malgrat ser una eina pionera.
8.10. Participació, normativa europea i amenaça de regressió
- Es recorda que Catalunya ha tingut en el passat un Departament amb competències de Participació, i que l’ACA ha impulsat diversos espais de participació de conca.
- Problema: sovint aquests espais acaben sent “de validació simbòlica”:
- Es recullen propostes però després s’argumenta que no hi ha pressupost, o que no depèn d’aquell departament, o que va contra altres marcs.
- Actualment, hi ha una amenaça de regressió:
- L’extrema dreta europea i espanyola (Vox i altres), i també alguns partits no tan extremistes, volen desmuntar acords climàtics i ambientals consolidats. - Exemples: sortida o boicot a espais multilaterals (com faria Trump als EUA), dificultant finançament i continuïtat.
8.11. Reflexió final sobre els processos de canvi
- Ferran insisteix que imposicions unilaterals generen rebuig i bloqueig; en canvi:
- Els amplis acords, encara que lents, donen estabilitat i capacitat d’implementació. - Cal treballar tant la llei escrita com la seva aplicació efectiva.
- S’insisteix que qüestions com aigua neta, aire respirable i salut ambiental no són ni de dretes ni d’esquerres: són béns bàsics per a tothom.
8.12. Tancament del debat i bromes sobre el canvi d’hora
- En el tram final, Marina i Toni comenten el canvi d’hora i la sensació de sortir del programa de nit.
- Marina es declara “molt indignada” amb el canvi horari perquè condiciona el ritme de vida mediterrani.
- Es proposa tornar sobre el tema en un futur programa.
"Nosaltres, com a societat mediterrània, fruïm del sol; quan ens el treuen, tot s’alenteix" (T. Ferran)
9. Cloenda del programa
- Marina Pérez tanca Arran de Mar d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025 recordant que el programa torna de dilluns a divendres de 16 a 18 h.
- Es convida els oients a retrobar-se l’endemà per seguir parlant de mar, territori i medi ambient.
10. Temes principals tractats
Informació de costa i territori
- Turisme de creuers a la Costa Brava.
- Urbanisme i paisatge a Cadaqués.
- Infraestructures viàries al Delta de l’Ebre (T-2021) i restauració del passeig marítim de l’Ampolla.
- Integració urbana de nous equipaments comercials a Vilanova i la Geltrú.
- Promoció del turisme gastronòmic (tapa a tapa Sitges).
- Festival Canet Rock i dinamització cultural del Maresme.
- Gestió d’inundacions amb basses de laminació a Premià.
- Qualitat de l’aire i COV al Morell (entorn industrial del Camp de Tarragona).
- Turisme urbà i corporatiu a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre.
Economia blava i nàutica sostenible
- Embarcacions híbrides i elèctriques (C-Free Boats, Cefir 800).
- Ecodisseny, economia circular i nous materials (lli, basalt, PET reciclat).
- Infraestructura de recàrrega elèctrica en ports i rol de les administracions.
- Electrificació de flota professional portuària i canvis normatius.
Pesca responsable i ciència
- Marcatge científic de tonyina roja amb el Scientific Angler Tagging Tour.
- Col·laboració entre pescadors recreatius, científics i patrocinadors.
- Moviments migratoris de la tonyina i gestió sostenible.
Justícia ambiental i política climàtica
- Definició i pràctiques de justícia ambiental.
- Rol i limitacions de les COP climàtiques (COP30 a Belém).
- Comunitats locals: drets, participació i conflictes amb macroprojectes.
- Exemples catalans (C-32, renovables, abocadors, aigua) i internacionals (Flint, Dakota del Nord, Amazònia).
- Transició nuclear i fons específics a Catalunya.
Actualitat de Tarragona
- Pressupostos municipals 2026 i acords PSC–Comuns–Junts.
- Programa Tarraco 25 i Festa del Patrimoni als Jardins del Camp de Mart.
- Premis Arcs al Teatre Tarragona i nominació de Sílvia García de Tarragona Ràdio.
Resum de la dinàmica de l’episodi
- L’episodi combina informació territorial detallada, entrevista tècnica, debat de fons i espai de pesca responsable.
- Es percep una línia editorial clara:
- Defensa del medi marí i litoral, - Atenció a les comunitats locals, - I aposta per la transició ecològica justa, especialment en sectors com nàutica, energia i gestió del territori.