Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Mar, canvi climàtic i vida als ports catalans
Presentació d’**Arran de Mar** des dels estudis de **Tarragona Ràdio**. L’equip (Marina Pérez Got, Sílvia García, Cel Prieto, Sergi Corral, Carles Monasterio i Oriol Leo) comenta el **bon temps inusualment càlid per l’època**, la possible arribada del fred i la idea de “desestacionalització del turisme” lligada a primaveres i tardors més càlides. Ambient distès, xerrant del mar, onades i vida quotidiana. S’anuncia el format: notícies de costa, clubs nàutics, reportatges i un repte solidari final.
1) **L’Escala (Maram)**: tallers per alumnes d’ESO sobre **reciclatge, biodiversitat i brossa marina**, amb el Centre de Recuperació d’Animals Marins. Pescadors expliquen el projecte **Pesca Neta** i la gran quantitat de residus que recullen a la mar (plàstics, llaunes, restes de riuades). Es remarca que cal un missatge **esperançador** i donar eines als joves. Es presenta un **hackató** per crear solucions contra la contaminació. 2) **Delta de l’Ebre – Grip aviar H5N1**: el GPEC denuncia un **cas confirmat en un xoriguer** i critica que el Departament d’Agricultura no hagi prohibit la caça a la zona, tot i suspendre l’anellament científic i la captura de polles d’aigua. Ho qualifiquen de **decisió greu**, presa per pressions del col·lectiu de caçadors, que pot comportar risc de **contagi i nova pandèmia**. 3) **GALP Mar de l’Ebre i ajuts FEMPA**: a l’Ampolla es presenten els resultats 2024-2025: **28 projectes subvencionats** (624.000 €), 8 exclosos per manca de fons, amb clara diversificació (cofraries, ajuntaments, centres de recerca, hostaleria). **L’Ametlla de Mar** és el municipi més beneficiat, fet destacat per l’alcaldessa **Eva de Lamo**. La demanda (3,4 M€) supera molt la dotació disponible.
1) **Club Natació Sitges**: l’administrador concursal tanca definitivament les instal·lacions en ple any de centenari. Per garantir la continuïtat de la pràctica esportiva, es crea el **Club Esportiu Aquàtic Sitges**, que entrena a la piscina municipal amb **dos carrils cedits a les tardes**. L’Ajuntament vol recuperar la gestió provisional i hi ha diversos compradors interessats (preu prop de **2,5 M€**). Tot i que la pèrdua del club històric és **socialment irreparable**, el nou club dona sortida als nedadors federats. 2) **Regata Gran Vila de Blanes (Optimist)**: el regatista **Lucas Garrido** (Club Nàutic Arenys de Mar) guanya amb tres primers llocs, dos segons i un tercer descartat. Participen **145 regatistes infantils**; la prova és clau per formar la **selecció catalana d’Optimist** que anirà al Campionat d’Espanya. 3) **Municipis rics del Maresme**: Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Teià i Tiana figuren entre els **25 municipis amb més renda bruta per càpita d’Espanya**, segons Hisenda. Factors: proximitat a Barcelona, entorn natural entre mar i Serra del Litoral, bons serveis i habitatge unifamiliar car. Es contrasta amb municipis del Maresme amb **rendes molt més baixes** com Mataró, Pineda de Mar o Tordera, evidenciant una comarca socialment molt **polaritzada**.
1) **Reforma horària**: especialistes de Tarragona (economia, medicina i psicologia) defensen **mantenir un únic horari tot l’any**. L’economista **Miquel Àngel Fuster** afirma que l’estalvi energètic del canvi d’hora és **molt petit**. La doctora **Meritxell Arenas** assenyala que el canvi horari altera el **rellotge biològic**, el son i pot augmentar el risc de **problemes cardiovasculars**, mentre que la psicòloga **Ángeles Estevez** destaca que els **infants** són especialment afectats (més cansament, irritabilitat, pitjor rendiment). El debat s’ha reactivat arran d’una petició de **Pedro Sánchez** a la UE. 2) **Metanol renovable i Port de Tarragona**: **Repsol** i **Norwegian Cruise Line Holdings** signen un acord de **8 anys** per subministrar **combustibles renovables** als creuers al **Port de Tarragona**. L’*ecoplanta de Tarragona* transformarà fins a **400.000 t/any de residus sòlids urbans** en **240.000 t/any de combustibles renovables i productes circulars**. Des de **2026** s’hi subministraran biocombustibles, i des de **2029** metanol renovable, presentat com a **combustible clau per al transport marítim** en la descarbonització.
El meteoròleg **Lluís Mi Pérez** preveu un escenari de **continuïtat de temps tranquil però amb vent**: • A curt termini, mar de fons de sud/sud-oest a la Costa Brava i vent de **garbí o ponent** a la costa barcelonina i tarragonina, amb cops de 40–50 km/h, sobretot al Baix Camp, Tarragonès i Baix Ebre. • Dimecres: **molt de mestral** al Golf de Sant Jordi (80–90 km/h), mar molt remoguda a la Costa Daurada sud; vent més fluix a la resta. • Dijous: s’espera **molt de vent i molt mala mar** a diversos trams del litoral. El Servei Català de Trànsit (Eduard Sánchez) informa de **retencions habituals** a l’entorn de Barcelona (C-58, Nus de la Trinitat, AP-7 i B-23) però sense incidències rellevants a la resta de la xarxa viària catalana.
Des de la llotja de l’Escala, entrevista a **Josep Lluís Sureda**, patró major de la **Cofradia de Pescadors de l’Escala**. • **Festa de la Tonyina**: primera edició molt exitosa, impulsada per **tres restaurants locals**. La plaça de l’Ajuntament s’omple, reforçant la idea de l’Escala com a **poble mariner i de peix blau**. Sureda proposa integrar la festa dins el projecte **“Viu en Blau”**, que promociona el peix blau i la feina dels pescadors. • **Problemàtica de la quota de tonyina**: les embarcacions d’**arts menors** disposen d’una **quota petita** que caldria ampliar, mentre que les barques d’**encerclament** (la majoria de la flota) **no tenen quota de tonyina** i reclamen poder-ne pescar, atès que n’hi ha molta. La taula rodona de la festa serveix per fer visible aquesta **injustícia percebuda**. • **Situació del peix blau a la tardor**: després d’un estiu bo i un agost fluix (mes tradicionalment dolent), l’inici de tardor és **molt irregular**: dies amb molta sardina i dies sense res o amb molt seitó. La **lluna plena** influeix: alguns dies, amb lluna, el peix “aterra” i no cal llum artificial; es localitzen bancs molt compactes amb **sònars** i es tira xarxa directament. Es comenta la presència de **barques de Palamós i Blanes**, arribant a 7 barques d’encerclament operant a l’Escala simultàniament. • **Vedes i planificació**: la flota de Girona proposa repetir un sistema de **dues vedes** (tardor i primavera) per afavorir **reproducció i creixement** del peix blau, amb dates aproximades del 5 de desembre a l’11 de gener i del 27 de febrer al 4 d’abril. El sector critica la **lentitud administrativa**, que dificulta coordinar reparacions i manteniment. • **Relleu generacional**: malgrat un curs recent de **mariner pescador** i una borsa de candidats, costa trobar **joves disposats a invertir en barques i assumir una feina dura, sacrificada i inestable**. Sureda demana fer la professió **més atractiva també a nivell burocràtic**. • **Arts menors, sèpia i pesca recreativa**: durant la **veda de la sèpia**, molts arts menors s’han capgirat cap a la **pesca de tonyina**, que esdevé una alternativa econòmica important. La cofraria reclama **més control sobre la pesca recreativa**, que continua extraient sèpia en plena veda professional, minant els esforços de conservació.
Entrevista a **Tete Sabater**, director esportiu del **Club Nàutic Vilanova**, sobre l’actualitat competitiva del club. • **Regata d’Optimist a Blanes**: la flota infantil del club competeix en un **nivell 2** amb vent fluix (4–5 nusos). **Hugo Nava** obté la **3a posició general**, i el conjunt de resultats millora respecte al campionat anterior. Sabater destaca que la vela és un **esport complex** i que cal **molta experiència acumulada** per prendre bones decisions a l’aigua. • **Copa d’Espanya d’ILCA 6 a Galícia**: expedició de cinc regatistes i un entrenador viatja amb furgoneta i remolc. Navegar dins de les **ries gallegues**, amb **marees i corrents** desconeguts, dóna molt avantatge als locals. Malgrat resultats modestos, l’objectiu principal era **guanyar experiència i calibrar el nivell** dins la flota nacional. • **Lliga Iberdrola Femenina**: Vilanova forma per primer cop un **equip femení** per disputar la lliga, puntual com a Campionat d’Espanya. Participen uns **20 clubs d’arreu de l’Estat**; Vilanova tanca la temporada amb una **8a posició**, resultat molt positiu per a una primera participació. • **Organització de la Copa d’Espanya a Vilanova**: el club prepara una **precopa** el cap de setmana previ amb uns **40 regatistes**, inclosa la selecció catalana, i una **travessa social de creuers** amb **48 embarcacions**, que és un rècord intern. Del 30 d’octubre al 2 de novembre s’espera la Copa d’Espanya pròpiament dita, amb **uns 130 inscrits** i fins a **9 proves** programades, condicionades per un bon règim de vent.
Després de la publicitat local (promoció de **Tarragona Ràdio**, Via T, ICIQ, Moll de Costa, comerç local i un esdeveniment solidari Mamapop contra el càncer de mama), s’emet un **butlletí informatiu de Tarragona**: • Debat municipal sobre la **futura àrea metropolitana de Tarragona**: discrepàncies als grups del **Ple municipal** sobre el pes que ha de tenir la ciutat dins l’associació metropolitana. • Recordatori del debat sobre la **reforma horària** i els seus efectes en salut i economia. • Anunci del retorn del **TGN Juga** al Palau de Congressos, gran trobada de jocs de taula. Tot seguit, Marina reobre la segona hora d’**Arran de Mar** recordant els continguts que vindran: Club Nàutic Arenys, informe Copernicus, Dia de la Dona Rural al delta de l’Ebre i el repte solidari de natació a Tarragona.
Entrevista amb **Pilar Rodríguez**, gerent del **Club Nàutic Arenys de Mar**, sobre l’alta activitat esportiva i social del club. • **Vela formativa i Lliga Blava escolar**: es manté l’**escoleta d’Optimist** per als més petits, una **flota Open** per a iniciats més grans i la **Lliga Blava Escolar**, amb molts infants que comencen a navegar sols. Es posa en valor l’èxit esportiu recent del jove **Lucas Garrido**, format al club. • **Gran Premi d’Andorra (8–9 novembre)**: el club acull una vegada més aquesta regata organitzada amb la **Federació Andorrana de Vela**. No puntua per al rànquing català però és una **gran festa de la vela**, amb fins a **120 participants** de diverses disciplines. S’explica que els camps de regata es col·loquen tan a prop com es pot de la costa i és molt espectacular veure la **sortida massiva d’embarcacions** des del port. • **Base nàutica i escoles**: continuïtat dels programes **Esport Blau** i **Aventura Blava**, que permeten que alumnes de les escoles d’Arenys provin la vela sense necessitat de tenir embarcació pròpia. El club aporta barques i, més endavant, facilita l’accés a **embarcacions de segona mà** per a qui vulgui avançar en la pràctica. • **Club de Mar i rem**: el Club de Mar ofereix **iogà, pilates, tonificació i entrenaments funcionals**, així com **rem** recreatiu amb 9 equips. S’està formant un **equip femení de lleut català de competició**. • **Bridge al club**: arrencada d’un curs de **bridge** (joc de cartes), amb assistència creixent. Es preveu, a mitjà termini, organitzar **pools i competicions** entre grups de jugadors. El club vol ser un **espai social ampli**, no només esportiu.
Àmplia entrevista amb **Álvaro de Pascual Collar**, editor de l’informe 2025 de **Copernicus** sobre l’estat de l’oceà. • **Triple crisi planetària**: les Nacions Unides defineixen una crisi basada en **canvi climàtic**, **pèrdua de biodiversitat** i **contaminació**. L’informe mostra que **el 100 % de la superfície oceànica** està afectada almenys per un d’aquests factors. • **Escalfament oceànic**: dades des de 1982 mostren un **augment sostingut de la temperatura del mar**, conseqüència de les **emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle**. El 2024 registra un rècord de **21 °C** de mitjana global de la temperatura superficial del mar. • **Onades de calor marines**: similars a les onades de calor atmosfèriques, però a l’oceà. Es defineixen com a periodes de **mínim una setmana** amb temperatura per sobre d’un llindar de referència. Tenen impacte directe sobre **ecosistemes, aqüicultura i pesca**. Es destaquen episodis rècord al **Nord de l’Atlàntic** i una onada de calor al **Mediterrani (2022–2023)** que va durar uns **300 dies seguits**, un rècord de durada. • **Pèrdua de gel marí**: seguiment constant del **gel àrtic i antàrtic**, amb **mínims històrics** recents. El gel és clau pel seu **alt albedo**, ja que reflecteix gran part de la radiació solar. En reduir-se la cobertura de gel, s’absorbeix més calor, accelerant l’escalfament en un **bucle de retroalimentació positiva**. • **Acidificació de l’oceà**: l’absorció de CO₂ baixa el **pH de l’aigua**, alterant les **propietats fisicoquímiques** i afectant la capacitat de supervivència de moltes espècies acostumades a un rang determinat de pH. Té efectes sobre **ecosistemes, pesca, aqüicultura i erosió costanera**, incloent potencial impacte en **llocs Patrimoni Mundial de la UNESCO**. • **Contaminació per plàstics i microplàstics**: el plàstic, molt poc biodegradable, es **fragmenta** però no desapareix. Les partícules romanen a la **columna d’aigua** i s’incorporen a la **cadena tròfica**: organismes petits les ingereixen, després els depredadors, i finalment **acaben afectant també els humans** que consumeixen productes marins. Es parla també de les xarxes de pesca perdudes que fan **“pesca fantasma”**, matant fauna de forma continuada. • **Augment del nivell del mar**: globalment, el nivell del mar ha pujat uns **23 cm en 100 anys**, però la tendència és **clarament accelerada**. A la zona del Nord de l’Atlàntic, en només **25 anys** el nivell ha pujat **8 cm**, gairebé la meitat del total del segle. Tot i semblar pocs centímetres, aquests increments **amplifiquen les inundacions i els episodis de tempestes i meteotsunamis**, especialment a zones densament poblades com el **Mediterrani europeu**. • **Relació amb la COP30**: l’informe de Copernicus **no fa projeccions**, sinó que documenta **què està passant ara** i les tendències recents, amb dades científiques contrastables. Pretén proporcionar **evidència sòlida** per a la societat i els **responsables polítics** de cara a decisions en fòrums com la **COP30 al Brasil**. De Pascual subratlla que no es pot dir “ja veurem si passa”, perquè **molts impactes ja són observats i mesurats**.
Entrevista a **Eva Marín**, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinença d’Animals de **Deltebre**, sobre l’acte del **Dia Internacional de la Dona Rural**. • **Fil conductor de l’edició**: “**Dones i mercats**”, centrat en les dones que treballen o han treballat als **mercats municipals de la Cava i de Jesús i Maria**. • **Treball de recerca i memòria**: es rastregen trajectòries des dels anys 50–60 (mercat de la Cava des de 1958, Jesús i Maria des de 1969) amb l’ajut de paradistes actuals i veïnat. Es recuperen històries de famílies que han tingut parada durant **dècades**, incloent un matrimoni de **96 anys** que hi va estar més de **60 anys**. • **Valor de la feina de les paradistes**: es remarca que el mercat “**sempre ha tingut nom de dona**” i que aquestes dones han sostingut **pobles, camps i mercats**. Són el pont entre **sector primari (terra i mar)** i les llars. Treballen jornades molt llargues, sovint invisibilitzades, però essencials. Apareixen noms com **Marisol Pinyana**, vinculada a la peixateria i cuina de paelles. • **Acte d’homenatge**: sobre l’escenari hi ha **14 dones** de perfils diversos (paradistes en actiu, jubilades i familiars). Expliquen **vivències, canvis al sector, duresa dels inicis** i la transformació dels mercats amb l’arribada de les grans superfícies. El públic també participa explicant anècdotes i records. Es fa evident la **relació quasi familiar** entre paradistes i clients. • **Producte local i sostenibilitat**: es reivindica el mercat com a espai on trobar **productes frescos de proximitat** (carn, peix, fruita, verdura, oli, llegums a granel, pa i pastes). Es destaca que avui el **granel i el quilòmetre zero** són tendència, però aquestes dones **ho han fet sempre**, sense deixar-s’hi portar per la lògica del plàstic i l’ultraprocessat. • **Dimensió cultural i artística**: abans i després de la taula d’experiències hi ha actuacions de la companyia **La Dama** (“Sanguinària” i “Hollywood”) i un **solo de dansa**, integrats en una programació compartida amb l’**Obrador**. L’acte es percep com a “**rodó i emotiu**”. • **Polítiques d’igualtat a Deltebre**: l’Ajuntament ha renovat el **pla d’igualtat intern**, està actualitzant el **pla de polítiques de dones** i impulsa programes com **“Dones, salut i educació”**, amb 20 anys d’història. Es preparen noves activitats per al **25N** (violències masclistes). Eva Marín subratlla que la dona rural és “**la base i el sosteniment**” de gran part de l’economia local.
Entrevista a **Joan Carles Adell** sobre el repte solidari de **natació en aigües obertes** “**Pels Valents**” a Tarragona, en benefici del **Pediatric Cancer Center** de l’Hospital Sant Joan de Déu. • **El repte**: idea de **Miguel Van der Poel**, que nedarà **80 km** al llarg d’una setmana: - **16 km diaris**, de dilluns a divendres, sortint de la **platja de la Rabassada** fins al **Castell de Tamarit** i tornant. - Cada jornada dura entre **4,5 i 5 hores**, segons la mar. • **Condicions i acompanyament**: el primer dia la mar estava molt moguda; el segon, bona mar a l’anada i corrent en contra a la tornada. Cada dia l’acompanya un nedador diferent (Jordi Cervera, Joan Carles Adell, David Garriga, Marta Rubio, Ferran Tortosa…), creant un **esperit col·lectiu**. • **Objectiu solidari**: recaptar fons per a **nens i nenes amb càncer**. Adell recorda que és una malaltia especialment dura perquè sovint **no se’n coneix la causa** i que les famílies passen molt temps als hospitals. El repte pretén **visibilitzar la causa** i incentivar **donatius**. • **Dissabte final a la Rabassada**: Miguel ha reservat un tram final per fer una **nedada oberta al públic** (uns 1.000 m), perquè tothom qui vulgui s’hi pugui sumar. A la platja hi haurà **marxandatge de Pels Valents** (samarretes, gorres, clauers) i una **urna solidària**. La iniciativa s’inscriu dins l’objectiu global de la campanya **“Pels Valents”**, que aspira a assolir el **milió d’euros** recaptats des de 2017. • **Com col·laborar**: a més de l’acte de dissabte, es poden fer **donatius en línia** a través de la pàgina de l’**Hospital Sant Joan de Déu**, que disposa d’un enllaç per al **Pediatric Cancer Center**. Adell agraeix el paper de Tarragona Ràdio i Arran de Mar per **donar visibilitat** al repte. El programa es tanca anunciant el retorn de **Arran de Mar** l’endemà, mantenint el fil conductor del **mar com a espai d’activitat econòmica, social, esportiva i solidària**.
Visió general de l’episodi
Episodi d’Arran de Mar (Tarragona Ràdio) centrat en l’actualitat marítima de la costa catalana, combinant notícies, entrevistes de port i pesca, vela esportiva, impacte del canvi climàtic als oceans i iniciatives socials i solidàries vinculades al mar.
1. Actualitat de la costa catalana
1.1. Educació ambiental i pesca a l’Escala
- Al Maram de l’Escala, pescadors i ONG organitzen tallers per a alumnat d’ESO per lluitar contra els plàstics al mar.
- El Centre de Recuperació d’Animals Marins imparteix un taller sobre la biodiversitat mediterrània i la necessitat de conservar-la.
- Es remarca que el Mediterrani és un mar molt biodivers, però molt amenaçat.
- Pescadors expliquen el projecte Pesca Neta:
- Quan surten a pescar, treuen molta brossa (plàstics, llaunes, residus d’avingudes fluvials). - Destaquen la necessitat de visibilitzar la tasca de neteja del fons marí i conscienciar els joves.
- Dijous es farà un hackató al CER perquè els alumnes ideïn solucions creatives contra la contaminació marina.
1.2. Grip aviar al delta de l’Ebre
- El GPEC denuncia un brot de grip aviar H5N1 en un xoriguer al delta de l’Ebre.
- El Departament de Territori ha aturat l’anellament científic d’ocells i la captura de polles d’aigua.
- El Departament d’Agricultura manté la caça d’ocells salvatges, fet molt criticat pels ecologistes:
- Ho consideren una decisió greu i desencertada. - Denuncien que s’ha cedit a la pressió del col·lectiu de caçadors i s’exposa la població a un possible contagi i nova pandèmia.
1.3. Fons europeus de pesca a la Mar de l’Ebre
- L’assemblea del GALP Mar de l’Ebre presenta el balanç de la segona anualitat dels ajuts FEMPA 2024-2025:
- 28 expedients finançats, 8 exclosos per manca de fons. - 624.000 € d’ajuts concedits per a projectes productius i no productius.
- L’Ametlla de Mar és el municipi més beneficiat (més de 200.000 €), fet que satisfà especialment l’alcaldessa Eva de Lamo.
- Hi participen cofraries, ajuntaments, centres de recerca, hotels, restaurants i entitats socials.
- La demanda total (3,4 M€) supera àmpliament la dotació, mostrant alta demanda de diversificació econòmica al litoral ebrenc.
1.4. Crisi del Club Natació Sitges
- En ple any de centenari, el Club Natació Sitges tanca les instal·lacions per decisió de l’administrador concursal.
- Es crea el Club Esportiu Aquàtic Sitges per garantir la continuïtat de la natació federada:
- Els nedadors passen a entrenar-se a la piscina municipal, que cedeix provisionalment dos carrils.
- L’Ajuntament treballa per recuperar la gestió provisional de les instal·lacions i reparar-les.
- S’espera una adjudicació directa de l’equipament, amb diversos interessats, per un preu similar als 2,5 M€ de l’última subhasta.
- Es constata que la pèrdua del club històric és irreparable a nivell social, però s’obre una nova etapa per mantenir la natació federada a Sitges.
1.5. Vela infantil i desigualtat de renda al Maresme
- El regatista Lucas Garrido (Club Nàutic Arenys de Mar) guanya la Regata Gran Vila de Blanes en classe Optimist:
- 3 victòries parcial, 2 segons llocs i un tercer descartat en 6 proves. - La regata (50a edició) reuneix 145 infants i serveix per configurar la selecció catalana que anirà al Campionat d’Espanya.
- Sis municipis del Maresme (Alella, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Teià i Tiana) es troben entre els 25 municipis més rics d’Espanya:
- Factors clau: proximitat a Barcelona, entorn natural entre mar i Serra del Litoral, bons serveis i habitatge unifamiliar d’alt valor. - Es destaquen els forts contrastos interns de la comarca: municipis com Mataró, Pineda de Mar o Tordera tenen rendes per sota de la mitjana catalana.
1.6. Reforma horària i salut a Tarragona
- Especialistes tarragonins en economia, medicina i psicologia defensen mantenir un únic horari tot l’any:
- L’economista Miquel Àngel Fuster afirma que l’estalvi energètic del canvi d’hora és irrisori (pocs euros per habitant). - La doctora Meritxell Arenas alerta de trastorns del son, irritabilitat, menor rendiment i possible augment de risc cardiovascular associats al canvi d’hora. - La psicòloga infantil Ángeles Estevez remarca que els infants són especialment vulnerables a aquests canvis.
- El debat s’ha reobert a la UE a petició de Pedro Sánchez; aquell dissabte l’hora s’avança.
1.7. Descarbonització i metanol renovable a Tarragona
- Repsol subministrarà metanol renovable produït a l’ecoplanta de Tarragona a partir de 2029.
- Acord pioner de 8 anys amb Norwegian Cruise Line Holdings per subministrar combustibles renovables als seus creuers al Port de Tarragona:
- Biocombustibles des de 2026. - Metanol renovable des de 2029.
- La planta processarà fins a 400.000 tones/any de residus sòlids urbans, generant 240.000 tones/any de combustibles renovables i productes circulars.
- Es presenta el metanol renovable com a combustible clau per al transport marítim i mostra del compromís de Repsol amb la descarbonització.
1.8. Temps i trànsit
- El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu:
- Vent de garbí i ponent a la costa central i sud, amb cops de 40–50 km/h. - Mestral molt intens al Golf de Sant Jordi (fins a 80–90 km/h) i mala mar a la Costa Daurada sud, especialment dijous.
- El Servei Català de Trànsit informa de retencions habituals d’entrada a Barcelona (C-58, AP-7, B-23) però sense incidències greus a la resta del país.
2. Llotja de l’Escala i pesca del peix blau
2.1. Festa de la Tonyina i projecte Viu en Blau
- Des de la llotja de l’Escala, el patró major Josep Lluís Sureda valora molt positivament la primera Festa de la Tonyina:
- Iniciativa sorgida de tres restaurants locals, amb la plaça de l’Ajuntament plena. - Proposa integrar-la en el projecte “Viu en Blau”, dedicat a la promoció del peix blau i la cultura marinera local.
- Es reivindica que l’Escala podria ser la “capital del peix blau”, recordant que el municipi va créixer gràcies a la pesca i salaó del peix blau.
2.2. Conflicte per les quotes de tonyina
- La pesca de la tonyina és un tema delicat a l’Escala:
- Les barques d’arts menors tenen una petita quota que consideren insuficient. - Les barques d’encerclament, majoritàries al port, no tenen quota de tonyina i fa temps que reclamen quilos assignats.
- La taula rodona de la festa serveix per visibilitzar la problemàtica de quotes i posar en valor la tonyina com a recurs local i alternativa econòmica per a la flota d’arts menors.
2.3. Temporada de tardor del peix blau
- L’inici de la tardor és irregular per a la sardina:
- L’estiu va començar molt bé però va afluixar a l’agost (mes tradicionalment fluix). - La tardor hauria de portar nous bancs de sardina per créixer, però enguany hi ha alts i baixos molt marcats.
- Factors que condicionen la pesca:
- Fases de la lluna: dies de lluna plena poden ser molt bons, amb bancs de peix molt agrupats que permeten pescar fins i tot sense llum artificial, localitzant-los amb sònars. - Depredadors (tonyines), que de vegades fan entrar el peix a la costa i d’altres el fan fugir.
- L’afluència de barques d’altres ports continua: la setmana anterior hi havia set barques d’encerclament (3 locals i 4 de Palamós i Blanes).
2.4. Vedes, relleu generacional i pesca recreativa
- Sobre la parada biològica (veda) de l’encerclament a Girona:
- El sector proposa repetir el model de dos períodes (com l’any anterior) per afavorir reproducció i creixement del peix blau. - Proposta: aproximadament del 5 de desembre a l’11 de gener, i del 27 de febrer al 4 d’abril. - Es queixen de la lentitud administrativa que dificulta planificar manteniments i reparació de xarxes.
- Relleu generacional complicat:
- Hi ha una borsa de joves formats (curs de mariner pescador), però la flota és petita i les oportunitats limitades. - La pesca és percebuda com una feina dura, sacrificada i inestable, poc atractiva per al jovent. - Sureda reclama reduir burocràcia i fer l’ofici més atractiu a nivell administratiu i econòmic.
- Arts menors i sèpia:
- Són en veda de la sèpia; molts s’han orientat a la pesca de tonyina com a alternativa econòmica. - Es considera molt positiva aquesta diversificació. - Denúncia recurrent: manca de control de la pesca recreativa, que continua capturant sèpia durant la veda, minant l’efecte de l’esforç dels professionals.
3. Vela i clubs nàutics del Garraf i Maresme
3.1. Club Nàutic Vilanova: resultats i grans esdeveniments
Entrevista amb Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova.
Regata d’Optimist a Blanes
- Flota d’Optimist del club participa a Blanes en un nivell 2 del circuit català.
- Hugo Nava aconsegueix una 3a posició general.
- Condicions variables (vents fluixos, 4–5 nusos) posen en relleu que la vela és un esport molt tècnic i que l’experiència acumulada és clau.
Copa d’Espanya d’ILCA 6 i experiència a Galícia
- Vilanova porta 5 regatistes a Galícia per a la Copa d’Espanya d’ILCA 6:
- Regata dins de ries atlàntiques, amb marees fortes i condicions molt diferents del Mediterrani. - Resultats esportius discrets, però gran aprenentatge per un equip jove en el seu primer campionat nacional. - Serveix per saber “on són” dins la flota estatal i fixar un punt de partida per millorar al rànquing.
Lliga Iberdrola Femenina
- El club ha creat per primer cop un equip femení per disputar la Lliga Iberdrola, puntuable com a Campionat d’Espanya femení.
- Participen uns 20 equips de tot l’Estat; Vilanova acaba 8è, un resultat considerat excel·lent per a una estrena.
Copa d’Espanya a Vilanova
- El club organitzarà la Copa d’Espanya (classe no especificada, però en format de flota) del 30 d’octubre al 2 de novembre:
- Es preveu uns 130 regatistes i fins a 9 proves. - Abans, una “precopa” aquest cap de setmana amb uns 40 participants i una travessa social de creuers amb 48 embarcacions, xifra rècord.
- Es destaca la importància de tenir bon vent per garantir un campionat just i complet.
3.2. Club Nàutic Arenys de Mar: formació, escola i base nàutica
Entrevista amb Pilar Rodríguez, gerent del Club Nàutic Arenys de Mar.
Esport base i Lliga Blava Escolar
- El club manté una intensa activitat formativa:
- Escoleta d’Optimist per als més petits. - Flota Open per a joves que s’inicien una mica més grans. - Lliga Blava Escolar, ja en marxa, que permet que alumnes de 5è i 6è de primària provin la vela.
- Objectiu: que tothom pugui provar la navegació sense haver de tenir embarcació pròpia i descobrir si la vela pot ser el seu esport o fins i tot una futura professió.
- S’emfatitza la figura de Lucas Garrido com a talent emergent format al club i “nineta dels ulls” de la secció esportiva.
Gran Premi d’Andorra
- El 8 i 9 de novembre Arenys acollirà, un any més, el Gran Premi d’Andorra, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela:
- Reuneix al voltant de 120 participants de diferents classes. - Andorra, sense mar, ha escollit Arenys com a seu estable de la seva gran cita de vela. - Els camps de regata s’instal·len tan prop com es pot de la costa, depenent del vent; és espectacular veure la sortida massiva d’embarcacions des del port.
Base nàutica i esport per a escoles
- Continuïtat de la base nàutica, amb programes com Esport Blau i Aventura Blava per a les escoles locals:
- La filosofia és que cap nen deixi de navegar per manca d’oportunitats. - El club aporta embarcacions i material; més endavant, qui vulgui progressar pot accedir a embarcacions de segona mà més assequibles.
Club de Mar, rem i activitats socials
- El Club de Mar del Nàutic ofereix:
- Activitats dirigides (iogà, pilates, tonificació, funcional). - Rem amb 9 equips que competeixen de forma lúdica. - Entrenament d’un equip femení de lleut català de competició.
- També impulsen cursos de bridge (joc de cartes estratègic), amb bona acollida i perspectiva de futures competicions (pools) entre clubs.
4. Estat dels oceans: triple crisi i impactes globals
Entrevista extensa amb Álvaro de Pascual Collar, editor de l’informe 2025 de Copernicus sobre l’oceà.
4.1. Triple crisi planetària dels oceans
- Les Nacions Unides defineixen una “triple crisi planetària” que afecta el 100 % de la superfície oceànica:
1. Canvi climàtic (escalfament global i olas de calor marines). 2. Pèrdua de biodiversitat. 3. Contaminació i pol·lució (incloent plàstics i microplàstics).
4.2. Escalfament oceànic i onades de calor marines
- L’informe mostra un escalfament sostingut de l’oceà des de com a mínim 1982, vinculat a les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la Revolució Industrial.
- 2024 registra el rècord històric de temperatura mitjana global de l’oceà: 21 °C.
- Onades de calor marines (marine heatwaves):
- Són períodes d’almenys una setmana amb temperatures del mar anòmalament altes. - Tenen impacte directe en ecosistemes, aqüicultura i pesqueres. - S’han registrat episodis rècord al Nord de l’Atlàntic i al Mediterrani. - Entre 2022 i 2023 al Mediterrani hi va haver una onada de calor de prop de 300 dies seguits (gairebé 10 mesos), rècord de durada, tot i no ser el màxim de temperatura puntual.
4.3. Pèrdua de gel marí i retroalimentació climàtica
- Es constata un retrocediment clar del gel marí tant a l’Àrtic com a l’Antàrtic, amb nous mínims històrics.
- Importància del gel marí:
- Actua com a superfície reflectant (alt albedo), retornant part de la radiació solar a l’espai. - En perdre superfície de gel, la Terra absorbeix més calor, accelerant l’escalfament: bucle de retroalimentació positiva.
4.4. Acidificació de l’oceà
- L’oceà absorbeix part del CO₂ atmosfèric, la qual cosa provoca acidificació (descens del pH).
- Efectes clau:
- Alteració de les propietats fisicoquímiques de l’aigua. - Canvi en la disponibilitat d’ions necessaris per a organismes calcificadors (coralls, mol·luscs, etc.). - Possibles impactes en aquicultura, pesca i erosió de zones costaneres. - Riscos per llocs Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per processos d’erosió accelerada.
4.5. Contaminació per plàstics i microplàstics
- El model econòmic actual depèn fortament del plàstic, un material poc biodegradable:
- El plàstic no desapareix, sinó que es fragmenta en peces cada cop més petites (microplàstics). - No s’enfonsa fàcilment, de manera que roman a la columna d’aigua.
- Conseqüències:
- Els microplàstics són ingerits per organismes marins i entren a la cadena tròfica. - S’han detectat partícules plàstiques en fibres musculars de molts animals marins. - Això acaba afectant també els humans, que ingerim microplàstics a través del consum de peix i marisc. - A escala macro, xarxes i arts perduts continuen pescant (“pesca fantasma”) i maten fauna de manera indiscriminada.
4.6. Augment del nivell del mar i riscos costaners
- L’informe recull un augment global del nivell del mar d’uns 23 cm en 100 anys.
- A la regió del Nord de l’Atlàntic (zona europea), només en els últims 25 anys l’augment ja és de 8 cm, mostrant una acceleració clara.
- Encara que pugui semblar poc, aquests centímetres:
- No es perceben al dia a dia, però - Multipliquen l’impacte d’episodis extrems (tempestes, meteotsunamis, forts onatge), incrementant les inundacions a zones costaneres densament poblades com el litoral mediterrani europeu.
4.7. Missatge per a la COP30
- L’informe de Copernicus no fa projeccions futures, sinó que descriu què està passant ja amb dades observacionals.
- Serveix com a base científica sòlida per a:
- Responsables polítics i negociadors de cimeres climàtiques (com la COP30 al Brasil). - Societat civil i mitjans, per disposar d’informació contrastada.
- No es pot respondre amb un “ja veurem si passa”, perquè tot allò que descriu l’informe ja està succeint.
Idea central: la triple crisi (clima, biodiversitat, contaminació) és global, persistent i ja té efectes mesurables sobre els oceans i les comunitats costaneres; cal actuar amb base científica.
5. Dia de la Dona Rural i mercats de Deltebre
Entrevista amb Eva Marín, regidora de Foment Cultural, Igualtat i Tinença d’Animals de Deltebre.
5.1. Homenatge a les dones dels mercats municipals
- Deltebre celebra el Dia Internacional de la Dona Rural amb un acte dedicat a “Dones i mercats”.
- Eix de l’edició: dones que treballen (i han treballat) als mercats de la Cava i de Jesús i Maria.
- Es fa un treball de recerca històrica:
- El mercat de la Cava funciona des de 1958, el de Jesús i Maria des de 1969. - Es recuperen noms, trajectòries i generacions (algunes parades arriben a la 3a generació familiar). - Participen dones en actiu i jubilades, i familiars de paradistes ja desaparegudes.
5.2. Valor social i econòmic de les paradistes
- El mercat “sempre ha tingut nom de dona”: la majoria de persones darrere el taulell han estat dones.
- Tasques destacades:
- Atenció diària a la clientela amb bona cara, tot i jornades que comencen a les 3 de la matinada. - Pont entre el camp/la mar i la taula, connectant productors locals i famílies. - Exemple d’emprenedoria, constància i cura de la comunitat.
- Es recorda un matrimoni de 96 anys que va tenir parada més de 60 anys, i casos com el de Marisol Pinyana (paella i peix), gairebé 30 anys al mercat.
- El mercat genera vincles de família ampliada: paradistes i clients es coneixen de tota la vida, comparteixen records i esdeveniments personals.
5.3. Producte local, granel i sostenibilitat
- Moltes parades ofereixen producte de proximitat: carn, peix, fruita, verdura, oli, llegums a granel, pa i pastes.
- Es destaca el cas de parades de granel que fan el que ara es ven com a “tendència sostenible”, però que elles han fet tota la vida:
- Sense sobreenvasat innecessari. - Quilòmetre zero real, amb productors de la zona.
- Davant l’oferta massiva de grans superfícies, es reivindica el mercat com a espai de qualitat, tracte personalitzat i sostenibilitat.
5.4. Recepció ciutadana i dimensió cultural
- L’acte compta amb 14 dones dalt l’escenari i molta participació del públic, que aporta anècdotes i records.
- Es combina amb intervencions artístiques (companyia La Dama, peces “Sanguinària” i “Hollywood”, i un solo de dansa), creant un acte rodó i emotiu.
- Objectius:
- Fer visible una feina sovint invisible però imprescindible. - Reforçar la idea d’espai de vida i xarxa de suport que són els mercats. - Motivar noves generacions a continuar aquestes activitats comercials de base local.
5.5. Polítiques d’igualtat a Deltebre
- La regidoria treballa en:
- Renovació del pla d’igualtat de l’Ajuntament. - Renovació del pla de polítiques de dones. - Cursos, xerrades i el programa “Dones, salut i educació”, que celebra 20 anys.
- El proper mes se centrarà en el 25N (violències masclistes) amb nous actes de sensibilització.
6. Repte solidari “Pels Valents” a Tarragona
Entrevista amb Joan Carles Adell sobre un repte de natació en aigües obertes solidari a Tarragona.
6.1. El repte: 80 km nedant per al càncer infantil
- El repte, ideat per Miguel Van der Poel, consisteix a nedar 80 km al llarg d’una setmana:
- 16 km diaris de dilluns a divendres, sortint de la platja de la Rabassada fins al Castell de Tamarit i tornant. - Dissabte, tram final simbòlic perquè s’hi pugui afegir tothom amb una nedada més curta.
- Objectiu: recaptar fons per al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu, dins la campanya “Pels Valents”.
6.2. Condicions de mar i acompanyament
- Les etapes ja fetes han tingut condicions diverses:
- Un dia amb mala mar i fort onatge, un altre amb bona mar a l’anada i corrent en contra a la tornada. - Temps d’entre 4,5 i 5 hores per completar els 16 km.
- Cada dia, el Miguel neda acompanyat per un altre nedador conegut del món de les aigües obertes (Jordi Cervera, Joan Carles Adell, David Garriga, Marta Rubio, Ferran Tortosa, etc.), reforçant el component col·lectiu i de suport.
6.3. Final solidari a la platja de la Rabassada
- Dissabte hi haurà un acte obert a la platja de la Rabassada:
- Nedadeta popular (uns 1.000 metres) per qui vulgui sumar-se. - Punt de venda de marxandatge de “Pels Valents” (samarretes, gorres, clauers…). - Urna solidària per recollir donatius.
- El repte s’insereix en l’objectiu global de “Pels Valents”: arribar a 1 milió d’euros recaptats des de 2017 per a la lluita contra el càncer infantil.
6.4. Com col·laborar
- Es poden fer donatius:
- Durant l’acte de dissabte a la platja, en efectiu a l’urna o comprant marxandatge. - En línia a través de la pàgina de l’Hospital Sant Joan de Déu, que disposa d’un enllaç específic per donatius al Pediatric Cancer Center.
Missatge final: la natació en aigües obertes es converteix en eina de visibilització i recaptació per al càncer infantil, implicant la comunitat esportiva i la ciutadania de Tarragona.
7. Tancament i continuïtat
- L’episodi combina actualitat local i comarcal amb temes globals (estat dels oceans) i històries humanes (dones dels mercats, repte solidari).
- Es reforça la idea que el mar és central en la vida econòmica, social i cultural de Catalunya:
- Des de la pesca i els ports fins a la vela esportiva, passant per la recerca científica, la transició energètica i la cohesió comunitària.
- El programa es clou anunciant que Arran de Mar tornarà l’endemà a la tarda amb noves històries vinculades al litoral i al mar.