Mar, ciència, pesca i Nadal a Tarragona

Panorama general de l’episodi

Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima i costanera catalana, combinant informació de servei, ciència marina d’alta tecnologia, crisi del sector pesquer, cultura musical i polítiques municipals al Delta de l’Ebre i a Tarragona.

1. Obertura, equip i canvi de temps (0–353)

Presentació del programa i de l’equip

• Presentació d’Arran de Mar (de 16 a 18 h) i avís dels continguts del dia: notícies de costa, robot submarí, Delta de l’Ebre, mites i llegendes, Santa Cecília i pressupostos municipals.

• Salutació a l’equip tècnic i als corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona.

Xerrada informal sobre el fred

• Conversa distesa sobre l’arribada del fred, la tramuntana i el mestral, i el contrast entre qui l’enyora i qui pateix per les baixes temperatures.
• Referències a Tarragona i a l’hivern, tot barrejant bromes amb comentaris quotidians.

2. Noticiari de costa: del cap de Creus a Tarragona (353–1485)

2.1. Costa Brava – Rescats i tramuntanada (353–513)

Exercicis de salvament a l’Escala

• La Creu Roja i Salvament Marítim fan exercicis rutinaris de salvament a la platja del Rec del Molí (l’Escala).
• Participa la llanxa Salvamar Lira, amb base al Port de Roses.
• Simulen el remolc d’una embarcació embarrancada, una situació molt habitual a la costa.
• Hi intervenen una vintena de voluntaris que cobreixen la zona del Cap Norfeu al cap de Begur i que han treballat en emergències com la DANA del País Valencià.

Primera gran tramuntanada de la tardor

• La primera bufada seriosa de tramuntana obre la porta a un episodi hivernal sobtat:

- Ratxes previstes de més de 100 km/h. - Onatge de 2–3 metres. - Baixada de temperatura després d’un novembre excepcionalment càlid (fins a 4 °C per sobre la mitjana).

• Feia mesos que no es vivia una situació similar; el 2025 només s’han registrat 24 dies de tramuntana quan n’hauria d’haver més de 90.
• Es preveu mantenir ambient d’hivern amb noves entrades de tramuntana fins a inicis de desembre.

2.2. Delta de l’Ebre – Riscos d’hivern i aiguats (513–722)

Formació d’autoprotecció a la Ràpita

• Una seixantena d’alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Horta Vella (la Ràpita) rep formació de Protecció Civil.
• Continguts principals:

- Com actuar davant inundacions, ventades, onades de fred, nevades. - Ús segur d’aparells de calefacció.

• Objectiu: fomentar la cultura de l’autoprotecció entre infants i famílies.
• Rafael Prades (Protecció Civil Terres de l’Ebre) destaca:

"Volem que des d’edats primerenques comencin a impregnar-se d’aquesta cultura i que siguin eina de transmissió cap a les famílies".

Alcanar i la renaturalització del barranc del Llop

• S’inicia la taxació de 10 habitatges al barranc del Llop (Alcanar Platja) que s’hauran d’enderrocar arran dels forts aiguats.
• Objectiu: renaturalitzar el curs fluvial i evitar danys futurs.
• L’Ajuntament fa les taxacions amb una empresa externa i negociarà amb els veïns; la Generalitat ajudarà econòmicament.
• L’alcalde Joan Roig fixa un horitzó clar:

No vol que hi quedin veïns vivint la tardor vinent en aquesta zona de risc.

2.3. Garraf – Robot submarí i ciència marina (722–903)

Proves d’un robot submarí a Vilanova i la Geltrú

• El SARTI (UPC – Vilanova) desplega un robot submarí tipus crawler al Port de Vilanova.
• Objectiu: provar-lo abans de connectar-lo a l’OPSI, observatori submarí situat a 4 km de la costa i 20 m de fondària.
• Forma part del projecte europeu Digiforeco (programa Horizon Europe) per crear un bessó digital de l’oceà.

Funcions del robot (segons l’investigador Dan)

• Dissenyat per treballar a la zona bentònica (fons marí).
• Es connecta als observatoris com l’OPSI per ampliar la zona d’observació amb:

- Càmeres. - Sensors biogeoquímics. - Manipulador per fer proves in situ.

• Permet monitorar l’ecosistema en 4D (espai + temps) i millorar els models ecològics locals.

Paper de la ciència i dels pescadors (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC)

• Durant dècades, les dades del mar provenien sobretot de la pesca i dels pescadors.
• Ara, les noves infraestructures (robots, observatoris, campanyes oceanogràfiques) permeten:

- Accés a zones remotes. - Monitoratge 24/7. - Més informació qualitativa i quantitativa del fons marí i dels recursos.

• El projecte combina:

- Sleeping data (dades històriques arxivades, sovint manuscrites). - Dades noves de campanyes i robots.

• Repte clau: traduir i calibrar dades molt diferents (captures, fotos, sèries de temperatura i salinitat) per veure tendències de dècades i projectar escenaris futurs.
• Importància per a:

- Gestió pesquera i ecològica. - Creació d’un entorn virtual obert perquè científics, gestors, governs, actors locals i públic general accedeixin a les dades.

• Destaca el valor de les reserves marines: quan es deixa de pescar en una zona, el fons es recupera i, amb el temps, també les comunitats i els recursos pesquers.

2.4. Maresme – Patrimoni domèstic i comerç local (903–1181)

Inventari de caixes, baguls i cofres antics

• L’Associació del Moble de Catalunya impulsa el projecte El teu bagul, la nostra història.
• Objectiu principal: identificar caixes de mariner, una tipologia pròpia del Maresme (més petites, decorades, sovint amb calaixos).
• Funcionament:

- La ciutadania envia fotos i dades del bagul a la web elteubagul.com. - Un comitè científic cataloga cada peça.

• Ja s’han registrat 800 peces des de desembre passat, majoritàriament caixes de núvia amb un fort valor familiar i etnogràfic.
• Presentació pública a Arenys de Mar amb especialistes en caixes de mariner i baguls d’indianes.

Premis Arenys Acció 2025 – Focus en la pesca

• Dues peixateries d’Arenys de Mar (Anna i Illa Sobirà) reben el guardó d’Economia Blava.
• El gerent de la peixateria Anna subratlla:

- El fort descens de nombre de peixateries al mercat. - La dificultat creixent per aconseguir peix i el seu encariment. - La vinculació indissoluble entre Arenys i el peix, i el desig que sempre hi hagi parades amb peix d’Arenys per Nadal.

• Altres premis: trajectòria empresarial, jove empresari, trajectòria professional i un guardó honorífic.

2.5. Tarragona – Nadal i descarbonització del Port (1181–1347)

Nova encesa de llums de Nadal

• La festa de l’encesa de llums de Nadal es trasllada de la Rambla Nova a la plaça de la Font, ja que la Rambla es va quedar "petita" l’any anterior.
• Acte el 28 de novembre a les 18.30 h amb espectacle de marcat ADN tarragoní, pirotècnia i un arbre de 15 metres.
• Més de 200 activitats nadalenques: circ, música al carrer, propostes familiars i il·luminació en punts com la plaça Verdaguer.
• L’Ajuntament de Tarragona hi destina uns 400.000 € per enllumenat en una setantena de carrers de centre i barris.

Descarbonització del Port de Tarragona

• La Comissió Europea concedeix 6,5 M€ al Port de Tarragona dins un paquet de 600 M€ per descarbonitzar el transport.
• Projecte clau: desplegar sistemes d’electricitat en terra al Moll de Balears.
• Dades tècniques:

- Inici amb 10 MVA, ampliables a 20 MVA. - Subministrament simultani a dos vaixells mitjans o un de gran.

• Objectiu: reduir emissions dels vaixells atracats i avançar cap a un Port de Tarragona més sostenible.

2.6. Serveis: temps i trànsit (1347–1485)

El temps a la mar (Lluís Mi Pérez)

• Confirmació de l’episodi de tramuntana i mestral:

- Intensificació la matinada i matí de divendres. - Ratxes > 80 km/h a l’Empordà i Costa Brava. - Fort maror o maragassa a la Costa Brava i mestral fort a la Costa Daurada (especialment al golf de Sant Jordi).

Trànsit (Servei Català de Trànsit)

• Incidència principal a l’AP-7 a Mollet del Vallès (vehicle avariat):

- Un carril tallat sentit sud. - Fins a 10 km d’aturades entre la Roca del Vallès i Mollet.

• Repercussió a la C-17 amb 4 km d’aturades en sentit Barcelona.

3. Reportatge ampliat: el robot submarí de Vilanova (1515–2402)

3.1. Tecnologia: el robot crawler (Dan, SARTI – UPC)

• El robot Crawler està dissenyat per treballar al fons marí i connectar-se a l’OPSI.
• Objectius principals:

- Expandir la zona observada més enllà del punt fix de l’observatori. - Recollir dades amb càmeres, sensors biogeoquímics i un braç manipulador. - Monitorar espècies d’interès i l’ecosistema en general.

Proves al Port de Vilanova

• Es comprova:

- El funcionament del sistema d’alimentació i comunicació a llarga distància. - El consum energètic i el comportament del robot segons el tipus de fons.

• El robot podrà operar fins a 50 m de l’OPSI i, posteriorment, es desplegarà a Kristineberg (Suècia) durant mig any – un any per estudiar l’escamarlà noruec (Norwegian lobster).

Treball conjunt tecnòlegs–ecòlegs

• La tecnologia es dissenya a partir de les necessitats de dades que marquen els ecòlegs.
• El robot permet passar d’una observació puntual a una visió espacial completa, essencial per construir models ecològics robustos.

3.2. Paper de la IA i funcionament continu

• La IA (intel·ligència artificial) és clau perquè el volum de dades (sobretot vídeos i senyals acústics) és inassumible manualment.
• Funcions de la IA:

- Detectar espècies d’interès en imatges on el 90% del temps "no passa res". - Filtrar només la informació rellevant per alimentar models ecològics.

• Amb la connexió elèctrica a l’OPSI, el robot podria operar 24/7 durant mesos, limitat només pel manteniment (neteja de biofouling, càmeres, parts mecàniques).

3.3. Ciència i gestió: Digiforeco (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC)

• Digiforeco connecta:

- Dades històriques (pesca, campanyes oceanogràfiques dels anys 80–90, arxius en paper). - Dades noves d’observatoris i robots.

• Objectius:

- Calibrar i fer comparables aquestes fonts tan diferents. - Estudiar l’evolució de comunitats marines i recursos pesquers en diversos països (Catalunya, Suècia, Itàlia, Irlanda). - Avaluar l’impacte del canvi climàtic i de la pesca, i orientar polítiques futures.

• Es vol crear un entorn virtual obert de diversos nivells de complexitat on:

- Científics, gestors, governs, actors locals i ciutadania puguin consultar dades, tendències i escenaris.

• Es constata el valor de les àrees protegides:

- Primer es recupera el fons marí (si es redueix la pesca d’arrossegament). - Després es recuperen les comunitats biològiques i, a llarg termini, els recursos pesquers.

4. La crisi de la pesca al Maresme: NotiLlotja (2402–3051)

4.1. Situació actual a la confraria de Sant Elm (Arenys de Mar)

Context de dificultat general

• Cristina Badillo, de la llotja d’Arenys de Mar, descriu un moment "molt difícil" per al sector pesquer a Catalunya.
• En diversos ports hi ha barques amarrades per falta de dies de pesca disponibles.
• A Arenys poden continuar sortint perquè aprofiten dies de dues embarcacions inactives, però això no és una bona notícia: implica flota parada i incertesa.

Flota actual

• Tres modalitats:

- Arrossegament: 12 embarcacions actives (algunes enfocades a la gamba), columna vertebral de la confraria pel volum de captures. - Arts menors: una vintena d’embarcacions. - Encerclament: 3 barques actualment en aturada biològica fins al gener.

• En comparació amb el passat, la flota s’ha reduït dràsticament (abans hi havia moltes més barques d’arrossegament i d’encerclament).

4.2. Abundància de peix, però restriccions creixents

• Paradoxalment, hi ha molt de peix i molta gamba al calador, segons els pescadors.
• Peix que arriba a la llotja:

- Blanc: pagell, besuc, rap, bruixa, moll, roger, etc. - Crustacis: gamba, escamarlà. - Peix blau (sardina, seitó) quan no hi ha aturades biològiques.

• La pesca és de proximitat i alta frescor: del mar al taulell en 4–6 hores.

4.3. Preus, accés al producte i desconeixement del consumidor

• Els preus del peix "van com sempre":

- Hi ha espècies assequibles (bruixa, moll, roger) que la gent compra poc per desconeixement. - La gamba puja de preu perquè hi ha quota limitada i s’acosta Nadal, augmentant la demanda.

• Cristina defensa que el peix no és car en relació a l’esforç, les restriccions i la qualitat, especialment comparat amb importacions llunyanes menys regulades.

4.4. Crítica a les polítiques europees

Sobrerestricció vs. sobrepesca

• Es rebutja rotundament l’acusació de sobrepesca al Mediterrani català:

- La flota s’ha reduït més d’un 50% de manera natural. - S’han introduït malles més selectives, vedes biològiques i quotes estrictes (especialment de gamba).

• Cristina afirma que els informes científics (CIEM/ICES, científics locals) indiquen recuperació d’estocs i bon estat del medi, però malgrat això es continuen aplicant retallades.

Impacte social i econòmic

• La pesca és un sector tractor que mou:

- Microempreses (embarcacions). - Treballadors de confraries, majoristes, peixaters, transport, restauració.

• Les restriccions de dies de pesca (es parla d’escenaris de 130 dies/any o fins i tot 27 dies/any proposats en un moment) fan insostenible el negoci i desincentiven el relleu generacional.
• Es critica que decisions es prenguin des de Brussel·les, lluny del mar i del coneixement local.

4.5. Crida als consumidors

• Missatge final molt clar:

- Comprar peix de proximitat a les peixateries locals. - Llegir bé les etiquetes. - Entendre que és una forma de defensar la qualitat, el patrimoni gastronòmic i el futur del sector.

5. Cultura i identitat al Delta de l’Ebre (Segona hora) (3592–6759)

5.1. Santa Cecília a Deltebre: música i arrelament (3623–4634)

Celebració i homenatge a mossèn Gabriel Zapater

• Santa Cecília (22 de novembre) és la "festa gran" de l’Associació Musical L’Espigador de Deltebre.
• Enguany la diada és especialment rellevant perquè coincideix amb el centenari del naixement del fundador de l’entitat, mossèn Gabriel Zapater.

Programa d’actes

• 18.00 h: Concert de Golden Groups a la plaça mossèn Gabriel Zapater (davant l’església):

- Grup de versions modernes amb veus i instrumentació (percussió, vent, guitarres, baix). - Ha crescut en un any de 13–14 membres a uns 25.

• 19.00 h: Missa de Santa Cecília a la parroquial de Sant Miquel, cantada per la coral de l’Espigador amb repertori de música sacra.

- La coral ha cantat recentment en una missa televisada per TVE, fet que es viu amb orgull.

• Després: concert de banda i àpat de germanor.

L’Espigador: banda, coral, Golden Groups i escola de música

• L’Espigador agrupa:

- Banda simfònica (secció principal i històrica). - Coral. - Golden Groups (música moderna i versions). - Escola de música de gestió municipal però conduïda per l’entitat.

• Funció clau de l’escola:

- Proveir la Sàvia nova de la banda (els nous músics debuten tradicionalment per Santa Cecília). - Formar també persones, no només músics, amb valors d’integritat, felicitat i servei a la comunitat.

• Vuit alumnes han superat les proves d’accés al conservatori, fet que es viu com un salt qualitatiu i un aval de la feina pedagògica.

Identitat, orgull i "espigosfera"

• El president, Carlos Castaño, reivindica una autèntica "espigosfera":

- Un entorn on tothom se senti part de l’entitat. - Comparació amb ser soci del Liceu o d’un Orfeó: ser soci de l’Espigador hauria de ser motiu d’orgull.

• Santa Cecília es comparteix amb les dues realitats històriques de Deltebre (la Cava i Jesús i Maria), alternant parròquies; enguany, però, es repeteix a Sant Miquel per coherència amb l’homenatge al mossèn Gabriel.

5.2. Mites i llegendes del Delta de l’Ebre (4634–5487)

Amb Joan de Déu Prats, escriptor i divulgador

El Delta com a espai liminal

• El Delta de l’Ebre és descrit com un espai entre terra i mar, canviant i vulnerable:

- Creixia amb els sediments del riu, però ara retrocedeix per les preses i rescloses a l’interior. - Històricament ha estat marjal insalubre, amb malària i febres, i refugi de gent al marge (bandolers, moriscos, fugitius, bruixots).

Figures llegendàries principals

1. 1 La Cucafera

• Monstre marí que hauria encallat als sorrals del Delta.
• Pescadors l’haurien portat a Tortosa, on mor i acaba convertit en element de bestiari festiu.
• Equivalent nostrat al "monstre del llac Ness", la Tarasca o el Kraken.

1. 2 Els marfantos

• Espectres que vaguen per les maresmes i terrenys inestables del Delta.
• Podrien ser les ànimes de fugitius, exesclaus i moriscos que s’amagaven a la zona dominada pels cavallers hospitalers de Sant Joan de Malta.
• També s’explica que la seva fama podria ser alimentada per contrabandistes per espantar curiosos.

1. 3 Els gambutzins (o gatbosins) empiquepadors

• Criatures associades al vent fort que baixa per la vall de l’Ebre (tramuntana/vent de dalt).
• Protagonitzen la broma clàssica de "anar a caçar gambutzins" amb un sac i un bastó.
• Podrien estar inspirats en les plagues de petites papallones blanques (anomenades palometes) que de vegades envaeixen la zona.

Boscos mil·lenaris i arbres testimoni

• Als Ports hi ha la fageda del Retaule, la més meridional de Catalunya.
• A la zona d’Ulldecona existeix una concentració única d’oliveres mil·lenàries (algunes es creu que tenen 1.000–2.000 anys).
• Es reivindica la força simbòlica d’asseure’s sota un ésser viu que ha vist segles d’història.

Pirates i frontera amb l’Àndalus

• El Delta i l’entorn de l’Alfama eren punts ideals per a pirates barbarescos i bandolers.
• Llegenda d’Alcanar:

- Una noia que portava el dinar al pare pescador és segrestada per pirates i portada a l’altra riba mediterrània. - Sobreviu a un naufragi, és acollida i es casa amb un home del lloc, però somia tornar. - Dècades després, s’escapa amagada a la bodega d’un vaixell; quan surt a coberta, la deixen a la platja d’Alcanar, d’on havia marxat. - En reconèixer el lloc, el xoc emocional la torna boja i es passa la vida rondant la platja.

5.3. Pressupostos 2026 de Deltebre: inversió rècord i transformació (5487–6759)

Entrevista amb Andreu Curto, tinent d’alcaldia de Deltebre Eficient

Magnitud del pressupost

• Pressupost 2026: 30,65 M€, el més alt de la història del municipi.
• Increment del 12% respecte a l’any anterior.
• Moment simbòlic: a les portes del 50è aniversari de la segregació (2027).

Perfil altament inversor

• 13,7 M€ en inversions (prop del 45% del pressupost):

- Molt per sobre de la mitjana catalana. - Estratègia: compensar els dèficits històrics estructurals i l’escassa inversió d’altres administracions al Delta.

• Objectiu: situar Deltebre com a mínim al nivell de serveis d’un municipi mitjà del país.

Projectes estratègics principals

1. 1 Passeig del Carrilet

• Projecte estrella del mandat, dividit en fases i etapes, cost estimat de la primera fase: 12 M€.
• Funcions:

- Reduir els problemes d’inundacions als punts més crítics del casc urbà. - Crear una gran via cicloturista que connecti el passeig fluvial amb la façana nord de Deltebre. - Generar nous espais de cohesió social i mobilitat sostenible.

• Els primers resultats ja es veuen: amb només la primera etapa acabada, alguns punts històricament inundables ja no s’inunden en episodis de pluja intensa.

1. 2 Teatre Auditori Rialto

• Recuperació de l’antic cinema Rialto com a teatre auditori municipal.
• Importància doble:

- Patrimoni històric (poc però valuós, després de la pèrdua d’altres edificis com l’antic Coliseum o les estacions del carrilet). - Equipament cultural i de cohesió social de futur.

• Finançament:

- Cost total previst: prop de 3 M€. - Subvenció Next Generation (PIREP): 949.000 €.

• Calendari: part estructural acabada abans de finals de març de 2026.

1. 3 Camps de futbol amb gespa artificial

• Renovació de la gespa dels camps Josep Maria Torres i Camp Nou de Deltebre.
• Responen a:

- Vida útil esgotada dels actuals camps. - Alta demanda social i esportiva.

• Cofinançats mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

1. 4 Aigua potable i clavegueram

• Després de resoldre un contracte considerat molt desfavorable, es millora notablement el rendiment de la xarxa:

- De 29% a 55% de rendiment en dos anys (reducció de fuites).

• Noves inversions:

- Renovació i digitalització de tots els comptadors per detectar fuites i orientar millor les actuacions.

1. 5 Enllumenat públic

• Internalització del servei i creació d’una brigada municipal d’electricitat.
• Renovació completa a tecnologia LED del casc urbà i de Riumar:

- Estalvi energètic i econòmic significatiu. - Millora de la seguretat i de la percepció d’espai públic.

1. 6 Camins rurals i altres millores

• Inversió continuada en manteniment i millora de camins rurals, bàsics per a l’activitat agrícola i la mobilitat interna.

Subvencions externes i finançament

• El pressupost inclou 6,8 M€ en subvencions externes.
• Fonts principals:

- Préstec sense interessos de 3 M€ per a l’enllumenat (estalvi i sostenibilitat). - Subvencions diverses per al Passeig del Carrilet (turisme i infraestructures). - PUOSC (camps de futbol, caldera del Centre Esportiu del Delta, etc.). - Fons Next Generation per al Rialto i la Roser (1,8 M€ en una fase anterior).

• Estratègia: maximitzar ajudes per no carregar tota la transformació sobre els ingressos propis ni el deute.

Pressió fiscal i tributs

• El 2026 es manté la congelació dels tributs municipals.
• Des que governa l’actual equip (encapçalat per Lluís Soler):

- No s’han apujat impostos; l’IBI rústic i urbà es va ajustar a la baixa en el seu moment. - S’han corregit algunes injustícies en taxes (com la d’escombraries) per repartir millor la càrrega.

• Missatge polític: el progrés de Deltebre ha de venir per més gestió, no per més pressió fiscal.

Mirant a 2027: 50 anys de municipi

• El 50è aniversari de Deltebre (2027) es vol celebrar amb:

- Gran part dels projectes estructurals acabats o molt avançats. - Un municipi més equipat, connectat i sostenible.

• Curto insisteix en el reconeixement a totes les persones que han fet créixer Deltebre en aquests 50 anys i en l’objectiu que la gent se senti orgullosa del seu poble.

6. Bloc informatiu local de Tarragona (3401–3536)

(Encara que és un butlletí separat, forma part de la franja)

• Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona: acord entre PSC i Junts per un paquet de mesures de 11,8 M€ (administració més àgil, foment del català, impuls del Mercat del Fòrum, etc.).
• Esquerra Republicana anuncia vot en contra al·legant incompliments recurrents.
• Nadal a Tarragona: reafirmació del lema Per Nadal tot és possible, amb una imatge gràfica de Marvol Pini on es veu un rei mag en bicicleta pel Pont del Diable.
• Congrés d’Arqueologia i Món Antic amb un centenar d’investigadors debaten sobre els Amfiteatres romans i el futur del patrimoni, en el marc del nou Consorci de Patrimoni Romà.

7. Tancament musical i publicitari

• Pausa publicitària amb referències al Moll de Costa del Port de Tarragona, a l’ICIQ, a serveis municipals i a comerç.
• Tancament de programa amb música i recordatori d’horari: Arran de Mar emet de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, per Tarragona Ràdio.

Idees clau transversals

• Mar i canvi climàtic: tramuntanades, fred sobtat i necessitat de monitoratge avançat del Mediterrani.
• Tecnologia al servei del mar: robots submarins, observatoris i IA per comprendre i protegir els ecosistemes.
• Crisi i dignitat de la pesca: abundància de peix vs. restriccions polítiques, defensa de la pesca artesanal i dels circuits de proximitat.
• Identitat cultural: música (Santa Cecília), llegendes, bestiari, patrimoni (Rialto, oliveres mil·lenàries) com a eixos de cohesió.
• Política local transformadora: grans inversions a Deltebre i Tarragona, orientades a sostenibilitat, serveis bàsics, cultura i qualitat de vida.