Mar, costa i comunitats: actualitat i reptes

Panorama informatiu de la costa catalana

Arran de Mar inicia el programa amb un repàs intens de l’actualitat litoral.

Turisme, patrimoni i canvi climàtic

• Parc Natural del Cap de Creus renova fins al 2029 l’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible per impulsar un turisme més compatible amb l’entorn i regular l’afluència de visitants.
• Pals aprova un pla especial per protegir masies i cases rurals davant la pressió immobiliària i turística, amb suspensió de llicències urbanístiques durant dos anys.
• Al parc del Garraf, el projecte europeu Stonewalls for Life demostra que els marges de pedra seca augmenten la resiliència al canvi climàtic, redueixen incendis i erosió i preserven un patrimoni declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Astronomia, mobilitat i grans esdeveniments

• L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 serà visible a Catalunya per primer cop des de 1905, amb l’Ametlla de Mar com a punt estratègic clau. Es preveuen operatius especials de trànsit i seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
• L’Ampolla celebra la 13a Setmana del Comerç i prepara la Fireta de Nadal per dinamitzar el comerç local.
• El Raid Internacional Barcelona–Santa Susanna torna com a prova d’endurança eqüestre de referència al Maresme, amb 200 km en 3 dies pel Montnegre-Corredor i participació global.

Drets humans i litoral tarragoní

• La coordinadora d’ONG Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona impulsen la Setmana dels Drets Humans (10–20 de desembre) amb exposicions, xerrades, cinema i accions a espais com el Teatre Tarragona i la Plaça de la Font, sota el lema “Els drets humans no es negocien”.
• A Torredembarra i Altafulla s’extrau i redistribueix sorra per corregir l’impacte del Port de Torredembarra sobre les platges, amb trasllat de 15.000 m³ en dues fases.

Societat, cultura i ciència

• El Grup Mineralògic Català celebra 50 anys a Arenys de Mar, posant en valor el paper dels col·leccionistes i la recerca de camp i destacant el descobriment del mineral Vellaïta al Pirineu.
• El Grup Mineralògic defensa la col·laboració entre entitats, museus i administració per protegir el patrimoni geològic.

Pesca i crisi del sector

• La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú denuncia una situació “de límit” per anys de retallades de dies de pesca, quotes restrictives i càrrega burocràtica.
• Alerten que la proposta europea de limitar a 9 dies anuals la feina de l’arrossegament és inassumible econòmicament i socialment, malgrat l’esforç del sector en sostenibilitat.
• Reclamen que les normes tinguin en compte la realitat del Mediterrani, els estudis científics recents i la necessitat de mantenir l’activitat i el relleu generacional.

Servei públic: temps i trànsit

• Espai habitual de meteo marina: predomini de mistral i ponent al sud i entrada de tramuntana forta al nord amb maror i mar agitada al Cap de Creus.
• Butlletí del Servei Català de Trànsit: incidències principals a l’AP-7, B-30, C-58, C-17 i rondes de Barcelona, amb retencions per obres i accidents.

L’Ampolla: balanç municipal 2025 i reptes 2026

Gestió compartida i serveis

• L’alcalde Francesc Carasa repassa l’any i destaca la participació a la Mancomunitat Delta Gestió, amb municipis del Delta de l’Ebre, per:

- Compra agregada (subministraments, serveis tècnics). - Serveis compartits (neteja de platges, serveis socials, recollida de residus). - Possibles projectes amb sector privat en benefici del territori.

• Pressupost inicial de 25.000 € per posar en marxa l’ens el 2026, amb serveis als quals cada ajuntament s’hi pot adherir segons necessitats.

Inversions urbanes i equipaments

Obres i millores clau:

• Plaça Mirador del Port (sobre la llotja de pescadors):

- Obra de Ports de la Generalitat (uns 740.000 €, cost zero per a l’Ajuntament). - Ampliació de l’espai, millora de la mobilitat i instal·lació de zones d’ombra com a refugis climàtics amb vistes privilegiades del Delta.

• Càmeres de lectura de matrícules:

- Connectades en xarxa amb altres municipis, alerten de vehicles sospitosos (robatoris, agressions, drogues…). - Han permès detencions, prevenció de robatoris a mercats i millora del control de fluxos de vehicles.

• Bassa de les Olles:

- Projecte de regeneració ecològica molt esperat (aprox. 1,4 M€ amb fons europeus i Generalitat). - Buidatge parcial, retirada de fangs i protecció de la flora i fauna, ajustant el calendari a la nidificació. - Es vol preservar un dels espais més rics en biodiversitat del Delta, amb alta importància turística i ambiental.

• Protecció del litoral (platja de l’Arena i bassa de l’Arena):

- Necessitat de dunes i mesures de defensa davant nous temporals tipus Glòria, per evitar la desaparició de zones humides.

• Passeig del centre – barri del Cunill:

- Obra d’uns 80.000 € per millorar aparcaments, mobilitat i mobiliari urbà; inici previst al gener.

• Passeig de fusta:

- Renovació de paviment (més de 400.000 €), combinant fusta i plàstic reciclat, amb l’objectiu de tenir-lo llest per Setmana Santa.

• Nou centre d’entitats:

- Reorganització d’espais: l’antic centre s’ha orientat a l’Escola de Música en Harmonia (90–100 alumnes) i es crea un nou espai de reunions i despatxos per a les entitats.

Mobilitat i infraestructures supramunicipals

• Davant l’accidentalitat a l’AP-7, Carasa considera insuficient limitar la velocitat i restringir els camions:

- Defensa la construcció del tercer carril de l’AP-7 i reprendre el projecte d’autovia (A-7) per descongestionar la via. - Reivindica consens territorial per evitar que el Ministeri aparqui definitivament l’autovia.

Turisme i economia local

• Temporada turística 2025: molt bona, lleugerament millor que 2024, amb:

- Desestacionalització: més força dels mesos de febrer a octubre i caps de setmana gastronòmics. - Canvi d’hàbits: juliol una mica més fluix, però millor juny, maig i octubre. - Potenciació de la gastronomia (cuina de l’ostra i cuina marinera) com a gran reclam.

• Objectiu: permetre contractes més llargs a restauració i hostaleria i millorar la qualitat del servei.

Participació ciutadana i residus

• Pressupostos participatius:

- Iniciats el 2025 (30.000 €) i confirmats per al 2026. - Primer projecte guanyador: passarel·les d’accessibilitat a la platja per a persones amb mobilitat reduïda, a instal·lar el maig.

• Recollida selectiva i taxa de residus:

- L’Ampolla arriba al 60% de recollida selectiva, per sobre del 55% exigit per la UE. - S’ha reduït el dèficit estructural del servei (150.000–200.000 €) ajustant taxa a costos reals, tal com marca la normativa europea. - Mesures aplicades:

• Recollida específica de cartró, vidre i envasos a restauració, comerç i càmpings.
• Implantació i recollida de fracció orgànica via Consell Comarcal / COPATE.
• Taxa específica per als apartaments d’ús turístic, fins ara equiparats a habitatges normals.

- El cost del servei (COPATE) baixa uns 40–50.000 €, cosa que permet reduir lleugerament la taxa de residus (10–11 €). - Missatge central: cal reduir encara més la fracció resta, perquè el cànon i el cost d’abocador pugen cada any.

Comerç i campanyes de Nadal

• Setmana del Comerç i Fireta de Nadal (13–14 de desembre):

- Uns 40 comerços a la campanya i més de 20 parades a la fira. - Objectiu: donar vida al petit comerç durant l’hivern i reduir la dependència de la compra en línia. - Es considera que la restauració ja té un bon posicionament, però el comerç necessita més suport i dinamització.

Biblioteca Municipal de l’Ampolla: cultura i comunitat

Activitats de desembre

• Jugateca:

- Tres comerços locals cedeixen jocs de taula (uns 30 jocs) que quedaran de fons a la biblioteca. - Presentació final a càrrec de la botiga Brumars: a partir d’ara, qualsevol usuari pot jugar a la biblioteca.

• La Marató de TV3 (tema salut mental):

- La biblioteca coordina amb associacions locals activitats solidàries (xocolatada, festa infantil, tallers…) durant la Fireta de Nadal.

• Xerrades sobre pantalles i ciberassetjament:

- Sessions adreçades a pares i joves sobre ús responsable de pantalles i prevenció del ciberassetjament. - Es combinen explicacions i recursos com ulleres de realitat virtual per fer l’experiència més vivencial.

Fons bibliogràfic i novetats

• Arriben moltes novetats editorials de cara a Nadal:

- El círculo de los días de Ken Follett. - Los tres mundos de Santiago Posteguillo. - La península de las casas vacías de David Uclés, sobre la Guerra Civil amb to de realisme màgic. - Novel·la romàntica contemporània, com Cuando te atreves a sentir de Tamara Molina, molt popular entre el públic jove.

Nadal a la biblioteca

• Preparació d’ambient nadalenc i activitats sorpresa:

- Anunci d’una sorpresa per a infants durant el pont de desembre, revelada a través de xarxes socials de la biblioteca i l’Ajuntament. - Arribada de patges reials a la plaça de l’Ajuntament per recollir cartes.

• Horaris especials: obert els matins dels dies 24, 31 i 5; tancat festius i caps de setmana.

Tradició i mar: Bany de Nadal a Calella

Una festa aquàtica de 28 edicions

• La banyada nadalenca de Calella (Maresme), organitzada per la colla “No tinc fred”, arriba a la 28a edició.
• Es fa cada 25 de desembre a les 12 h, a la zona de les barques:

- Reunió dels participants cap a 11.30–11.45. - Doble banyada (no és una nedada llarga, sinó entrar i sortir):

• Primer bany individual.
• Segon bany de germanor, tots agafats de la mà, coincidint amb uns coets.

Creixement i ambient

• D’uns pocs pioners als anys inicials s’ha passat a uns 750 banyistes i centenars d’espectadors.
• L’ambient és festiu i familiar; quan els infants van començar a participar-hi, la tradició va fer el salt definitiu.
• Disposen del capgròs “en Fredolic”, que fa promoció de l’acte pels carrers.
• S’ha mantingut la broma-popular creença que:

“Qui es banya per Nadal, no es constipa en tot l’any”

Origen i “bany de neu” pendent

• L’impulsor, Lluís Barri, va començar banyar-se sol per Nadal després d’una conversa de bar i d’haver vist per televisió un home que saltava al Tíber a Roma.
• Més tard s’hi afegeixen 6 amics i neix formalment la colla No tinc fred.
• Compromís simbòlic: si neu a la platja, es farà una banyada especial. Només ha passat un cop amb neu realment visible a la sorra.

Crisi i futur de la pesca a Vilanova i la Geltrú

Queixes principals de la Confraria

El patró major Jaume Carnisser descriu una situació crítica per al sector.

Sobre-regulació administrativa (Secretaria General de Pesca):

• Preavís de desembarcament:

- Fins ara: estimació de captura poc abans d’arribar a port. - Nova exigència: preavís amb 4 hores d’antelació i detall per espècie a partir d’1 kg, amb marge d’error del 10–20% sota risc de sanció. - A la realitat mediterrània (sortides a 1–1,5 hores del port), és tècnicament impossible i perillós fer aquests càlculs en navegació.

• Dificultats pràctiques:

- Les bàscules no funcionen bé en mar moguda, és inviable pesar-ho tot amb precisió. - La burocràcia tensarà encara més la seguretat de la navegació.

Retallades europees en dies de pesca (arrossegament):

• Es planteja que algunes flotes només puguin treballar 9 dies l’any.
• El sector ho considera “insultant” i incompatible amb qualsevol model empresarial sostenible.
• Reclamen que, si s’obliga a això, caldria subsidis per a la resta de dies laborables, cosa que tampoc es contempla.

Desconnexió amb la realitat i impacte social

• Des de la confraria es denuncia que:

- Les institucions no coneixen el funcionament real d’un vaixell de pesca. - S’ignora la dimensió social i cultural de la pesca: identitat marinera, gastronomia, teixit econòmic portuari. - Es passa per alt que molts estudis científics locals (ICATMAR, IEO) mostren millora de l’estat de moltes espècies.

• Carnisser alerta que, sense canvis, en 5 anys el port pesquer de Vilanova pot quedar reduït a la mínima expressió o desaparèixer.

Resposta del sector

• S’ha convocat una assemblea general extraordinària i es planteja declarar “persones no grates” els responsables polítics competents en matèria de pesca mentre no hi hagi un canvi de rumb.
• Busquen que la protesta tingui ressò polític i es revisin les normatives abans que el mal sigui irreversible.

Cinema i oceans: el documental “Ocean”

Objectiu i contingut

• Es presenta el documental “Ocean”, narrat per Sir David Attenborough, com a gran peça de divulgació sobre l’estat dels oceans.
• Missatge central: els oceans són “la sang de la Terra”; sense oceans sans, el planeta i la nostra espècie no tenen futur.
• Es mostren:

- Zones devastades per sobrepesca, contaminació i plàstics. - Exemples de recuperació ràpida quan es crea una zona protegida i s’hi prohibeix l’explotació intensiva. - L’experiència i recerca de Manu Sanfélix i Enric Sala (projecte Pristine Seas de National Geographic).

Campanya educativa “Reserva 30”

• United Way España, amb l’Associació Vellmarí, impulsa una campanya escolar per protegir el 30% del mar Mediterrani abans del 2030.
• Eines per a centres educatius:

- Accés gratuït al documental via codis de Disney+. - Materials didàctics elaborats per National Geographic per treballar el film a classe (biologia, ètica, idiomes…).

• S’espera:

- Implicar moltes escoles (ja n’hi ha unes 35). - Aconseguir 500.000 signatures per a una iniciativa legislativa popular (reserva30.org) que garanteixi veritables zones marines estrictament protegides.

• Es remarca que moltes “àrees protegides” actuals no tenen prou control ni restriccions, i cal un canvi real d’escala.

Tarragona: política, cultura i informació local

Actualitat municipal i cultural

• Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio:

- L’Ajuntament de Tarragona compra baixos i primer pis d’un edifici a Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol (centre d’interpretació de Jujol, botiga i restaurant). - Viñuales destaca que el Metropol es convertirà en un gran centre cultural, tot i que continuarà tancat fins a completar una restauració integral.

• Atur: baixa lleugerament a la demarcació al novembre, especialment entre persones sense ocupació anterior.
• Política local: Jordi Sendra anuncia la voluntat de tornar a ser candidat de Junts a les municipals de 2027.
• Seguretat: operatiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional contra la banda dels Trinitaris, amb 15 detinguts, algunes actuacions al Camp de Tarragona.

Drets humans i espais emblemàtics

• S’amplia la informació sobre la Setmana dels Drets Humans a Tarragona:

- Exposició “Crits silenciosos, dones i terra del Pròxim Orient” al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. - Xerrades, tallers joves, acte literari i projecció del documental 50 graus Volum 2 al Teatre Tarragona. - Acció simbòlica a la Plaça de la Font: “Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien”.

Estat de la mar, trànsit i espais publicitaris

• Espais fixos de servei públic: temps, trànsit i campanyes institucionals (neteja urbana, festivals com el REC: Festival Internacional de Cinema de Tarragona, activitats de Nadal al Port de Tarragona, recerca de l’ICIQ, etc.).

Natura marina: la planta “germaneta pobra” de la Posidònia

Zostera (Cymodocea nodosa) i ecosistema

• Secció de divulgació de flora marina:

- Presentació del gram o Cymodocea nodosa, conegut com la “germaneta pobra de la Posidònia”, tot i la seva gran importància ecològica. - Creix en fons sorrencs entre 5 i 25 metres, formant praderies denses gràcies a una xarxa de rizomes que estabilitzen el substrat. - Necessita llum abundant per fer la fotosíntesi i té fulles en forma de cinta de fins a 50 cm. - A l’abadia de Roses hi ha una de les praderies més importants de la Mediterrània.

• Beneficis:

- Protegeix la costa de l’erosió i els temporals. - Dona hàbitat i aliment a moltes espècies de peixos i invertebrats.

Estructura general de l’episodi

L’episodi combina:

• Bloc informatiu inicial sobre tota la costa catalana.
• Entrevista de balanç polític i de gestió a l’alcalde de l’Ampolla.
• Secció de natura marina.
• Segona hora: cultura i comunitat (biblioteca de l’Ampolla), tradició marinera (bany de Nadal), crisi de la pesca a Vilanova i mirada global als oceans (documental Ocean).
• Tancament amb butlletí local de Tarragona Ràdio i espais de servei (meteo, trànsit, anuncis).

En conjunt, el programa posa el focus en comunitats costaneres, sostenibilitat, mar i territori, alternant actualitat dura (pesca, regulacions, canvi climàtic) amb cultura, educació i tradició marinera.