Mar i territori: conservació, tradició i gestió

Visió general de l’episodi

A Arran de Mar (18/12/2025) el programa combina actualitat del litoral català amb entrevistes i reportatges que posen el focus en conservació marina, patrimoni i memòria pesquera, i gestió municipal al Delta de l’Ebre.

L’episodi es construeix en tres grans blocs:

1) Actualitat de la costa: ciència, cultura i medi ambient

Indicadors ecològics i biodiversitat

• Les marques (“halos”) de les garotes com a indicador de salut dels fons rocosos i de l’efecte de les zones protegides.

• Projecte pilot al Parc del Garraf per restaurar espais oberts i reduir risc d’incendis, reforçant biodiversitat.

• Davallada de papallones al Maresme com a senyal d’alerta vinculada al canvi climàtic i a la pèrdua d’hàbitat obert.

Esport, cultura i vida local

• La Christmas Race de Palamós (49a edició) i el seu impacte esportiu i logístic.

• Els Pastorets a Deltebre amb relleu generacional i adaptacions per mantenir la tradició.

• Notícies breus destacades: èxits internacionals de Sergi López, recerca vitivinícola amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), i l’etapa de la Vuelta 2026 per la Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

2) Entrevistes centrals: mar, educació ambiental i ofici

Projecte Odissea: expedicions i consciència oceànica

L’entrevista amb Pol Ramos explica com l’experiència directa sota l’aigua es transforma en palanca de canvi:

• Organitzen expedicions de busseig a llocs d’alta biodiversitat (Mar Roig, Maldives, Galápagos, etc.).

• Defensa que l’educació i la vivència són claus per generar protecció:

"La gent només protegeix allò que estima. Però només estimes alguna cosa si la coneixes"

• Impulsen una docu-sèrie alineada amb l’objectiu 30-30 (protegir el 30% dels oceans el 2030), mostrant casos d’èxit i missatges d’esperança.

Nances i arts de pesca: memòria viva a Calella

El reportatge amb un pescador jubilat aprofundeix en tècniques i canvis:

• Explica com es feien i mantenien xarxes, nances i palangres i per què alguns materials tradicionals (vegetals) tenien avantatges ambientals respecte el plàstic.

• Descriu usos segons espècies (sonsos, sèpies, pops) i la lògica diària del treball artesanal.

• Missatge de fons: pèrdua d’ofici i transmissió generacional, amb la percepció que “el mar està molt malament” i el coneixement s’està esvaint.

3) Conservació al Garraf i política local al Delta

Projecte DORNA: estudiar una piscifactoria en una zona protegida

L’associació Cetàcia presenta un projecte científic de tres anys per mesurar impactes abans/durant/després:

• Mostrejos per transectes de presència i distribució de dofins i aus marines.

• Possible doble escenari: efecte dissuasiu (menys fauna) o efecte d’atracció (més peix → més predadors).

• Paper clau del voluntariat i crida a ciutadania i institucions perquè posin el mar “al centre” i exigeixin responsabilitats.

Mites i llegendes: Sant Pere de Rodes, pirates i basiliscs

Nova secció de divulgació cultural sobre el Cap de Creus:

• Llegendes de fundació de Sant Pere de Rodes, vinculades a relíquies i peregrinatge.

• Relat de pirateria mediterrània i vigilància costanera.

• El fil del “tresor” i la figura del basilisc com a guardià mitològic, i recomanació d’un llibre de criatures fantàstiques catalanes.

Pressupost 2026 de l’Ampolla: inversions i cohesió social

Entrevista institucional sobre pressupost rècord:

• 7,73 M€, xifra màxima històrica, amb èmfasi en partida social i inversions.

• Projectes: millores al “barri de dalt”, drenatge i resiliència davant episodis de pluja intensa, suport a educació, joventut i gent gran.

• Impuls al comerç local: valoració positiva de la Setmana del Comerç i la Fireta, i reforç de visibilitat digital amb canals socials.

Idees força que travessen tot el programa

• Conservar el mar requereix dades, protecció i participació ciutadana.

• La tradició (pastorets, arts de pesca, llegendes) es manté si hi ha relleu i adaptació.

• El territori es gestiona entre ecologia, economia i comunitat, des de projectes científics fins a pressupostos municipals.