Mar Mediterrània, pesca i cultura marítima

Resum general del programa

Arran de Mar dedica aquest episodi a la conservació del mar Mediterrani, la pesca esportiva i la ciència ciutadana, la cultura portuària i la llengua, la gastronomia marinera, el rescat de persones migrants al Mediterrani, la sal marina tradicional, els cetacis i una àmplia agenda d’activitats a la costa catalana.

L’espai combina entrevistes científiques, testimonis d’entitats (Federació Catalana de Pesca, Open Arms, associació Cetàcia…), reportatges culturals i lingüístics, una secció de cuina marinera, i el butlletí local de Tarragona Ràdio amb informació d’actualitat i agenda.

1. Estat del Mediterrani i projectes de recerca

Impactes humans al mar Mediterrani

• El Mediterrani és una de les mars més afectades del món per l’activitat humana: alta densitat de població costanera, turisme intensiu i trànsit d’embarcacions.

• Principals pressions:

- Residus i brossa marina - Espècies invasores - Contaminants emergents - Canvi climàtic (tempestes més fortes, alteracions de nutrients i floracions) - Fragmentació d’hàbitats i pèrdua de biodiversitat

«El 98% dels punts de mostreig no tenen un bon estat ambiental pel que fa a contaminació per microplàstics a superfície.»

• Els microplàstics, a més de les partícules en si, alliberen contaminants adherits que entren a la xarxa tròfica marina i acaben afectant també la salut humana.

Projecte Miramar i àrees marines protegides

• Miramar és un projecte Interreg europeu amb socis d’Espanya, Itàlia, Croàcia i Grècia.

• Objectiu central:

- Avaluar degradació i salut dels ecosistemes en:

• Àrees marines protegides
• Zones d’interès per a aus
• Aiguamolls i praderies de Posidònia

• S’hi integren indicadors múltiples:

- Pressions humanes (contaminació, usos costaners) - Estat de Posidònia oceanica i d’ecosistemes clau - Espècies indicadora i biodiversitat

• S’evidencia que moltes àrees marines protegides presenten altes concentracions de plàstics i microplàstics, sovint superiors a zones aparentment més impactades, per l’efecte dels corrents marins que hi acumulen residus.

Projectes sobre Posidònia i Plastic Boosters

• Dos grans eixos de recerca:

- Projecte Miramar (on participa el Centre Oceanogràfic de Balears):

• Estudia els impactes cumulatius: microplàstics, contaminants emergents, aigües residuals, etc.
• Vol entendre l’ecosistema de forma holística per orientar mesures de gestió integrades.

- Projecte MedProAct (no hi participa el centre entrevistat, però és complementari):

• Se centra en praderies de Posidònia i indicadors del seu estat.
• Pretén elaborar un catàleg de bones pràctiques per mitigar impactes humans (fondejos, contaminació, usos costaners...).

• Les praderies de Posidònia són descrites com:

- Fortament protectoras davant el canvi climàtic (segrest de carboni) - Claus per a la producció primària, la biodiversitat i la protecció de costa

L’Abadia de Pollença com a cas d’estudi

• L’Abadia de Pollença (Espanya) és l’àrea principal d’estudi de Miramar:

- Espai semi tancat amb alta riquesa ecosistèmica:

• Praderies de Posidònia
• Aiguamolls / zones humides
• Espècies protegides i hàbitats diversos

- Gran complexitat d’usos humans:

• Turisme
• Àrea portuària
• Abocadors i altres pressions terrestres

• El projecte hi desenvoluparà:

- Mostrejos intensius (a partir del proper abril) - Avaluació d’impactes combinats - Un catàleg dinàmic de bones pràctiques destinat a ajuntaments, gestors i societat civil, adaptable a altres zones mediterrànies.

2. Pesca esportiva, ciència ciutadana i regulació

Projecte Truitacat i expansió al mar

• La Federació Catalana de Pesca explica el projecte Truitacat, en marxa des de fa 4–5 anys en rius de salmònids.

• Idees clau:

- Pescadors federats i esportistes recullen dades sobre:

• Espècies i quantitats de peix
• Estat dels rius, ports i zones de pesca

- Les dades complementen la recerca científica i tècnica oficial (universitats, administració). - Ha servit també per formar joves pescadors en:

• Tècniques de pesca
• Coneixement ecològic dels rius i respecte pel medi

• Ara es vol ampliar el model:

- A tota la pesca continental - A la pesca marítima, amb col·laboració de la Direcció General de Pesca Marítima.

Ciència ciutadana i objectius ambientals

• El nou pla vol implicar:

- Pescadors de concurs i no competitius - Recollida sistemàtica d’informació sobre:

• Estat de platges, ports i mars
• Espècies que apareixen (noves presències, anomalies)

• És una forma de ciència ciutadana que ha de:

- Ajudar l’administració a prendre decisions de gestió - Enfortir la cultura de respecte ambiental entre pescadors, especialment els més joves.

Relació amb l’administració i càrrega burocràtica

• La Federació explica diverses gestions en curs:

- Reunió amb el Departament de Territori per aclarir

• Que els concursos de pesca no han de pagar taxa d’ocupació del domini públic, segons la llei.
• Es busca un document formal perquè ajuntaments deixin d’exigir tràmits i taxes indegudes.

- Al·legacions a la nova normativa del registre i geolocalització de pescadors recreatius demanada per la Unió Europea:

• Consideren que el projecte està fet a corre-cuita i “verd”.
• Denuncien problemes de protecció de dades i de viabilitat (obligar gent gran a usar dispositius de geolocalització i declaració immediata de captures).

• Es tem més burocràcia per a:

- La federació - Pescadors d’edat avançada i col·lectius menys digitalitzats

Futur de la Federació i competicions

• El president en funcions, Quim Vinyals, afronta el càrrec:

- Amb suport de l’equip anterior - Amb voluntat de mantenir la competició (campionats d’Espanya i del món) - I de col·laborar amb l’administració com a “estructura més” en la protecció del medi.

• Ja treballen en els calendars de 2026, plens de competicions i activitats.

3. Cultura marítima, llengua i ports de Catalunya

Exposició “Als ports de Catalunya, un mar de paraules”

• Reportatge des del Port de Vilanova i la Geltrú sobre una exposició itinerant que combina:

- Lèxic portuari en català - Difusió de la cultura marítima i portuària - Sensibilització pel medi ambient i la relació port-ciutat

Objectius lingüístics i culturals

• Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori / Ports de la Generalitat.

• Objectius principals:

- Preservar i difondre el lèxic tècnic portuari en català. - Fer reflexionar el públic sobre l’ús de paraules habitualment dites en castellà o anglès tot i tenir forma catalana. - Reforçar el prestigi i l’ús del català en l’àmbit professional marítim.

«Moltes vegades la gent identifica aquests elements amb paraules en castellà o anglès… i això fa reflexionar en veure que en català hi ha aquesta paraula amb referent propi.»

Continguts de l’exposició

• Consta de 8 panells il·lustrats que presenten:

- Parts i tipologies de ports - Activitats pesqueres, esportives i comercials - Aspectes ambientals i de sostenibilitat - La integració del port amb la ciutat

• El Port de Vilanova i la Geltrú hi té un paper central:

- Serveix de model real per al dibuix del port - S’hi destaquen les seves pràctiques de sostenibilitat i diversitat d’usos

Reaccions locals i continuïtat

• Ports de la Generalitat veuen el projecte com un doble instrument:

- De difusió lingüística - De coneixement de l’activitat portuària (econòmica, ambiental i social)

• Plataforma per la Llengua destaca:

- La necessitat que els professionals del sector dominin el català com a llengua de treball. - El desconeixement general del vocabulari portuari, tot i el seu pes econòmic.

• L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú valora:

- L’orgull de tenir una exposició basada en el seu port. - La idea d’afegir un nou panell amb expressions típiques dels pescadors locals. - La possibilitat que l’exposició acabi quedant-se a la ciutat un cop acabi la itinerància.

4. Gastronomia marinera: escabetx de barat

Recepta tradicional “de iaia”

• El cuiner Adrià Ceritxol presenta una recepta clàssica de barats en escabetx, molt pròpia dels barris mariners i pensada per a la conservació del peix.

Ingredients principals (per a 4 persones)

• 4 barats, eviscerats i filetejats
• 1 ceba (de Figueres o blanca)
• 1 pastanaga
• 1 cabeça d’alls sencera
• 2 fulles de llorer
• 3 branquetes de farigola
• ½ litre de vinagre de vi blanc
• 200 ml de vi blanc (moscatell o vi “de cul d’ampolla”)
• 1 cullerada sopera de pebre en gra
• 300 g de farina
• ½ litre d’oli d’oliva

Procediment bàsic

• Sofregir suau (sense daurar) en una cassola:

- Ceba i pastanaga laminades o tallades fines - Cabeça d’alls, llorer i farigola - Amb l’oli d’oliva que després serà base de l’escabetx

• En paral·lel, enfarinar i fregir els filets de barat i reservar-los.

• Quan la verdura ha “caigut” però sense agafar color:

- Afegir el vi blanc i el vinagre - Deixar evaporar l’alcohol i el fortor del vinagre - Tast per ajustar dolçor i acidesa (es pot variar tipus de vinagre i vi).

• Incorporar els barats fregits dins l’escabetx, fer un parell de minuts de xup-xup, apagar el foc i deixar reposar.

Trucs i variacions

• Reposar com a mínim 24 hores (millor 48 h) a la nevera: és un plat de conserva que guanya amb el temps.

• No cal afegir aigua si s’ajusten bé vinagre i vi; però en el cas de fer escabetx de musclos, es pot incorporar aigua de cocció dels musclos per donar gust marí.

• Es pot afegir gingebre fresc ratllat per donar un toc més actual.

• Es pot fer el mateix escabetx base amb:

- Tonyina, sardines, musclos, altres peixos blaus…

Maneres de servir

• Com a plat fred de taula compartida (“ranxo” al mig de la taula).
• Com a aperitiu o tapa.
• En entrepà fred (barat en escabetx amb pa cruixent).

• Conservació: ben cobert d’oli i vinagre, aguanta fins a una setmana a la nevera.

5. Actualitat de Tarragona i publicitat local

Durant la pausa central del programa s’escolta part de la programació i falques publicitàries de Tarragona Ràdio i serveis locals:

Butlletí informatiu

• Tàrraco 25 dispara les visites als monuments romans de Tarragona (Amfiteatre Romà, recintes del Museu d’Història…).

- Més de 700.000 visitants fins al 31 d’octubre, unes 160.000 més que tot el 2024. - El cap de setmana es clou la commemoració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a patrimoni mundial.

• Aprovació del pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026:

- Creix un 6,8% - 48 M€ pel Pla Impuls Dipte - 20 M€ per projectes socials, culturals, esportius i econòmics - 14,5 M€ per xarxa viària - Més de 2 M€ per gestió del cicle de l’aigua

• Tarragona prepara l’encesa de llums de Nadal a la Plaça de la Font, amb més de 200 actes nadalencs previstos.

Falques destacades (Tarragona i entorn)

• Pla Tarragona 26 – nou pla de ciutat per millorar recollida de residus i neteja viària.
• Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa.
• Obres de millora de la xarxa de clavegueram (EMATSA), amb tècniques no invasives.
• REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, 25 anys, amb projeccions al Serrallo i espais urbans.
• ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades, referent en processos químics sostenibles.
• Promoció del Moll de Costa i del Port de Tarragona com a Rambla cultural vora el mar.

6. Open Arms al Port de Tarragona i crisi humanitària

El vaixell d’Open Arms a Tarragona

• El vaixell d’Open Arms torna al Port de Tarragona (tercera vegada, segona en un any).

• Objectius de la visita:

- Sensibilitzar la ciutadania sobre migracions i rescat al Mediterrani. - Fer xerrades amb centres escolars: els infants visiten el vaixell i veuen espais i condicions reals de treball.

• A bord s’hi mostra:

- Una exposició amb la feina feta al llarg dels anys - Tractats i convenis internacionals sobre:

• Protecció de persones migrants, refugiades i asil
• Obligacions de rescat al mar

Mortalitat i invisibilitat al Mediterrani

• Open Arms denuncia que més de mil persones han perdut la vida al Mediterrani el 2025, i que la xifra real és molt més alta:

- Les rutes són irregulars i no monitoritzades. - No se sap quantes embarcacions surten ni quanta gent porta cadascuna.

• Moltes morts no queden registrades.

Com funciona el rescat

• Quan es detecta una embarcació en perill, es fa una crida Mayday i:

- Totes les embarcacions de la zona tenen l’obligació legal d’acudir-hi. - Open Arms opera amb:

• El seu vaixell gran (visitant a Tarragona)
• Llanxes ràpides per acostar-se a les pasteres
• Coordinació amb altres ONG’s i flota civil, incloent avions d’observació

• Denúncia clau: molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat.

Origen de les persones migrants i rutes

• Les embarcacions surten principalment de Líbia i Tunísia, però:

- Les persones provenen de múltiples països:

• Banya d’Àfrica
• Àsia i Orient Mitjà

• Són gent que fuig de:

- Guerres i conflictes armats - Emergència climàtica i pèrdua de mitjans de vida - Persecucions polítiques o religioses - Violències de gènere i mutilació genital femenina (en el cas de moltes dones)

• Moltes han fet milers de quilòmetres abans d’arribar a la costa.

Màfies, deutes i destins

• Cas extrem: un jove del Camerun va dir haver pagat 20.000 € per la ruta, hipotecant el futur de diverses generacions.

• Aquests diners solen implicar endeutament amb màfies, amb risc per a la família si no es paga.

• El destí desitjat acostuma a ser França, Bèlgica, Alemanya o Regne Unit, però per la ruta del Mediterrani Central la realitat és l’arribada (si sobreviuen) a Itàlia o Malta.

Travetes polítiques, ports segurs i externalització

• Open Arms denuncia:

- Dificultats creixents per desembarcar en ports segurs. - Pagaments de la Unió Europea a països tercers per externalitzar fronteres. - Cada cop que es tanca una ruta, n’obre una altra més perillosa.

• Critiquen la manca de vies legals i segures i una gestió basada en:

- Blindar fronteres - Deixar morir persones al mar i en rutes impossibles

Diferències de tracte i racisme

• Es contrasta el cas de l’acollida ràpida a persones ucraïneses amb:

- El tracte molt més dur a persones africanes o asiàtiques.

• Open Arms parla obertament de:

- Racisme estructural - Aporofòbia (aversió a les persones pobres)

• Es posa l’exemple del Port de Tarragona, envoltat de iots de luxe d’estrangers rics, una immigració que no molesta i fins i tot encareix l’habitatge, mentre es rebutja la immigració més vulnerable.

Genocidi a Gaza i drets humans

• L’entrevistada fa una reflexió molt dura sobre el genocidi a la Franja de Gaza:

- Parla d’una “caiguda en picat dels drets humans”. - Denuncia que cap estat no hagi bloquejat relacions amb Israel o el comerç d’armes. - Acusa Europa de còmplice: de cara enfora condemna, però per darrere continua comerciant.

«Aquest any jo el batejaria com el final dels drets humans. Hem de començar de zero.»

• Expressa una manca total d’esperança que la situació millori si polítics i estats no actuen amb contundència.

Futur immediat d’Open Arms

• El vaixell es pot visitar a Tarragona fins diumenge:

- Tardes (de 16 a 18 h) per al públic general - Caps de setmana: matí i tarda

• Després: possible retorn a Barcelona i, quan sigui tècnicament possible, sortida de nova missió (ara frenada per avaries a dos motors).

• Activitats permanents:

- Projecte educatiu (xerrades i tallers) tot l’any - Projecte “Origen” al Senegal

7. Saltafoni: la sal salvatge de la Mar d’Amunt

Què és la “Saltafoni”

• Conversa amb Lluís Regincós, enginyer tècnic agrícola i observador meteorològic, que es presenta com un “intermediari entre la natura i la cuina”.

• La Saltafoni és una sal marina natural que es forma de manera espontània a la Mar d’Amunt (entre Colera, Llançà i Port de la Selva), en:

- Esquists i pissarres erosionats pel vent i la tramuntana - Forats naturals a la roca anomenats tafons (del cors/italià tafonare, perforar)

• Procés natural:

- Els temporals omplen els tafons d’aigua de mar - El sol i la tramuntana evaporen l’aigua - Es formen cristalls de sal molt purs i brillants

Característiques i composició

• L’anàlisi mostra:

- Més potassi i magnesi que una sal convencional - Menys sodi

• Lluís ho atribueix al fet que la sal es forma sobre roca mineral (esquists, faldespat, mica, quars), absorbint-ne part dels minerals.

Collita i temporades

• Temporada de formació de sal: aproximadament maig–setembre, depenent de:

- Insolació - Vent de tramuntana - Absència de pluges (la pluja redissol la sal)

• Accés als illots:

- En caiac, quan la mar ho permet - Nedar-hi quan no es pot anar amb embarcació

• Collita:

- 100% manual amb espàtula, sense rascar la roca - Es recull només la flor de sal dels tafons més grans - Després s’asseca al sol a casa i es neteja amb lupa:

• Es retiren algues, insectes cristal·litzats, etc.

• Producció molt limitada:

- En una temporada bona: 3–4 kg en total - Si plou sovint (com al juliol d’aquest any), la collita pot quedar gairebé arrasada.

Comercialització i usos

• Lluís comercialitza quantitats petites:

- Pots de 30 g de ceràmica fets per un ceramista de Breda - Subministrament a restaurants de la zona que la fan servir com a sal de toc final

• És un producte fortament territorial:

- Segons ell, només es forma així a la Mar d’Amunt; al Baix Empordà la roca és diferent (granítica) i no es dona el mateix fenomen.

• També hi ha referències similars a les Balears (“sal de cocó”), però és un producte poc conegut i poc explotat.

8. Càpsules del mar: el sífid de Cuvier

Secció divulgativa en col·laboració amb l’Associació Cetàcia, dedicada avui al sífid de Cuvier (Ziphius cavirostris).

Morfologia i alimentació

• Gran cetaci amb dents (odontocet), de 6–7 metres de longitud.

• Característiques distintives:

- Aleta dorsal molt petita i situada molt enrere - Coloració clara, sovint ataronjada o ocre en adults (sobretot femelles) - Només dues dents frontals a la mandíbula, que no s’usen per mastegar.

• Alimentació:

- Principalment cefalòpodes de grans profunditats (calamars) - S’alimenten per succió, no mossegant.

Comportament i rècords de busseig

• A la superfície:

- Poc actiu, natació lenta, pocs salts

• Sota l’aigua:

- És l’estiraci conegut que arriba a més profunditat i durant més temps:

• Immersions d’alimentació de més de 2.000 m
• Fins a 3 hores de durada

- Després fa:

• Sèries d’immersions mitjanes (uns 20 minuts)
• Pauses de pocs minuts a superfície, moment en què es pot observar

• És un dels cetacis més difícils de veure, per la poca estona que passa a superfície i la distància.

Distribució al Mediterrani i al Garraf

• Present a tot el Mediterrani, amb més abundància a:

- Mar d’Alboran - Mar Lígur - Mar Tirré - Sud de l’Adriàtic - Aigües gregues, sobretot en canyons submarins profunds

• A la zona del Garraf:

- Observacions esporàdiques - Sovint lligades a profunditats > 1.100 m - Relacionat amb els canyons del Foix / Sant Salvador i de Cunit–Covelles - Es veu sobretot a la primavera, segons les dades d’Associació Cetàcia.

Amenaces principals

• Contaminació acústica submarina:

- Especialment proves militars navals, sonars potents, etc. - Pot causar lesions internes i la mort per síndrome de descompressió:

• Sorolls forts fan que pugin massa ràpid a superfície
• Es formen bombolles de gas a la sang i teixits (com en bussejadors humans)

• Estat de conservació desconegut:

- Falta d’observacions i dades quantitatives suficients.

Bones pràctiques d’observació

• Normativa d’aproximació a cetacis:

- Zona d’exclusió de com a mínim 60 metres - No tallar la seva trajectòria - Reduir velocitat i, si cal, aturar el motor

• Associació Cetàcia disposa de permís científic per acostar-s’hi més quan cal, però per al públic general es recomana:

- Respecte absolut i observació passiva

9. Agenda d’activitats al litoral català

La part final del programa recull una àmplia agenda de cap de setmana per diferents territoris costaners.

Costa Brava

• Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí (28–30 novembre):

- Parades, mercat ramader, conferències, sortides de natura…

• Encesa de llums de Nadal a Llançà i Roses.

• Activitats diverses:

- Visita guiada La vida secreta dels masos de Cap de Creus (Cadaqués) - Taller de nusos mariners a l’Espai Gastromar de Llançà - Taller sobre el corriol camanegre (ocell protegit) a l’Espai Ter de Torroella - Xerrada sobre el controvertit projecte Fluvià Nàutic a Torroella de Fluvià

Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre

• Obra teatral “No solo duelen los golpes” (Pamela Palenciano) al Museu de Tortosa, vinculada al 25N.

• Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli” a Santa Bàrbara, sobre l’oli d’oliva de la plana del Montsià.

• Presentació de la revista Rara (número dedicat al joc) a la Via Verda de Bot.

• Representació de l’obra “Feminismes” a Roquetes, amb lectura prèvia del manifest del 25N.

• Festival “Muses al marge” d’arts escèniques en femení a Amposta.

• Fira de Nadal d’Ascó (16a edició) i 14a Mostra del Cava.

Garraf

• Fira de Santa Llúcia de Canyelles (23a edició):

- Més de 350 parades i 140 casetes de fusta - Castell de Canyelles convertit en “castell dels contes màgics” - Parc Noel, Pare Noel, Patge Vibó, Arbre dels Desitjos, pessebres i exposicions - Presentació del llibre “Canyelles, un poble actiu i ple de vida”

• Canyelles forma part del circuit de mercats de Nadal de la Diputació de Barcelona, amb candidatura a mercat europeu de Nadal el 2026.

Maresme

• Enceses de llums de Nadal a nombrosos municipis: Mataró, Arenys de Mar, Calella, Argentona, Palafolls, Cabrils, Montgat, Cabrera, Premià...

- A Arenys de Mar: cercavila, entrega de tions als nadons de l’any, repartiment de vi i caldo calent. - A Calella: cercavila de capgrossos, presentació de la campanya “Nadal al cor” i espectacle infantil.

• Santa Susanna: exposició de vehicles i pilots del Rally Dakar 2026.

• Bosc dels tions “Ruquimón” a Dosrius: espai màgic ple de tions, obert fins al 21 de desembre.

• Finca La Soleia (Canyamars, Dosrius): tria directa d’arbres de Nadal de plantació.

• Festes majors de Sant Andreu a Òrrius i Sant Andreu de Llavaneres.

10. Tancament del programa

L’episodi es tanca amb música de temàtica marinera i el comiat habitual de Marina Pérez des de Arran de Mar a Tarragona Ràdio, recordant que el programa torna cada dia de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb vocació de ser “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”.