Mar, pesca, clima i residus: reptes actuals

Panorama general de l’episodi

Arran de Mar dedica aquest programa a analitzar l’estat actual del mar i de les activitats que hi conviuen: pesca, contaminació per plàstics, gestió de residus, canvi climàtic i projectes de desenvolupament local vinculats a l’economia blava. Tot plegat es barreja amb l’actualitat de la costa catalana i alguns apunts de vida quotidiana a la ràdio.

1. Actualitat a la costa catalana

1.1. Costa Brava i Empordà

• Concurs de cuina Focs Creuats (Palamós): concurs juvenil a l’Espai Peix per fomentar la cuina saludable amb producte de proximitat i peix local. Els equips, assessorats per un xef, han d’elaborar menú complet.

• Denominació d’Origen Oli de l’Empordà: després d’anys de sequera, les pluges del 2025 permeten preveure bona collita i més qualitat. Les oliveres s’han recuperat de l’estrès hídric i la DOP incorpora nous trulls.

1.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre

• GastroRecup i cuina contra el malbaratament: el xef Albert Guzmán (La Ràpita) participa en un esdeveniment amb 65 restaurants que transformen aliments de caducitat curta o sense sortida comercial en plats d’alta cuina.

• Es remarca que un terç dels aliments al món es perden i que a Catalunya es llencen 22 kg d’aliments per persona i any. Es reivindica aprofitar els aliments com a clau de sostenibilitat.

• L’Ampolla i la renda per habitant: el municipi passa del lloc 36 a l’11 de la província de Tarragona en renda. L’Ajuntament ho atribueix a creixement ordenat, serveis de proximitat i qualitat de vida.

1.3. Costa del Garraf

• Conflicte al Club de Mar de Sitges: el Ministeri per la Transició Ecològica recupera per la força les instal·lacions (canvi de panys, cadenats, cartells). El club denuncia formes agressives i manca d’elegància institucional.

• Protecció d’un niu de metralladores a Cubelles: tràmits per declarar Bé Cultural d’Interès Local un búnquer de la Guerra Civil a la platja de la Mota, molt malmès pels temporals. Es vol retirar-lo uns metres terra endins, museïtzar-lo i fer-lo visitable, amb suport de la Diputació i pendent del vistiplau de Costes.

1.4. Maresme i esport

• Lliga de Llagut Català: la segona regata (a Amposta) es suspèn pel pronòstic de vent fort, que al final no es compleix igual d’intens. Tot i així, es defensa la prudència per embarcacions molt lleugeres de banc mòbil.

• Volta Ciclista a Catalunya femenina 2026: Santa Susanna acollirà la sortida i arribada de la primera etapa de la 3a edició. Es consolida el Maresme com a territori clau en la Volta i en l’impuls de l’esport femení.

1.5. Costa Daurada i Tarragona

• ICIQ – Ajuntament de la Canonja: renovació del conveni per impulsar química verda i divulgació científica. Es financen:

- Un investigador predoctoral en química verda. - Activitats educatives per a totes les edats (primària a gent gran) per fomentar vocacions científiques i pensament crític.

• Jornades gastronòmiques del romesco a Tarragona: una vintena de restaurants ofereixen plats amb romesco maridats amb vins de macabeu de la DO Tarragona. L’Ajuntament de Tarragona vol consolidar el romesco com a plat identitari de la ciutat.

1.6. Serveis: temps, trànsit i butlletí local

• Predicció marítima: temps plàcid, vent feble i mar calmada, amb una mica més de maró a la Costa Brava per vent de sud.

• Trànsit: accidents a l’AP-7 i AP-7C amb retencions importants a l’àrea de Barcelona i problemes a les rondes.

• Butlletí de Tarragona Ràdio:

- Projecte per convertir l’antic edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco en centre operatiu de la Diputació amb criteris de sostenibilitat. - Inici de les obres per consolidar Cala Garces a la Part Alta de Tarragona i reobrir el carrer Talavera. - Nova edició dels Bons Comerç (fins a 20 € de descompte) i informació pràctica de suport al comerç local.

2. Peixos morts a Vilanova i la Geltrú: descart i sobrepesca

2.1. L’episodi dels peixos morts

• Apareixen centenars de peixos morts (sobretot bogues) a la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú).

• La hipòtesi inicial és que són descarts de pesca: peix sense valor comercial retornat al mar ja mort, arrossegat fins a la costa pel temporal.

• L’Ajuntament informa que la brigada retira els peixos en dos dies per la gran quantitat acumulada.

2.2. Anàlisi ambiental i responsabilitats

L’entrevistat, Jaume Mercè, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf, subratlla:

• Caldria una investigació oficial del Servei de Medi Ambient per confirmar causes (podrien no ser només descarts).

• Segons estudis de la FAO:

- Arts menors i encerclament: descarten aproximadament 10–15% de la captura. - Arrossegament: els descarts poden superar el 40%, cosa que considera «bastant impactant».

“Estan creant un residu en el lloc on es genera un aliment, i aquest residu, en lloc de gestionar-lo, el llencen al mar.”

2.3. Impacte ecològic i malbaratament

• El peix mort és matèria orgànica i el mar té certa capacitat d’absorbir-la, però:

- Representa milers de tones d’aliment desaprofitat al llarg de la cadena (del mar a la llar). - Implica haver mort molts més peixos dels necessaris per alimentar-nos.

• Es diferencia entre aquest impacte (assimilable pel medi en certa mesura) i el dels residus plàstics, molt més persistents i problemàtics.

2.4. Marc legal i gestió dels descarts

• Les confraries argumenten que no poden portar el peix descartat a port perquè la llei ho prohibeix i els poden sancionar; per això el llencen a mar.

• Jaume Mercè qüestiona:

- Si no el poden portar a port, la normativa està mal dissenyada. - Tot allò que es llença és residu i hauria de tenir una forma de gestió, no abocament.

• Esmenta la llei contra el malbaratament alimentari (2020), que exigeix accions per reduir residus, també al sector primari. Assenyala que la responsabilitat recau tant en el sector com, sobretot, en els poders públics que han de dissenyar solucions.

2.5. Opcions de millora

• Valorització del peix descartat:

- Possibles usos: farines, pinsos, altres productes. - Caldria un sistema logístic i incentius perquè el pescador no el llenci.

• Canvis tècnics en la pesca:

- Modificar arts o mètodes per evitar capturar peix sense sortida comercial. - Revisar especialment la pesca d’arrossegament, gran generadora de descarts.

• Responsabilitat compartida:

- Des del sector pesquer (millorar pràctiques, reduir descarts). - Des de l’administració (normatives coherents, ajuts a la valorització i canvis tecnològics).

3. Plàstics al mar i educació ambiental a l’Escala

3.1. La Setmana de la Innovació i el Mar

A l’Escala s’organitza la Setmana de la Innovació i el Mar per conscienciar alumnes d’ESO sobre el problema dels residus plàstics a la mar.

Alumnes de l’Institut El Pedró passen un matí al port, al Maram, fent tallers i trobades amb pescadors.

3.2. Taller de reciclatge de plàstics: Plastic Preciós

• L’ONG Plastic Preciós (País Valencià) imparteix un taller sobre:

- Problemàtica dels plàstics al mar Mediterrani i a la Costa Brava. - Procés complet de reciclatge: separació, trituració i transformació del plàstic en nous objectes.

• L’entitat fa:

- Tallers de conscienciació. - Projectes de recollida i transformació de residus plàstics en productes útils per a ajuntaments o col·lectius.

• Es remarca la importància de treballar amb infants i adolescents, per consolidar hàbits i una visió crítica des de ben joves.

3.3. Taller de biodiversitat marina: CRAM

• El CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins) ofereix un taller sobre:

- Fauna i flora del mar Mediterrani. - Les principals amenaces: contaminació, plàstics, canvi climàtic, etc.

• Es trenca el mite que «al mar ja no hi ha res»:

“El mar Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat, encara que molta gent ho desconeix.”

• En lloc de centrar-se només en el desastre, es proposa un missatge esperançador: encara hi ha marge d’acció i molts projectes en marxa per millorar la situació.

3.4. Pesca Neta: pescadors com a agents ambientals

• Converses entre estudiants i pescadors professionals sobre Pesca Neta, un projecte on:

- Els pescadors recullen la brossa (plàstics, llaunes, etc.) que surt a les xarxes. - La porten al port per ser separada i reciclada, en lloc de tornar-la a l’aigua.

• El patró major de la Confraria de Pescadors de l’Escala destaca:

- L’augment de brutícia marina procedent de riuades. - Especialment la càrrega que suporta la flota d’arrossegament (Roses, Palamós), que treu molta brossa del fons.

3.5. Hackató juvenil: agents del canvi

• El procés educatiu culmina en un Hackatú al CER, on els joves:

- Reben un repte: dissenyar solucions creatives contra la contaminació marina. - Treballen en equip en sis fases de ideació i presenten projectes a la comunitat.

• Es busca que passin de ser simples receptors d’informació a agents actius del canvi, fomentant innovació, cooperació i compromís ambiental.

4. COP30 a Belém (Brasil): clima, geopolítica i transició energètica

4.1. Una cimera en context difícil

L’especialista en dret ambiental Susana Borràs analitza la COP30, que se celebra a Belém (Brasil):

• Arriba en un moment geopolític complex, amb guerres, tensions energètiques i la retirada dels EUA de l’Acord de París el 2025, fet que debilita la confiança internacional.

• Tot i això, les cimeres són una oportunitat clau per combatre el negacionisme climàtic, sempre que:

- Es comuniqui bé la ciència climàtica. - Els mitjans transmetin informació basada en evidències. - Es mostrin exemples concrets d’impactes i solucions.

4.2. Compromisos insuficients i objectiu 1,5 °C

• L’Acord de París compleix 10 anys, i els països havien de presentar al setembre les noves contribucions determinades a nivell nacional (NDC).

• Problemes principals:

- Molts estats no han presentat a temps els nous plans (la UE ho farà pocs dies abans de la COP30). - Alguns compromisos són poc ambiciosos: Xina només planteja reduir emissions un 7–10 % fins al 2035, i alguns estats europeus tampoc arriben al nivell necessari.

• Gràcies a l’Acord de París, l’escenari d’escalfament ha baixat de ~4 °C a uns 2,5–2,8 °C, però encara és massa alt per garantir un futur segur. Caldria accelerar molt per no superar 1,5 °C.

4.3. Belém i el paper de l’Amazònia

• Fer la COP30 a Belém és un gest simbòlic i polític:

- L’Amazonia és un dels pulmons del planeta, clau per absorbir CO₂. - Ha patit deforestació, mineria i pèrdua de biodiversitat severes, especialment abans del retorn de Lula.

• Es vol visibilitzar les comunitats indígenes que hi viuen i que:

- No són responsables del canvi climàtic. - Són garants històrics de la conservació de la selva.

• Contradiccions: l’arribada de 60.000 persones a una ciutat amb infraestructures limitades genera impacte logístic i ambiental, però el govern brasiler defensa que és insignificant comparat amb la destrucció quotidiana de la selva.

4.4. Transició energètica i combustibles fòssils

• La transició energètica és l’eix central:

- Cal abandonar progressivament els combustibles fòssils. - Les renovables (solar, eòlica) han esdevingut competitives i han permès certa reducció de dependència, però de forma incompleta i desigual.

• La nova administració nord-americana reforça la producció domèstica de petroli i gas, cosa que xoca frontalment amb els objectius climàtics.

4.5. Objectius clau de la COP30

• Balanç global de 10 anys d’Acord de París: mesurar què s’ha fet realment en mitigació i adaptació.

• Reforç dels compromisos nacionals (NDC) amb:

- Nous objectius de reducció d’emissions. - Plans d’adaptació concrets i calendaris de compliment.

• Posar en marxa definitivament:

- Les regles tècniques del mercat global de carboni. - Mecanismes de finançament climàtic per als països més vulnerables. - Instruments per a una transició justa i equitativa, desvinculant la indústria dels combustibles fòssils sense abandonar les comunitats que avui hi depenen.

5. Veda d’arrossegament i futur de la gamba de Palamós

5.1. Veda d’arrossegament i sistema de cupos

El patró major de la Confraria de Palamós, Miquel Mir, explica la situació del sector d’arrossegament:

• Segona veda d’arrossegament de l’any al port de Palamós, fins al 17 de novembre.

• El 2025 s’introdueix una assignació de dies i quilos per embarcació (27 dies inicials). A més de la veda, el sector pateix:

- Límit de dies de sortida. - Límit de quilos de gamba permesos.

“No és lògic que ens posin una restricció de dies i, a més, una restricció de quilos sobre la mateixa espècie.”

5.2. Temporalitat de la veda i biologia de la gamba

• Tradicionalment, la veda forta se feia als primeres mesos de l’any, quan hi ha molta gamba petita.

• Fer la veda a la tardor els perjudica més perquè:

- Ara la gamba ja és gran i ben pagada. - Es perd la part més rendible de la temporada.

• La proposta del sector és tornar a una veda llarga (dos mesos i mig concentrats entre gener i abril) per protegir millor la gamba jove.

5.3. Resultats biològics: més gamba i més gran

• Segons l’òrgan científic consultiu de la UE, l’estat de la biomassa millora:

- Es capturen gambes de major mida. - Amb menys individus es fan més quilos i més ingressos.

• A Palamós fa anys que s’han aplicat mesures pioneres de pesca responsable:

- Reducció voluntària de dies de pesca en comparació amb altres ports. - Malles més selectives per deixar escapar la gamba petita. - Limitació de passades en determinats caladors.

• La gamba representa aprox. el 60 % dels ingressos de la flota d’arrossegament de Palamós: és, doncs, una espècie estratègica per al port.

5.4. Efectes econòmics dels cupos

• El 2024 es van pescar 95 tones de gamba; el 2025 el límit ha estat de 69 tones.

• Això ha provocat:

- Escassetat al mercat i preus molt més alts. - Molta gamba que no s’ha pogut pescar tot i ser-hi, cosa que desquadra l’economia de les barques.

• En acabar la veda, a moltes embarcacions els quedaran pocs dies i pocs quilos disponibles, i el Nadal podria tenir poca gamba de Palamós.

5.5. Repercussions sobre altres espècies i gestió europea

• En no poder anar a gamba, algunes barques es desplacen a pescar més peix blanc (per ex. lluç), fet que pot incrementar la pressió sobre espècies considerades en pitjor estat.

• Mir critica que la política pesquera comuna s’inspira en models de l’Atlàntic (grans campanyes amb quotes) que no encaixen amb la pesca diària mediterrània.

5.6. Relleu generacional i formació

• Problema generalitzat al sector: manca de relleu generacional, especialment de patrons i mecànics.

• A Palamós:

- S’han jubilat diverses barques sense relleu. - En marineria encara hi ha incorporacions joves, però falta personal tècnic titulat.

• S’ha impulsat un curs de patró polivalent de dos anys (teoria) + dos de pràctiques a Palamós. Es vol repetir-lo si s’assoleix un mínim d’alumnes.

6. Espogami: esport, residus i consciència global

6.1. Què és l’Espogami?

• L’Espogami és un esport nascut al Japó (2008) que combina:

- Recollida i classificació de residus a l’espai públic. - Component competitiu i esportiu (velocitat, estratègia, equip).

• Té regles estrictes: els equips no es poden separar i la puntuació depèn del tipus de residu (per ex., les burilles de cigarreta donen molts punts, però requereixen més temps per recollir-ne moltes).

6.2. El Mundial de Tòquio 2025

• Hi participen 32 països, rècord de participació (el 2023 en van ser 21). El Regne Unit és el campió vigent.

• L’equip guanyador de la fase estatal a Barcelona és el CHIPA Team, de Cubelles, que viatja ara a Tòquio representant Espanya.

• El mundial sempre se celebra al Japó, que té una lliga pròpia molt extensa amb milers de participants. El 2025 s’hi han implicat més de 8.500 persones, recollint més de 22.500 kg de brossa.

• Paradoxa: en la darrera edició a Tòquio, ciutat considerada molt neta, els equips van recollir 500 kg de residus en un sol esdeveniment.

6.3. Lliga estatal i plans de futur

• L’Associació CEN ha impulsat la primera Lliga Espanyola d’Espogami, amb proves a:

- Reus - Girona - Sant Adrià de Besòs (on el CHIPA Team guanya la plaça per Tòquio) - Bilbao

• A Sant Adrià es recullen 450 kg de residus i més de 8.000 burilles de cigarreta. Es recorda que una sola burilla pot contaminar uns 50 litres d’aigua i triga de 10 a 12 anys a degradar-se.

• Objectiu de futur:

- Consolidar una lliga anual. - Crear una “Champions League” europea d’Espogami. - Atraure patrocinadors per donar estabilitat al projecte.

6.4. Missatge de fons

• L’Espogami és una eina per:

- Fer visible la problemàtica dels residus en entorns urbans i costaners. - Convertir ciutadans en activistes pràctics: surten, corren, recullen i difonen. - Generar conversa social sobre hàbits, responsabilitat i polítiques de gestió de residus.

7. Fil conductor: mar, sostenibilitat i societat

Al llarg de l’episodi apareix un fil comú molt clar:

• El mar com a espai de producció (pesca, ports, turisme) i alhora com a ecosistema fràgil.

• La necessitat de repensar pràctiques (descarts, arrossegament, consum) per evitar:

- Malbaratament alimentari. - Sobreexplotació de recursos. - Contaminació per plàstics i altres residus.

• La importància de la ciència i l’educació (ICIQ, tallers escolars, CRAM) per crear una societat:

- Més preparada científicament. - Més crítica i compromesa amb el coneixement i el medi.

• I, al nivell global, la COP30 com a recordatori que les decisions locals i nacionals (sobre energia, pesca, urbanisme, consum) formen part d’una resposta col·lectiva a la crisi climàtica.

En conjunt, l’episodi combina actualitat local, testimonis del sector pesquer i experts ambientals per mostrar que el futur del mar depèn tant de grans acords internacionals com de petits canvis quotidians i de la innovació als territoris costaners.