Mar, pesca, fauna marina i costa catalana

Introducció i to de l’episodi

Arran de Mar, des de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín de tarda fortament centrat en el mar i la costa catalana, combinant:

• Bloc informatiu territorial (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada)
• Secció de pesca esportiva i gestió pesquera
• Reportatge de busseig i patrimoni submergit
• Entrevistes sobre conservació d’animals marins i fenòmens al litoral
• Gastronomia marinera i producte local (calamar d’Arenys, arrossejat, etc.)
• Surf terapèutic i inclusió
• Agenda molt completa d’activitats de cap de setmana a la costa

L’episodi alterna informació rigorosa, peces divulgatives i converses disteses amb to d’equip i complicitat entre emissores.

1. Xarra inicial i presentació de l’equip (0–346 s)

Ambient distès i cultura pop

• El programa arrenca amb presentació d’horari i estructura del dia.
• Converses informals entre la conductora Marina Pérez i la tècnica Sílvia García sobre L’Oreja de Van Gogh, el retorn de la gira i el canvi de vocalista (Leire vs. Amaia).
• Tertúlia lleugera amb col·laboradors de diverses ràdios locals (RadioDelta, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys), barrejant humor, música i crònica de successos (cas del fill de Mango) en to desenfadat.

"Això i Operación Triunfo és el que em dona vida aquests dies"

Aquesta part serveix per crear clima de proximitat abans d’entrar en els continguts de mar i territori.

2. Bloc informatiu de costa catalana (notícies) (397–1684 s)

2.1. Costa Brava – Ruta de la Tapa de l’Anxova (397–571 s)

• A l’Escala, la Ruta de l’Etapa de l’Anxova 2025 tanca amb 23 locals i 16.500 tapes servides (20% més que el 2024).
• Premis principals:

- Sacsay Gastrobar (catalano-peruà): millor tapa per votació popular, “explosió salada”. - Clarete: tapa més original, tot i ser el primer any que hi participa.

• Només 57 participants completen tota la ruta i poden votar l’originalitat i optar a premis (sopar al Celler de Can Roca, vals de compra, vol en avioneta, etc.).
• S’explica la creativitat culinària del Clarete: combinacions trencadores com oli de fulla de figa amb llobarro i anxova, aigua de vainilla i llimona.

"La creativitat no té límits... hi ha moltíssim més per poder investigar"

2.2. Delta de l’Ebre – Escola Horta Vella i arrossejat (635–879 s)

Reobertura de l’Escola Horta Vella (635–772 s)

• L’Escola Horta Vella de la Ràpita reobre una setmana després d’un aiguat important al Montsià.
• L’alcalde Javier Reverter destaca:

- Paper del voluntariat, inclosos els infants ajudant a netejar. - Danys només materials (moquetes, terres) i no personals. - Compromís amb Generalitat i ACA per reconduir l’aigua de barrancs i evitar futures inundacions. - Possibilitat, a llarg termini, de reubicar l’escola en zona no inundable si no es pot resoldre hidrològicament.

39a Diada de l’Arrossejat a l’Ametlla de Mar (772–847 s)

• Finalment se celebra la 39a Diada de l’Arrossejat, ajornada per pluja.
• Activitats:

- Concurs amb una cinquantena de cuiners amateurs. - Degustacions d’arrossejat, cuina marinera, gambeta blanca, pop i seitó fregit (amb participació de la xarxa Peix Blau de Tarragona). - Animació amb xaranga Suquet Calero i actuació dels castellers Chics Caleros.

2.3. Garraf – Desallotjament del Club de Mar de Sitges (879–1119 s)

• El TSJC fixa el desallotjament del Club de Mar de Sitges per al 23 d’octubre.
• La resolució dona via lliure a Costes de l’Estat per recuperar l’immoble, situat en domini públic marítim-terrestre.
• L’Ajuntament de Sitges demana:

- Cessió temporal d’ús de l’edifici per evitar degradació i ús tancat amb plaques de ferro. - Participar en el projecte de recuperació del tram de costa (entre Bassa Rodona i Ribera) que preveu enderrocs (Club Natació, Club de Mar, Pícnic) i retrocés del passeig.

• L’alcaldessa Aurora Carbonell defensa mantenir l’edifici del Club de Mar, catalogat i amb valor patrimonial, i reclama claredat sobre gronxadors, passeig i aportació de sorra.
• El Club de Mar, com a entitat, explora recursos jurídics per evitar o retardar el desallotjament.

2.4. Maresme – Gestió integral de rieres i patrimoni marítim (1150–1409 s)

Pla de gestió integral de les rieres del Maresme (1150–1286 s)

• El Consell Comarcal del Maresme impulsa un pla de gestió integral de les rieres per reduir riscos d’inundació.
• Problema actual:

- Trams urbans depenen dels ajuntaments. - Trams no urbans depenen de l’ACA. - Resultat: gestió fragmentada i “a pedaços”.

• El pla director ha de:

- Diagnosticar l’estat de la xarxa hidrològica i infraestructures. - Identificar problemes i riscos per població i activitat econòmica. - Definir actuacions coordinades i prioritzades.

• Es treballa en la forma jurídica i organitzativa del nou servei i en crear una taula de rieres del Maresme com a espai tècnic.

Recuperació del pesquer escocès Margaret Allison (1312–1409 s)

• Xerrada a Arenys sobre la història del *ringer escocès Margaret Allison*** (1937).
• Trajectòria:

- Pesca de cèrcol a Escòcia, Anglaterra i illa de Man. - Posterior ús turístic a Mallorca i Costa Brava. - Arribada a Arenys el 2014 en mal estat, restauració completa fins 2018.

• Avui és peça clau de l’activitat cultural i turística del moll i un dels ringers més antics en actiu.
• L’acte inclou materials inèdits i la presència del periodista Jay Creswell, que el va salvar de ser desballestat.

2.5. Costa Daurada – Innovació al Port de Tarragona i esport solidari (1409–1487 s)

Drons i digitalització al Port de Tarragona (1409–1475 s)

• El Port de Tarragona participa en tres projectes finançats pel fons Ports 4.0 de Puertos del Estado:

- Amelia Ports: software integral de suport a la gestió portuària amb drons automàtics (560.000 €, 60% finançat). - Cap Capitan: centre de control d’operacions aèries portuàries per sistemes no tripulats (394.000 €, 60% finançat). - Intracer: plataforma per a la digitalització del transport de contenidors per carretera (331.000 €).

• Durada prevista: 18 mesos, amb rols diferenciats de l’Autoritat Portuària de Tarragona en cada projecte.

Onco Swim Tarragona (1487–1554 s)

• Consolidació de l’Onco Swim Tarragona a la platja de La Rebessada:

- Quarta milla solidària i segona marxa aquàtica. - Organitza Aigües Obertes La Rebessada amb el Club Natació Tarragona. - Tots els fons es destinen a la investigació contra el càncer a través de la Lliga contra el Càncer.

• Activitats:

- Marxa aquàtica no competitiva (caminar amb aigua fins la cintura amb tècnica específica, amb suport del grup Marxa Aquàtica Baix Gaià). - Travessia solidària de natació sense caràcter competitiu.

2.6. El temps i el trànsit (1554–1684 s)

Predicció marítima (1554–1613 s)

• Lluís Mi Pérez explica una situació marítima força tranquil·la:

- Vent feble, nits calmes, mar plana o marejol. - Possibles *ruixats i algun flípolo*** (fenomen local) entre Baix Penedès i Baix Empordà. - Diumenge, vent de Garbí a la Costa Brava, mar més moguda i temperatura més alta.

Estat del trànsit (1613–1684 s)

• Servei Català de Trànsit informa de:

- Accident amb carril tallat a l’A-2 (Brera/Sant Andreu de la Barca). - Vehicle avariat a l’A-27 cap al Port de Tarragona amb trànsit lent. - Congestió habitual de divendres a AP-7, C-58 i sortides de Barcelona.

3. Secció Federació Catalana de Pesca – Campionat a les Balears (1716–2538 s)

3.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada (1716–2012 s)

• Connexió amb Pedro Terol (Federació Catalana de Pesca) i Pep Alós, biòleg i pescador, des de Palma.
• S’està disputant el Campionat d’Espanya de pesca des d’embarcació fondejada amb 8 comunitats autònomes i 22 embarcacions.
• Objectius esportius:

- Catalunya ve de guanyar l’or per seleccions el 2024 i aspira a repetir pòdium. - Balears juga “a casa” i és rival fort.

• Estructura del campionat:

- Tres zones de pesca diferents per evitar sobreexplotar un mateix punt i equilibrar condicions. - Pesca amb normativa de captura i solta, amb puntuació per espècie. - Entrenaments previs per conèixer activitat del peix i optimitzar estratègies.

3.2. Pesca recreativa a les Illes Balears i cogestió (2031–2367 s)

• Pep Alós explica la gran importància cultural de la pesca recreativa a Balears:

- Fins a un 10% de la població pesca recreativament almenys un cop l’any.

• S’ha creat un comitè de cogestió de la pesca recreativa dins la Conselleria de Pesca balear.
• Canvis recents:

- Augment de talles mínimes per espècies com cap roig o cirviola, proposats pels mateixos pescadors, basats en informes científics de talla de primera maduresa. - Implicació directa del sector en l’elaboració de la normativa.

• Repte: la pesca recreativa no està organitzada en confraries com la professional; el 90% de pescadors no són a cap associació.

- Calen òrgans per fer arribar informació i recollir opinions.

3.3. Biologia, canvi climàtic i recerca (2119–2320 s)

• Pep Alós, com a biòleg i investigador en ecologia marina, se centra en:

- Com responen les poblacions de peixos a la pesca i al canvi climàtic. - Garantir que hi hagi peixos i pescadors d’aquí 10 anys, per motius culturals i socioeconòmics.

• Onades de calor marina a Balears:

- Fins a 200 dies seguits amb temperatura del mar per sobre de la mitjana dels darrers 50 anys. - Efectes: estrès sobre espècies natives i entrada d’espècies invasores, alterant completament les comunitats.

3.4. Ética de la competició i captura i solta (2367–2514 s)

• Pep explica la seva evolució personal:

- Va deixar durant anys la pesca d’embarcació fondejada pel conflicte ètic de matar peix en competició. - Ha tornat arran de la implantació global de la captura i alliberament en aquesta modalitat.

• Argument científic: nombrosos estudis mostren que un peix pot ser capturat, alliberat i sobreviure si es fa bé.
• Es reivindica la competició com a minoritària però molt visible, útil per difondre valors de pesca sostenible.

4. Busseig al Mar Roig: el naufragi del SS Thistlegorm (2559–3157 s)

4.1. Context històric (2559–2830 s)

• Reportatge de busseig recreatiu sobre el SS Thistlegorm, un dels naufragis més emblemàtics del món.
• Durant la Segona Guerra Mundial, amb la Mediterrània controlada per les forces de l’Eix, els combois aliats cap al Nord d’Àfrica havien de rodejar l’Àfrica i entrar pel Mar Roig.
• El Thistlegorm surt de Glasgow (2 de juny de 1941) carregat de material bèl·lic cap a Alexandria.
• Un altre vaixell aliat xoca amb una mina al canal de Suez, bloquejant-lo, i el Thistlegorm és enviat a esperar a la llacuna de Shab Ali (Mar Roig, davant la península del Sinaí).
• El 6 d’octubre de 1941, dos bombarders alemanys confonen el Thistlegorm amb el Queen Mary (que també hi havia de passar) i el bombardejen:

- Les bombes entren a la bodega de munició. - El vaixell s’enfonsa en minuts, amb 9 tripulants morts.

4.2. Descobriment i condicions de busseig (2860–3014 s)

• Després de dècades, Jacques Cousteau n’identifica la posició gràcies a pescadors locals.
• Avui és parada obligada de la majoria de creuers de busseig del nord del Mar Roig.
• Característiques de la immersió:

- Fons a 32 metres, parts superiors a 16–18 m. - No és hipercomplex, però requereix experiència perquè les zones més icòniques són a les bodegues, amb sostre. - Visibilitat bona: 18–30 metres.

• Vida marina abundant:

- Peixos lleó, peixos cocodril, tortugues, peixos ratpenat, barracudes, coralls durs i tous, molts nudibranquis.

4.3. “Museu submergit” de la Segona Guerra Mundial (3014–3118 s)

• El naufragi és descrit com un autèntic museu submergit:

- A l’exterior: canons antiaeris intactes, locomotora, restes de tancs Bren Gun Carrier. - A les bodegues: files de camions i motos perfectament conservats.

• Vehicles i equipaments destacats:

- Motocicletes BSA M20, G3L i Norton 16H. - Camions Bedford, Morris Commercial, Ford i Tilling-Stevens. - Magatzems d’armes, ales d’avions i altra logística militar.

Un “tresor enfonsat” que combina història bèl·lica, arqueologia submarina i busseig recreatiu d’alt nivell.

5. Publicitat, butlletí i transició d’hora (3217–3591 s)

5.1. Franja publicitària local (3217–3344 s)

• Anuncis institucionals i comercials vinculats a Tarragona:

- Via T (comerç local de Tarragona). - ICIQ (ICIQ) com a centre de recerca química sostenible. - Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural. - Obramat, Tarragona Ràdio (ofertes publicitàries per comerços). - Concert solidari Mamapop Guateque per la recerca del càncer de mama.

5.2. Butlletí informatiu de Tarragona (3401–3591 s)

• Notícies breus centrades a Tarragona:

- Ple municipal aprova ampliar la tarifa social de la brossa (pot passar de 700 a fins a 2.800 famílies beneficiàries). - Debat sobre la declaració de trànsfuga de l’exconsellera de Junts, Elvira Vidal. - L’Ajuntament de Tarragona (Rubén Viñuales) rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 com a entitat local que més ha contribuït a la promoció de l’esport.

6. Fundació CRAM: tortugues marines, mòbules i amenaces (3641–4517 s)

6.1. Temporada de nidificació de tortuga careta (3641–3922 s)

• Entrevista amb Lucía Garrido, cap d’Àrea de Clínica i Rescat del CRAM.
• El 2025 és l’any amb més nius coneguts de tortuga careta (Caretta caretta) a la costa catalana: 11 nius.
• Algunes dades clau:

- Encara pot aparèixer alguna eclosió d’un niu no detectat. - La majoria de nius ja han culminat (naixement o confirmació de no viabilitat). - Es prioritza deixar nius in situ, incubant al CRAM només casos específics.

• Raó probable de l’augment:

- Les tortugues cerquen temperatures d’incubació més fresques per equilibrar la proporció de sexes (temperatura-dependent). - Desplaçament parcial des de zones clàssiques (Grècia, Xipre) cap a latituds com Catalunya.

"Un de cada mil ous arriba a adult", fet que reforça la importància de cada niu i de minimitzar pertorbacions.

6.2. Femelles identificades i seguiment per satèl·lit (3922–4025 s)

• S’han col·locat dos emissors de satèl·lit aquest any sobre femelles nidificants.
• Cas destacat:

- Femella que va fer posta a Begur, després a Sant Feliu de Guíxols i finalment a la Comunitat Valenciana. - El seguiment permet avisar altres territoris quan la tortuga s’apropa a costa.

6.3. Emmallaments de tortugues i xarxes fantasma (4025–4130 s)

• Estiu inusualment intens: 11 tortugues ingressades, 9 per emmallament.
• Les tortugues:

- Usen objectes flotants per alimentar-se i refugiar-se. - Això les fa vulnerables a xarxes fantasma i restes de pesca a la deriva.

• CRAM desenvolupa el projecte Favomar en col·laboració amb la flota pesquera:

- Formació de pescadors per atendre captures accidentals. - Millora de canals de comunicació i conscienciació.

6.4. El cas excepcional de la tortuga laud i les mòbules (4171–4517 s)

Tortuga laud (Dermochelys coriacea) (4171–4268 s)

• Espècie present al Mediterrani però molt poc habitual a la costa catalana.
• Aquest estiu, dos exemplars emmallats a pocs dies de diferència (Port de la Selva i port de Cullera):

- Un s’allibera ràpidament in situ per mosos i agents rurals. - L’altre ingressa al CRAM, se li practica desenmallament i tractament, però acaba morint i apareix a la costa francesa.

• Episodi considerat molt excepcional i preocupant.

Augment de varaments de mòbules (4293–4486 s)

• Espècie de rajiforme gran (Mòbula), abans gairebé inapreciable al litoral català.
• Canvi recent:

- 2024: només 1 varament i 1 interacció pesquera. - 2025: 11 varaments a Catalunya i 30 a tot l’Estat. - Molts més avistaments al Garraf i altres zones.

• Causa dels varaments: multifactorial (reproducció, sistema immune, malalties, corrents, profunditats), sense una única explicació.
• Hipòtesi: augment global de la població i canvi de distribució per clima i condicions ambientals, amb animals inexperts a zones noves.
• Els varaments de mòbules són especialment dramàtics:

- Són animals que es descompensen fàcilment i el simple fet de varar els aboca a un pronòstic dolent.

7. Calamarenys i identitat gastronòmica d’Arenys de Mar (4544–5604 s)

7.1. Jornades del Calamarenys (4544–4790 s)

• Entrevista amb Joan Major, restaurador i impulsor del Calamarenys, les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys de Mar (30 anys d’història).
• Balanç actual:

- Bona acollida, restauradors contents, cada any més participació. - La mostra gastronòmica recent a la Llotja Vella ha tingut gran afluència, malgrat la fresca.

• Actes centrals pendents:

- Showcooking el 24 d’octubre. - Sopar popular amb fideuà de calamar com a plat principal, considerat el “dia gros” de la festa.

7.2. Origen de la marca “Calamarenys” i altres propostes locals (4688–5039 s)

• Les jornades neixen a iniciativa de l’Ajuntament (època de Miquel Rubirola i Benet Maimí) i restauradors locals, triant el calamar com a producte estrella del Maresme.
• El nom “Calamarenys” sorgeix d’un concurs de noms, guanyat per un treballador d’un hotel local, que rep un premi.
• Altres intents d’identitat gastronòmica local:

- “Calís Arenys”: cigaló/carabasses amb llet condensada, Calissai, canyella i escuma de llet; no ha acabat d’arrelar. - “Plat d’Arenys”: rap a la planxa sobre vichyssoise de porros, puré de pèsols del Maresme, gambes d’Arenys i oli de gamba.

• Joan Major lamenta que pocs establiments el serveixen (bàsicament a casa seva) i s’ofereix a ensenyar la recepta per tal que més restaurants la incorporin.

Es reivindica la necessitat de plats i begudes pròpies per “fer poble” i construir una identitat gastronòmica singular.

7.3. Pesca del calamar i relació amb el temps i els bolets (5066–5604 s)

• Joan Major, també pescador, explica la fenologia tradicional del calamar:

- Antigament, temporada entre festa major (juliol) i Nadal/reis. - Actualment es pesca gairebé tot l’any, fet que pot afectar la reproducció.

• Relació curiosa però molt arrelada entre bolets i calamar:

- “Si és bon any de bolets, és bon any de calamars”. - Defensa que cal pluja al Maresme i estabilització del temps i la lluna per millorar la pesca.

• Mètodes de pesca recreativa:

- Poteres (ploms folrats de fils de colors) i pajaritos (imitacions de peix amb hams en corona). - Tècnica de “fer botifarra” amb la canya (moure contínuament, no parar per evitar que el calamar es desclavi).

• Crítica a:

- Pesca intensiva de calamar durant tot l’any. - Retirada prematura de boies amb ous de calamar, que podrien afavorir la posta si es deixessin més temps.

8. Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA (5638–6181 s)

8.1. Naixement i filosofia de Més que Surf (5638–5820 s)

• Des de la platja d’Aiguadolç (Sitges), entrevista amb Adrià Esteve, psicòleg i fundador de l’entitat Més que Surf.
• Des del 2016 desenvolupen un programa de surf terapèutic per a infants i adolescents amb trastorn de l’espectre autista (TEA).
• Característiques del programa:

- Temporada de maig a juny, amb un monitor fix per nen durant 8 setmanes. - L’aigua és una excusa terapèutica per treballar autoestima, psicomotricitat, llenguatge i habilitats socials. - Tot l’equip és voluntari; l’any vinent faran 10 anys.

8.2. Impacte en famílies i voluntaris (5820–6003 s)

• Molts infants repeteixen any rere any, i alguns acaben convertint-se en premonitors.
• Hi ha casos d’alt impacte social:

- Joves que, gràcies al programa, s’animen a estudiar Integració Social. - Famílies que per primer cop poden deixar el fill/a en una activitat fora de casa.

• Més que Surf també organitza activitats anuals:

- Tallers quinzenals a l’Escola Pia. - Sortides a Sant Sebastià, Cuba, Cuenca (barranquisme, activitats de natura).

8.3. Necessitats d’inclusió i manca de recursos (6003–6070 s)

• Adrià subratlla que la societat encara no ofereix prou recursos d’inclusió per a TEA:

- En molts casos, cal 1 monitor per nen, multiplicant costos. - Les famílies no poden assumir aquest sobrecost en entorns d’oci i esport.

• Reivindica que l’objectiu és que aquests infants puguin accedir als mateixos espais i experiències que qualsevol nen neurotípic.

8.4. Festival solidari Més que Fest (6108–6181 s)

• Presentació del Més que Fest, festa de cloenda i captació de fons:

- Se celebra al càmping Ola Camp Garrofer (Sitges), tot un dia d’activitats. - Inclou tornejos de pàdel, ioga, tallers, contacontes, concerts (Ramon Mirabet, Atomic Funk, Joan Tena, Ali Vigut, etc.). - Entrada simbòlica (“potser solidària” de 3 €), amb opció d’aportar més.

• Tots els fons recaptats es destinen a mantenir les activitats terapèutiques de l’entitat.

9. Agenda de cap de setmana a la costa catalana (6258–6768 s)

L’agenda final recull una gran varietat d’activitats culturals, gastronòmiques, esportives i solidàries, segmentades per zones litorals.

9.1. Costa Brava (6276–6352 s)

• Palamós: show cooking de cuina marinera a l’Espai Peix; concerts (Búhos, Catarres) al Vespreig Mediterrani; ruta de tapes Temps de Tavernes.
• L’Escala: sortida en caiac per descobrir la costa del Montgrí.
• Llançà: taller de nusos mariners.
• Empordà interior: Fira del Bolet a Albanyà, Trans Montgrí (travessa a peu pel massís).

9.2. Terres de l’Ebre (6352–6521 s)

• Tortosa: 28a Diada d’Amics dels Castells i Nucli Antic (30 anys de l’entitat).
• Mora d’Ebre: jornada Parlem d’autisme amb xerrades d’experts.
• Escó: Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre.
• La Ràpita: espectacle musical Ego Femina.
• Pinell de Brai: Octoberfest Terra Alta (cervesa, música i concursos).
• Miravet: Cursa de les Dones de les Terres de l’Ebre (solidària amb la Lliga contra el Càncer).
• Ametlla de Mar: recordatori de la Diada de l’Arrossejat dins les jornades del peix de llotja.
• Amposta i Reguers: Jornades de les Lletres de Bremques i Fira del Rovelló.

9.3. Garraf (6521–6580 s)

• Reforç de la crida a assistir al Més que Fest a Sitges:

- Tallers, esports, jocs i concerts solidaris. - Objectiu: finançar les teràpies de surf per infants i joves amb TEA.

9.4. Maresme (6580–6768 s)

• Dosrius – Canyamars: Fira del Bosc, recreacions medievals, espectacles, tallers i foc.
• Santa Susanna: cursa d’obstacles Spartan Race (Sprint, Super, Beast i Kids Race), prova de l’Spain National Series 2025.
• Calella: 35a Festa del Bolet, amb dinar popular i cercavila gegantera.
• Arenys de Mar: visita guiada Arenys i els americans, sobre el llegat dels indians i la seva relació amb la mar.
• Vilassar de Mar: projecció de Vaiana 2, pel·lícula animada ambientada en el món oceànic.

10. Eixos temàtics principals de l’episodi

1. 1 Mar i territori: notícies estructurades per costes (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada), amb focus en patrimoni, infraestructures, gestió del litoral i gastronomia marinera.
2. 2 Pesca i sostenibilitat:

- Competició esportiva amb enfocament de captura i solta. - Debat sobre cogestió pesquera i implicació del sector recreatiu. - Crítica a pràctiques que poden impactar la reproducció del calamar.

1. 3 Conservació i canvi climàtic:

- Augment de nidificació de tortuga careta a Catalunya. - Aparicions de tortuga laud i mòbules, com a símptomes de canvis ecològics. - Emmallaments i xarxes fantasma com a amenaces clau.

1. 4 Patrimoni marítim i arqueologia subaquàtica:

- Margaret Allison (Arenys) i SS Thistlegorm (Mar Roig) com a exemples de memòria històrica vinculada al mar.

1. 5 Esport, salut i inclusió:

- Onco Swim Tarragona i curses solidàries per la investigació del càncer. - Surf terapèutic per a infants i joves amb TEA, amb una visió comunitària i voluntària.

1. 6 Identitat gastronòmica local:

- Calamarenys, Diada de l’Arrossejat, producte de llotja. - Propostes per consolidar plats i begudes d’“Arenys” com a part de la marca de poble.

L’episodi construeix una visió molt rica de la costa catalana com a espai viu i multifuncional, on conviuen patrimoni, economia, medi ambient, cultura popular i iniciatives socials innovadores.