Mar, pesca i medi ambient a la costa catalana

Panorama general de l’episodi

L’episodi d’Arran de Mar recorre l’actualitat marítima de la costa catalana i combina informació pesquera, medi ambient, turisme, cultura i ciència. Al llarg de dues hores passen de les notícies diàries a entrevistes de fons i seccions especialitzades.

1. Obertura i tertúlia distesa

Xerrada inicial de l’equip

• Presentació de l’equip d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i les emissores associades.
• Conversa desenfadada sobre l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 i la mania de planificar amb massa antelació (entrades per concerts, reserves d’hotel, etc.).
• Debat irònic sobre el fenomen social de les entrades d’“últim concert” (Oques Grasses):

- Postureig i necessitat de poder dir «jo hi era». - Preus de revenda i «on arriba l’estupidesa humana». - Diferència entre qui hi va per moda i qui hi va per autèntica afició o per compartir-ho en família.

"Encara que t’importi una fava el concert, com que és l’últim, has de comprar una entrada per dir: jo hi era."

2. Bloc informatiu de costa catalana

2.1. Pesca i regulacions europees

Tonyina vermella a l’Escala

• Comuns visiten el port de l’Escala per exercir d’interlocutors al Congrés dels Diputats davant la problemàtica de la pesca de tonyina vermella.
• Els pescadors denuncien:

- Efecte sobre altres espècies (la tonyina espanta el peix i dificulta la feina). - Normativa molt estricta: quota global d’uns 20.000 tones/any fixada per la ICCAT. - Les captures accidentals de la flota d’encerclament no es compten dins la quota, però els afecten igual.

Final de la veda d’arrossegament a Palamós

• Acaba la segona aturada biològica de l’any per a la flota d’arrossegament de Palamós.
• Mesures de sostenibilitat del Pla de Gestió de la Gamba (des del 2013):

- Dies de feina reduïts de 170 a 150 dies/any. - Quota de gamba vermella: de 90 a 70 tones.

• Conseqüències per a la flota:

- A moltes barques només els queden 15–20 dies de feina fins a final d’any. - Gran incertesa per repartir aquests dies (Nadal, mala mar, mal temps…). - La quota de gamba ja és exhaurida per la major part de la flota.

• Sector i Generalitat pressionen la UE per flexibilitzar la regulació, al·legant millora dels caladors.

Pressió a Brussel·les pels dies de pesca

• El ministre espanyol Lluís Planes demana a la Comissió Europea més dies de pesca per al Mediterrani aquest mateix any, per cobrir la demanda de gamba vermella per Nadal.
• Cita il·lustrativa:

"Gato negro, gato blanco, que cace ratones" – qualsevol fórmula és bona si permet sumar dies de mar.

• Actualment:

- Topall de 130 jornades de pesca l’any 2025. - Bona part de la flota catalana ja ha esgotat el límit.

2.2. Turisme i producte local: Expo Cítric a Alcanar

• Primera edició d’Expo Cítric a Alcanar:

- Més de 50 expositors (agricultors, vivers, emprenedors). - Fira tècnica, gastronòmica i lúdica per revaloritzar la citricultura local.

• Reivindicació de la taronja, mandarina i planter d’Alcanar com a productes de màxima qualitat mundial.
• Activitats: show-cookings, degustacions, tallers infantils.
• Emmarcada en les Jornades Gastronòmiques de la Clementina.

2.3. Grip aviària i bioseguretat a les granges

• Augment de casos de grip aviària en aus silvestres a l’Estat i a Catalunya (primeis brots detectats al delta de l’Ebre).
• El Ministeri eleva el risc de mitjà a alt i ordena el confinament de les aus de cria a l’aire lliure.
• Testimoni del sector (Ous Roig):

- Tancament de granges a visites. - Revisió d’horts de desinfecció i mesures de bioseguretat reforçades. - Por que un sol contacte d’una gallina amb una au silvestre obligui al sacrifici massiu de tota la granja i a controls en un radi de 3 km.

• Malgrat el risc, la Federació Avícola Catalana destaca que no hi ha cap focus actiu en granges de producció a Catalunya.

2.4. Clima i adaptació a Sitges

Pla Clima Sitges 2050

• Document estratègic amb 84 accions per:

- Reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. - Contribuir als ODS (aigua, inundacions, energia renovable, mobilitat sostenible, verd urbà, litoral viu).

• Objectius climàtics:

- −55,3% d’emissions el 2030. - Neutralitat climàtica el 2050 (−90% d’emissions).

• Eixos destacats (Carme Gasulla, regidora):

- Gestió del litoral i onades de calor. - Acompanyament econòmic, social i tècnic a la ciutadania vulnerable. - Concepte de justícia climàtica: qui menys recursos té és qui més pateix els efectes.

• Procés participatiu:

- Presentació pública a l’edifici Miramar. - Aportacions via Participa311. - Voluntat d’aprovar-lo al ple municipal a inicis d’any.

2.5. Infraestructures i conflicte al port d’Arenys

Rebuig al “martell” de la bocana

• El Club Nàutic d’Arenys (Carles Ubach) i el Club de Pesca Maresport rebutgen el projecte de reforma del port d’Arenys:

- Construcció d’un martell i nous molls que estreten la bocana. - Preocupació per la navegabilitat i la seguretat d’entrada i sortida. - Crítica a l’impacte visual: grans vaixells en reparació (3–4 pisos d’alçada) tapant les vistes des del passeig i la platja. - Por a una reducció de biodiversitat marina als nous espais de moll.

• Denúncia a la Sindicatura de Greuges, que havia demanat un estudi de navegabilitat. Malgrat això, Ports de la Generalitat continua amb el projecte executiu.

Obres al passeig de la Musclera

• Inici de les obres de reparació del passeig de la Musclera (Arenys):

- Renovació de vorera i calçada. - Resposta a queixes veïnals per deficiències (clavegueram trencat, abocaments d’aigua bruta a la platja, enllumenat insuficient). - Treballs en dues fases per minimitzar afectacions al trànsit.

2.6. Port de Tarragona i lideratge logístic

• El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, assumeix la presidència de l’associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic.
• Canvi de model: la presidència deixa de rotar només entre Port de Barcelona i Consorci de la Zona Franca, i s’hi afegeix el Port de Tarragona com a tercer actor.
• Castellà subratlla l’oportunitat estratègica per al teixit logístic i empresarial tarragoní, coincidint amb un moment de transformació del port.

3. Serveis: temps, trànsit i falques

3.1. Meteo marina

• Temporal de tramuntana i gregal la nit i el dimarts següent, especialment a la costa nord:

- Mar de Fort amaror a mar brava. - Onades > 4 m mar endins; 1,5–2 m a la Costa Brava. - A la Costa Daurada i Barcelonina, estat de mar més moderat i entrada de xàloc.

• Vent fort de tramuntana i mestral (fins a 80 km/h) a la desembocadura de l’Ebre i sud de la Costa Daurada.

3.2. Trànsit

• Situació general tranquil·la, amb incidència destacada:

- Accident a l’AP-7 a Barberà del Vallès (sentit sud, cap a Tarragona), amb dos carrils tallats i uns 4 km de retencions entre Santa Perpètua i Barberà.

3.3. Falques i publicitat

• Diversos espots vinculats a Tarragona i al seu entorn:

- Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa, Port de Tarragona) amb exposicions sobre l’aigua. - Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Presentació de l’ICIQ (recerca química sostenible, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV)). - Promocions d’hivern (calefacció) i oferta lúdica i gastronòmica al Port de Tarragona i al Serrallo.

4. Ciència i salut ambiental: microplàstics a l’aigua

4.1. Estudi de la URV sobre microplàstics

Convidat: Joaquim Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Resultats principals

• A l’àrea metropolitana de Barcelona, beure aigua de l’aixeta comporta menys ingesta de microplàstics que beure aigua embotellada.
• Eficàcia de les plantes potabilitzadores (dessalinitzadores i potabilitzadores convencionals):

- Reducció de microplàstics entre 85% i 95%. - En una planta, fins al 99,5% (eliminen 99 de cada 100 microplàstics).

• Comparativa d’exposició:

- A l’aigua de l’aixeta: cal beure 10–20 litres per trobar 1 sol microplàstic. - A l’aigua embotellada: en 1 litre ja hi ha 5–6 microplàstics. - Tenint en compte el consum diari (1–2 litres), l’aportació de microplàstics de l’aigua embotellada és molt superior.

Fonts i tipus de microplàstics

• Diferències segons la font d’aigua:

- Riu Llobregat (alta pressió antròpica): uns 4 microplàstics/litre a l’entrada de planta. - Aigües d’embassament: fins a 10 vegades menys microplàstics.

• La major part de microplàstics detectats són fibres tèxtils:

- Provenen de la bugada domèstica (teixits sintètics) que acaben a les depuradores i, posteriorment, als rius i al mar.

Punts de reincorporació i millores

• Encara que les plantes siguin molt eficients, hi ha punts on els microplàstics es poden reintroduir:

- Remineralització a les dessalinitzadores: s’hi afegeixen sals minerals per fer l’aigua potable; aquests reactius poden contenir microplàstics. - Recirculació de filtres dins la planta, que pot tornar a posar microplàstics al circuit.

• Propostes de millora:

- Filtrar prèviament aigües de neteja de filtres perquè no reincorporin microplàstics. - Assegurar que els productes de remineralització tinguin menys càrrega de microplàstics.

Missatge final

• La qualitat de l’aigua de l’aixeta és bona o molt bona, també a zones com Tarragona (estat tecnològic similar).
• Pel que fa a microplàstics, és preferible beure aigua de l’aixeta que no pas embotellada.

5. Conservació marina: projecte Life EcoRes i coralls

5.1. Alliberant coralls capturats per pescadors

Convidada: Maria Montseny, responsable del projecte Life EcoRes a Vilanova i la Geltrú (coordinat per l’Institut de Ciències del Mar).

Objectiu del projecte

• Restaurar hàbitats de fons marí degradats al litoral català, especialment comunitats de coralls i gorgònies, espècies clau que:

- Proporcionen refugi i hàbitat a peixos i crustacis. - Aporten valor ecològic i econòmic (indirectament, sostenen la pesca comercial).

5.2. Paper central dels pescadors

• Les confraries de pescadors (Vilanova i altres 7 confraries de la costa) s’adhereixen al projecte.
• Dinàmica de treball:

- Quan els pescadors capturen accidentalment coralls i gorgònies, els porten a aquaris instal·lats a les confraries. - Els científics registren i fotografien els organismes, n’extreuen les parts mortes i els fixen a una base de substrat. - Els animals poden viure setmanes als aquaris, amb bons paràmetres d’aigua, fins que s’organitza el retorn al mar.

Devolució al fons marí

• Els organismes es retornen a uns 100 m de profunditat, en zones de veda pactades amb els pescadors (allà no s’hi pesca).
• Tècnica de retorn: «efecte bàdminton»:

- Corall/gorgònia enganxat a una base que actua com una pilota de bàdminton. - En caure, el conjunt tendeix a posar-se dret sobre el fons, amb una taxa d’èxit molt alta.

• Monitoratge amb robot submarí:

- S’ha comprovat que, just després del retorn i l’endemà, els organismes es mantenen en bones condicions. - Falta seguiment a més llarg termini (properes campanyes d’estiu) per avaluar supervivència i recuperació.

5.3. Resultats i reptes

• Ja s’han alliberat més de 250 organismes capturats accidentalment.
• Capacitat de recuperació als aquaris molt alta si s’eliminen les parts mortes.
• En zones com la costa de Girona, han aparegut espècies de corall molt escasses, que obliguen a adaptar mètodes de restauració.
• Es vol transferir l’experiència a altres àrees, una vegada es disposi de resultats sòlids.

"Sense ells [els pescadors] no tindríem els animals. Gràcies a ells, moltes d’aquestes poblacions tenen una segona oportunitat."

6. Llibres i mar: faroners i solitud al Delta de l’Ebre

6.1. Secció de llibres mediterranis

Participants: Sergi Corral i la col·laboradora Ona Vilà.

6.2. Novel·la: Mar de fora de Miquel Reverter

• Escenari: Delta de l’Ebre, concretament la punta de la Banya (alfacs) i el seu far.
• El poble fictici Santa Maria de Tipà està inspirat a la Ràpita (Topònim creat invertint Ràpita → Tipà a l’estil d’Espriu amb Sinera/Arenys).

Argument

• Protagonista: un noi que arriba a Santa Maria de Tipà perquè el pare hi fa de mestre.
• Infantesa marcada per:

- Solitud (fill del mestre, costa de fer amics). - Mort prematura de la mare i, més tard, del pare. - Refugi en la lectura, sobretot una Enciclopèdia que veu com el compendi de tot el saber.

• Origen del faroner:

- A 14 anys, orfe i sense recursos, l’alcalde li ofereix ser faroner del far de la punta de la Banya. - És un lloc aïllat i costa trobar algú que hi vulgui viure, però el noi accepta (hi veu estabilitat i ja està avesat a la solitud).

• Vida al far (anys 40–50 del segle XX):

- Descripció detallada de tasques del faroner: mesures meteorològiques, funcionament del far, instruments. - Només contacta amb el barquer de la Banya i un pescador que el visita de tant en tant. - La població el veu com una curiositat: turistes paguen per anar amb barca a “veure el faroner”.

Temes centrals

• Insularitat i aïllament:

- El mar és alhora barrera i pont entre poble i far. - El faroner es converteix en figura exòtica, quasi turística.

• Solitud i salut mental:

- El protagonista crea un món propi basat en llibres i coneixement. - L’obsessió pel saber i l’aïllament extrem acaben afectant la seva salut mental, conduint-lo a una decisió final radical (sense spoilers).

• Context històric dels fars a Espanya i del pla d’enllumenat marítim de 1847, barrejat amb ficció.

6.3. L’autor: Miquel Reverter

• Escriptor rapitenc i professor d’institut.
• Trajectòria de més de 20 anys, amb nombrosos premis literaris (Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, Vila de l’Ametlla de Mar, Ciutat de Tortosa, Sebastià Joan Arbó, etc.).
• Mar de fora guanya el 42è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre i es publica a Cossetània el 2025.

7. Turisme sostenible: balanç a Riumar (Deltebre)

7.1. Temporada turística a Riumar

Convidada: Lola Casanova, regidora d’enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Deltebre.

Resultats de la temporada

• Ocupació a Riumar:

- Més del 93% d’ocupació a l’agost. - Allotjaments per sobre dels nivells prepandèmia. - Increment respecte l’any anterior: +5% al juliol i +6% a l’agost.

• Oficina de turisme:

- Més de 3.500 persones ateses. - S’ofereixen rutes, informació de serveis, activitats, restauració (sense recomanacions puntuals per no discriminar establiments).

Perfil de visitants

• Prop del 49% són francesos (influència del càmping proper a l’oficina).
• Repartiment aproximat:

- 50% turisme nacional/internacional. - 29% catalans (turisme de proximitat, clau per tot l’any).

• Repunt de visitants alemanys després d’anys de descens.

Motivacions principals

• Natura, rutes i itineraris són el primer motiu de visita.
• Augment de turisme de natura i ornitològic (birdwatching):

- Perfil molt sensible a la protecció de l’entorn. - Ajuda a allargar temporada més enllà de l’estiu.

• Pes del turisme gastronòmic (Regió Mundial de la Gastronomia; producte de quilòmetre zero): turistes que gasten un 30% més de mitjana.

7.2. Sostenibilitat i desestacionalització

Estratègia global

• Missatge de marca: Deltebre, atracció natural tot l’any.
• Accions per trencar l’estacionalitat:

- Esdeveniments esportius: triatló, clínics esportius, campionat d’Europa de wakeboard fora de temporada. - Activitats culturals i de sensibilització ambiental a RiuMar i platges.

Sostenibilitat i accessibilitat

• Eixos forts a l’avaluació com a Destinació Turística Intel·ligent:

- Molt bona puntuació en sostenibilitat. - Àmbits a millorar: innovació, tecnologia i accessibilitat.

• Progrés a les platges:

- Platja de Riumar amb bandera blava (implica complir criteris exigents d’aigua, serveis i gestió ambiental). - Implantació de platja sense fum a part de Riumar, per reduir residus i millorar salut. - Passarel·la ampla en materials reciclats per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda (cadires de rodes es poden creuar). - Oferta complementària de platges verges (bassa de l’Arena, marquesa/Punta del Fangar) per qui prefereix espais sense serveis.

• Activitats d’educació ambiental:

- Tallers amb infants a la platja amb materials reciclats. - Biblioplatja amb activitats culturals.

Hub turístic del Carrilet

• Projecte de “hub” turístic a l’avinguda Carrilet:

- Mòdul prefabricat com a punt d’arribada i orientació dels visitants. - Espai amb tecnologia i recursos interactius per descobrir rutes, serveis i experiències. - Aula d’aprenentatge que recrea la vella estació del Carrilet amb realitat augmentada i audiovisuals.

• Objectiu: enfortir la component tecnològica i innovadora de la destinació i millorar l’acollida.

"El repte és que el turisme serveixi per millorar el que tenim, no per deixar-ho pitjor."

8. Esport: Volta Ciclista a Catalunya Femenina

8.1. Primera etapa des de Santa Susanna

Convidat: Rubén Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya.

• La Volta Femenina (segona edició) tindrà la seva primera etapa 2026 amb sortida i arribada a Santa Susanna (Maresme).
• Releu simbòlic: durant anys, la Volta masculina iniciava a Calella; ara el Maresme manté el protagonisme amb la versió femenina.
• Recorregut encara no definit:

- Es treballa amb mapes digitals i es preveu visita sobre el terreny. - Possibilitat de passar per Arenys de Mar i colls clàssics com Collsacreu, però sense confirmació. - Cal equilibrar els perfils de les tres etapes (dificultat i quilometratge).

8.2. Impacte local i mediàtic

• Tota la caravana (equips, vehicles, organització) pernoctarà a Santa Susanna → retorn econòmic directe per a l’oferta hotelera i comercial.
• El dispositiu de cobertura televisiva i mediàtica serà equiparable al de la Volta masculina.
• El pas de la Volta crea:

- Visibilitat internacional del municipi. - Participació ciutadana (públic als carrers).

"El que volem és que les proves femenines tinguin el ressò i la importància que es mereixen."

9. Notícies locals de Tarragona i eclipsi solar

9.1. Política municipal i pressupost

• L’Ajuntament de Tarragona portarà el pressupost 2026 al ple del 21 de novembre per a aprovació inicial.
• La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, es mostra optimista:

- Negociacions avançades amb En Comú Podem i Junts. - Acord de principi amb tres consellers/es municipals no adscrits.

• Serà el tercer pressupost del mandat de l’alcalde Rubén Viñuales.

9.2. Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026

• Es destaca Tarragona com a «capital catalana de l’eclipsi»:

- El campanar de la Catedral de Tarragona es considera un lloc privilegiat per observar-lo. - L’eclipsi serà visible cap a les 8:30 h i durarà entre 1 i 1,5 minuts a la ciutat.

• Activitat científica i divulgativa:

- El juliol de 2026, Tarragona acollirà més d’un miler d’astrònoms al seu congrés anual. - El 29 d’abril de 2025 s’organitzarà una mena d’assaig general de l’eclipsi.

9.3. Crònica judicial

• L’Audiència de Tarragona condemna a 18 anys de presó per assassinat l’home que va apunyalar repetidament una altra persona a Campclar (3 de març de 2024).
• Fiscalia i acusació particular demanaven inicialment més de 20 anys.

10. Espècies invasores: la medusa tropical Cassiopeia andromeda

10.1. Descobriment i ciència ciutadana

Convidada: Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar.

• S’ha confirmat la presència establerta de la medusa tropical Cassiopeia andromeda (medusa invertida) a la costa d’Almeria.
• Característiques:

- Viu invertida al fons (tentacles amunt, disc oral orientat cap a la llum). - Moviment molt limitat a la columna d’aigua; no forma les típiques blooms superficials.

• El cas s’ha detectat gràcies a la ciència ciutadana:

- Centre de busseig local observa una gran concentració d’individus (centenars) i envia vídeos a la plataforma Observadors del Mar. - El centre col·labora activament recollint mostres per a l’anàlisi genètica.

10.2. Origen i expansió

• Espècie originària de l’Indo-Pacífic, que entra al Mediterrani via canal de Suez i Mar Roig.
• Ja era coneguda a la conca oriental i s’havia vist a Itàlia; a Espanya no s’havia confirmat genèticament fins ara.
• Com arriba a Almeria?

- Probable transport com a biofouling (pòlips incrustats al casc de vaixells). - Un cop arriba a una zona amb condicions òptimes (temperatura, aliment, salinitat), s’hi reprodueix i estableix població.

10.3. Impacte ecològic i riscos

• L’augment de la temperatura del Mediterrani afavoreix espècies d’afinitats tropicals → tropicalització del Mediterrani.
• En el port d’Almeria:

- Ja és un ecosistema altament impactat, de manera que l’efecte addicional pot ser limitat.

• Riscos potencials si s’estén a zones més conservades:

- És una espècie invasora amb gran capacitat d’adaptació. - Pot competir amb espècies locals i alterar comunitats bentòniques.

• Toxicitat:

- Urticància moderada: pot produir lesions cutànies, tot i no ser de les més perilloses del Mediterrani.

10.4. Gestió i seguiment

• Eradicar una espècie marina invasora és molt difícil, sobretot quan ja hi ha una població extensa.
• Línies d’acció:

- Monitoratge continu de la població (distribució, densitats, reproducció). - Coordinació amb administracions si l’expansió o l’impacte creixen. - Enfortir la protecció d’hàbitats naturals (àrees marines protegides) per reduir espai disponible per a invasores.

• Crida a bussejadors i usuaris del mar:

- Notificar observacions d’espècies inusuals o proliferacions anòmales via plataformes de ciència ciutadana.

11. Tancament del programa

• Marina Pérez Got acomiada l’episodi recordant que Arran de Mar és «l’espai radiofònic més marítim de Catalunya» i anunciant la tornada l’endemà.
• L’episodi destaca pel seu enfocament transversal:

- Pesca professional i política europea. - Conservació marina (coralls, meduses invasores) i qualitat de l’aigua. - Planejament climàtic local i turisme sostenible (Delta de l’Ebre, Sitges, Riumar). - Cultura i literatura marinera (fars, insularitat, solitud). - Esport femení d’elit amb la Volta Ciclista a Catalunya Femenina.

En conjunt, el podcast ofereix una visió global i actualitzada dels reptes i oportunitats que afronten el litoral català i la Mediterrània, combinant crònica diària amb anàlisi científica i cultural.