Mar, pesca i memòria al litoral català

Visió general de l’episodi

Arran de Mar dedica l’episodi a repassar l’actualitat marítima catalana i a aprofundir en conflictes pesquers, conservació marina, memòria històrica del món de la pesca i divulgació científica. El programa combina butlletí informatiu, entrevistes en profunditat i petites seccions divulgatives.

1. Actualitat del litoral català (informatiu inicial)

1.1. Obres i gestió del litoral a la Costa Brava

• Roses: renovació del camí de ronda entre Port de Roses i l’entrada del Parc Natural del Cap de Creus, amb:

- Instal·lació de baranes i passeres - Pavimentació i millora de la xarxa de clavegueram - Estabilització de zones amb risc de despreniments - Tall temporal del tram Canyelles–Almadrava i de l’accés a Punta Falconera per inestabilitat del terreny

• Palamós: l’alcaldessa Maria Puig defensa que les obres del passeig de mar avancen segons calendari, malgrat els dubtes de l’oposició.

- Ja s’han obert trams entre els carrers Aragó–Provença i fins a Enric Vincke - Es prepara la segona fase per connectar directament el passeig amb la platja Gran, pendent de tràmits amb l’administració de Costes de l’Estat

1.2. Crisi dels dies de pesca al delta de l’Ebre

• El sector de l’arrossegament espera sense resposta la decisió de la Comissió Europea sobre l’atorgament de més dies de pesca per acabar el 2025.
• Diversos ports (l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Roses) tenen barques amarrades perquè han esgotat els dies autoritzats.
• Algunes embarcacions continuen sortint a pescar assumint possibles sancions desconegudes.
• El ministre Luis Planas, la Generalitat i quatre comunitats autònomes han enviat una carta conjunta a Ursula von der Leyen demanant mesures urgents per evitar l’ensorrament del sector pesquer.

Argument del sector pesquer:

• Han aplicat mesures de sostenibilitat (tancaments, reducció d’esforç pesquer, etc.) i els estudis de l’ICATMAR indiquen una millora dels estocs.
• Les limitacions europees han comportat:

- Menys jornades de feina - Captures insuficients per cobrir costos - Incertesa i pèrdua de relleu generacional

“Nosaltres l’únic que estem reclamant és el dret a treballar.” (Antoni Abad)

• Les cofraries es plantegen portar els treballadors a l’atur, com en les parades biològiques, però adverteixen que la situació es pot tornar irreversible econòmicament, socialment i culturalment per molts pobles costaners.

1.3. Exposició “Un Mediterrani viu” al Garraf

• Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició itinerant “Un Mediterrani viu”, que mostra la biodiversitat marina del litoral català mitjançant una experiència immersiva i divulgativa.
• Projecte impulsat per l’entitat Natural Art Reef, especialitzada en conservació marina científica i social.
• L’exposició se centra en el biotop de Torredembarra, un escull artificial innovador que demostra la resiliència del mar Mediterrani:

- Construït fa uns 10 anys - En pocs anys ha estat colonitzat per una gran quantitat de vida marina, sense intervenció directa - Serveix de refugi per espècies sensibles i il·lustra fins a quin punt el mar es pot regenerar si se li dona espai

1.4. Innovació gastronòmica al Maresme

• L’empresa Coc Delicatessen (Arenys de Mar), especialitzada en croquetes artesanes, presenta al Gastronomic Forum Barcelona 2025 un nou producte: el bunyol de pop.
• Tenen una seixantena de varietats (embotits, peix, carn, vegetals i dolces) i aprofiten el fòrum per donar-se a conèixer a restauradors i professionals de l’hostaleria.

1.5. Natació naturista al Garraf

• L’Associació Naturista de la Platja de l’Aigua Dolça de Vilanova i la Geltrú acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primer cop a Catalunya.
• Unes 200 persones de 10 federacions europees competeixen a la piscina municipal de Sitges.
• Categories per edats (de 10 a >75 anys), persones amb discapacitat i premis especials.

Filosofia naturista, segons Núria Portí:

“La pràctica del naturisme et fa sentir lliure i t’allibera de prejudicis. És una forma d’acceptar el teu propi cos.”

• A més de l’esport, hi ha activitats socials (sopar de gala amb actuacions de Pep Poblet i la coral La Soprano).

1.6. Projecte Camí de Mar (Argelers–Malgrat)

• A Malgrat de Mar es presenta el projecte Camí de Mar, que vol connectar tots els camins de ronda entre Argelers i Malgrat en una ruta contínua d’uns 250 km.
• Diagnosi feta pels impulsors (Eduard Bonmatí i Josep Lluís Martínez):

- 155 km en bon estat - 62 km necessiten arranjaments (alguns ja en marxa) - 33 km sense cap camí habilitat

• Es plantegen 21 etapes inspirades en el Camí de Sant Jaume i busquen suport institucional per fer-lo realitat.

1.7. Seguretat hidràulica al Gallà

• Prova de so de 4 sirenes a la presa del Gallà (El Catllar) per al Pla d’Autoprotecció de la infraestructura.
• Sirenes audibles a El Catllà, la Riera de Gaià, Altafulla i Tarragona (Ferran i Tamarit).
• La presa (categoria A) és de Repsol i abasteix d’aigua industrial i de reg.
• Es detalla el codi sonor d’evacuació i fi d’alerta i s’explica que la prova només farà sonar un minut.

1.8. Energia solar al Port de Tarragona

• El Port de Tarragona impulsa la seva planta fotovoltaica més gran al moll de Castella.
• L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) licita obres de millora de les cobertes de les naus A, B i C, entre el vial nord (vora el Riu Francolí) i el centre d’acreditacions.
• Inversió prevista: 279.830 € (sense IVA), amb un termini de dos mesos.
• Projecte cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, com a pas previ a la instal·lació de les plaques solars.

1.9. Estat de la mar i trànsit

• Predicció marítima (Lluís Mi Pérez):

- Marejol generalitzat, amb una mica de tràngol de sud a la Costa Brava - Vent de sud reforçant-se a Cap de Creus i Cap de Begur - L’endemà: vent de xaloc més intens a la Costa Daurada, efecte embut al delta de l’Ebre i algunes pluges entre el Tarragonès i el Baix Empordà

• Trànsit (SCT):

- Accident a l’AP-7 a l’Aldea: incendi total d’un camió, un carril tallat sentit València, danys al ferm i desviaments per l’Ampolla i l’Ametlla de Mar.

2. Prohibició de la caça al delta de l’Ebre per grip aviar

2.1. Context sanitari i restriccions

• Es detecta un cas de grip aviària a la zona del Canal Vell (Deltebre).
• La Generalitat decreta prohibició de caça en un radi de 10 km fins al 23 de novembre.
• Afecta especialment la caça de polles d’aigua / gallineta d’aigua, espècie que ja tenia una temporada regulada.

2.2. Impacte sobre el sector cinegètic i agrari

Entrevista a José Pedro Tomás, president de la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre:

• El sector assumeix que és un problema sobrevingut, però alerta de:

- Dies de caça perduts que impediran complir els objectius de control de població de gallineta d’aigua - Possible dany greu en la propera campanya d’arròs (abril–maig) per sobrepoblació d’aquesta espècie

• Recorda que la gallineta d’aigua ja es caça per danys a l’agricultura i que, si es trenca l’“equilibri” de poblacions, el camp ho patirà.

2.3. Crítica a la gestió i a determinats col·lectius

• José Pedro diferencia tres departaments implicats:

- Agricultura, que considera que s’ha comportat “com tocava”, intentant minimitzar danys i comunicant el retorn a la normalitat en algunes activitats (com els ànecs de reclam). - Territori i Sostenibilitat, responsable de la gallineta d’aigua, al qual critica per actuar massa ràpid i sense esperar si apareixien nous casos. - Sanitat animal, que regula granges i aus de reclam i estableix terminis.

• Carrega durament contra organitzacions que “volen treure profit” de les desgràcies sanitàries per intentar eliminar la caça:

“El que no pot ser és que es digui que la caça s’ha d’acabar. Si el caçar s’ha d’acabar, qui controlarà els danys de conills, senglars, guineus o gats asilvestrats?”

• Demana diàleg previ amb el sector abans d’imposar vetos en plena temporada i critica la definició dels radis de restricció.

• Recorda que les aus salvatges es mouen igualment de nit, amb o sense caçadors, i qüestiona que es focalitzi la responsabilitat només en la caça.

2.4. Salut pública vs. pressió sobre la caça

• El president de la Federació insisteix que la salut pública és prioritària i que el col·lectiu caçador és responsable.
• Però denuncia una mena de “caça de bruixes” i adverteix que, si es prescindeix dels caçadors, l’administració haurà d’assumir el control de la fauna i les conseqüències en seguretat (senglars en zones urbanes, etc.).

3. Botànica marina: la Cimodocea nodosa

3.1. Característiques ecològiques

• Secció divulgativa sobre la fanerògama marina Cimodocea nodosa, coneguda com Gram o “germaneta pobra de la Posidònia”.
• Habitat:

- Fondàries entre 5 i 25 metres - Fons sorrencs propers a la costa amb bona penetració de llum per fer la fotosíntesi

• Morfologia:

- Planta amb flor, fruit, llavor, tija, fulles i arrels - Fa una xarxa densa de rizomes que fixa el sediment i resisteix els temporals - Fulles estretes en forma de cinta, fins a 50 cm de llarg - Fruita primaveral, similar a un “cigronet acabat en punta”

3.2. Importància ecosistèmica

• Tot i ser menys mediàtica que la Posidonia oceanica, és clau per a la biodiversitat i per a l’estabilització dels fons sorrencs.
• Exemple destacat: la praderia de Gram de l’Badia de Roses, la més important de la Mediterrània.
• Distribució àmplia a mars temperats d’arreu del món.

4. Club Nàutic l’Escala: balanç i reptes de futur

4.1. Temporada 2025 i desestacionalització

Entrevista amb Narcís Carreres (president) i Raimon Roca (director gerent) del Club Nàutic l’Escala.

• Balanç positiu de la temporada:

- Ocupació mitjana de l’amarre un 2,7% superior a l’any anterior - Més mesos amb les embarcacions a l’aigua, afavorint la desestacionalització de l’activitat nàutica - Increment notable del soci esportiu, ara al voltant dels 250 membres

• L’estiu ha estat bo, sobretot l’agost; el juliol va venir marcat per pitjor temps.

4.2. Esport per a infants i joves: casals i esport blau

• Casals d’estiu:

- Summer School en col·laboració amb l’IES de l’Escala: combinació d’esports nàutics i anglès per a infants - Campus juvenil de multiactivitat nàutica

• Aquests programes introdueixen nens i nenes al port, que després poden continuar a:

- Cursos de vela de perfeccionament - Rem de mar

• Esport blau escolar: programa anual amb escoles per apropar la vela i la mar a alumnes durant el curs.

4.3. Salut blava i vela adaptada

• Projecte de Salut Blava amb la Fundació Salut Empordà i el CAP:

- Sessions de rem per a persones amb patologies oncològiques o necessitats de benestar emocional - Inspirat en una prova pilot amb la Universitat de Barcelona i Dipsalut - Objectiu: millorar estat emocional i qualitat de vida

• El club també fa anys que treballa en vela adaptada, integrant persones amb diversitat funcional.

4.4. Manteniment d’instal·lacions i exposició a nord

• El port està exposat als vents de nord, fet que accelera el desgast d’infraestructures.
• Tardor, hivern i inici de temporada s’aprofiten per a grans tasques de manteniment del port.

4.5. Relació amb el municipi i vida social

• El Club Nàutic està molt vinculat a la Festa de la Sal i a la navegació tradicional:

- Coorganització de la trobada de vela llatina (20 embarcacions) juntament amb l’Associació d’Amics de la Vela Llatina.

• Activitat social intensa:

- 35–40 esdeveniments anuals (regates, trobades de pesca, etc.) - 4–6 conferències hivernals sobre temes nàutics i portuaris - Arrossades i actes de germanor per enfortir la comunitat de socis i usuaris

4.6. Competició i grans esdeveniments

• L’any 2025 es planteja com un any de transició després d’haver acollit grans campionats.
• Per al 2026 ja està confirmat:

- Campionat d’Europa de la classe Moth (MOB): monocascos lleugers foilers que s’eleven sobre l’aigua - Es preveu una participació d’uns 90 regatistes d’elit

• Dos regatistes locals (Marc i Gerard) competeixen en aquesta classe i podran fer-ho “a casa”.

5. “Gent de Calella, gent de mar”: fotografia i memòria oral

5.1. L’exposició i el seu plantejament

Entrevista amb Quim Botell, de l’entitat fotogràfica Fotofilm Calella.

• Exposició “Gent de Calella, gent de mar”, presentada a la Fira de Calella.
• És una crònica fotogràfica de la Calella pescadora, quan la ciutat “respirava mar” i conviuien:

- Les barques i xarxes dels pescadors - Els primers anys del turisme de sol i platja

• Les fotos provenen sobretot de fons familiars de pescadors; sovint no se’n coneixen els autors.
• Molts mariners eren coneguts pel motiu (mote) més que no pas pel nom: Pitu, Xaloc, Porronet, Ted, etc.

5.2. Integració de testimonis orals

• L’exposició es complementa amb àudios de pescadors veterans encara vius, accessibles també en línia:

- Expliquen històries lligades a cada imatge (tipus d’art de pesca, barques, conflictes, anècdotes) - Donen context humà i emocional al material visual

Exemple: records d’un pescador explicant com es calaven sardinals, com es mesurava la fondària i com es muntaven els rams per atraure sardines.

• Un cas emotiu és el del Porronet: a l’exposició hi ha fotos seves i del seu pare a la barca, i el besnét s’hi pot fotografiar al costat. Es fa evident el fil generacional pescador.

5.3. Recuperar la memòria d’una Calella sense port

• Avui a Calella hi ha pocs pescadors professionals; molts van emigrar a ports com Arenys o Blanes.
• A la platja de les barques encara hi ha algunes embarcacions petites d’aficionats, que conviuen amb banyistes i turistes.
• Fotofilm Calella reivindica el paper de les entitats fotogràfiques en la recollida i preservació de memòria visual de la ciutat (pescadors, tèxtil, pagesia, etc.).

6. “Un Mediterrani viu”: biotop de Torredembarra i divulgació

6.1. Natural Art Reef i els biòtops

Entrevista amb Irene Gonzalo, biòloga i project manager de Natural Art Reef.

• L’associació neix a partir del treball de Miquel Rota, pioner en aquaris marins i en traslladar el concepte d’“aquari” al mar amb esculls artificials (biòtops).
• En 30 anys han col·locat més de 400 biòtops de carbonat de calç al litoral català.
• Objectius:

- Afavorir la regeneració d’hàbitats i la biodiversitat - Estudiar científicament l’efecte d’aquests esculls - Fer educació i conscienciació marina

6.2. El biotop de Torredembarra

• És el projecte estrella: una gran muntanya de pedra calcària a pocs metres de la costa de Torredembarra.
• Característiques clau:

- 20 metres d’alçada aproximadament - Dissenyat per imitar fons naturals: cavitats, refugis, relleus - Zona protegida de la pesca, fet que permet la instal·lació de fauna vulnerable

• En només un parell d’anys, el biotop s’ha convertit en un ecosistema ric i complex:

- Presència de peix lluna, gorgònies, llagostes i moltes altres espècies - S’ha observat que serveix com a estació de neteja per als peixos lluna

6.3. L’exposició itinerant “Un Mediterrani viu”

• Pensada com un recorregut experiencial en tres àmbits:

1. 1 Antecedents: història de Natural Art Reef, esculls artificials i usos del carbonat de calç.
2. 2 El Biotop de Torredembarra: resultats científics, fotos, vídeos i observacions de comportament.
3. 3 Consciència marina i educació: taules amb mostres, jocs, realitat virtual i augmentada.

• Tecnologia immersiva:

- Ulleres de realitat virtual amb imatges gravades al biotop - Mòduls de realitat augmentada sobre espècies com la rajada toro, en perill crític

• Treball amb escoles i col·lectius amb diversitat funcional:

- Visites guiades per a nens i nenes que potser no han vist mai el fons marí - Experiències per a persones que, físicament, difícilment podrien bussejar

“És un retorn a la societat del que és seu: el mar és de tothom, nosaltres només el fem visible.”

6.4. Investigació i col·laboracions

• El biotop actua com un observatori de creació d’ecosistemes des de zero.
• S’hi fan estudis amb:

- Universitat de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya

• Es treballa sobre:

- Colonització d’espècies - Canvis de comportament (com la rajada toro que hi acudeix regularment) - Potencial replicabilitat del model en altres indrets, sempre prioritzant la protecció del que ja existeix.

7. Càpsula de cetacis: el dofí mular (Tursiops truncatus)

7.1. Identificació i comportament

Secció “Les càpsules del mar” amb l’Associació Cetàcia (Arnau).

• Nom científic: Tursiops truncatus.
• Morfologia:

- Dofí de mida mitjana (uns 3 metres), molt robust - Color gris uniforme (monocromàtic), amb ventre més clar - Aleta dorsal alta i falcada, situada cap a la meitat del cos

• Comportament a mar:

- Sovint tranquil en superfície, però capaç de grans velocitats i salts - Pot mostrar-se agressiu amb altres espècies (s’han reportat atacs mortals)

7.2. Alimentació i distribució

• Dieta principal: peixos, i ocasionalment cefalòpodes.
• Hàbitat al Mediterrani:

- Espècie resident tot l’any - Preferència per la plataforma continental (fondàries fins als 200 m) - És el dofí que més sovint es veu des de la costa, si les condicions són bones

7.3. Amenaces principals

• Classificat com a vulnerable per la UICN.
• Amenaces clau:

- Captura accidental en arts de pesca - Competència pel recurs amb la pesca professional (disminució de preses) - Contaminació i bioacumulació de tòxics, que afecten sistema nerviós i reproducció

7.4. Observació responsable i fotoidentificació

• Normativa bàsica d’albirament:

- Reduir la velocitat fins a 4 nusos com a màxim - No acostar-se a menys de 60 metres; si és el dofí qui s’apropa, mantenir rumb i velocitat reduïda

• Fotoidentificació:

- Es fa a partir de les marques de l’aleta dorsal (talls, cicatrius, etc.) - Permet reconèixer individus al llarg del temps i entre regions - Associació Cetàcia ha detectat reavistaments d’alguns dofins identificats també a Múrcia i al nord del Mediterrani, mostrant grans desplaçaments.

“Només veure’ls ja és un espectacle; no cal perseguir-los, cal observar amb respecte.”

8. Altres continguts i elements de continuïtat

• S’obren i tanquen hores amb falques d’Arran de Mar com “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”, música i autopromocions de Tarragona Ràdio i d’altres programes (com Raulina amb salsa).
• Es dona pas a un butlletí informatiu de Tarragona Ràdio (canvi de contracte de neteja a la ciutat, obres a la URV – Universitat Rovira i Virgili (URV), dades d’atur) que actua com tall entre la primera i la segona hora.
• La segona hora segueix el guió anunciat a l’inici: clubs nàutics, exposicions, nova mirada al Mediterrani i divulgació marina.

En conjunt, l’episodi combina informació local i sectorial (pesca, ports, seguretat hidràulica i energètica) amb relats humans (pescadors de Calella, naturistes, caçadors del delta) i contingut científic (biòtops, botànica marina, cetacis), oferint una visió molt completa de la relació entre la societat catalana i el seu mar.