Arran de Mar

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Horari d'emissió
Divendres
16:00 - 18:00
Veure tots els episodis

Subscriu-te

Títol i resum generats per IA

Mar, pesca i Nadal a la costa catalana

0:00Arran de Mar1:53:04
Compartir
Arran de Mar
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
16 seccions · 1:53:04
01
Obertura del programa i presentació de continguts
0:00 — 4:01

Presentació d’*Arran de Mar*, horari i equip. Es comenta que és pont de desembre i que molts membres de l’equip faran escapades. La conductora avança l’estructura: repàs informatiu de la costa catalana, espai amb el biòleg Boris Weissman, secció de cuina vinculada al mar, mites i llegendes, secció "Llops de mar" i agenda d’actes del cap de setmana. Es deixa clar que les seccions temàtiques vindran després del bloc de notícies, per evitar confondre el sumari amb l’inici real de cada tema.

0:00
02
Notícies Costa Brava – Pesca de peix blau i Nadal a l’Escala
4:01 — 7:36

Des de Ràdio l’Escala s’explica que les barques de peix blau podran portar a port i vendre part de les tonyines capturades accidentalment, una reclamació antiga del sector. S’espera tenir quota de tonyina vermella el 2026. Es fa balanç de la temporada de peix blau (sardina i alatxa) amb resultats normals però preus pitjors que l’any anterior. Es descriuen les vedes de pesca (dos períodes) i el manteniment de les embarcacions. A continuació, es presenta el programa de Nadal a l’Escala amb l’encesa de llums, actuació de l’Escola Municipal de Música del Gavià, arribada del tió i ampliació de la il·luminació nadalenca amb criteris d’estalvi energètic.

4:01
03
Notícies Delta de l’Ebre – Economia blava, descarbonització i cooperació municipal
7:36 — 10:09

Des de RadioDelta.cat s’explica que l’alcalde de la Ràpita participa a la COP24 del Conveni de Barcelona al Caire, presentant el projecte de descarbonització i economia blava de la Badia dels Alfacs i la candidatura OMEC, figura internacional que reconeix zones on l’activitat humana sostenible protegeix els ecosistemes. Es detalla una inversió prevista de 750–1.040 M€ al Delta de l’Ebre (2026–2035) i la creació del districte d’innovació Ràpitec Mar al Port de la Ràpita. A l’Ampolla, l’alcalde fa balanç positiu de 2025, destacant la integració a la Mancomunitat Delta Gestió per compartir serveis i recursos. Es plantegen reptes de mobilitat a l’AP‑7 i la necessitat d’un tercer carril i de reprendre el projecte de l’A‑7. Per al 2026 es preveuen obres al passeig marítim i actuacions de regeneració a la bassa de les Olles.

7:36
04
Notícies Garraf i incendi químic a Vilanova i la Geltrú
10:09 — 14:31

Des de Canal Blau s’explica que Sant Pere de Ribes no haurà d’implantar zona de baixes emissions el 2026, ja que els seus dos nuclis (Ribes i les Roquetes) no arriben individualment als 20.000 habitants i el municipi manté bona qualitat de l’aire. A continuació es recorda l’incendi en una nau de productes de clor a Vilanova, set mesos enrere, que va generar un núvol tòxic i va obligar al confinament de diversos municipis. El cas continua obert: el jutjat i els Mossos esperen l’informe d’Empresa i Treball per determinar si l’empresa emmagatzemava més clor del permès, cosa clau per establir responsabilitats penals o arxivar la causa.

10:09
05
Notícies Maresme – Fires i Festa Major d’hivern de Malgrat de Mar
14:31 — 16:52

Des de Ràdio Arenys es presenta la Fira de Nadal d’Arenys de Mar, avançada al calendari per facilitar compres i decoració nadalenca. Hi haurà una cinquantena de parades amb tions, pessebres, arbres, artesania, gastronomia i actuacions musicals itinerants. Després es detalla la Festa Major d’hivern de Malgrat de Mar dedicada a Sant Nicolau, patró dels mariners i vinculat a l’origen pescador del poble. S’explica l’evolució històrica de la celebració, amb actes religiosos, sardanes, cors, bals de saló i vetllades corals, fins al format actual amb mercat, correfocs, gegants, versots, espectacles infantils i concert de Festa Major.

14:31
06
Notícies Costa Daurada – Nadal i policia portuària al Port de Tarragona
16:52 — 22:32

Es presenta el programa "Nadal de somni, la màgia de la llum" al Port de Tarragona, amb més de 60 activitats gratuïtes al Moll de Costa: tallers, espectacles familiars, música, dansa, colles castelleres, bestiari festiu (Cucafera, Nanos, Vibrieta), viatges en Golondrina i actes esportius com la Sant Silvestre i curses solidàries. Després es cobreix l’11è Dia de la policia portuària, centrat en la igualtat d’oportunitats i la paritat. S’hi incorporen sis nous agents, es lliuren medalles al mèrit policial (inclosa una amb distintiu vermell per un rescat crucial) i es fa un acte de germanament entre Capitania Marítima de Tarragona i la policia portuària, reforçant la cooperació en seguretat marítima.

16:52
07
Servei públic: previsió marítima i trànsit del pont de desembre
22:32 — 24:08

El meteoròleg Luis Mi Pérez descriu el temps al litoral: vent dominant d’oest-nord-oest, feble a la Costa Brava però fort al sud (Delta de l’Ebre, Cap de Salou, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès) amb ratxes de mestral de 60–70 km/h. Mar en estat de marajol a la costa i maró mar endins, millorant al llarg del cap de setmana, especialment dissabte a la tarda i diumenge. Des del Servei Català de Trànsit, l’Eduard informa de l’inici de l’operació sortida del pont: incidències a la C‑17 (Granollers, vehicle avariat), AP‑7 (accident a Castellet i la Gornal i trams carregats a Martorell i Vallès) i A‑2 (retencions per obres a Jorba).

22:32
08
Biologia marina – Pesca d’arrossegament i sostenibilitat al Mediterrani
24:34 — 37:51

Inici del bloc "El nostre mar" amb el biòleg marí Boris Weissman, centrat en la pesca d’arrossegament. Es contextualitza que el Mediterrani és un mar petit, tancat i fortament explotat des de fa molt de temps, amb un augment notable de l’esforç pesquer després de la Segona Guerra Mundial. S’explica que fa una dècada ja es va concloure que moltes espècies comercials estaven sobrepescades i que l’arrossegament és una tècnica molt destructiva pel fons marí i amb alts percentatges de descart. Weissman remarca que la conservació és, en realitat, gestió d’activitats humanes i que, si es deixa el mar tranquil, es recupera. Detalla millores recents de la flota d’arrossegament: substitució progressiva de portes pesants de fons per portes voladores que no llauren el substrat, augment de la mida de malla per alliberar peixos petits i creació de vedats i reserves (alguns impulsats pels mateixos pescadors, com al Cap de Creus), on s’observa una clara recuperació de peixos i llagostins. Es debat la proposta de la UE de reduir fins a un 70% els dies de pesca d’arrossegament, cosa que deixaria les barques amb només 27 dies l’any i faria inviable econòmicament l’activitat. Es posa sobre la taula el dilema entre protegir el fons i garantir el futur laboral de les comunitats pesqueres i l’abastiment alimentari. També es discuteix el concepte de "pesca sostenible", que Weissman considera gairebé una quimera amb la població mundial actual, i s’apunten nous reptes com la restauració i la resiliència. Es menciona el risc que, si les flotes locals surten del mar, siguin substituïdes per flotes d’altres països (com la xinesa) menys respectuoses amb la conservació.

24:34
09
Cloenda del bloc de biologia i transició
37:51 — 38:41

S’arrodoneix la conversa amb la idea de buscar un equilibri sempre inestable entre explotació i conservació. Es comenta breument que les negociacions amb la UE han estat dures però, segons el govern espanyol, positives. Es tanca la secció insistint en la necessitat de trobar un punt mig realista i s’agraeix la participació de Boris Weissman abans de donar pas a la següent part del programa.

37:51
10
Oficis del mar – Cuinar a bord d’un veler de luxe a l’Atlàntic
38:41 — 50:40

Secció conduïda per Canal Blau amb l’entrevista a Oriol Pereira, cuiner professional que explica la seva experiència com a cuiner privat en un veler de 52 metres que va sortir de Vilanova i la Geltrú rumb al Carib el 2022. Inicialment havia de ser una substitució de dues setmanes i va acabar sent una feina de vuit mesos. Oriol descriu la vida a bord, la diferència entre superiots amb estabilitzadors i velers més inestables, i com la seva cuina d’inducció era basculant per compensar el moviment. Explica la planificació d’àpats per a 17 dies d’Atlàntic amb molta preparació prèvia: bàsics com arròs, patates, verdures, conserves i producte ultracongelat de gamma alta per garantir una bona descongelació. Distingix entre cuina diària per a la tripulació (esmorzars senzills, dinars i sopars normals) i el servei més exigent per a l’armador i família, tot i que en el seu cas respectaven força els horaris i no el requerien a qualsevol hora. També reflexiona sobre el paper social de la cuina com a centre d’oci i trobada de la tripulació, que veu el menjar com un dels pocs luxes diaris. Se sent molt valorat i clau per al funcionament del vaixell tot i no ser mariner expert. Comenta que l’experiència li ha aportat riquesa professional (treballar amb pressupost ampli i productes diversos) i personal (idiomes, convivència multicultural, creixement vital) i que, tot i que ara la seva vida és a terra, no descarta repetir una travessa així.

38:41
11
Pausa musical i publicitat local
51:23 — 52:44

Bloc amb una cançó moderna en català i diversos espots publicitaris vinculats a Tarragona: campanya municipal "Tarragona 26" sobre la nova recollida de residus i neteja de carrers, anunci del cupó extra de Nadal de l’ONCE, espots del Festival REC de cinema de Tarragona, del Tanatori Municipal, de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i de la programació de Nadal al Port de Tarragona. Aquest tram serveix de transició entre la primera i la segona hora del programa.

51:23
12
Butlletí informatiu Tarragona – Memòria democràtica, seguretat i turisme
56:42 — 59:51

Informatiu local des de Tarragona. Es presenta la primera audiència memorial a l’antiga Audiència, acte d’escolta i reparació simbòlica per a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb suport de l’Ajuntament. La consellera Sandra Ramos subratlla la urgència d’aquestes accions en l’actual context polític. Es detalla la signatura del conveni entre Ajuntament de Tarragona i Departament d’Interior per crear una comissaria de proximitat compartida entre Mossos i Guàrdia Urbana a l’estació d’autobusos, amb més de 800 m² i funcions de recollida de denúncies i base de patrulles a peu al centre. L’alcalde Rubén Viñuales destaca que respon a una demanda ciutadana de més presència policial al carrer. Finalment, el president de l’associació hotelera explica que els hotels de la ciutat preveuen penjar el cartell de complet dissabte i assolir al voltant del 70% d’ocupació la resta del pont, ajudats per esdeveniments com el Festival REC. Es fa un balanç positiu del 2025 turístic i es mostren esperances de repetir resultats el 2026.

56:42
13
Reinici de la segona hora – Sumari i transició
59:51 — 1:00:48

Es dona pas a la segona hora del programa. La conductora recorda els continguts que venen: noves llegendes i mites del Mediterrani amb Joan de Déu Prats, més testimonis de "Llops de mar" i el tradicional repàs final d’actes del cap de setmana a la costa catalana. Serveix de pont entre l’informatiu de les 5 i el bloc de llegendes marines.

59:51
14
Mites i llegendes de la Costa Brava – Sirenes, gegants i foc de Sant Elm
1:00:48 — 1:16:07

Secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats, centrada aquesta vegada en l’Empordà i la Costa Brava, especialment la zona de Palamós, Palafrugell, Illes Medes i Illes Formigues. Es descriu el fons marí irregular i els baus (esculls submarins) on la tradició situa sirenes i nereides. Es parla de la duresa del Mediterrani, amb dos grans cicles de llevantades (de les faves i del rentabotes) i temporals històrics com la nit terrible de 1911, quan un temporal sobtat va causar molts naufragis i morts entre pescadors catalans i valencians. Prats relata la llegenda del gegant Samà, que baixa del Pirineu, descobreix el mar a Palamós i s’enamora d’una pubilla. En un intent desesperat d’aturar la galera que s’endú la noia, provoca un naufragi on moren tots dos; alguns esculls de la zona s’identifiquen amb la mà del gegant i restes de la nau. També explica el mite de la serp d’Aro, una serp marina gegant amb un diamant sota la llengua, que el deixa a la sorra mentre pren el sol; un pubill del Mas Cruanyes li roba la pedra, la serp desapareix o mor de tristesa i la riquesa posterior de la masia es vincula a aquest robatori. Finalment, es parla del foc de Sant Elm, fenomen elèctric que genera flames blavoses als pals dels vaixells de vela i que els mariners interpreten com a senyal protector del sant. Es menciona l’ermita de Sant Elm sobre Palamós i la hipòtesi que des d’allà Ferran Agulló va batejar la costa com a Costa Brava, ressaltant el seu caràcter abrupte i feréstec.

1:00:48
15
Llops de mar – Vida d’un pescador de peix blau i el repte de la tonyina
1:18:47 — 1:42:21

Episodi de "Llops de mar" dedicat a Lluís Sureda, pescador de l’Escala de família de tranyinaires. Explica que la nissaga comença amb el seu avi, que deixa la terra per la mar; ell, però, entra relativament tard: acaba COU, el pare no el vol a bord i el manté allunyat del vaixell, però als 18 anys insisteix, passa un estiu provant i, malgrat marejar-se i vomitar durant tres mesos seguits, acaba enganxat a la mar. Des d’aleshores, 44 anys pescant peix blau amb tranyina. Destaca la sensació de llibertat, el fet que cada dia és diferent i com el mar serveix per desconnectar dels maldecaps de terra. Contraposa aquesta realitat amb l’augment brutal de la burocràcia: inspeccions, requisits sanitaris, paperassa, multes i normatives sovint interpretables segons cada inspector. Defensa que caldria ser quasi advocat per navegar el sistema legal. Repasa l’evolució tècnica de la pesca d’encesa: des de les torxes i les parrilles de llenya fins a la llum de carburo, el propà, les bombetes i, actualment, els LEDs, tot i que el principi bàsic de fer servir llum per concentrar peix és el mateix des del segle XIX. Analitza el canvi de la sardina i l’anxova, que han reduït la mida a partir de 2007–2008. Assenyala estudis que apunten a una mutació del plàncton per l’escalfament del mar, amb menys valor nutritiu, i explica que avui sardines molt més curtes tenen la mateixa edat que les grans d’abans. Malgrat que biològicament es podrien pescar talles més petites, la flota ha optat per alçar la talla mínima comercial a 12 cm i observa una lleu recuperació de la mida els darrers anys. La part final se centra en la tonyina vermella: Sureda denuncia una explosió de la població a la zona, molt superior al 19% que reconeixen les xifres oficials. Assegura que n’hi ha tantes que trenquen xarxes, espanten el peix blau i devoren massivament sardina, anxova i altres espècies, sense depredadors naturals importants al Mediterrani. Critica que les captures accidentals de tonyina hagin de ser llençades al mar, tot i estar mortes, i que l’administració rebutgi opcions com portar-les a port per a beneficència. Tem que la sobreprotecció actual acabi portant a una sobreabundància insostenible i a un desplaçament massiu de tonyines quan escassegi el menjar. L’entrevista retrata un pescador crític però apassionat, que valora la continuïtat del seu fill a la professió i alhora veu els grans reptes de futur del sector.

1:18:47
16
Agenda de cap de setmana a la costa catalana
1:42:46 — 1:52:36

Tram final dedicat íntegrament a l’agenda d’activitats del pont de desembre a la costa catalana, amb clar protagonisme del Nadal. A la Costa Brava es destaca la Fira d’art contemporani Les Muses a l’Escala, l’encesa de llums de Nadal a l’Escala i Cadaqués, mercats de Nadal a Port de la Selva, Sant Pere Pescador, l’Armentera i Castelló d’Empúries, quines en múltiples pobles, pessebres, cantades de Nadales i activitats de natura a les dunes de Torroella i als aiguamolls de l’Empordà. Al Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre es presenten diverses fires: Fira de Nadal de Vilalba dels Arcs, Fira de Nadal al nucli antic de Tibissa, Festa de l’Oli de la Fatarella, Mercat de Nadal i mostra d’animals de granja a l’Ametlla de Mar, el Port de Nadal a Roquetes (poblet nadalenc immersiu), Fira de Mostres d’Amposta i Fira de Nadal al nucli antic de Tortosa. Al Garraf s’anuncia l’exposició "Un mar de dones" al Centre Cívic de la Geltrú, la Petita Llúcia a Canyelles com a continuació reduïda de la Fira de Santa Llúcia, i un dia de portes obertes als museus de Vilanova i la Geltrú amb especial menció a l’Espai Far. Al Maresme es detalla la Festa Major d’hivern de Malgrat de Mar amb Sant Nicolau com a patró, la Fira de Nadal d’Arenys de Mar, el Mercat de Nadal de Sant Vicenç de Montalt, la programació de Santa Llúcia i Nadal a Caldes d’Estrac, la Copa Maresme de bàsquet base i la celebració de la Mare de Déu Fumadora a Arenys. El programa es tanca desitjant un bon pont de desembre i citant l’audiència a la propera emissió dimarts a la tarda.

1:42:46
Seccions generades automàticament

Panorama general de l’episodi

Programa d’Arran de Mar amb dues hores molt completes sobre actualitat marítima, medi ambient i pesca, oficis del mar i una gran agenda d’activitats de Nadal arreu de la costa catalana. L’episodi combina blocs informatius, divulgació científica, testimonis personals i propostes culturals.

1. Notícies de la costa catalana

1.1. Costa Brava: pesca i Nadal a l’Escala

  • Pesca de peix blau i tonyina vermella:

- S’autoritza que les barques de peix blau puguin vendre una part de les tonyines capturades accidentalment, una reclamació històrica. - Es preveu que el 2026 hi hagi quota específica de tonyina per a aquestes embarcacions. - Es destaca que el Mediterrani està sobreexplotat i que calen vedes: enguany, dos períodes de parada biològica. - Temporada considerada “normal”: alts i baixos, bona sardina al principi, protagonisme de l’alatxa, però preus pitjors que l’any passat.

  • Nadal a l’Escala:

- Encesa de llums amb concert de l’Escola Municipal de Música del Gavià. - Arribada del tió a la platja, organitzada per l’Obet. - Ampliació de la il·luminació nadalenca (prop de 200 garlandes), amb llumeneres de baix consum i més barris inclosos.

1.2. Delta de l’Ebre: clima, economia blava i cooperació municipal

  • La Ràpita a la COP24 del Caire:

- L’alcalde presenta el projecte de descarbonització, restauració ecològica i economia blava de la Badia dels Alfacs. - Es vol convertir-la en OMEC (altres mesures eficaces de conservació), figura internacional que reconeix espais on l’activitat humana sostenible manté bons ecosistemes. - Projecte estratègic d’economia blava al Delta de l’Ebre amb inversió prevista entre 750 i 1.040 milions d’euros (2026–2035). - Creació del districte d’innovació Ràpitec Mar al Port de la Ràpita: pol d’innovació, recerca i transferència tecnològica marina.

  • L’Ampolla, balanç 2025:

- Any marcat per inversions i cooperació territorial, amb integració plena a la Mancomunitat Delta Gestió. - Objectiu: compartir serveis tècnics (enginyeria, arquitectura, compres agregades) entre municipis. - Preocupació per la seguretat viària a l’AP‑7: l’alcalde reclama tercer carril i recuperar l’autovia A‑7 fins a les Terres de l’Ebre. - Per al 2026: obres al passeig marítim i regeneració de la bassa de les Olles davant el seu retrocés.

1.3. Garraf: qualitat de l’aire i risc químic

  • Sant Pere de Ribes i la zona de baixes emissions:

- No estarà obligada a tenir ZBE el 2026 perquè: - Els dos nuclis (Ribes i les Roquetes) separats no superen individualment els 20.000 habitants. - Es manté una bona qualitat de l’aire.

  • Incident de clor a Vilanova i la Geltrú:

- 7 mesos després, el cas continua en investigació judicial. - Es determina si l’empresa emmagatzemava més clor del permès, punt clau per establir responsabilitats. - L’incendi va provocar núvol tòxic i confinament de diversos municipis i activació del pla d’emergència química.

1.4. Maresme: Nadal i festes populars

  • Fira de Nadal d’Arenys de Mar:

- Es fa abans del que era tradicional per facilitar compres i organització. - Prop de 50 parades: tions, pessebres, arbres de Nadal, gastronomia, bijuteria, roba, objectes de regal. - Animació musical itinerant.

  • Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau):

- Origen vinculat a patró dels mariners i a la tradició pescadora del municipi. - Evolució històrica: de celebració religiosa a programa festiu complet (gegants, correfoc, concerts, mercats, balls, vetllades corals). - Manté Sant Nicolau com a dia central de la Festa Major d’hivern.

1.5. Costa Daurada i Tarragona

  • Nadal al Port de Tarragona:

- Programa “Nadal de somni, la màgia de la llum” amb més de 60 activitats gratuïtes (inscripció prèvia): - Tallers creatius, espectacles familiars, música, dansa, tradicions (colles castelleres, Cucafera, Nanos…). - Magatzem reial al Moll de Costa perquè els infants lliurin cartes als Reis. - Activitats esportives: Sant Silvestre, bany de final d’any, curses solidàries, viatges en Golondrina.

  • Dia de la policia portuària:

- 11a commemoració amb la igualtat com a eix. - Incorporació de 6 nous agents, homenatge a jubilats i medalles al mèrit policial (distintius blancs, blaus i un de vermell per un rescat crucial). - Acte de germanament entre Capitania Marítima de Tarragona i policia portuària.

2. Servei públic: temps i trànsit

2.1. Temps marítim

  • Vent dominant oest–nord-oest, més fort al sud (Delta de l’Ebre, Cap de Salou, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès), amb ratxes de 60–70 km/h de mestral.
  • Estat de la mar: marajol a la costa, maró mar endins, sobretot a la Costa Brava sud i Delta de l’Ebre.
  • Tendència de cap de setmana: millora progressiva, mar més tranquil·la a partir de dissabte tarda i diumenge.

2.2. Trànsit viari

  • Inicis de l’operació sortida del pont de desembre.
  • Incidències destacades:

- C‑17 a Granollers: vehicle avariat i retencions. - AP‑7: accident a Castellet i la Gornal i trams lents a Martorell i al Vallès. - A‑2 a Jorba: retencions per obres i volum de trànsit.

3. Biologia marina i pesca d’arrossegament

3.1. Pesca d’arrossegament al límit

Diàleg entre el biòleg marí Boris Weissman i el periodista sobre la situació crítica de la pesca d’arrossegament al Mediterrani.

  • Context històric:

- El Mediterrani és un mar petit, tancat i molt explotat des de fa mil·lennis. - El gran salt d’intensificació arriba després de la Segona Guerra Mundial amb motors potents. - Fa 10–15 anys ja es conclou que les principals espècies comercials estan sobrepescades.

  • Impacte de l’arrossegament:

- Art considerat molt destructiu: les portes arrosseguen pel fons, llauren el substrat i provoquen grans danys a l’hàbitat. - Alt nivell de descart: fins a un 40% del que es captura es llença per la borda.

3.2. Millores tècniques recents

  • Portes voladores:

- Més lleugeres i dissenyades perquè “volin” suspeses amb la força de tracció, evitant remenar el fons.

  • Xarxes amb llum de malla més gran:

- Permeten escapar els peixos petits; redueixen la captura d’individus juvenils.

  • Zones de vedat i reserves:

- Pescadors i administracions creen zones on no es pesca. - Resultat: recuperació de peixos, llagostins i mida dels individus; benefici directe per a les flotes que operen al voltant. - S’exemplifica amb vedats a la zona del Cap de Creus.

3.3. Pressió reguladora i conflicte social

  • La UE, sota lideratge polític europeu, planteja:

- Reducció d’un 70% dels dies de pesca d’arrossegament, deixant les barques en uns 27 dies/any. - Això faria econòmicament inviable l’activitat per a moltes confraries.

  • Dilema central:

- Conservació ambiental vs. supervivència socioeconòmica de les comunitats pesqueres. - El biòleg remarca que cal gestionar les activitats humanes, no només l’ecosistema: “Si deixes el mar en pau, es recupera; el problema és què passa amb les persones”.

3.4. Sostenibilitat i visió global

  • Discussió sobre què és “pesca sostenible”:

- Definida com aquella que deixa més recursos dels que extreu i no degrada el medi. - Amb la pressió demogràfica mundial, es veu com una meta difícil: sempre s’estarà “fregant el límit”. - Es parla de nous conceptes: restauració, regeneració i resiliència.

  • Riscos geopolítics:

- Si les flotes locals surten del mar, poden ocupar el buit flotes d’altres països, com les xineses, sovint amb menys respecte pels tractats.

  • Regulacions nacionals:

- Es menciona el paper del ministre espanyol de Pesca en negociacions dures però “profitoses” amb la UE, a l’espera de veure’n els resultats reals.

4. Mites i llegendes de la Costa Brava

Secció de Joan de Déu Prats sobre llegendes marines de la Costa Brava, especialment l’entorn de Palamós, Palafrugell i Illes Formigues.

4.1. Baus submarins, sirenes i serp marina

  • Explicació dels baus: esculls submarins molt a prop de la costa que només es fan visibles quan trenquen les onades en dies de mala mar.
  • Aquestes formacions alimenten llegendes de:

- Sirenes i nereides, que hi tindrien el cau. - Serps marines gegants, inspirades en peixos reals com el peix rem.

4.2. Temps de llevantades i temporals històrics

  • El Mediterrani no és un mar sempre calmat: hi ha dues grans llevantades cíclices:

- Llevantada de les faves (primavera). - Llevantada del rentabotes (tardor, lligada al cicle del vi).

  • Es recorda la “nit terrible” de 1911, gran temporal d’hivern amb desenes de morts entre pescadors catalans i valencians.

4.3. Llegendes destacades

  • El gegant Samà de Palamós:

- Gegant del Pirineu que baixa a la costa, descobreix el mar i s’enamora d’una pubilla. - La família d’ella la fa embarcar per allunyar-la; el gegant intenta aturar la galera amb una fona, la desvia, la nau naufraga i mor pubilla i gegant. - Alguns esculls de la zona es consideren la mà del gegant i restes petrificades de la nau.

  • La serp d’Aro:

- Serp marina gegant, amb diament sota la llengua o al front, que surt a prendre el sol i deixa la pedra a la sorra. - Un pubill del Mas Cruanyes li roba el diamant, la serp es desespera i desapareix al mar o mor de tristesa. - La riquesa posterior de la masia (avui restaurant) s’atribueix a aquest robatori mític.

  • Foc de Sant Elm:

- Fenomen atmosfèric (descàrregues elèctriques tipus plasma) que apareix com petites flames als pals dels vaixells de vela. - Considerat senyal de protecció del Sant pels mariners. - L’ermita de Sant Elm, sobre Palamós, és un mirador icònic des d’on es diu que es va batejar la Costa Brava com a nom turístic.

5. Oficis del mar: cuiner en iot i pescador veterà

5.1. Vida de cuina en un veler de luxe

Entrevista a Oriol Pereira, cuiner professional, sobre la seva experiència com a cuiner privat en un veler de 52 metres creuant l’Atlàntic fins al Carib.

  • Condicions de treball a bord:

- Cuina d’inducció basculant, adaptada al moviment de la mar. - Diferència entre superiots amb estabilitzadors i velers més “nerviosos”.

  • Planificació dels àpats:

- 17 dies d’Atlàntic cuinant sobretot per a la tripulació; la família propietària s’embarcarà al Carib. - Bàsics: arròs, patates, verdures, conserves, producte ultracongelat de qualitat. - Menús senzills però nutritius per a la tripulació; cuina més gastronòmica i exigent per a l’armador i família.

  • Rol social del cuiner:

- La cuina esdevé centre neuràlgic de convivència i punt de confort. - “Tothom s’ha de portar bé amb el cuiner”: el menjar és un dels pocs luxes diaris de tripulació i passatgers.

  • Impacte personal i professional:

- Experiència que li aporta idiomes, convivència multicultural, noves tècniques i productes. - Li fa superar pors i límits: d’una decisió d’“un dia per l’altre” a una gran travessa vital i professional.

5.2. Llop de mar: 44 anys de peix blau i el problema de la tonyina

Testimoni de Lluís Sureda, pescador de l’Escala de família de tranyinaires, jubilat però encara molt vinculat al port.

  • Vocació tardana i vida de barca:

- El pare no el volia a bord; entra amb 18 anys com a “prova” d’un estiu… i s’hi queda 44 anys. - Recorda mesos inicials vomitant cada dia, però el mar li “entra” per sempre. - Destaca la sensació de llibertat i el fet que cada dia és diferent, al contrari d’una feina d’oficina.

  • Burocràcia creixent:

- Es queixa de normatives, inspeccions, sancions i paperassa que compliquen molt més el treball actual. - Afirma que “tothom hauria de ser advocat” per defensar-se i entendre les regulacions.

  • Evolució de la pesca d’encerclament (tranyina):

- La tècnica bàsica d’encerclament amb llum és gairebé la mateixa des del segle XIX; han canviat les tecnologies (de torxes a leds). - Història de l’origen de la pesca d’encesa a Cadaqués: pescadors que descobreixen l’efecte de la llum sobre el peix.

  • Canvi en el peix blau (sardina i anxova):

- A partir de 2007–2008 es nota una reducció de mida dels peixos i canvis en l’abundància. - Explicació biològica compartida amb científics francesos: - Mutació del plàncton per l’escalfament i canvis ambientals: menys nutrients i menys creixement. - Sardines de 18 cm tenen la mateixa edat que antigues sardines de 25 cm: creixen menys.

  • Resposta del sector:

- Han augmentat la talla mínima comercial (per exemple, sardina a 12 cm) malgrat que biològicament podrien pescar-la més petita. - Observa una recuperació molt lenta de la mida en els últims 4–5 anys.

  • Alatxa i mercat:

- L’alatxa passa de peix de poc valor a espècie apreciada en determinats moments, però amb preus molt inestables.

  • Explosió de la tonyina vermella:

- Denúncia que la proliferació actual de tonyina és extraordinària, molt superior al que les estadístiques oficials reconeixen. - Afecta les xarxes (les trenca), espanta peix blau i depreda massivament sardina, anxova i altres espècies (calamars, sèpies, orades…). - No hi ha depredadors naturals importants al Mediterrani (no orques, pocs taurons grans).

  • Crítica a la gestió de quotes:

- Les captures accidentals de tonyina s’han de llençar al mar, tot i estar mortes i ser un recurs de gran valor alimentari. - Proposen poder portar-les a port almenys per a beneficència, però l’administració ho rebutja. - Considera que la protecció excessiva provocarà que, quan escassegi el seu aliment, la tonyina emigri cap a altres zones, deixant un ecosistema alterat.

6. Memòria democràtica, seguretat i turisme a Tarragona

  • Anunci de la primera audiència memorial a la ciutat:

- Acte d’escolta, reconeixement i reparació simbòlica a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. - Organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb suport de l’Ajuntament de Tarragona.

  • Nova comissaria compartida (Mossos i Guàrdia Urbana):

- S’ubicarà a l’estació d’autobusos, 800 m². - Vol ser un punt de referència de patrulles a peu al centre.

  • Turisme i hotels:

- Alta ocupació hotelera pel pont i per esdeveniments com el Festival REC. - S’espera plens el dissabte i prop del 70% la resta de dies.

7. Gran agenda de cap de setmana a la costa catalana

7.1. Costa Brava

  • Fira d’art contemporani Les Muses (Escala).
  • Encesa de llums de Nadal a l’Escala i Cadaqués.
  • Mercats i fires de Nadal a Port de la Selva, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Castelló d’Empúries.
  • Quines a diversos pobles (Colera, Sant Miquel de Fluvià, Palau-saverdera…).
  • Pessebres i cantades de Nadales.
  • Activitats de natura i educació ambiental (dunes de Torroella, aiguamolls de l’Empordà).

7.2. Terres de l’Ebre

  • Fires de Nadal a Vilalba dels Arcs i Tibissa.
  • Festa de l’Oli de la Fatarella.
  • Mercat de Nadal a l’Ametlla de Mar.
  • Port de Nadal (Roquetes): poblet nadalenc immersiu per a famílies.
  • Fira de Mostres d’Amposta.
  • Fira de Nadal al nucli antic de Tortosa.

7.3. Garraf

  • Exposició “Un mar de dones” al Centre Cívic de la Geltrú.
  • Petita Llúcia a Canyelles, continuació en format reduït de la Fira de Santa Llúcia.
  • Portes obertes als museus de Vilanova i la Geltrú, amb focus a l’Espai Far i el patrimoni mariner.

7.4. Maresme

  • Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau) amb extensa programació festiva.
  • Fira de Nadal d’Arenys de Mar (parades i música en directe).
  • Mercat de Nadal de Sant Vicenç de Montalt.
  • Programació de Santa Llúcia i Nadal a Caldes d’Estrac.
  • Copa Maresme de bàsquet (competició mini i premini).
  • Mare de Déu Fumadora a Arenys, tradició recuperada amb foguera i simbologia antiga.

8. Tancament del programa

  • El programa es clou desitjant un bon pont de desembre a l’audiència, recordant que Arran de Mar torna dimarts de 16 a 18 h.
  • L’episodi deixa una imatge molt rica de la vida marítima catalana: des de la gestió global del Mediterrani fins a la memòria local, passant per la pressió ecològica, el patrimoni immaterial, les històries personals de mar i un teixit dens de festes i fires nadalenques a tota la costa.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament