Mar, pesca i territori: notícies i mar de fons

Context i format del programa

Arran de Mar és l'espai més marítim de Tarragona Ràdio, emès de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. L’episodi combina butlletí informatiu marítim, seccions especialitzades i agenda d’activitats, amb un fort focus en pesca, ports, medi ambient i vida costanera.

1. Notícies de la costa catalana

1.1. Port Pesquer de l’Escala: obres clau de modernització

• Visita de la consellera Sílvia Paneque a les obres de millora de la llotja, el Maram i magatzems del Port Pesquer de l’Escala.

• Motiu de la intervenció:

- Corrosió per pas del temps i temporals (tramuntanades, ventades). - Taulades arrencades dels forjats i risc per a la seguretat dels treballadors.

• Característiques de les obres:

- Durada aproximada: 1 any i mig. - Finalització prevista: principis de 2026. - Inversió: 2,5 M€. - Ús de materials resistents a ambients marins i modernització d’instal·lacions elèctriques i d’aigua.

• Impacte sobre el sector pesquer:

- El patró major Josep Lluís Soret destaca que les instal·lacions estaven «molt degradades» i amb risc de fer mal a algú. - Ara esperen millor seguretat, comoditat i rendiment per garantir activitat pesquera durant anys.

“Esperem, a partir d’ara, treure un gran partit, treure un rendiment, i assegurar una activitat pesquera durant uns anys al nostre poble.”

• Visió municipal:

- L’alcalde Josep Bufill considera el sector portuari (pesca, nàutica i esbarjo) estratègic per a la promoció econòmica i l’ocupació. - Es valora positivament que administracions supramunicipals hi inverteixin.

• Complement cultural:

- Exposició «Els ports de Catalunya, un mar de paraules» al Club Nàutic de l’Escala, per preservar el vocabulari mariner en català.

1.2. Fibra òptica al litoral ebrenc

• La Generalitat adjudica les obres per desplegar xarxa pública de fibra òptica entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

• Dades principals:

- Pressupost: 520.863 €. - Més de 12.700 m de micro rassa i diverses canalitzacions. - Instal·lació de 14.530 m de fibra de 144 fibres.

• Context territorial:

- S’emmarca en el pla de fibra òptica a les Terres de l’Ebre. - Inversió acumulada a la zona: 7,7 M€ i més de 125 km nous de xarxa. - Objectiu de país: que el 100% dels municipis tinguin un punt de connexió a la xarxa pública.

• Inversió global prevista a Catalunya el 2025: 91,5 M€.

1.3. Aquicultura fotovoltaica a la Ràpita

• El projecte d’aquicultura fotovoltaica presentat durant la visita de Salvador Illa podria generar 26 M€ anuals de benefici per La Ràpita.

• Punts clau que destaca l’alcalde Javier Reverter:

- La planta podria subministrar llum a tot el poble. - Prioritza que els beneficis reverteixin en la Mancomunitat i els nuclis d’Alcanar Platja, Montsiamar, Serramar i les Cases d’Alcanar. - El projecte es veu com un impuls econòmic i d’infraestructures per a La Ràpita i Alcanar.

• Equipaments educatius:

- S’anuncia que el nou institut de La Ràpita ja té pressupost aprovat. - Es vol poder donar la bona notícia abans de Nadal, després del tancament temporal de l’Institut Alfacs per desprendiments de roca.

1.4. Campionat Internacional de Natació Naturista a Sitges

• Sitges acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, per primera vegada a Catalunya i segona vegada a l’Estat.

• Organització:

- Associació Naturista de la Platja d’Aiguadolç de Vilanova i la Geltrú. - Amb suport de la Federació Espanyola de Naturisme i la Federació Naturista Nudista de Catalunya. - Forma part del programa oficial de la Federació Internacional de Naturisme.

• Format de l’esdeveniment:

- 196 participants, 130 nedadors de 8 a més de 75 anys. - Proves de papallona, esquena, braça, lliures i relleus. - Competència esportiva ordinària, però sense banyador.

“És el que seria una competició de natació ordinària [...] amb la diferència que no portem banyador.”

• Logística territorial:

- Competició a la piscina municipal de Sitges. - Allotjament al càmping Vilanova Park. - Inclou visites culturals i turístiques a Sitges i Vilanova i la Geltrú per promoure el naturisme com a estil de vida saludable i respectuós.

1.5. Castanyada, Halloween i comerç local al Maresme

CastaWin a Arenys de Mar

• La Unió de Botiguers d’Arenys de Mar organitza la CastaWin, una festa que barreja castanyada i Halloween:

- Berenar popular i xocolatada. - Tallers de maquillatge i tatuatges. - Escape room familiar amb trama d’invasió alienígena.

• Objectiu: oferir un espai de trobada per infants i joves i dinamitzar el comerç de la vila.

• Aprenentatges de l’any anterior:

- El format de barra nocturna amb música no va funcionar tan bé. - Es concentren més activitats a la tarda, enfocades a famílies, i es deriva el públic nocturn cap a la jornada de tapes al mercat municipal.

Floristeries i Tots Sants al Maresme

• Les floristeries del Maresme (exemple: Flors Freesia d’Arenys de Mar) noten que la tradició de portar flors per Tots Sants es va perdent.

• Causes principals:

- Augment de les incineracions. - Desconnexió generacional: els joves mantenen menys l’hàbit d’anar al cementiri.

• Canvis en el consum de flors:

- Es fan rams més petits per limitacions d’espai als nínxols. - El crisantem continua sent la flor típica, però guanyen pes la rosa, el lliri i la gerbera. - Puja molt la demanda de flor artificial, perquè dura tot l’any i permet compartir despesa entre familiars.

“Ho tenen arreglat tot l’any i s’estalvien d’ara de pujar, de posar el natural, després tornar-lo a treure.”

1.6. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i millores ferroviàries

Nova Associació Metropolitana

• Es constitueix l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona al castell de Masricart (La Canonja).

• Municipis fundadors:

- Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja. - Vila-seca n’és absent per discrepàncies, especialment en relació amb l’estació intermodal.

• Lideratge:

- President: Roc Muñoz, alcalde de la Canonja. - Vicepresidenta: Dolors Ferrer, alcaldessa de Valls.

• Objectius principals:

- Crear una visió metropolitana compartida. - Enfortir un espai cohesionat i competitiu (segona àrea metropolitana de Catalunya). - Afrontar reptes estratègics: - Transició energètica. - Mobilitat i interconnexió entre municipis. - Promoció econòmica i captació de talent. - Desenvolupament d’infraestructures clau per al territori.

Millores ferroviàries reclamades des de la Diputació de Tarragona

• Reunió de la Diputació de Tarragona amb la Plataforma d’Usuaris del Ferrocarril per reclamar millores en la connexió ferroviària.

• Absències destacades: Generalitat, Adif i Renfe no hi assisteixen.

• Conclusions de la trobada:

- Voluntat de fer front comú i anar conjuntament a Madrid per exigir millores. - Participació de diverses plataformes ciutadanes (Dignitat a les Vies, Trens Dignes, Ebre Priorat, Pròxima Parada Valls, Mercaderies per l’Interior...).

“És d’agrair per part dels ciutadans veure aquest consens dels diferents partits polítics.”

• La portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez, insta els representants polítics a «treure les dents» per defensar el territori.

• Es preveu que la taula tingui continuïtat.

1.7. Temps i trànsit al litoral

Meteo marítima

• Predomini de vent de sud / garbí i una mica d’ponent al litoral català.

• Costa Brava Nord:

- Vent reforçat la nit de divendres i dissabte al matí. - Condicions de maror.

• Costa Barcelonina i Daurada:

- Vent de garbí més suau i mar força tranquil·la.

• Diumenge:

- Entra tramuntana al Cap de Creus, amb mar creuada i ressaca. - Refrontall i vent de rebuf entre Costa Brava Sud i costa barcelonina. - Ambient massa suau per ser 1 de novembre.

Trànsit

• Situació carregada però assumible, amb especial atenció a l’AP-7:

- Sentit sud (cap a Tarragona): - 6–7 km d’aturades entre Mollet del Vallès i Barberà del Vallès. - 3 km a l’alçada de Sant Cugat del Vallès. - 3 km entre Castellbisbal i Martorell. - Sentit nord (cap a Girona): - 7 km d’aturades intermitents entre Sant Cugat i Barberà.

• Entrades a Barcelona:

- Retencions de 3–4 km a la C-33 i C-58 des de Montcada i Reixac fins al Nus de la Trinitat.

2. Amb temps i una canya: actualitat de la pesca esportiva

Secció fixa de divendres amb la Federació Catalana de Pesca, conduïda avui per Pedro Terol.

2.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada a les Balears

• Catalunya es proclama campiona d’Espanya d’embarcació fondejada absoluta.

“Hem complert el que vas prometre, hem guanyat l’or.”

• Resultats individuals:

- 3a i 4a posició per a pescadors catalans. - Es van escapar l’or i la plata per pocs punts, sobretot per una «pinxada» a l’última màniga.

• Condicions de competició:

- 22 embarcacions, 4 pescadors per barca. - Gran disparitat en les zones de fons: hi havia barques guanyadores amb 400 punts i d’altres amb poc més de 100. - Això dificulta que tots tinguin oportunitats iguals.

2.2. Sistema de puntuació i captura i solta

• A l’embarcació, ja fa anys que s’aplica el sistema de captura i alliberament.

• Com funciona la puntuació:

- Les espècies s’agrupen en 5 grups. - Cada grup té una puntuació fixa (1 punt el grup 1, 2 punts el grup 2, etc.). - No es pesa ni es mesura el peix; només es compta quantes peces de cada grup. - Cada 45 minuts es fa el recompte i els peixos es retornen vius al mar el més ràpid possible.

• Benefici ambiental:

- Es redueix la manipulació del peix (galledes amb aigua i oxigenador, menys estrès). - S’alinea amb les pràctiques dels mundials.

2.3. Anècdotes i logística del campionat

• Dues embarcacions van patir pannen mecàniques.

• L’organització va haver de:

- Buscar barques de substitució in extremis. - Reconvertir una barca que feia de jutge en barca de competició. - El jutge va seguir fent la seva feina per ràdio, controlant els participants a distància.

• Malgrat tot, no hi va haver captures «rares»; la badia de Palma és relativament previsible pel que fa a espècies.

2.4. Canvis a la cúpula de la Federació Catalana de Pesca

• Al setembre, el president de la Federació dimiteix.

• Segons estatuts:

- El primer vicepresident assumeix la presidència en funcions fins a les eleccions (previstes per octubre/novembre de l’any vinent). - El president en funcions no pot impulsar grans canvis de fons, però sí reordenar l’estructura interna.

Nova estructura per àrees

• S’abandona un model «pla» i es crea una estructura adaptada a la realitat de la pesca:

• Dues grans àrees:

- Pesca continental (aigües dolces, grans peixos, black-bass, etc.). - Pesca marítima: - Pesca des de costa (platja, roca, boia). - Caiac. - Embarcació tradicional. - Pato (flotador individual per pescar des del mar).

• Pedro Terol és nomenat vicepresident de l’àrea marítima:

- Assumeix responsabilitat sobre totes les modalitats de mar, no només embarcació. - Continua sent l’enllaç amb la Generalitat i altres institucions. - Vol aplicar un model de gestió més estructurat i homogeni (inspirat en la seva experiència en informàtica) a totes les modalitats.

“Ara separar-la i posar entre el president i les modalitats un segon cap [...] facilita una mica.”

2.5. Calendari i feina «invisible» de la Federació

• Novembre és un mes clau de gestió interna:

• Competicions:

- Resta un últim campionat d’embarcació: veterans/màsters el 22 de novembre, que tancarà la temporada.

• Planificació de l’any 2026:

- Cada club ha de presentar abans de finals de novembre totes les proves que vol organitzar el 2026. - La Federació: - Recull les propostes. - Detecta duplicats (dos clubs al mateix espai i dia). - Força canvis o comparticions de zona si cal. - Munta el calendari unificat i l’eleva a la Generalitat la primera setmana de desembre.

• Objectiu:

- Que la Generalitat aprovi el calendari a finals de gener, per començar a pescar com més aviat millor (febrer) i no haver d’esperar al març o abril.

• Reflexió final:

- Es reivindica la feina poc visible de gestió federativa, imprescindible perquè la competició funcioni.

• Tancament amb to festiu:

- El presentador desitja bona castanyada i «bona pesquera» de calamars.

3. Peixos morts al Garraf: descart, residus i sobrepesca

3.1. L’episodi: centenars de peixos morts a Vilanova

• A la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú) han aparegut centenars de peixos morts, majoritàriament bogues.

• Hipòtesi inicial (segons fonts de confraria):

- Serien peixos descartats per pescadors artesanals que pesquen a la llum (encerclament de sardina i seitó). - En fer la tria a bord, haurien descartat les bogues i les haurien retornat a mar mortes. - El temporal hauria arrossegat els cadàvers fins a la platja.

• L’Ajuntament ha començat la retirada dels peixos, operació que requereix dos dies per la gran quantitat.

3.2. Visió ambientalista (APMA Garraf)

Intervé Jaume Mercè, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf.

Demanda de transparència i anàlisi

• Reivindica que l’Ajuntament i el servei de Medi Ambient:

- Analitzin els peixos. - Emprin dictàmens tècnics abans d’atribuir causes.

“Podria ser que els peixos s’haguessin mort per altres causes que no sabem.”

Descart a la pesca i dades de la FAO

• Recorda que el descart de peix és comú a tots els ports de Catalunya.

• Dades de la FAO:

- Arts menors i encerclament: descarten un 10–15% de les captures. - Pesca d’arrossegament: pot descartar fins al 40%.

• Per tant, alerta que el problema no és exclusiu dels pescadors de la llum.

Impacte ambiental i concepte de residu

• Considera «lamentable» que un aliment es converteixi en residu al mateix lloc on es genera:

- En lloc de ser gestionat i valoritzat, es llença al mar. - Insisteix que aquests peixos són residus i caldria tractar-los com a tals.

• Proposta de valorització:

- Donar sortides alternatives a aquestes espècies sense valor comercial (bogues, etc.). - Possibles usos: pinso o altres productes industrials. - Reclama ajudes i organització perquè els pescadors puguin portar el peix a port en lloc de llençar-lo.

“El que a nosaltres ens dol molt és que hi hagi aquest malbaratament que ja comença al lloc on es genera l’aliment.”

Impacte real al mar

• Distingeix entre:

- Matèria orgànica (peix mort): el mar pot absorbir-la i reciclar-la fins a cert punt. - Residus plàstics: impacte molt més greu i persistent.

• Tot i així, insisteix que la pràctica de llençar grans quantitats de peix mort no hauria de normalitzar-se.

Marc legal i responsabilitats

• Cita una llei de 2020 que busca reduir el malbaratament alimentari.

• Considera que:

- El peix llençat és un residu i té un responsable (el productor, en aquest cas pescadors / confraries). - Cal que poders públics i organitzacions pesqueres trobin solucions estructurals (sistemes de recollida, compensacions, tecnologies selectives, etc.).

• Contraargument a la confraria:

- Aquesta es justifica dient que: - Les bogues no tenen valor de mercat. - La llei no els permet portar-les a port i podrien ser sancionats. - Mercè creu que això mereix una explicació completa i pot indicar que «alguna cosa es fa malament» en el sistema.

• Sobre la sobrepesca global:

- Recorda que al món hi ha una sobrepesca generalitzada. - Com més es pesca, més difícil és mantenir el recurs. - Reivindica que l’activitat ha de ser sostenible en el temps.

4. Això no ho sabia: dic de recer i esculleres d’un port

Secció de divulgació nàutica produïda des de Ràdio Arenys, amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys.

4.1. Escullera: anatomia d’un port segur

• L’oient és convidat a «tancar els ulls» i imaginar-se una platja i una línia de roques que avança mar endins.

• Escullera:

- Formada per grans blocs de pedra procedents de pedreres (3.000–4.000 kg cadascun). - A vegades complementada amb blocs de formigó (més moderns). - Les pedres es disposen segons plànols topogràfics/batimètrics, no aleatòriament.

• El «senyor del bastó»:

- Figura clau de l’obra: un especialista que indica exactament on col·locar cada pedra perquè la resistència global de l’escullera sigui òptima. - L’objectiu és que les onades trenquin progressivament sobre les pedres i es dissipi l’energia abans d’arribar a les instal·lacions internes.

• Temporal Gloria com a exemple extrem:

- Va ser capaç de moure fins i tot aquestes pedres enormes. - En alguns ports es van veure blocs saltant per sobre de les defenses, obligant a reparacions.

4.2. Terminologia bàsica

• Punta: extrem final d’un dic o escullera.

- A Arenys es parla de punta vella (port antic, abans de la Guerra Civil) i punta nova (ampliació dels anys 50).

• Dic: estructura principal que s’endinsa mar endins i configura el port.

• Dic de recer:

- És el cor de la seguretat d’un port. - Funció doble: - Aturar les onades de garbí o llevant abans que entrin al port. - Crear una zona interior calmada on els vaixells puguin baixar veles i maniobrar amb seguretat abans d’amarrar.

“El dic de recer és l’element més important perquè protegeixi la gent que entra a dintre.”

4.3. Ports segurs i batimetria

• Distinció entre ports segurs i ports problemàtics amb mala mar:

• Entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, Carles afirma que:

- L’únic port veritablement segur en qualsevol temporal és Arenys de Mar. - Entrar a Blanes, el Balís, Mataró o Premià en dies de fort onatge pot ser molt perillós.

• Problema afegit: acumulació de sorra per corrents litorals:

- La sorra es diposita a un costat del port i progressivament en va colmatant l’entrada. - On a la punta d’Arenys hi havia 18 metres de fondària, ara pot haver-n’hi només 8. - A menys fondària, l’onada es transforma abans i trenca amb més violència.

• Necessitat de dregar regularment:

- Clubs com Premià o el Masnou han de preveure al pressupost dregatges anuals per retirar sorra de l’entrada.

4.4. Disseny històric i cultura de seguretat

• El port d’Arenys va ser dissenyat per l’enginyer Aurelio González Isla.

• Característiques del projecte original:

- Braços molt amples. - Permetien l’entrada a vela en qualsevol tipus de vent, sense dependre del motor.

• Funció bàsica d’un port:

- Sigui turístic, pesquer o comercial, ha de ser refugi segur en cas de temporal.

• Riscos històrics:

- Carles recorda una regata als anys 70 en què un fort temporal va causar 7–8 morts a Arenys. - En un altre episodi, una onada va fer caure dos tripulants de la barca de Joanola (marca de pastilles) a l’aigua; un d’ells va morir.

• Missatge de fons:

- El mar exigeix prudència extrema i respecte. - S’han millorat molt els elements de seguretat (armilles, línies de vida, ràdios, GPS), però la base continua sent un bon dic de recer i una entrada ben protegida.

“Un port segur és també garantia de vida marinera, nàutica i de futur per la nostra costa.”

5. Plàstic Preciós: reciclar el mar i educar els joves

Entrevista amb Adrià Tallada, cofundador de l’ONG Plàstic Preciós.

5.1. Qui són i què fan

• Associació sense ànim de lucre nascuda a Gandia (2017) i amb espai a Barcelona des de 2021.

• Missió:

- Conscienciació mediambiental. - Reciclatge de plàstic amb enfocament comunitari i educatiu.

• Àmbit d’actuació:

- Tallers i projectes a tot l’Estat (Galícia, Andalusia, Extremadura, Canàries, etc.). - Especial vinculació amb zones de costa.

5.2. Fonts i tractament del plàstic

• Orígens del plàstic que treballen:

- Recollides i neteges de platges i espais naturals. - Residus recollits en centres escolars o organitzacions per convertir-los en mobiliari. - Residus específics d’empreses que ells poden reciclar.

• Part dels projectes se centren en residu marí, tot i que és un plàstic de baixa qualitat i difícil reciclatge industrial.

5.3. Projectes destacats

• Mobiliari escolar reciclat:

- Substitueixen taulers de fusta per taulers de plàstic reciclat. - Fan decapat i repintat de les estructures metàl·liques.

• Mobiliari urbà amb residu marí:

- Caracterització i reciclatge de residus marins per fer bancs, elements de carrer, etc..

• Col·laboracions emblemàtiques:

- Bàsquet Girona: - Canvi de gots d’un sol ús del bar per envasos reutilitzables. - Plàstic Preciós acompanya el canvi amb campanyes de conscienciació durant els partits. - Han acabat fabricant mobiliari i elements interns per al pavelló de Fontajau. - Banc de Sang i Teixits i altres entitats en campanyes de sensibilització.

• Projectes després de la Dana al País Valencià:

- Van participar en tasques de neteja i recol·lecció de residus. - Han fet mobiliari per escoles i pobles afectats. - Utilitzen part del residu de la riuada en projectes pilot d’investigació sobre la seva possible valorització.

5.4. Educació i les 3R

• Base conceptual: reduir, reutilitzar, reciclar, amb èmfasi en reduir.

• Tallers amb joves:

- Activitats interactives on participen directament en el procés de reciclatge. - Es mostren exemples internacionals de consums molt més baixos de plàstic. - Es proposen hàbits concrets per reduir l’ús de plàstic d’un sol ús.

• Responsabilitat estructural:

- Subratllen que les empreses productores tenen el major pes: són qui posen el plàstic al mercat. - Cal combinar canvi d’hàbits individuals amb transformacions en la producció i la distribució.

5.5. Treball amb el sector pesquer i aliances

• Plàstic Preciós col·labora amb:

- Ports, empreses i entitats que volen reduir o valoritzar els seus residus. - Pescadors, amb tallers de conscienciació i projectes de reciclatge.

• Visió sobre els pescadors:

- Sovint se’ls veu com a culpables del residu al mar, però en realitat són última línia de defensa: - Sovint recullen residus amb les arts. - Necessiten un marnet perquè és el seu mitjà de vida.

5.6. Futur i implantació territorial

• L’ONG s’ha traslladat a un espai de Barcelona Economia Circular, amb l’objectiu de:

- Esdevenir referent a Catalunya en educació ambiental sobre plàstic. - Arribar amb més força a escoles i organitzacions.

• Disposen de:

- Web: plasticpreciósbcn.org. - Perfil d’Instagram: @plasticpreciósbcn.

• Adrià subratlla que, tot i tenir molta feina, sempre hi ha espai per nous projectes i tallers, perquè ho fan per convicció i necessitat social.

6. Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú

Intervenció de Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova.

6.1. Característiques de la competició

• Vilanova acull la Copa d’Espanya ILCA 4, prova puntuable per formar l’equip nacional que anirà a europeus i mundials.

• Classe ILCA:

- Abans coneguda com a Laser. - Una de les embarcacions més populars del món. - Variants: - ILCA 4 (4,7 m² de vela): categoria d’entrada per joves. - ILCA 6 (5,7 m²): classe olímpica femenina. - ILCA 7 (7 m²): classe olímpica masculina.

• Dades de participació:

- 140 embarcacions, dividides en dos grups de 70. - 9 proves previstes en 3 dies (3 per dia i per grup, 6 proves diàries en total).

6.2. Logística i condicions de vent

• Els regatistes arriben el dia anterior per:

- Fer mesuraments. - Sortir a l’aigua i conèixer el camp de regates i els règims de vent locals.

• Previsió meteorològica:

- Es preveu ponent estable, que facilita: - Establir un camp de regata net i regular. - Complir el timing de les proves.

• Es navega lluny de la costa (1–1,5 milles), per evitar vents inestables i pèrdua d’intensitat prop de la platja.

6.3. Nivell esportiu i representació local

• La ILCA 4 és una categoria amb molt nivell:

- Molts participants venen de fer bons resultats en Optimist. - Alt component tècnic i competitiu; les classificacions són ajustades.

• El Club Nàutic Vilanova té 6 regatistes classificats dins de la quota del 23% que correspon a Catalunya.

“Per nosaltres és un orgull [...] demostra la feina que hem fet durant els últims anys.”

• Opcions de podi:

- Especial esperances en categoria femenina. - Com a català destacat, Tete cita Iker Mujica, amb gran trajectòria en Optimist i primer any fort en ILCA 4/6.

6.4. Catalunya potència en vela

• Catalunya és una de les federacions de referència en vela, juntament amb Canàries i Balears.

• S’hi fa molta feina esportiva i formativa, tot i que la vela no tingui tanta visibilitat com altres esports.

• La vela no és només la Copa Amèrica:

- Inclou vela lúdica, paddle surf, motos d’aigua, caiacs, natació en aigües obertes, etc. - Vilanova té condicions òptimes tot l’any per practicar esport nàutic.

7. Agenda de cap de setmana a la costa catalana

7.1. Costa Brava

• Protagonisme de castanyada i Halloween (Castaway/CastaWin):

- Activitats de tarda amb tallers, animació, passatge del terror i venda de castanyes a l’Escala, Roses, Llançà, etc.

• Propostes culturals:

- Tasta Patrimoni: itinerari guiat per Castelló d’Empúries i ruta pels espais medievals de l’Empordà (Sant Martí d’Empúries).

• Activitats familiars:

- Tarda de terror al Port Marina de Palamós. - Sortida a Mas Pinell (Torroella de Montgrí) per conèixer basses i tortugues d’aigua dolça.

7.2. Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona

• Castanyada infantil a Roquetes: espectacle de la castanyera, xocolata i galetes per a infants disfressats.

• Castauín a Benifallet: sopar popular, música en directe, DJ i festa combinant castanyada i Halloween.

• Halloweenada a Deltebre: tarda amb concurs de disfresses, truc-o-trato per comerços i xocolatada.

• Converses periodístiques (30 anys de la Plana Ràdio): xerrada amb Toni Cruanyes presentant el llibre La dona del segle.

• Festival Parca (Ulldecona): reflexió sobre la mort des d’una mirada artística i col·lectiva.

• Missió Flamenc (MónNatura Delta de l’Ebre): activitat familiar d’observació de flamencs amb telescopis.

• Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja d’Ebre: demostracions, visites guiades a forns, producte local i conferències.

• Festa del Vi de Gandesa (38a ed.): mostra de vins, nits de garnatxes blanques, tastos, concerts i dinar popular de clotxa.

7.3. Garraf

• A més del Campionat Internacional de Natació Naturista:

• Vila del Llibre de Sitges (5a ed.) al Centre d’Interpretació de la Malvasia:

- Mercat editorial. - Recital en commemoració dels 90 anys de la mort de Fernando Pessoa. - Maridatges de Malvasia. - Xerrades sobre cuina medieval i literatura amb Màrius Serra i Sebastià Bennasar.

7.4. Maresme

• Festa de Tardor al barri de la Llàntia (Mataró): 3 dies de festa amb gegants i personatges festius (castanyera, fulla caduca, monjo, etc.), túnel del terror i food trucks.

• CastaWin a Arenys de Mar (ja detallada) a la plaça de l’Església.

• Llabagüin a Lladaneres: nit amb túnels del terror (infantil i general), tallers, zona gastronòmica, DJ, i rutes de «Crit o Confit» i cases encantades.

• Festa popular de tardor a Santa Susanna: castanyes torrades, música, activitats infantils i ambientació mixta tardor-Halloween.

• Castanyada popular a Calella: a la plaça de l’Església amb música, castanyes, moniatos i moscatell, seguida d’un sopar popular amb concurs de disfresses i ball.

8. Tonalitat del programa i fils conductors

• El programa combina un to distès i proper (bromes sobre Halloween, panellets i peixos grans trobats a platja) amb contingut informatiu dens sobre:

- Infraestructures portuàries i digitals. - Transició energètica (aquicultura fotovoltaica). - Planificació territorial (Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona). - Transport ferroviari i mobilitat. - Sostenibilitat marina (descarts pesquers, plàstics, enginyeria de ports segurs).

• Tres eixos temàtics clau de l’episodi:

- Mar i pesca: des de la Federació Catalana de Pesca fins a la problemàtica dels peixos descartats i el paper dels ports. - Medi ambient i canvi de model: residus plàstics, sobrepesca, lleis contra el malbaratament, innovacions com l’aquicultura fotovoltaica. - Territori i comunitat: nous ens metropolitans, millores ferroviàries, festes locals (castanyada/Halloween) i cultura marinera.

• L’estructura de magazín permet alternar notícies dures, entrevistes tècniques i seccions de divulgació, culminant amb una agenda molt completa per al cap de setmana.