Mar, satèl·lits, mites i festes a la costa catalana

Panorama general de l’episodi

Programa complet d’Arran de Mar emès des de Tarragona Ràdio, amb connexions a diverses emissores locals i un recorregut informatiu per tota la costa catalana. L’episodi combina actualitat marítima i territorial, divulgació científica sobre el mar, mites i llegendes, esports nàutics, agenda cultural i una secció d’humor.

1. Benvinguda, tertúlia inicial i actualitat de la costa

Introducció del programa i equip

• Presentació des dels estudis de Tarragona Ràdio i salutació a l’equip tècnic i als corresponsals de diverses ràdios locals.
• Ambient distès amb comentaris sobre la llum de l’estudi i la imatge de la presentadora.
• Primera digressió sobre el nou disc de Rosalía i la polèmica per una cançó amb l’Escolania de Montserrat cantada en castellà:
• Es debat si la “culpa” és de Rosalía o de l’Escolania per haver acceptat el projecte.
• S’apunta la necessitat de decidir des de l’entitat si vol cantar només en català.

Vida local i festes

• Vilanova i la Geltrú: inici de la Fira de Novembre:
• 65.000 m² d’estands a l’aire lliure.
• Oferta molt variada per passejar, comprar i tastar productes.
• Altres municipis (Arenys, Tiana, etc.) també viuen festes majors; es genera el típic debat de “on anem el cap de setmana”.

Bloc informatiu per territoris de costa

Costa Brava

1. 1 25 anys de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Palamós)

• Acte de celebració a l’Espai Peix de Palamós.
• Càtedra creada el 2000 per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós, amb el Museu de la Pesca.
• Finalitat: fomentar i divulgar la recerca marítima amb enfocaments molt diversos:

- biologia, ecologia, tecnologia - economia, meteorologia, geografia - història, filologia i gastronomia.

• Projectes destacats:

- Millora del sector pesquer. - Col·lecció de llibres “Quaderns Blaus”. - Cicle Pesca i Ciència per difondre recerca marina. - Suport a activitats del Museu de la Pesca. - Participació a la taula de cogestió marítima del Baix Empordà. - Paper clau en la gestió sostenible de la gamba de Palamós.

• Reconeixements:

- 2012: Gamba d’Or de l’Associació de Restaurants de la Badia. - 2013: Cofrare d’Honor al director històric, Joan Lluís Alegret.

• Direcció actual a càrrec de Francesc Fuster.

1. 2 Mamífers marins morts a la platja de Pals

• Es localitza un dofí de 80 kg mort a la platja.
• El CRAM trasllada l’animal a la UAB per fer-ne la necropsia.
• La Fundació CRAM treballa 365 dies/any per encàrrec de la Generalitat en fauna marina amenaçada.
• Dues setmanes abans, s’hi havia trobat un catxalot mort amb tres talls al llom, probablement causats per una hèlix.
• Per l’estat de descomposició del catxalot no es fa autòpsia, però sí recollida de mostres.
• S’explica la vulnerabilitat de dofins i balenes al trànsit marítim i com sovint pateixen col·lisions.

Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre

1. 1 Projecte unificat de protecció del Delta de l’Ebre

• Es posa en marxa amb més guardes (malecó/camí elevat) des de la Punta de la Banya fins al Fangar.
• Document pactat entre Taula de Consens, Generalitat i Estat espanyol.
• Jordi Sargatal (Secretari de Transició Ecològica) subratlla:

- Complexitat de protegir un espai tan dinàmic com el Delta. - Importància d’obres ja en marxa i de les futures per consolidar el Delta davant l’augment del nivell del mar.

1. 2 Guarda dels Alfacs: defensa davant la pujada del mar

• Explicació tècnica de Miquel Alonso (Territori i Transició Ecològica):

- A punt de finalitzar fases 1 i 2 de la Guarda dels Alfacs. - Infraestructura verda (camí/malecó) de 1,20 m d’alçada fora del domini públic marítim-terrestre. - Dissenyada per suportar el nivell del mar estimat per al 2100. - 15 km de longitud (de la Ràpita al Trabucador), 10 km ja executats. - Falta completar trams i segellats, especialment la zona de bombes.

• Objectiu clau: impermeabilitzar la Badia dels Alfacs perquè, encara que pugi el mar, no hi entri aigua.
• Es preveu enllestir-la l’any vinent i convertir-la en carril bici.

1. 3 Alcanar: enderroc de cases en zones de risc per aiguats

• L’Ajuntament d’Alcanar vol resoldre en un any els primers enderrocs de cases situades en barrancs, molt exposades a riuades.
• Alcalde Joan Roig:

- Parla d’una mesura radical però necessària, vinculada tant al canvi climàtic com a irresponsabilitats urbanístiques del passat. - De moment afecta unes 10 cases de l’urbanització Les Cases de l’Estona, però podrien ser moltes més. - Es contracten taxadors per valorar habitatges i negociar amb veïns. - La Generalitat es compromet a aportar recursos per comprar les cases i reubicar els veïns en llocs més segurs.

• Es planteja també la renaturalització parcial del càmping dels Alfacs:

- El propietari accepta “sacrificar” part del càmping per poder mantenir el negoci a llarg termini en condicions més segures.

1. 4 Taula tècnica dels aiguats i mesures contra catàstrofes climàtiques

• Mesures prioritàries:

- Enderroc d’habitatges en zones de risc. - Construcció de basses de laminació per reduir la força de l’aigua en zones urbanes.

• Es destaca que és una iniciativa pionera a l’Estat espanyol, nascuda després de patir cinc grans episodis climàtics en pocs anys.
• Roger Sauquet (director tècnic) defensa que:

- Les mesures que no requereixen canvis normatius es poden executar en un termini relativament curt. - La realitat urbanística d’Alcanar és similar a altres zones del país que també van construir en lleres i zones inundables.

Garraf i Costa Daurada: restauració marina i grans inversions

1. 1 Exposició “Un Mediterrani viu” i biòtop de Torredembarra

• Arriba a Vilanova i la Geltrú l’exposició immersiva Un Mediterrani viu sobre el biòtop de Torredembarra.
• Es descriu el biòtop com el primer gran escull artificial submergit del món:

- 40.000 tones de roca calcària. - Forma de piràmide sobre una superfície equivalent a un camp de futbol. - Alçada de 20 m (de 34 m a 13 m de fondària). - Visitables fent snorkel o submarinisme.

• En només dos anys s’hi ha registrat:

- Gran diversitat d’espècies marines. - Presència de peix lluna que hi acudeix a desparasitar-se (un comportament poc documentat al món).

• Irene Gonzalo (Natural Art Reef) explica:

- El biòtop és el primer prototip gran format d’escull artificial que fan després de diversos projectes petits. - L’entitat fa el seguiment científic de l’evolució ecològica de l’estructura. - L’exposició vol apropar al públic un entorn submarí desconegut però molt proper a la ciutadania.

• Joan Melero (Fundació Pinae) ho defineix com:

> “Una història d’art, de ciència, una aventura, una història de resiliència, de continuïtat, de treball i sobretot de sostenibilitat i de recuperació i regeneració marina.”

• L’exposició al plató gran de Neàpolis:

- Ofereix una experiència sensorial i interactiva. - Està pensada també per a escoles. - Posa en valor la necessitat de protegir el litoral mediterrani.

1. 2 Inversions al Port de Tarragona i al Port de Barcelona

• El ministre de Transports, Óscar Puente, anuncia un gran paquet inversor 2025–2029:

### Port de Tarragona

• 304 M€ d’inversió total per part de l’Estat a través de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT):

- 231 M€ en infraestructures i millora d’instal·lacions. - 31 M€ en sostenibilitat. - 29 M€ en accessos viaris i ferroviaris. - 8 M€ en seguretat. - 5 M€ en projectes de Port Ciutat.

• Projectes destacats:

- Ampliació del moll de Balears. - Desenvolupament urbanístic de la Zona d’Activitats Logístiques.

### Port de Barcelona

• Rebrà 1.226 M€ fins al 2029.
• 859 M€ orientats a ampliar i millorar infraestructures i instal·lacions.

• Es remarca que Catalunya serà el territori amb més volum d’inversió portuària en aquest període.

1. 3 Fira Tarragona-Marida (Passeig de les Palmeres i Rambla Nova)

• Presentació de la Fira Tarragona-Marida, que se celebrarà del 14 al 16 de novembre al Passeig de les Palmeres i el primer tram de la Rambla Nova.
• Fira gastronòmica i vinícola que connecta vi, patrimoni i dieta mediterrània.
• Activitats principals:
• Cuina en directe i podcast en viu.
• Esmorzars i dinars populars.
• Activitats familiars i música.
• Tastets del Mercat Central i vins de la Denominació d’Origen Tarragona (DO) i altres DO de la demarcació.
• Xefs convidats: Arnau París, Ada Parellada, Vicent Guimarà, Pep Moreno, Alberto Hernández, entre d’altres.
• Escenaris temàtics:

- Dieta Mediterrània: showcookings i podcasts. - Escenari Mercats: música i presentació de llibres. - Escenari UNESCO: espectacles familiars.

• Fira vinculada a tres efemèrides:

- 25è aniversari de Tarraco com a Patrimoni Mundial. - Distinció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. - 15è aniversari de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat.

2. Cultura, gastronomia i tradicions al Maresme

Festival Calamarenys (Arenys de Mar)

• Tanca la 30a edició del Calamarenys amb:
• Recreació de la subhasta tradicional del peix al pati del Calissai.
• Protagonitzada per Josep Masdeu i Martí Cadallans.
• Masdeu, antic subhastador de la confraria d’Arenys (fins 1988), explica el funcionament:
• Subhasta a la baixa: es comença amb un preu alt i es va baixant ràpid.
• Abans es feia en pessetes i duros; ara, en euros.
• Peix presentat en paneres d’1 kg (calamars, lluços, rogers, gambeta blanca...).
• Primer es farà una demostració històrica i després una subhasta real del peix aportat per Peixos Germans Cadallans.
• Es busca combinar nostàlgia i divulgació amb un format atractiu per a grans i petits.

E-book “Llegendes del Maresme per tot l’any”

• El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme publica un nou e-book sobre llegendes de la comarca.
• Característiques principals:
• Més d’una desena d’històries lligades a municipis, paisatge, festes i personatges màgics.
• Llibre disponible en dues versions, inclosa lectura fàcil.
• Textos d’Anna Penya i il·lustracions de Jaume Blanc.
• Elements clau:
• El Maresme com a territori de contrastos i escenaris naturals (mar, ermites, boscos, castells, masies...) que han generat moltes llegendes.
• Personatges guia: la “iaia del Maresme” (mil·lenària i millennial) i el seu amic Picotet, un picot negre.
• Objectius:
• Apropar les llegendes de bruixes i éssers fantàstics.
• Relacionar-les amb festes majors i celebracions locals.
• Contextualitzar espais emblemàtics com el Castell de Burriac o la Creu de Canet.
• Proposar rutes i experiències al llarg de l’any, al ritme del calendari festiu i natural del Maresme.

3. El temps i el trànsit: avisos per al cap de setmana

Predicció marítima i de vent (Lluís Mi Pérez)

• Situació variable i esvalotada a tota la costa catalana.

• Divendres tarda:
• Vent de sud a la Costa Brava i de ponent a Barcelona i Costa Daurada.
• Vent no gaire intens → maró moderat però aigua tèrbola per pluges i torrentades recents.

• Dissabte:
• Maró a forta maró a bona part del litoral a la tarda.
• A la Costa Brava i algunes milles mar endins, maragassa amb onades >3 m.
• Causa: entrada forta de tramuntana.
• Zona del Cap de Salou cap al sud: vent de mistral amb ganes.
• Es recomana precaució per als usuaris de mar i costa.

Estat del trànsit (Servei Català de Trànsit)

• Des de la central del Servei Català de Trànsit, la Sílvia de Lamo informa:
• A les Terres de Tarragona no hi ha incidències greus en aquell moment.
• Ja s’està en plena operació sortida de cap de setmana amb punts de congestió principalment a l’àrea metropolitana.

• Consells per circular amb vent fort:
• Moderar la velocitat.
• Mantenir bé la trajectòria i agafar amb fermesa el volant.
• Respectar molt les distàncies de seguretat, especialment en avançaments.

4. El nostre mar amb Boris Weissman: satèl·lits, clima i pesca

Copernicus: observar el mar des del cel

La secció “El nostre mar” amb el biòleg marí Boris Weissman es dedica aquesta vegada a l’observació del mar amb satèl·lits, especialment el sistema europeu Copernicus.

Què és Copernicus i per què és important?

• Copernicus és el sistema europeu d’observació de la Terra, amb un conjunt de satèl·lits anomenats Sentinel, cadascun especialitzat en diferents paràmetres.
• Permet veure i mesurar el que passa als oceans i al planeta des de l’espai.
• La gran fortalesa:
• Dades obertes i gratuïtes per al públic.
• Es poden consultar des de qualsevol ordinador, en temps real i també sèries històriques.

Què mesuren els satèl·lits sobre el mar?

• Temperatura de la superfície marina:
• Clau per detectar i seguir onades de calor marines, episodis de setmanes amb temperatures anòmalament altes.
• Aquestes onades causen mortandats massives i canvis en els ecosistemes.
• El monitoratge permet anticipar impactes i planificar respostes.

• Transparència i color de l’aigua:
• Indiquen la quantitat de partícules en suspensió i la penetració de la llum.
• Afecta a la fotosíntesi del fitoplàncton, la posidònia i les algues.
• Una pèrdua de transparència redueix la producció de matèria orgànica i d’oxigen.
• Es recorda que dues de cada tres inspiracions que fem provenen de l’oxigen generat al mar.

• Nivell de verdor/fitoplàncton (equivalent marí a l’NDVI terrestre):
• Permet controlar els blooms de fitoplàncton.
• És un indicador indirecte de la productivitat i del futur de la pesca.

• Seguiment d’espais marins protegits:
• S’observa l’evolució de reserves marines i àrees protegides.
• Ajuda a fer gestió preventiva (detectar regressions, impactes, etc.).

• Alertes climàtiques i fenòmens extrems:
• Des de l’espai es monitoritzen sequeres, incendis, inundacions...
• Tot i ser fenòmens terrestres, tenen impacte directe sobre el litoral (aportacions de sediments, contaminació, canvis d’hàbitat).
• La informació anticipada dóna temps de reacció per gestionar riscos al litoral i al mar.

Beneficis per a la pesca i la gestió marina

• Copernicus permet:
• Preveure zones d’alta productivitat (fitoplàncton) i, per tant, futures zones de bona pesca.
• Millorar la planificació de temporades i zones de pesca.
• Possibilitar una pesca més selectiva i sostenible, evitant anar “a cegues”.

• Es planteja el debat ètic:
• Aquesta informació pot afavorir sobreexplotació, si es fa servir malament.
• Però, ben gestionada per administracions i confraries, pot ser eina clau per una explotació racional i sostenible.

Complementar satèl·lits i treball de camp

• Boris insisteix que l’observació des de l’espai no substitueix el treball in situ:
• Cal fer validació (“ground truthing”): bussejadors, sondatges, mostrejos per confirmar el que indiquen els sensors.
• Només així les dades satel·litals guanyen fiabilitat i es poden interpretar correctament.

• Dependència tecnològica:
• Basar-ho tot només en satèl·lits pot generar dependència i vulnerabilitat.
• És important “seguir posant els peus a l’aigua” per mantenir la connexió directa amb el medi.

Context geopolític i progrés del programa

• Es comenta que als EUA s’han restringit dades d’alguns sistemes (com la NOAA) i això ha creat un buit informatiu.
• Aquest buit ha reforçat el paper del sistema europeu Copernicus, que ha “saltat a la fama” per la seva obertura de dades.

• Programa Sentinel:
• Sis satèl·lits operatius, amb llançaments iniciats cap al 2015–2016 per l’Agència Espacial Europea.
• Sentinel-6A llançat el 2020; Sentinel-6B previst per al novembre de 2025.
• El programa de llançaments està previst, com a mínim, fins a 2027.
• Cada Sentinel té una especialització pròpia (altura de la superfície, color, temperatura, etc.), i la superposició de dades dona una imatge molt potent del sistema Terra-oceà.

Formació i recursos oberts

• Boris ha explorat les webs de Copernicus i destaca:
• L’existència de cursos en línia com Marine Data for Mediterranean Sea, adreçats a:

- Investigadors. - Pescadors i gestors de pesqueres. - Formadors i divulgadors.

• Objectiu: ensenyar a interpretar mapes i imatges i a aplicar-los a la pràctica.

• També recomana els recursos de EUMETSAT, l’agència europea de satèl·lits meteorològics, com una altra font enorme de productes marins i climàtics.

• Reflexió final: la informació és abundant però cal filtrar-la i “traduir-la” perquè sigui útil per a gestors, pescadors i ciutadania.

5. Esports nàutics: Copa d’Espanya d’ILCA 4 a Vilanova

Resultats esportius i condicions de regata

Entrevista a Tete Sabaté, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, sobre la Copa d’Espanya d’ILCA 4.

• Participació:
• Uns 140 vaixells procedents de clubs de tot l’Estat.
• Cada federació autonòmica tenia places limitades, assignades segons llicències i proves selectives.
• Això feia que hi anessin els millors regatistes en forma.

• Condicions meteorològiques:
• Divendres i dissabte: es completen totes les proves previstes, però amb vent suau (6–8 nusos). Navegable però menys espectacular per als qui prefereixen més vent.
• Diumenge: entra una ponentada forta, que deixa un sabor de boca excel·lent als participants.
• Combinació de dies de molt poc vent i d’altres amb vent fort → campionat més just i exigent, que premia la polivalència.

• Resultats destacats:
• Comunitat Valenciana: considerada la gran guanyadora global, aconseguint el títol de campió absolut a través d’una regatista.
• Catalunya: bon paper amb Liker Mújica, que obté:

- 1r Sub-18 masculí. - 2n absolut.

• També hi ha un gallec al podi.
• Es confirma el pes tradicional de les federacions de Llevant (Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Balears) en classes juvenils.

Experiència del club i dels regatistes locals

• El Club Nàutic Vilanova assumeix la Copa com una prova de foc organitzativa:
• Més de 30 persones implicades entre mar i terra.
• Organització complexa: jornades llargues i variables segons la meteorologia.
• Resultat: molta satisfacció interna i felicitacions de federacions i equips participants.

• Regatistes locals:
• Una regatista vilanovina (“la Vaquero”) entra al grup Or però pateix una desqualificació en una prova que la penalitza a la classificació final.
• Tot i això, valoració molt positiva:

- És el primer any que la flota del club navega en ILCA 4. - Primer campionat estatal en aquesta classe. - Experiència “brutal”, i a més “a casa”.

• Projecció de futur:
• L’èxit organitzatiu anima el club a assumir més campionats d’alt nivell en uns anys.
• Ja tenen confirmats per a la temporada següent:

- Campionat de Catalunya de Catamarans. - Campionat de Catalunya per equips d’Optimist.

• En creuers:

- Continuaran organitzant les 100 Milles, una de les regates amb més participació del litoral català. - La regata Columbretes entra en un circuit de tripulacions de 3, conjuntament amb el Nàutic de Palma i el Club Nàutic de Moraira.

• Es negocia amb la Federació de Pesca la possible acollida d’un Campionat de Catalunya de Curricà o similar.

• Aspecte esportiu intern:
• La temporada 25–26 ja està en marxa.
• Objectiu: arribar forts al període de campionats de Catalunya (març–maig).
• Si els resultats són bons, els regatistes podran formar part de la selecció catalana als campionats estatals.

6. Mites i llegendes: Desert d’Alfama i Delta de l’Ebre

Secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats dedicada a mites i llegendes del nostre mar, centrada aquesta vegada en el Desert d’Alfama i l’entorn del golf de Sant Jordi. La propera secció es dedicarà específicament al Delta de l’Ebre.

6.1. El Desert d’Alfama: geografia i història

• Situació:
• Tram de costa entre l’Hospitalet de l’Infant i l’entrada al Delta de l’Ebre, aproximadament fins a l’Ampolla.
• Zona coneguda tradicionalment com a “desert” pel seu caràcter àrid, ventós i poc productiu.

• Clima i vent:
• Vent del nord molt fort anomenat mestral (no tramuntana).
• Terres eixutes però amb zones de bosc.
• Ara hi passa l’autopista, amb rètols de perill pel vent, que pot desestabilitzar vehicles.
• Fenomen singular marí: la Torre Visca:

- Com una mena de fibló/meteotsunami local. - A la tarda el mar es torna de color verd, bufa un vent sec molt fort. - Al fons es veuen llamps i mànegues d’aigua. - Perillós per als pescadors.

• Població i fronteres antigues:
• Abans era frontera natural entre el Comtat de Barcelona i Al-Àndalus.
• Al-Àndalus tenia centres importants com Còrdova, Saragossa, Tortosa (Tortuja) i Lleida (Làrida).
• Avui hi ha sobretot l’Ametlla de Mar (la Cala) i l’Ampolla, antic barri de pescadors del Perelló.
• L’Ametlla de Mar, segons la llegenda, fou fundada per mariners del Grau de València que buscaven una cala protegida on el vent bufés de terra a mar.

• Perillositat històrica:
• Zona amb pobles arrasats per pirates, similars als del Carib, que van provocar l’abandonament de llogarets.
• Avui també acull una central nuclear i restes de l’antiga almadrava de la zona.

6.2. Llegenda del vell marí (foca monjo)

• El vell marí és el nom tradicional de la foca monjo mediterrània, un animal de fins a 300 kg.
• Històricament perseguit per l’oli i la pell, avui gairebé extingit a la nostra costa.

• Llegenda:
• El déu Posidó agafa el cavallet de mar (hipocamp), l’animal més humil del mar, i el converteix en aquest “torpede” gegant per protegir les costes del Desert d’Alfama.
• A prop de l’Hospitalet hi ha la cova del llop marí, que segons la tradició era habitada per un monstre marí.
• Pescadors del segle XIX decideixen caçar el “monstre” i finalment maten una foca monjo que s’hi refugiava.
• Es diu que el fantasma de la foca encara ronda la cova.

• Possible origen del nom foca monjo:
• Podria relacionar-se amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, cavallers-monjos que vigilaven aquella costa.

6.3. Les almadraves i les tonyines

• Almadrava ve de l’àrab andalusí i vol dir “indret on es colpeja”.
• Era el sistema tradicional de captura de tonyines:
• Xarxes submarines formant un laberint que guiava els bancs fins a la “cambra de la mort”.
• Allà, els mariners estiraven les xarxes i mataven les tonyines amb ganxos, tenyint el mar de sang.
• Dalí va pintar escenes d’almadrava.

• L’arraix era el capità de l’almadrava (també paraula d’origen àrab).
• La tonyina és aquí símbol de fertilitat i abundància del mar:
• Diuen que un infant nascut en època de tonyina, o que veu una tonyina, tindrà bona sort.
• Avui l’Ametlla de Mar és centre important de flota tonyinaire i fins i tot ofereix experiències de banyar-se amb tonyines en gàbies marines.

6.4. Dips: els gossos vampir de Pratdip

• Pratdip, al Baix Camp, és famós pels dips, gossos-llop vampírics.
• A l’església (1602) i edificis del poble hi ha representacions antigues d’aquests animals.
• Llegenda:
• Els dips atacaven ramats a la nit i els deixaven sense sang.
• Es vincula el seu origen a la cort de Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, i a cavallers que podrien haver portat la “malura vampírica” des de l’Europa central.
• Es diu que els dips no poden moure el coll, caminen rectes, com el baró Orlok (Dràcula).
• Actualment, el poble està ple de rètols i imatges de dips, convertits en icona turística local.

6.5. Cocales: corbs templers a Miravet

• A l’interior, a prop del riu Ebre, s’alça Miravet, amb un gran meandre i el famós castell templer.
• L’orde del Temple, poderosa a la zona (des d’on es planejaren conquistes com Mallorca o València), fou perseguida i dissolta.
• Miravet resistí un any de setge a les tropes reials.

• Llegenda de les cocales:
• Alguns templers, en morir, es convertirien en corbs (cocales) que sobrevolen encara el meandre.
• En nits fosques, els vols dels corbs serien l’esperit dels cavallers que encara vigilen el castell.

6.6. Golf de Sant Jordi: vaixells enfonsats i fantasmes

• El golf de Sant Jordi engloba tot el Desert d’Alfama i la punta del Delta de l’Ebre.

• Durant la Primera Guerra Mundial:
• Els submarins alemanys no podien torpedinar vaixells dins d’aigües territorials espanyoles.
• Moltes mercants franceses feien ruta directa delta–Tarragona passant per aigües internacionals del golf de Sant Jordi.
• Allà eren atacades pels submarins (els “taurons del Kaiser”).

• Avui el fons del golf és ple de vaixells enfonsats, anomenats “ganxos” pels pescadors perquè hi esgarrapen les xarxes.
• Els habitants de l’Ampolla van salvar mariners d’un d’aquests torpedinaments; com a reconeixement, França els va dedicar una estàtua commemorativa.
• Llegenda:
• Els fantasmes dels nàufrags continuen sortint de l’aigua i acostant-se a la costa, sobretot en nits de lluna plena.
• Avís irònic: cal anar amb compte en triar platja a l’estiu.

6.7. Ebedòntia: ciutat perduda i miratges al Delta

• Geògrafs antics grecs, com Estrabó, mencionen diverses ciutats de la costa ibèrica, algunes encara no localitzades arqueològicament.
• Una d’aquestes seria Ebedòntia, que alguns situen a l’actual zona de l’Ampolla.

• A la punta de la Banya (Delta de l’Ebre) es formen sovint miratges sobre sorra i mar.
• En determinats dies, la refracció faria aparèixer una ciutat amb columnes i edificis clàssics en la línia de l’horitzó.
• La llegenda diu que és l’eco visual de l’antiga Ebedòntia.

• La propera secció de mites i llegendes aprofundirà en el Delta de l’Ebre (punta de la Banya, Fangar, badia dels Alfacs...).

7. Xiringuito de la Laura Rovira: humor i bodes

Secció d’humor i costums socials on la Laura Rovira parla de bodes amb to desenfadat.

7.1. Inici lúdic: acudits i música nupcial

• S’obre la secció amb la cançó “Blanca y radiante va la novia” com a broma temàtica.
• La Laura confessa que l’endemà va de boda i que ha oblidat preparar la playlist; la tècnica, Sílvia, hi posa clàssics de bodes.
• Explica dos acudits dolents (joc de paraules amb Iron Man / I don’t know i amb shampoo / Pantene), que provoquen rialles a l’estudi.

7.2. Tipologies de convidats a una boda

La Laura enumera, amb humor, diversos “arquetips” de convidat, preguntant a la Marina en quin s’hi reconeix:

• Solter/a d’or:
• Persona soltera molt comentada a la família i al grup, especialment en bodes i festes de Nadal.

• “Tirar canyes”:
• Qui aprofita la boda per lligar, sota el tòpic “d’una boda, en surt una altra”.
• Es recorda que les grans bodes (300 invitats) són terrenys fèrtils per a aquest comportament.

• Lloró/llorona:
• Persona que plora des del primer moment de la cerimònia.
• Pot ser per emoció real o per sensibilitat accentuada (potenciada per l’alcohol).

• Fotògraf/a no oficial:
• Convidat que fa més fotos que el fotògraf contractat.
• Es qüestiona quantes d’aquestes fotos es miraran realment en el futur.
• Es comenta la moda de crear perfils d’Instagram de la boda o codis QR per compartir fotos en directe.

• La “pròxima”:
• Sovint dona a qui tothom diu que serà la propera a casar-se.
• Es vincula amb el tradicional ram de la núvia:

- Avui es manté el llançament, però també és habitual regalar el ram a una persona especial (mare, amiga propera, etc.).

• Hater anti-bodorri:
• Persones que no suporten les bodes (més que l’amor, allò que odien són els bodorrios massius, protocols, jocs, etc.).

• “Barra lliure”:
• Perfil compartit per gairebé tothom: aprofitar al màxim la barra lliure, pensant en el que ha costat el cobert.

• Capitana de taula:
• Figura de moda: convidada encarregada d’animar la seva taula quan sona certa música o s’activen dinàmiques.
• La Marina critica que això converteixi la boda en un “cau” o esplai amb dinàmiques forçades.
• La Laura ho viu amb entusiasme: ella l’endemà serà capitana de taula i ho troba divertit.

7.3. El gran meló: quant cal regalar en una boda?

• Es debat el “mite del cobert”:
• Creença estesa que el convidat ha de pagar com a mínim el cost del cobert amb el seu regal.
• La Laura qüestiona aquesta “obligació moral”: ser convidat no hauria d’implicar necessàriament pagar el dinar.

• Es recorda que legalment i moralment no hi ha obligació de donar diners, només si es vol fer un detall.
• Es critica el cost desorbitat de moltes bodes modernes, amb una mitjana d’uns 20.000 € per celebració (equivalent a un cotxe nou).

• Es comparen models:
• Bodes tradicionals amb llista de regals (electrodomèstics, coberteries...) versus l’actual tendència del sobre amb diners.
• La Marina explica la seva “boda ideal” d’uns amics:

- Signatura de papers un dia i posterior festa informal al mas, sense protocols, invitats vestits com volguessin. - Sense compte ni exigència de regal; es va fer un regal col·lectiu voluntari.

• Es conclou que, malgrat els regals, una boda sol “sortir a pagar” als nuvis.

7.4. Tradicions clàssiques de boda

La Laura repassa, amb to mig informatiu mig irònic, diverses tradicions i el seu sentit:

• Comiat de solter/a:
• Avui més orientat a passar-s’ho bé que a “acomiadar-se” realment de la solteria, ja que moltes parelles conviuen des de fa anys.
• Creix la tendència a fer comiats conjunts si la colla d’amics és compartida.

• Arribada esglaonada dels nuvis:
• Tradició que el nòvio arribi primer i la núvia després, com a entrada solemne.
• Originalment vinculada al pare com a “cap de família” que “entrega” la núvia.
• Es debat si avui té sentit mantenir aquest simbolisme patriarcal.

• No veure’s abans de la cerimònia:
• Antiga creença que dóna mala sort si els nuvis es veuen vestits abans de l’altar.
• Encara molt present; la Laura creu que la seva amiga ho seguirà.
• Més enllà de la superstició, es manté pel valor de la sorpresa i la il·lusió.

• Llançament de l’arròs:
• Simbolitza fertilitat i prosperitat.
• Avui sovint substituït per pètals de rosa, confeti o altres elements.
• Hi ha qui demana explícitament no tirar arròs per motius pràctics o per no “invocar” fills.

• “Algo nuevo, algo viejo, algo prestado y algo azul”:
• Tradició anglosaxona adoptada aquí, adreçada sobretot a la núvia:

- Alguna cosa nova: esperança i promesa de futur feliç. - Alguna cosa vella: connexió amb la família i el passat. - Alguna cosa prestada: transmissió de la felicitat matrimonial d’algú que ja ho és. - Alguna cosa blava: simbolitza fidelitat i puresa.

• Anell i vena de l’amor:
• L’anell es porta al dit anul·lar perquè a la Roma antiga creien que hi passava la vena amoris, que connectava directament amb el cor.
• Avui se sap que no és anatòmicament cert, però la idea perdura.
• A Espanya:

- En general es porta a la mà dreta. - A Catalunya i País Valencià, la tradició el situa a la mà esquerra (com confirma la Sílvia a l’estudi).

7.5. Wedding planner: feina somiada (per un dia)

• La Laura confessa que li faria il·lusió ser wedding planner per un dia:
• Amb pinganillo, coordinant entrades, focs artificials, àpats i músiques.
• Il·lustra la feina amb exemples humorístics (controlar embolics al lavabo, avisar quan surt l’arròs...).
• Admet però que seria molt dur fer-ho cada cap de setmana, sobretot a l’estiu.

• Tanca la secció desitjant ànims als convidats (més que als nuvis) i prometent explicar com li ha anat el paper de capitana de taula.

8. Agenda del cap de setmana a la costa catalana

8.1. Costa Brava

Festa Major i activitats marineres (explica Sergi):

• Festa Major d’hivern de l’Armentera (Sant Martí):
• Activitats diversos dies del cap de setmana.

• 51è Aplec de Sant Martí a Sant Martí d’Empúries (l’Escala):
• Una de les últimes ballades de sardanes de la temporada.
• Música amb la cobla Principal de Banyoles.

• Tallers i sortides:
• Llençà: taller de salaó d’anxoves a l’Espai Gastromar.
• Roses: passejada entre dolmens, menhirs i barraques de pedra seca.
• Montgrí – Estartit: sortida per observar grans mamífers terrestres al massís.
• Palamós: showcooking de cuina marinera dissabte al vespre.

• Setmana de la Ciència:
• Castelló d’Empúries: visita guiada a l’Ecomuseu de la Farinera dins de la Setmana de la Ciència.

8.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre

Resum de Cel:

• Jornada “Tasta la cultura de l’Ebre” (Santa Bàrbara):
• Experiència sobre el conreu de l’olivera i l’elaboració de l’oli d’oliva.
• Posada en valor de l’oli com a motor econòmic i cultural de la plana del Montsià i el Baix Ebre.

• Caminada de famílies TEAF (Roquetes):
• Per visibilitzar el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal.

• Espectacle “La màgia de Gènere” (Lira Ampostina):
• Espectacle de màgia còmica amb Gènere, amb referències a aparicions en programes televisius.

• 20a Festa de la Clotxa i de l’Oli de la Ribera d’Ebre (Flix):
• Degustació de clotxes (pa buit farcit de verdures escalivades i arengada o botifarra), plat típic de pagesos.

• Recreació històrica del Setge de Tortosa:
• A càrrec dels Miquelets de Catalunya.
• Es reviu un dels episodis més durs de la Guerra de Successió.

• 21es Jornades micològiques de les Terres de l’Ebre (Museu de les Terres de l’Ebre, Amposta):
• Tallers i activitats per conèixer els bolets del territori.

• Festes Majors de Ginestar (Sant Martí):
• Balls, àpats populars, activitats infantils i esportives.

8.3. Garraf

A càrrec de Carles:

• Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú:
• Més de 180 estands en diversos carrers.
• Eix temàtic: ferrocarril i aposta ferroviària de la ciutat.
• Espai Temps de Vi a la plaça de les Neus:

- Protagonisme per als vins del Massís del Garraf, en col·laboració amb Node Garraf. - Tast de vins i caves combinats amb productes de restauradors locals i mariners.

• Activitats familiars:
• Concentrades a la plaça del Mercat, amb escenari i actuacions contínues.
• A l’interior del Mercat del Centre, l’Aula Gastronòmica ofereix activitats culinàries.

8.4. Maresme

Resum d’Oriol:

• Havaneres i cançons de taverna a Calella:
• 3r Ava Cafè amb el grup Els Faroners a la sala Mozart.

• Setmana de la Ciència al Museu de Minerologia d’Arenys de Mar:
• Jornades de portes obertes.
• Taller de pintures rupestres.
• Tast de vins i xocolata.

• Biblioteca d’Arenys:
• Club de lectura de còmic juvenil (“Monstruos del espacio” de Craig Thompson).
• Taller d’escriptura amb Gemma Tomàs.

• Ball i swing a l’Ateneu Arenyenc:
• Concert i ballada de swing amb Black Jazz Swing.

• Fira de brocanters a Arenys (plaça del Calissai) organitzada per Crisàlida.

• Ruta guiada al cementiri de Sinera (Cementiri d’Arenys):
• “La petjada del passat”, activitat teatralitzada a càrrec d’Omoteatris.

• Cinema infantil al Seràfics: projecció d’“Anem a caçar un os”.

• Mataró:
• Gran trobada de bestiari festiu pel 16è aniversari del Godrac i 1r de la Draca, amb la Víbria i altres figures.

• Festa Major de Sant Martí a Tiana i Arenys de Munt:
• Programa molt extens de més de 100 activitats a Tiana (concerts, gegants, foc, gastronomia, etc.).

8.5. Tarragona i entorn

• Es destaca que Tarragona tindrà:
• Cap de setmana amb concerts a la Sala Zero.
• Preparatius intensos per a la Fira Tarragona-Marida (ja descrita abans) al Passeig de les Palmeres i Rambla Nova.

9. Butlletí informatiu local (Tarragona)

Cap a mitja segona hora, s’emet un Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats:

9.1. Nou Museu d’Art Modern de Tarragona

• Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona i Generalitat acorden traslladar el Museu d’Art Modern de Tarragona al Palau del Passeig de Sant Antoni.
• El nou espai doblarà la superfície de l’emplaçament actual al carrer Sant Anna.
• Data orientativa de posada en funcionament: entorn de 2030.

• Declaracions de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó:
• Vol que el museu se situï “al nivell del Reina Sofía o l’MNAC” en termes d’art contemporani.
• El museu acollirà la col·lecció Fòrum Digital de fotografia.
• Es pretén crear un gran referent museístic per al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès.
• L’impuls coincideix amb el 50è aniversari del museu.

9.2. Servei de neteja i conflicte laboral

• El comitè de treballadors del servei de neteja rebutja que se’ls vulgui responsabilitzar de la imatge de contenidors plens de brossa.
• Joan Reinalda (UGT, Serveis Públics) defensa que:
• La plantilla fa la seva feina i no és la causa del servei deficient.
• El servei està format per uns 300 treballadors.
• Afronten el nou projecte de neteja amb esperança, però rebutgen ser el “cap de turc”.

9.3. Esports: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)

• Declaracions del nou tècnic del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo:
• Reconeix poc temps per implementar idees noves.
• Demana un Nàstic ambiciós, que surti a buscar la victòria.
• Prioritza actitud, entrega, sacrifici i lluita per la samarreta.
• Proper partit: dissabte a les 21 h al camp del Múrcia, al Nou Estadi Costa Daurada.

10. Altres falques i espais publicitaris

Al llarg del programa s’emet diverses falques que contextualitzen la vida econòmica i institucional de Tarragona:

• Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja, impulsades per Ematsa, amb nova tècnica sense rasa per minimitzar molèsties i millorar qualitat ambiental.
• Campanya d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern.
• Promoció oficial de la Fira Tarragona-Marida i dels mercats municipals (gestió d’Espimsa implícita pel web mercatsdetarragona.cat).
• Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a referent en:
• processos químics sostenibles
• química per a la salut
• descarbonització
• Falca del Moll de Costa del Port de Tarragona com a “Rambla de la Cultura”, amb museus, teatre, activitats, gastronomia marinera a El Serrallo.
• Oferta publicitària de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb la campanya “Som 40.000”.

11. Tancament del programa

• La presentadora recorda l’horari d’Arran de Mar (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) al Podcast TGN Ràdio i en directe.
• Es tanca el programa desitjant bon cap de setmana i citant a retrobar-se dilluns.

Idees clau transversals

• Mar i territori: l’episodi manté una línia clara de vinculació entre mar, litoral i vida quotidiana (pesca, ports, urbanisme, canvi climàtic).
• Sostenibilitat i canvi climàtic:
• Protecció del Delta de l’Ebre.
• Restauració marina al biòtop de Torredembarra.
• Observació climàtica amb Copernicus.
• Patrimoni cultural i immaterial:
• Mites i llegendes del Desert d’Alfama i l’Ebre.
• Tradicions de bodes i festes.
• E-book de Llegendes del Maresme.
• Identitat local:
• Fira de Vilanova, Calamarenys, Festes de Sant Martí, nova etapa del Museu d’Art Modern de Tarragona.
• Enfortiment del vincle entre Tarragona Ràdio i la vida cultural i econòmica de la ciutat.