Mar, territori i emergència climàtica

Visió general de l’episodi

Aquest capítol d’Arran de Mar combina l’actualitat marítima i de costa amb temes de territori, canvi climàtic, esport nàutic i geopolítica. El programa es divideix en dues grans parts: una primera hora informativa per tot el litoral català i una segona hora més temàtica amb reportatges i entrevistes.

1. Actualitat marítima i de costa catalana

1.1. Catxalot mort a la platja de Pals

• Es troba un catxalot d’uns 10 metres mort a la Platja Gran de Pals.

• El cos apareix amb ferides molt evidents, possiblement relacionades amb col·lisions amb vaixells de càrrega, una de les principals amenaces per als cetacis.

• Entitats mediambientals alerten que:
• El trànsit marítim intens entre Barcelona i Tarragona
• La sobrepesca
• I la contaminació del mar

són causes habituals de la mort de cetacis a la Mediterrània.

“Sembla que les coses a mar no es morin, o que els peixos no s’hagin de morir mai… però és un ésser viu.”

1.2. Vi i patrimoni a Empúries

• Quarta edició de la proposta “Vespre al museu” al MAC Empúries, amb totes les entrades exhaurides.

• Es combina cultura i vi:
• Visita guiada al jaciment (part romana i part grega)
• Tast de tres vins ecològics del celler Terra Remota (DO Empordà).

• Es remarca que Empúries és un lloc on “el vi va néixer primer” a la zona, amb grecs, fenicis i romans democratitzant-ne el consum.

• Unes 400 persones participen a l’activitat al llarg d’octubre, amb una molt alta demanda d’entrades.

1.3. Alcanar: primer “refugi climàtic” del país

• Govern i Ajuntament d’Alcanar estudien l’enderroc de 10 cases dins del barranc del Llop, a la urbanització l’Estany / l’Estona del Canà Platja.

• Aquests habitatges han patit 5 episodis catastròfics en 7 anys, amb inundacions cada vegada més greus.

• L’Ajuntament proposa:
• Renaturalitzar la zona
• Traslladar els veïns a altres indrets
• Convertir aquestes famílies en els primers “refugiats climàtics” de l’Estat.

• El cas es presenta com una prova pilot per afrontar l’impacte del canvi climàtic en urbanitzacions en zones de risc.

1.4. Escape room d’emergència climàtica a l’Ametlla de Mar

• Al Poliesportiu Municipal de l’Ametlla de Mar es fa un escape room gratuït sobre emergència climàtica i salut planetària, organitzat per la Diputació de Tarragona.

• Continguts principals:
• Emissions de gasos d’efecte hivernacle
• Esgotament de recursos naturals
• Ús abusiu de plàstics
• Sobreconsum de recursos del planeta

• Sessions de 45 minuts per a grups de 4 persones, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre els reptes ambientals actuals.

1.5. Aiguats i fang a les Botigues de Sitges

• Un aiguat intens (59 l/m²) provoca una gran baixada de fang a l’Avinguda de les Botigues de Sitges.

• El fang prové d’obres d’un hotel i complex residencial a la zona muntanyosa de Vallbona.

• Efectes:
• Tercer episodi similar des de l’agost
• Emburnals col·lapsats i inundacions de baixos i cases
• Una desena de cases especialment exposades.

• L’Ajuntament de Sitges:
• Reuneix l’empresa constructora
• Estudia mecanismes de contenció de terres i fang
• Reconeix la necessitat de millorar la coordinació entre administracions (C-32, carreteres, vies locals).

• L’oposició (Marc Gallén / Mar Galló) critica la manca de previsió, manteniment i control urbanístic sobre les obres.

1.6. Cultura popular i infraestructures al Maresme

Fira d’acordions “A tota manxa” a Arenys de Mar

• Arenys acull la Fira d’acordions i acordionistes “A tota manxa”, organitzada per La Diatònica.

• Activitats:
• Parades de luthiers i venda d’acordions
• Tradillibreria amb llibres de cultura popular
• Tallers tècnics sobre afinació, reparació i ergonomia
• Concert vermut i actuació final del duet de folk Allfoll.

• Es destaca:
• L’alta participació d’acordionistes
• L’interès del públic local pel so entranyable de l’acordió.

Passos soterranis de Calella

• L’Ajuntament de Calella inicia un pla per millorar la seguretat i la imatge dels passos soterranis que connecten la ciutat amb el front marítim.

• Mesures:
• Instal·lació d’11 càmeres de videovigilància i sensors d’aigua
• Remodelació de 4 passos: nova il·luminació, neteja de grafits, panells decoratius amb motius de fons marí
• Intervenció en 7 passos subterranis en total.

• Finançament amb fons Next Generation:
• 65.000 € per a càmeres
• 165.000 € per a obres de millora.

1.7. Autoconsum fotovoltaic i tràmits eterns

• A Tarragona, un miler de projectes han sol·licitat subvencions per instal·lar més de 8.000 mòduls fotovoltaics, amb un import total d’uns 3,3 milions d’euros.

• Problema central: coll d’ampolla administratiu dels fons Next Generation gestionats per l’ICAEN:
• Només el 18% de sol·licitants ha cobrat
• Esperes mitjanes de 932 dies per resolució (més de 2 anys i mig)
• Fins a 13 mesos més per rebre el pagament un cop justificada la instal·lació.

• Import global sol·licitat a Catalunya: 400 M€, molt per sobre del pressupost disponible (se n’han concedit 182,4 M€ i pagat 51,8 M€).

1.8. Castanyada i Halloween a Tarragona

• Tarragona prepara la castanyada i Halloween els dies 24 i 25 d’octubre:
• Tallers infantils a la plaça Verdaguer i al Mercat de Torreforta
• Tallers de panellets a la plaça Corsini (Gremi de Pastissers)
• Espectacle infantil davant el Mercat Central
• Segona rua de Halloween fins al Balcó del Mediterrani, amb batucada Brincadeira.

• La consellera de Comerç, Montse Adán, defensa que:

“La tradició s’uneix de nou a la modernitat i no s’ha de perdre la identitat.”

• Es vincula la festa al comerç local (Via T, Mercats de Tarragona, Gremi de Pastissers, Artesans, Teleparc), amb:
• Descomptes a aparcaments de la Rambla Nova i la Pedrera
• Vals d’estacionament gratuït en fotocalls.

1.9. Mar, temps i trànsit

• El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica una situació dominada pel vent de garbí i ponent, amb:
• Maró i ressaca a bona part del litoral
• Millora de pluges i desaparició de “ciplons” costaners
• Reforç del vent a la Costa Daurada i costa barcelonina l’endemà, amb pujada de temperatures.

• Des del Servei Català de Trànsit, l’Eduard Sánchez informa d’una circulació fluida, només amb densitat habitual a vies principals de l’àrea de Barcelona.

1.10. Butlletí local de Tarragona

En entrar la franja de Tarragona Ràdio, s’ofereix un breu Butlletí informatiu amb temes locals:

• Palau d’Esports de Camp Clar: l’Ajuntament de Tarragona preveu adjudicar abans d’acabar el 2025 el contracte de grades supletòries retràctils, minimitzant molèsties a clubs i esdeveniments.

• Recompte de persones sense sostre a la ciutat, amb 130 voluntaris, molt per sobre d’edicions anteriors.

• Cicle “La ciutat a cau d’orella” (edició 12+1), dedicat a les supersticions, amb 13 propostes adaptades a joves.

• Col·lecció de carruatges de Jordi Rovira s’obre al públic, amb recaptació per a l’Associació Contra el Càncer de Tarragona.

2. Parc Natural de les Muntanyes de Prades

2.1. En quin punt es troba el projecte?

• Es parla amb Eduard Escolar, representant de la pagesia, sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

• Situació actual:
• S’ha acabat el procés participatiu amb al·legacions presentades
• L’administració ha acceptat o rebutjat al·legacions, però els afectats no saben quines.

2.2. La propietat privada i la manca d’informació

• El parc preveu unes 44.000 hectàrees, de les quals prop del 90% són de propietat privada.

• Crítica principal:
• La Generalitat no ha informat directament els propietaris.
• Molta gent no ha participat perquè no coneixia el procés, especialment:
• Persones grans sense accés digital
• Propietaris que han heretat terres i no segueixen els canals administratius habituals.

“Quan l’administració es vol posar a protegir el medi natural, però es troba que hi ha una part important de propietat, el primer és informar.”

2.3. Pressupost insuficient i viabilitat

• Des de la pagesia es considera que el parc parteix d’un pressupost “irrisori”, insuficient per gestionar:
• Vigilància i compliment de normes
• Gestió forestal
• Suport al sector ramader i agrícola.

• Temor que els recursos es destinin sobretot a infraestructura turística, deixant de banda la gestió activa del territori.

2.4. Burocràcia i impacte sobre el sector primari

• Oficialment, el dia a dia “no s’hauria d’afectar”, però l’experiència en altres parcs indica:
• Més traves administratives per actuar en finques (aprofitaments forestals, pastura, cultiu)
• Allargament de tràmits en un sistema ja molt burocràtic.

• Es qüestiona la promesa de “finestreta única” i es tem un increment real de la càrrega burocràtica.

2.5. Manca de diàleg amb el sector primari

• S’ha reunit administració i ajuntaments, i també entitats ecologistes, però:
• Les associacions agràries, forestals i ramaderes no han estat escoltades amb la mateixa intensitat.

• Es reclama:
• Una reunió formal de totes les organitzacions del sector primari
• Que puguin actuar com a portaveu únic per fer arribar la seva posició.

2.6. Importància del mosaic agroforestal i risc d’incendis

• La pagesia no rebutja el parc natural, però vol condicions diferents:

• Es defensa el mosaic agroforestal (barreja de bosc, conreus i pastures) com a clau per:
• Reduir el risc d’incendis
• Mantenir biodiversitat i paisatge
• Donar continuïtat a l’activitat agrària.

• Por principal:
• Que, per traves i dificultats, es deixin de conrear terres
• Que s’abandoni ramaderia extensiva i gestió forestal
• I la zona es converteixi en bosc continu molt més vulnerable als grans incendis.

2.7. Ramaderia, fusta i agricultura en joc

• Preocupacions concretes:
• Ramaders: dificultats per continuar pasturant als boscos
• Empreses forestals: problemes per aprofitar fusta de manera sostenible
• Agricultors: pèrdua de capacitat productiva per restriccions i tràmits.

• El parc afecta diverses comarques i dues províncies, amb un abast territorial molt ampli, fet que fa més crítica la manca de pressupost.

3. El calvari del Club Natació Sitges i el nou club aquàtic

3.1. Fi del Club Natació Sitges

• El Club Natació Sitges, entitat centenària, es veu abocada al tancament:
• Estava en concurs de creditors
• Gestionat per un administrador concursal
• La junta anterior va dimitir i no va aparèixer cap nova candidatura.

• Paral·lelament, les instal·lacions de Vallpineda pertanyen a un Consorci (Ajuntament + Club Natació Sitges), fet que complica la gestió.

3.2. Naixement del Club Esportiu Aquàtic Sitges

• Davant el tancament, famílies dels nedadors federats impulsen el nou Club Esportiu Aquàtic Sitges per mantenir l’activitat competitiva.

• L’Ajuntament:
• Ja havia aprovat ajudes per mantenir les instal·lacions en “mode manteniment”
• Vol garantir que els esportistes no es quedin sense piscina per entrenar.

3.3. Reallotjament temporal i obres

• Durant una revisió tècnica, es detecten deficiències a la piscina de Vallpineda.

• Mentre es fan reparacions (15 dies – 1 mes), els nedadors:
• S’entrenen a la piscina municipal de Sitges
• Amb horaris i carrils limitats.

• Un cop arreglada, la idea és que el nou club disposi d’una piscina sencera per millorar la qualitat dels entrenaments.

3.4. Futur de les instal·lacions

• L’Ajuntament prepara la convocatòria del Consorci per fer una adjudicació directa de les instal·lacions, després d’una subhasta fallida.

• Hi ha més d’un interessat disposat a optar-hi i a mantenir l’activitat de natació.

• Condicions generals:
• El terreny és d’equipaments esportius: només hi pot haver usos esportius
• L’Ajuntament prioritzarà que es garanteixi la continuïtat del nou club de natació.

• L’antiga dimensió social del club (socis que usaven lliurement les instal·lacions) queda en suspens; el nou club és eminentment esportiu.

4. El nostre peix: peixateria del Maresme a peu de plaça

4.1. Tardor a la peixateria d’Arenys

• Des de la plaça del Mercat d’Arenys de Mar, l’Oriol parla amb la Mònica Serra, de la peixateria Illa Sobirà.

• Productes de temporada i estat del peix:
• Calamar: protagonista de la tardor (tot i que enguany en surt poc)
• Roger i peix d’escata (molt peix “en terra”)
• Gamba i escamarlà: n’hi ha poc i amb preus molt alts
• Lluç petit per fregir
• Una mica de gamba blanca local
• Peix blau (seitó, sardina) i molt sorell, barat però poc apreciat per les espines.

4.2. El calamar, el rei de la cuina d’Arenys

• A Arenys, en plena època del “calamarenys”, el calamar és molt versàtil:
• Farsit
• A la planxa
• A la romana o arrebossat
• Amb arròs, guisats diversos.

• Es recomana aprofitar ara per cuinar-ne o congelar-ne de cara a festes (especialment tentacles i peix de temporada).

4.3. Proveïment i gustos de la clientela

• La peixateria combina peix d’Arenys amb peix del nord:
• Musclos, petxina, alguns raps i palangre provenen de fora
• El peix del nord sovint és més gros i agrada a part de la clientela.

• Per a infants i per evitar espines, Mònica recomana:
• Lluç de bona mida
• Rap (sense espines, però car i amb molt de cap)
• Llenguado, tot i la poca disponibilitat i el preu.

4.4. Complexitat del sector pesquer i del petit comerç

• La feina de peixatera implica:
• Horaris llargs, aixecar-se d’hora per anar a la llotja
• Estar pendent del temporal a mar, que afecta captures i mides.

• Mònica reflexiona sobre el futur del sector:
• A Arenys només queden dues peixateries independents, totes dues al mercat
• Les noves generacions prefereixen feines de 8 hores sense riscos
• Obrir peixateria o ser pagès implica incertesa i jornades llargues.

• De cara al Nadal:
• El marisc és molt car, i molta gent opta per carns
• Es recomana comprar rap, calamar o marisc amb antelació i congelar-los, però no el lluç, que perd molta qualitat.

5. Projecte “Pescafils” i residus de pesca recreativa

5.1. Fils de pescar: un residu invisible però persistent

• Amb Jordi Regàs, president del Club d’Immersió de Biologia (Facultat de Biologia, UB), es parla del projecte per retirar arts de pesca abandonats.

• Problema central:
• La pesca recreativa deixa al fons marí fils, ploms i ams
• El monofilament pot trigar més de 600 anys a degradar-se
• És transparent i discret, però s’acumula molt.

• Efectes sobre la fauna i els hàbitats:
• Fils que freguen i tallen substrats
• S’emboliquen en coralls, gorgònies i esponges
• Incrementen el deteriorament d’hàbitats fràgils.

5.2. Metodologia del projecte

• Zones d’estudi inicials:
• Sa Tuna (Begur)
• Punta del Romaní (l’Escala)

• Fases del treball:
• Caracterització biològica de la zona: espècies presents i vulnerables (p. ex. corall vermell)
• Documentació fotogràfica de la interacció fils-espècies
• Una jornada específica de neteja intensiva.

• Resultats impactants:
• En una sola immersió d’una hora, 8 bussejadors treuen 1.200 metres de fil
• Un bussejador habitual de la zona acumula 70 kg de plom per temporada, recollit només a la Punta del Romaní.

5.3. Pesca amb canya i gestió del litoral

• El projecte no demonitza la pesca recreativa, però planteja:
• Si en alguns punts especialment rics i fràgils caldria regular o restringir la pesca amb canya.

• Context de gestió complicada:
• Competències repartides entre Ministeri, Generalitat i ajuntaments (aigües interiors/exteriors)
• Els ajuntaments només tenen certa capacitat de regulació a l’estiu.

• Objectiu final:
• Elaborar un estudi científic sòlid
• Presentar conclusions als ajuntaments perquè disposin d’arguments tècnics per regular zones de pesca.

5.4. El Club d’Immersió de Biologia

• Fundat el 1983 a la Facultat de Biologia de la UB, amb uns 400 socis.

• Activitat doble:
• Formació en busseig
• Participació en projectes de ciència ciutadana i recerca amb l’ICM-CSIC, universitats i altres entitats.

• Treballs habituals:
• Seguiment d’escalfament del mar i efectes en coralls
• Recompte de garoines i impacte sobre les algues
• Millora de la tècnica de busseig per evitar cops de lletes sobre el fons.

“Tot el que sigui vinculat a medi ambient i protegir-lo millor, hi som des de fa 40 anys.”

6. Esport nàutic: Campionat d’Europa de Wakeboard a Deltebre

6.1. Deltebre, seu europea del wakeboard barco

• Entrevista a Joaquín Pérez Herbada, organitzador del Campionat d’Europa de Wakeboard Barco 2025 celebrat a Deltebre.

• Ja s’hi havia fet un Campionat d’Espanya amb molt èxit; ara és el primer europeu al municipi.

• Raons de l’elecció de Deltebre:
• Condicions òptimes del riu Ebre (a l’alçada del pont Lo Passador)
• Clima suau en aquesta època
• Bones infraestructures al voltant: passeig fluvial, auditori, restaurants.

6.2. Què és el wakeboard barco?

• Esport d’aigua derivat de l’esquí aquàtic:
• Amb taula tipus snowboard
• Arrossegat per un barco especialitzat (en aquest cas, marca Malibu)
• L’objectiu és aprofitar l’ona del vaixell per fer salts i trucs acrobàtics.

• Els trucs es puntuen segons:
• Dificultat
• Execució tècnica
• Estil.

6.3. Funcionament del campionat

• Durada: de dimecres 15 a dissabte 18 d’octubre.

• Participants:
• 108 riders de 12 països europeus
• Més de 300 acompanyants.

• Categories:
• Per edats (des de menys de 14 anys fins a més de 50)
• Masculines i femenines
• Categoria Open, la “reina”, oberta als nivells més alts.

• Mecànica de competició:
• Cada participant fa dos recorreguts (anada i tornada) entre dues boies separades per uns 400 i escaig metres
• Disposa d’un temps limitat per encadenar el màxim de trucs
• Els jutges a bord del vaixell i a terra, amb càmeres i drons, enregistren i puntuen.

• Les jornades finals de divendres i dissabte es tanquen amb:
• Finals de cada categoria
• Lliurament de medalles (no hi ha, en general, dotació econòmica a Europa)
• Sopar de cloenda al restaurant Les Dunes.

6.4. Organització i projecció futura

• Joaquín destaca que:
• Han tingut totes les facilitats de l’Ajuntament i del teixit local
• No hi ha hagut entrebancs significatius.

• Objectius a mitjà termini:
• Consolidar Deltebre com a seu estable de campionats d’Espanya i proves del circuit europeu
• Impulsar una escola permanent de wakeboard al municipi, per poder entrenar sense necessitat de tenir vaixell propi.

• El wakeboard requereix bona forma física i entrenament constant; a Espanya encara no és un esport professionalitzat, però es vol aconseguir més difusió mitjançant:
• Competicions
• Retransmissions en streaming
• Xarxa d’escoles i entrenadors.

7. Gaza, Palestina i el “pla de pau” impulsat pels EUA

7.1. Un acord sense confiança

• El programa tanca amb una entrevista a Mina, activista palestina, sobre la situació a la Franja de Gaza després d’un suposat pla de pau impulsat per Donald Trump.

• Principals idees de Mina:
• La població palestina no confia en el govern israelià, especialment l’actual executiu de dreta extrema
• Israel no respecta els compromisos amb els palestins.

7.2. Genocidi i devastació social

• Mina parla obertament de genocidi i neteja ètnica:

• Condicions a Gaza després de dos anys de guerra:
• Sense educació (escoles destruïdes o tancades)
• Hospitals i centres mèdics devastats
• Esglésies, mesquites i vida social arrasades
• Castig col·lectiu a tota la població.

• Algunes xifres que menciona:
• Aproximadament 77.000 víctimes palestines, amb una gran proporció de dones i infants
• Entre 20.000 – 22.000 nens morts
• 20.000 infants més orfes
• Milers de persones encara sota els enderrocs.

7.3. Crítica al pla de pau

• Segons Mina, el pla de pau és un “vaso falso” perquè:
• No aborda l’origen del conflicte
• No parla de:
• Annexions a Cisjordània
• Murs i colònies israelianes (un milió de colons amargant la vida diària)
• Presos palestins (uns 13.000) a presons israelianes
• Dret a un Estat palestí viable.

• Tampoc concreta com es reconstruirà Gaza, ni com podran tornar al nord les famílies desplaçades.

• Tot i així, per als palestins, és una peça clau per intentar aturar el genocidi, ja que l’alternativa és deixar que Netanyahu “acabi la seva feina”.

7.4. Situació a Cisjordània i resposta internacional

• Mina descriu Cisjordània com:
• Un territori trencat en 7 zones aïllades
• Amb més d’un miler de checkpoints i portes metàl·liques
• Llibertat de moviment extremadament limitada.

• També denuncia:
• Retallades salarials a funcionaris
• Població sense ingressos estables
• Control israelià sobre tots els recursos d’aigua.

• Sobre la comunitat internacional:
• Es mou massa tard, després de dos anys de massacre
• No ha pogut obligar Israel a aturar el genocidi
• Gaza continua “tancada”, sense suficient ajuda humanitària ni maquinària per rescatar gent dels enderrocs.

• Per a Mina, la prioritat absoluta és un alt el foc real, que permeti a la gent respirar i recuperar mínimament la vida.

8. Tancament del programa

• El capítol conclou vinculant:
• Les problemàtiques locals de la costa catalana (clima, urbanisme, comerç, cultura, esport)
• Amb grans temes globals com el canvi climàtic, la gestió del territori i els conflictes internacionals.

• La conducció des de Tarragona Ràdio i les connexions amb diferents emissores locals (Ràdio L’Escala, RadioDelta.cat, Canal Blau Ràdio, Ràdio Arenys) reforcen la idea d’una xarxa radiofònica de proximitat que mira del mar cap al món.