Mar, territori i memòria a la costa catalana

Panorama general de l’episodi

Aquest capítol d’Arran de Mar combina actualitat marítima i litoral amb històries humanes i projectes culturals vinculats al mar. El fil conductor és clar: defensa del territori, vida marinera i transformacions del litoral.

1. Butlletí d’actualitat de la costa catalana (minut 0–25 aprox.)

1.1. SOS Costa Brava i el projecte Camins Lliures

• Es presenta una campanya de micromecenatge per impedir la privatització dels camins de ronda de la Costa Brava.

• Objectius principals:

- Crear una xarxa de vigilància ciutadana del camí de ronda. - Fer diagnosi de l’estat real dels trams i exigir a les administracions la seva restauració i obertura pública.

• Metes econòmiques i formats de suport:

- Recaptar inicialment 6.600 € per engegar el projecte. - Donatius puntuals i venda d’un buf de Nadal com a producte solidari.

• Missatge clau: defensa del litoral com a patrimoni col·lectiu i demostració que la mobilització ciutadana pot garantir l’accés públic a la costa.

1.2. Oposició al parc eòlic Pla de la Tallada (Empordanet)

• Neix l’associació Defensem l’Empordanet i la plataforma «Diguem no al parc eòlic» per oposar-se a un projecte de 4 aerogeneradors de 200 m.

• Arguments de rebuig:

- Impacte ambiental important sobre aus, sòl, aqüífers i agricultura. - Agressió paisatgística i identitària en un entorn rural i turístic.

• Municipis potencialment afectats: Verges, Ullà, Bellcaire, Tor, Albons, Maranyà, Canet de la Tallada i la Tallada d’Empordà, entre altres.

• Situació administrativa:

- Projecte en exposició pública. - Diversos ajuntaments preparen una moció conjunta de rebuig. - L’Ajuntament de la Tallada d’Empordà convocarà una consulta popular.

• Tensió de fons: transició energètica sí, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera.

1.3. Gastronomia i pesca local al Delta de l’Ebre

Jornades del Llagostí a la Ràpita

• Inici d’una nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Llagostí per posar en valor un producte identitari del Delta de l’Ebre i impulsar la pesca local.

• Activitat central: Diada del Llagostí (22 de novembre) amb:

- Degustacions i show cooking. - Visita guiada a la llotja. - Concurs de Pela Llagostins. - Experiència immersiva Molleres 3D.

• Dades destacades:

- La cofraria va batre rècord l’any passat amb 70.000 kg de llagostí. - Aquest any ja superen els 73.000 kg abans d’acabar l’any.

• 8 restaurants ofereixen menús especials (42–56 €) amb producte de quilòmetre zero.

1.4. Prevenció d’incendis a l’Ametlla de Mar

• L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar rep de la Diputació el pla revisat de prevenció d’incendis forestals.

• Característiques del pla:

- Visió integral del terme: no només urbanitzacions, sinó tot l’espai forestal. - Enfocament als grans incendis de sisena generació, amb comportament erràtic i gran intensitat.

• Procés administratiu:

- Aprovació inicial al ple municipal. - Període d’al·legacions per a la ciutadania. - Enviament al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per a l’aprovació definitiva.

• Execució:

- Termini de 4 anys amb actuacions prioritàries (franges de seguretat, camins, hidrants, rutes d’evacuació). - Cost estimat elevat (només franges de seguretat: 300.000 €), dependència de subvencions.

• Missatge de fons: cal reforçar la cultura preventiva, amb formació, simulacres i implicació de Protecció Civil i escoles.

1.5. Festa de l’espigall a Vilanova i la Geltrú

• Celebració de la festa de l’espigall, verdura d’hivern típica del Garraf, de la família de la col.

• Objectiu: recuperar i popularitzar un producte que havia estat a punt de desaparèixer.

• Propostes culinàries:

- Trinxat d’espigalls amb cansalada. - Crema d’espigalls. - Coca d’espigalls. - Truites, arrossos i combinacions amb gamba de Vilanova o bacallà.

• L’Associació d’Espigalls del Garraf i els pagesos insisteixen que només es podrà preservar el producte si els consumidors l’integren al dia a dia.

1.6. Possible vila romana sota l’ermita del Vinyet (Sitges)

• S’explica, en format notícia, l’ús d’un georadar a l’ermita del vinyet de Sitges per comprovar si sota el santuari hi ha estructures d’una vila romana.

• Context arqueològic:

- Entre 2003 i 2004 ja es va excavar la part rústica (productiva) d’una vila romana a la zona: més de 20 habitacions, clavegueres i restes de producció (fosa de ferro). - Es sospita que sota l’ermita s’hi trobi la part urbana i més luxosa (possibles mosaics, paviments rics, etc.).

• El georadar permet cartografiar el subsol en 3D sense excavar i detectar anomalies (estructures, enterraments…).

• Els arqueòlegs remarquen:

- L’espai té un alt valor simbòlic per als sitgetans. - Els primers resultats apunten a moltes estructures, sobretot a la banda de muntanya. - Caldran sondejos arqueològics invasius per confirmar les hipòtesis.

“La nostra feina és una mica com la del radiòleg: nosaltres no curem res, proporcionem informació.”

1.7. Calamarenys i Via Marina del Camí de Sant Jaume (Maresme)

1.7.1. Balanç del Calamarenys a Arenys de Mar

• Tancament de la 30a edició del Calamarenys, jornades gastronòmiques dedicades al calamar de potera.

• S’assenyala:

- Alta participació: mig miler de persones a la mostra gastronòmica, molts comensals al sopar popular, visites turístiques i sortides amb barca plenes. - Subhasta de peix com a acte final, amb calamar de potera i altres espècies.

• El bon any de calamar i la participació de 20 restauradors consoliden l’esdeveniment com una cita de referència que atrau públic de fora del municipi.

1.7.2. Via Marina del Camí de Sant Jaume

• El Maresme promociona el tram litoral del Camí de Sant Jaume conegut com a Via Marina.

• Característiques principals:

- Itinerari entre Girona i Barcelona seguint la costa i bona part de l’antic traçat de la Via Augusta romana. - Més de 75 km per la comarca, amb paisatges de mar, patrimoni religiós, modernisme i espais naturals protegits.

• Públic potencial:

- Pelegrins, senderistes, ciclistes i turisme cultural.

• Avantatges:

- Terreny planer, bones connexions ferroviàries, allotjaments i serveis regulars. - Alternativa litoral al camí interior per l’Empordà, Vic i Montserrat.

1.8. Projectes logístics i industrials al Port de Tarragona

• El Port de Tarragona reserva prop d’1 milió de m² a la nova zona d’activitats logístiques per si l’empresa xinesa Byte hi construeix una fàbrica de vehicles elèctrics.

• Clau estratègica:

- Col·laboració amb Acció i el Departament d’Empresa. - Possibilitat que Byte ocupi tota la superfície reservada.

• Impactes esperats:

- Gran inversió industrial. - Increment de moviment de mercaderies per via marítima i terrestre.

• Altres projectes del Port de Tarragona:

- Final d’obres a la terminal ferroviària Guadalajara–Marxamalo i futura concessió d’ús. - Concurs per al moll d’Andalusia per atreure operadors de contenidors i càrrega general. - Impuls a la terminal ferroviària de la Boella.

1.9. El temps a la mar

• El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu una situació força plàcida al litoral:

- Vent fluix, dominant de sud i sud-oest. - Marajol a prop de platja, amb una mica de tràngol al nord.

• Previsió per dimarts:

- Matí gairebé en calma, lleu terral. - A la tarda, vent de garbí més intens a la Costa Brava, amb maró al Golf de Roses i nord.

2. Club de Vela Platja Llarga de Tarragona: regressió i futur (minut 28–50 aprox.)

2.1. Conseqüències de la DANA 2024 i enderroc parcial

• S’explica que al Club de Vela de la platja llarga de Tarragona s’han enderrocat part de les instal·lacions afectades per la DANA de 2024.

• El president Manuel Pérez detalla:

- L’enderroc l’ha fet la Generalitat, propietària de l’edifici. - Aquest estiu es van haver de suspendre totes les activitats (casals de mar, etc.) per seguretat.

• Impactes:

- Pèrdua d’ingressos importants, que servien també per renovar embarcacions. - Pèrdua d’un terç de la superfície (uns 150 m²) que servia de magatzem. - Molts socis han marxat per manca d’espai per guardar material.

“És així de cru: tenim menys espai, no podem allotjar el material i els socis marxen.”

2.2. Concessió, regressió litoral i nou emplaçament

• Context normatiu i ambiental:

- La concessió de l’edifici actual (de la Generalitat) s’acaba l’octubre de 2026. - S’emmarca en una estratègia general de “retorn” de la línia de costa: Costes desplaça la delimitació mar-terra cap enrere per la regressió del litoral i l’augment del nivell del mar.

• Proposta de futur:

- La Generalitat ofereix al club una nova concessió de 75 anys en l’espai de l’actual aparcament, més allunyat del mar. - A canvi, caldrà enderrocar l’edifici actual.

• Dimensions previstes:

- L’antic edifici tenia uns 450 m². - Es proposa poder construir uns 500 m², amb distribució semblant però més racional i protegida.

• Beneficis urbanístics i ambientals:

- Alliberar la primera línia per a regenerar dunes i naturalitzar la platja, d’acord amb els plans de l’Ajuntament de Tarragona. - El club quedaria més protegit dels temporals, integrat en un entorn de platja més “salvatge”.

2.3. Finançament i calendari del nou club

• Aspecte clau: la construcció l’ha d’assumir el club, no la Generalitat.

• Model proposat:

- La Generalitat cedeix el terreny gratuïtament. - El club busca finançament públic (possible crèdit amb fons europeus, canalitzat per la Generalitat).

• Cost estimat:

- Entre 400.000 i 500.000 €, possiblement amb construcció per fases segons l’evolució del club.

• Calendari orientatiu:

- Fer temporada 2026 encara a l’emplaçament actual. - Tenir el projecte redactat l’estiu de 2026 per obtenir la concessió del nou espai. - Iniciar obres a la tardor de 2026. - Idealment, tenir nou edifici el 2027, però reconeixen que els terminis administratius ho poden endarrerir.

2.4. Continuïtat esportiva i fidelització de socis

• Retes principals:

- Mantenir activitat nàutica durant el període d’obres i trasllat. - Gestionar incomoditats (manca de vestidors, espais de magatzem, etc.).

• Estratègia del club:

- Plantejar un trasllat per fases per no interrompre completament l’activitat. - Confiar en l’esperit d’adaptació dels esportistes de mar, acostumats a condicions precàries (dutxar-se a la platja, canviar-se a l’aire lliure, etc.).

• Visió de futur:

- El principal fre històric ha estat no poder invertir per concessions prorrogades de dos en dos anys. - Amb una concessió llarga i un edifici nou, esperen recuperar i augmentar socis oferint instal·lacions dignes i més capacitat esportiva.

3. Gran Premi Andorra de Vela a Arenys de Mar (minut 50–75 aprox.)

3.1. Una prova andorrana al litoral català

• El Club Nàutic d’Arenys de Mar acull una nova edició del Gran Premi Andorra de Vela, organitzat per la Federació Andorrana de Vela.

• La directora esportiva, Mònica Azon, fa un balanç molt positiu malgrat:

- Vent escàs dissabte i diumenge. - Menys proves de les previstes (1–2 per categoria en lloc de 6).

• Malgrat això, el campionat és vàlid segons el reglament (n’hi ha prou amb 1 prova per proclamar guanyadors).

3.2. Un esdeveniment consolidat i atractiu

• Dades i percepcions:

- Més de 200 embarcacions participants. - Tot i ser una competició andorrana, la majoria de regatistes són catalans; s’ha convertit en una gran festa de la vela catalana.

• Elements diferencials:

- Ambientació amb megafonia i música durant tota la competició, poc habitual en regates. - Welcome packs, àpats, sortejos (entrades a Caldea, activitats a la Vall d’Andorra, etc.). - Decoració andorrana (banderes, patrocinadors del país, etc.), creant una «petita Andorra arran de mar».

• Impacte local:

- Activació de la restauració i comerç d’Arenys. - Presència del secretari d’Estat d’Esports del Govern d’Andorra, que reforça el caràcter institucional de la prova.

3.3. L’elecció d’Arenys i la logística

• El Gran Premi té 36 edicions; les últimes 6, consecutives a Arenys.

• Raons de pes per mantenir la seu:

- Infraestructures del port renovat i espai per als entrenadors. - Suport total del Club Nàutic (marineria, logística d’embarcacions, etc.). - Ajuda de l’Ajuntament d’Arenys de Mar amb taules, cadires, tanques, contenidors, etc., sense cost.

• Objectiu compartit: mantenir l’acollida del Gran Premi com a mínim fins al 50è aniversari.

• Agenda esportiva del club:

- Competicions properes a Llavaneres (Balís), Salou, Christmas Race i regates de rem i creuers.

4. Segona mirada a l’ermita del Vinyet: arqueologia no invasiva (minut 75–115 aprox.)

En la segona hora, el programa recupera la història de l’ermita del Vinyet de Sitges, ara amb una llarga entrevista als arqueòlegs Roger Salas i Joan García Targa, que aporten molt més context.

4.1. Per què el Vinyet és tan especial?

• Lloc amb fortíssim valor simbòlic i devocional per a Sitges: centre de peregrinació i espai identitari.

• Històricament, és un creuament de camins ja des d’època romana i medieval.

• Excavacions anteriors:

- El 2003–2004 es va excavar 4.000 m², la major extensió mai excavada a Sitges. - Es va trobar la part productiva d’una vila romana: clavegueres, més de 20 habitacions, zona de fosa de ferro, abundant material arqueològic.

• També es coneix l’existència d’un sarcòfag de pedra de Santa Tecla trobat al segle XIX, exposat al Racó de la Calma.

4.2. Què busca el georadar?

• L’objectiu no és excavar immediatament, sinó planificar:

- Saber si hi ha continuïtat de restes sota l’ermita. - Detectar la possible part urbana de la vila (la zona residencial rica).

• Metodologia:

- Prospecció geofísica no invasiva, prenent mesures cada 2 x 10 cm al paviment. - Creació d’un bloc tridimensional de dades (com un TAC del subsòl), amb visualització per cap de profunditat.

• Limitacions i prudència:

- La profunditat d’arribada depèn del tipus de sòl, no del desig de l’equip. - Els primers elements visibles solen ser estructures modernes (tubs de serveis), que poden ocultar restes antigues.

“El georadar detecta anomalies; qui data i interpreta és l’arqueòleg.”

4.3. Què s’espera trobar?

• Seqüència probable, segons els arqueòlegs:

- Ocupació romana (segles I–III dC), contemporània de la ja excavada. - Abandonament amb el col·lapse de l’Imperi romà (segles IV–V dC). - Posterior aparició d’una primera església o capella cristiana. - Reformes successives fins a les esglésies medievals. - Finalment, l’actual ermita moderna.

• Dues possibilitats d’escala:

- Que tot plegat sigui només una gran vila romana amb el seu entorn. - O bé l’inici d’una petita conurbació més complexa.

• Valor científic:

- Podria permetre connectar les restes excavades fa 20 anys amb les estructures sota l’església. - Confirmaria un model molt típic al Mediterrani: esglésies cristianes construïdes sobre vil·les romanes.

4.4. Passos següents

• Fases previstes:

1. Processar les dades del georadar (treball llarg i tècnic). 2. Presentar resultats a l’Ajuntament de Sitges i a la ciutadania. 3. Proposar cales o sondejos puntuals en els punts «més calents» (major concentració d’anomalies).

• En qualsevol intervenció futura caldrà:

- Evitar debilitar l’estructura (no excavar a tocar de columnes o murs de càrrega). - Compatibilitzar l’ús religiós i devocional amb les necessitats de recerca.

5. Renaixa: documental sobre el Delta i el Mississippi (minut 115–155 aprox.)

5.1. Un biopic molt personal i alhora col·lectiu

• Entrevista al cineasta de l’Ampolla Mario Pons, arran de la presentació del seu documental Renaixa al festival Memorimage de Reus.

• Renaixa es defineix com:

- Un biopic de vida de l’autor. - Un resum de 25 anys de militància audiovisual i lluita territorial a les Terres de l’Ebre. - Una reflexió sobre la memòria democràtica i les lluites pel riu i el Delta.

• El film combina:

- Imatges d’arxiu (des de Super-8 familiar fins a documentals anteriors). - Escenes actuals i testimonis. - Música pròpia del projecte Los Sèrgadors.

5.2. De la càmera a la cançó: cultura com a resistència

• Mario Pons repassa la seva trajectòria de documentals:

- Aigua, la font de la vida (2000). - Contracorrent. - La batalla de la memòria. - Sègola, el futur de les Terres de l’Ebre (2010), entre d’altres.

• Sègola va tenir gran impacte (emesa a Sense ficció, amb gairebé un quart de milió d’espectadors) i abordava:

- Crisi climàtica i regressió del Delta de l’Ebre. - Transvasaments i embassaments. - Energia nuclear i massificació eòlica. - Bombolla immobiliària i crisi del 2008.

• Conseqüències personals:

“Quan parles de coses que als poders fàctics no els interessa, et quedes sense feina al nostre país.”

• En aquest context, Pons crea Los Sèrgadors, banda de música que converteix el seu discurs polític i ambiental en cançons: “Si no em deixeu fer pel·lícules, us les cantaré”.

5.3. El títol Renaixa i el viatge Delta–Mississippi

• Renaixa al·ludeix a la necessitat de renaixement personal i col·lectiu:

- Mirar al retrovisor a la vora dels 50 anys. - Revisar què s’ha fet bé i malament, com a individu i com a col·lectiu. - Afrontar traumes personals i contradiccions sense màscares.

• El film estableix un paral·lelisme entre el Delta de l’Ebre i el del Mississippi:

- Musicalment: jota de l’Ebre i blues del Mississippi, amb orígens en situacions de sofriment i opressió (esclavitud, jornalers, caciquisme, etc.). - Territorialment: regressió dels deltes, pèrdua de sediments, salinització i pressió econòmica.

• Un símbol central és el far de Buda:

- Antigament situat a quasi 4 km de la línia de mar, envoltat de maresme i sediments. - El col·lapse sedimentari després de la construcció dels embassaments de Riba-roja, Mequinensa i Flix provoca la regressió que fa desaparèixer el far. - El far de Buda és per a Pons el símbol de la regressió del Delta i també de la Guerra Civil (cremat el 1938 durant la retirada republicana abans de la batalla de l’Ebre).

5.4. Distribució i festivals

• Renaixa s’ha presentat a Memorimage de Reus, on ha estat ben rebuda pel públic i la crítica, i on el director ja és habitual.

• El film també ha estat seleccionat a:

- Festival de Cinema Compromès (València). - Festival de Cinema de Girona. - Festival de Cinema de Lleida, entre altres.

• Plataformes i futur:

- Filmin ha mostrat interès per incorporar la pel·lícula. - No tenen una gran distribuïdora: la difusió és artesanal i militant. - Volen portar el film a altres deltas del món que viuen problemes semblants.

5.5. Art, activisme i memòria

• Preguntat sobre si se sent més cineasta o activista, Pons respon que és “un paio de l’Ampolla” que, quan veu una injustícia, la diu.

• Denuncia la involució democràtica i l’auge de l’extrema dreta:

“No ens podem permetre que el que va passar a la batalla de l’Ebre torni a passar. Això exigeix valentia, cultura de pau, defensa del medi ambient i de la memòria democràtica.”

• Crida a perdre la por i a assumir la responsabilitat col·lectiva.

6. “Llops de mar” de Cadaqués: fotografia i solidaritat (minut 155–end)

6.1. Un calendari per a la residència d’avis

• Entrevista al fotògraf Ignasi Piris, autor del projecte “Llops de mar de Cadaqués”, un calendari solidari.

• Contingut:

- Més de 600 retrats fets durant uns 8 mesos. - Selecció de 12 fotografies (una per mes) de gent del mar de Cadaqués: pescadors, mariners, treballadors vinculats al port.

• Objectiu solidari:

- Recaudar fons per a la Fundació Hospital-Residència d’Avis de Cadaqués. - Calendari venut a 15 € en diversos punts del poble (llibreria Rahola, restaurants, establiments col·laboradors). - L’Associació d’Artistes Crea hi dona suport logístic i organitzatiu.

6.2. Art, comunitat i identitat marinera

• Origen del projecte:

- Un jove pescador, el Samu, proposa a l’Ignasi fer-los fotos. - Piris, fotògraf professional acostumat al retrat, veu l’oportunitat de fer un projecte comunitari.

• Metodologia:

- La llista de persones la fan els mateixos pescadors per evitar greuges. - Retrats en blanc i negre, buscant que s’hi llegeixi la personalitat de cadascú.

• Piris ja havia fet un projecte previ, el llibre “Cadaqués, darrere del taulell” amb més de 400 retrats de treballadors de bars, botigues i hotels, molt ben rebut pel poble.

“Un veí em va dir: ‘Has fet somriure tot un poble’. Això no ho aconsegueix ningú.”

6.3. Futur del calendari i noves idees

• Davant l’èxit, l’Ajuntament i la Fundació veuen factible fer un calendari anual dedicat cada any a un col·lectiu diferent.

• Propostes per als propers anys:

- Dones de mar (pescadores, marineres, dones vinculades a oficis mariners). - Mestres de pedra seca, molt importants al paisatge de Cadaqués.

• A més del calendari, el pintor local Danilo ha fet un quadre que es rifarà durant la quina de Nadal; els números es venen a 2 €.

6.4. Relació amb el mar i la professió de pescador

• Piris reflexiona sobre la duresa i el risc de la vida marinera:

- L’ofici de pescador és un dels més perillosos del món. - Els joves sovint no volen continuar el relleu generacional, malgrat que alguns patrons viuen raonablement bé.

• Exemples concrets:

- Esmenta el cas de l’Isca, veterà pescador de Cadaqués, que ha trigat anys a trobar relleu per la seva barca. - Explica com el veu sortir de nit, en mala mar, per anar a pescar mentre la resta del poble dorm.

• Sobre l’estètica i el “glamour” dels pescadors:

- Molts turistes van a Portlligat per veure’ls i fotografiar-los. - Piris creu que, a més del mite, cal reconèixer l’esforç i la precarietat real de l’ofici.

6.5. Fotografia com a patrimoni i memòria

• Ignasi Piris es defineix com el “fotògraf de Cadaqués” i surt cada dia a retratar el poble:

- Aplega entre 35.000 i 40.000 fotografies de Cadaqués, des del far de Cala Nans fins al cap de Creus. - Documenta tant el paisatge com la vida quotidiana i la gent.

• Considera que aquesta feina és un llegat de futur, part del patrimoni immaterial del poble.

“Els fotògrafs que fem de reporters de la vida deixem un llegat. Ja tindrà el seu valor quan el tingui.”

7. Temes transversals de tot l’episodi

7.1. Defensa del litoral i de l’accés públic

• De Camins Lliures a SOS Costa Brava, passant per la lluita contra la regressió al Delta de l’Ebre i el replantejament d’equipaments nàutics per la pujada del nivell del mar, l’episodi posa el focus en:

- Litoral com a espai comú i dret col·lectiu. - Impacte de la crisi climàtica sobre costes, deltes i platges. - Debats entre conservació ambiental i projectes energètics o industrials.

7.2. Mar, cultura i identitat

• El mar és, alhora:

- Font d’ofici (pescadors, clubs de vela, navegació esportiva). - Motiu cultural (documentals, música, fotografia, festes gastronòmiques). - Marc de memòria històrica (far de Buda, guerres, transformacions del territori).

7.3. Combinació d’escala local i global

• L’episodi alterna:

- Històries molt locals (Cadaqués, Sitges, Arenys, la Ràpita, Ametlla de Mar). - Debats de ràdio-escala catalana (Costa Brava, Maresme, Costa Daurada). - Reflexions que connecten amb el context global (del Delta de l’Ebre al Mississippi, emergència climàtica, COP30).

8. Conclusió

Aquest episodi d’Arran de Mar ofereix un mosaic molt ric de la vida a la costa catalana: des de la lluita per mantenir camins i platges accessibles fins a l’esforç de clubs nàutics per adaptar-se a la regressió, passant per la celebració de productes mariners (llagostins, calamars, espigalls) i la creació de relats audiovisuals i fotogràfics que documenten un món que canvia ràpidament.

La idea que travessa totes les seccions és que mar, territori i memòria són inseparables: defensar el litoral és també preservar oficis, paisatges, històries i comunitats que viuen literalment arran de mar.