Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Medusa tropical invasora i ciència ciutadana al Mediterrani
El presentador d’Arran de Mar introdueix el tema de la descoberta d’una medusa tropical a les costes d’Almeria i dona pas a la investigadora Macarena Marambio. Ella identifica l’espècie com *Cassiopeia andromeda*, coneguda com a medusa invertida perquè viu al fons marí amb els tentacles cap amunt i té molt poca mobilitat a la columna d’aigua.
Marambio explica que la medusa és pròpia de l’Indo-Pacífic i que va entrar al Mediterrani a través del Mar Roig i el Canal de Suez. A la conca oriental fa anys que es troba en diversos punts, però a la part occidental els registres eren escassos i només fotogràfics. Aquest estudi suposa la primera confirmació genètica de l’espècie a Espanya i, a més, amb centenars d’individus detectats a Almeria.
La investigadora destaca que la primera detecció no la va fer un equip científic, sinó el centre de busseig Aquatour d’Almeria, implicat en la plataforma Observadors del Mar. Bussejadors no científics, en veure un fenomen estrany, van enregistrar un vídeo, el van enviar a l’equip Alerta Meduses i es van involucrar també en la recollida de mostres per a l’anàlisi genètica. El centre porta més d’un any monitoritzant la població de meduses a la zona.
S’explica que la medusa s’ha establert clarament al port d’Almeria, on s’han vist individus de totes les mides i una activitat reproductiva intensa, fet que indica una població consolidada i en expansió dins del port. L’augment de temperatura del mar, relacionat amb el canvi climàtic, genera condicions idònies per a l’espècie. Com que té poca mobilitat, la hipòtesi principal d’arribada és com a biofouling als vaixells, en forma de pòlip incrustat.
Marambio remarca que és una espècie amb trets típics d’invasora: gran plasticitat davant diferents temperatures, salinitats i fonts d’aliment, cosa que facilita que prosperi a la costa mediterrània espanyola. Subratlla la importància de la Ciència Ciutadana i anima la gent que surt al mar de manera habitual a reportar espècies o fenòmens inusuals, ja que això permet detectar canvis associats al canvi climàtic i fer-ne seguiment. Es comenta també que la medusa és moderadament urticant i pot causar reaccions cutànies.
La investigadora explica que, com que l’espècie s’ha establert en un port, una zona ja fortament impactada, l’efecte ecològic afegit pot ser limitat. No obstant això, adverteix que si la medusa colonitza zones més ben conservades pot desplaçar espècies natives i alterar l’equilibri ecològic, ja que les invasores són bones competidores. Remarca que cal vigilància i seguiment per comprendre l’impacte real sobre les comunitats locals.
Marambio emmarca el cas dins el fenomen de la tropicalització del Mediterrani, amb l’arribada de més espècies d’origen tropical, especialment peixos, afavorides per vies d’entrada com el Canal de Suez i per l’escalfament de l’aigua. Afirma que l’augment de temperatura no és fàcil de controlar, i que la millor estratègia és enfortir i protegir els ecosistemes mediterranis (reduint impactes humans i potenciant àrees marines protegides) perquè siguin més resistents a les invasions.
En la fase actual, l’equip es concentra en monitoritzar l’expansió de la medusa i controlar que la reproducció no sobrepassi determinats llindars. Si la situació s’agreuja, s’haurà de treballar conjuntament amb les administracions per decidir possibles mesures de gestió. Marambio adverteix que erradicar una espècie invasora marina és molt complicat i que els intents previs han tingut poc èxit; per això es prioritza el control, l’avaluació d’impactes i la mitigació sobre les poblacions locals. L’entrevista es tanca amb l’agraïment a la investigadora.
El presentador acomiada el programa Arran de Mar, recorda l’horari d’emissió i dona pas a la careta final, que juga poèticament amb la metàfora del mar i l’amor. A continuació s’emeten diverses falques: promoció del Moll de Costa com a espai cultural i d’esbarjo del Port de Tarragona; un anunci d’Obramat sobre productes de calefacció; una peça sobre l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ); la promoció del festival internacional de fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa; una falca d’Ematsa sobre les obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja; i, finalment, una falca comercial de Tarragona Ràdio per captar anunciants per al 2025.
Resum del contingut
1. Context del programa
- Tram final del programa Arran de Mar a Tarragona Ràdio, dilluns 17 de novembre de 2025.
- El conductor tanca la secció sobre ciclisme i introdueix un tema de medi marí i canvi climàtic.
2. Descobriment d’una medusa tropical a Almeria
- Es presenta la investigadora Macarena Marambio de l’Institut de Ciències del Mar.
- Parlen de la medusa Cassiopeia andromeda, coneguda com a medusa invertida perquè:
- Viu “del revés” al fons marí, amb els tentacles cap amunt. - Té poca mobilitat a la columna d’aigua i habita sobretot zones costaneres poc profundes.
"La especie es Cassiopeia andrómeda, pero que es comúnmente conocida como la medusa invertida."
3. Origen i expansió al Mediterrani
- És una espècie tropical del Indo-Pacífic.
- Va entrar al Mediterrani per la via del Mar Roig, a través del Canal de Suez.
- Ja fa bastants anys que és present a la conca mediterrània, sobretot a la conca oriental.
- A la conca occidental els registres eren escassos (Itàlia i alguna foto puntual a Espanya) i faltava confirmació genètica.
- Aquest treball suposa la primera confirmació genètica a Espanya i, a més, amb centenars d’individus detectats.
4. Paper clau de la Ciència Ciutadana
- La detecció no la fa un equip científic directament, sinó un centre de busseig d’Almeria (Aquatour).
- Les persones que hi bussegen:
- Formen part de la plataforma Observadors del Mar. - Graven un vídeo de la medusa, el fan arribar a l’equip Alerta Meduses. - Recol·lecten mostres per a l’anàlisi genètica.
- La investigadora destaca que és un treball en equip entre científics i ciutadania.
"Sin ellos no habríamos tenido ni el primer reporte ni las muestras."
- El centre de busseig porta més d’un any monitoritzant la població per veure’n la distribució i evolució.
5. Com arriba i s’estableix aquesta espècie
- El canvi climàtic i l’augment de la temperatura del mar creen un ambient més idoni per a la seva reproducció i establiment.
- Com que la medusa té poca capacitat de desplaçament, la hipòtesi principal és que arriba:
- Com a biofouling (incrustacions) a casc de vaixells. - En forma de pòlip, similar a una anemona que s’adhereix a superfícies.
- A Almeria:
- S’han trobat individus de totes les mides, cosa que indica reproducció activa. - La medusa amplia el seu rang dins del port d’Almeria. - Es considera que s’hi ha establert clarament.
6. Capacitat invasora i adaptació
- Es tracta d’una espècie amb característiques típiques d’espècie invasora:
- Gran capacitat d’adaptació a diferents temperatures i salinitats. - Flexibilitat alimentària segons el menjar disponible.
- En general, les meduses ja són organismes molt adaptatius, i aquesta espècie encara més.
- Es remarca la importància d’:
- Observar i reportar qualsevol espècie o fenomen marí inusual. - Utilitzar plataformes com Observadors del Mar per fer seguiment de canvis lligats al canvi climàtic.
7. Riscos per a les persones
- La Cassiopeia andromeda és moderadament urticant:
- No és de les meduses més perilloses del Mediterrani. - Pot provocar reaccions cutànies notables en moltes persones que hi tenen contacte.
8. Impacte ecològic i espècie invasora
- L’impacte depèn molt del tipus d’hàbitat:
- En un port, que és ja una zona molt impactada, l’efecte addicional pot ser relativament limitat. - Si l’espècie entra en zones més ben conservades, pot: - Desplaçar espècies locals. - Competir pels recursos i l’espai.
- En general, amb les espècies invasores cal:
- Vigilància continuada. - Avaluar l’impacte real sobre les comunitats locals.
9. Tropicalització del Mediterrani
- El cas d’aquesta medusa s’emmarca en un fenomen més ampli:
- La tropicalització del Mediterrani, és a dir, l’arribada i establiment d’espècies d’origen tropical. - Ja està ben documentat en peixos i altres organismes.
- L’augment de temperatura i les vies d’entrada (Canal de Suez) faciliten que espècies no pròpies de la zona es puguin instal·lar i expandir.
10. Com afrontar el repte
- Controlar la temperatura del mar és molt difícil a escala local.
- La investigadora subratlla que la millor estratègia és:
- Conservar i protegir al màxim els ecosistemes naturals. - Reduir impactes humans (sobrepesca, arrossegament, contaminació). - Crear i reforçar àrees marines protegides que funcionin com a tampó.
- En lloc de centrar-se només en “eliminar” l’espècie nova (cosa molt complexa i poc exitosa en el mar), cal:
- Enfortir la resiliència dels ecosistemes locals. - Monitoritzar l’evolució de la invasió i mitigar els impactes sobre espècies i comunitats locals.
"Erradicar una especie invasora es muy complejo... Lo que sí se puede hacer es un control."
11. Seguiment i possibles mesures futures
- Ara mateix l’estratègia principal és:
- Monitoritzar l’expansió de la medusa al port i zones adjacents. - Vigilar que la reproducció no es dispari ni s’estengui massa més enllà.
- Si es detecta que sobrepassa certs llindars d’abundància o d’impacte:
- Caldrà coordinar-se amb les administracions per valorar possibles mesures de gestió o control.
- Fins ara, els intents d’erradicar espècies marines invasores han tingut poc èxit; per això es prioritza:
- Control, seguiment i mitigació dels impactes.
12. Tancament del programa i falques
- El programa Arran de Mar es tanca recordant l’horari d’emissió (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i acomiadant l’audiència.
- S’escolta la careta del programa, amb una lletra metafòrica sobre el mar i l’amor.
- Posteriorment s’emet una sèrie d’anuncis i falques institucionals:
- Promoció del Moll de Costa com a espai cultural del Port de Tarragona. - Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció. - Presentació de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la seva recerca en sostenibilitat i descarbonització. - Promoció del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa. - Informació d’Ematsa sobre obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja. - Tancament amb una falca comercial de Tarragona Ràdio oferint serveis publicitaris per fer créixer negocis el 2025.
13. Idees clau
- Cassiopeia andromeda és una medusa tropical invasora que s’ha establert en gran nombre al port d’Almeria.
- La detecció i confirmació ha estat possible gràcies a la Ciència Ciutadana i a la col·laboració amb un centre de busseig local.
- El cas exemplifica la tropicalització del Mediterrani vinculada al canvi climàtic.
- Les estratègies de resposta se centren en la monitorització, la conservació d’ecosistemes i el control dels impactes, més que no pas en una erradicació, que és molt difícil en el medi marí.