Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Arran de Mar amb Irene Alorda
Presentació del tema: el Mar Menor com a llacuna salada més gran d’Europa i nova recerca sobre metalls tòxics. Objectiu: conversar amb la investigadora Irene Alorda.
Reconstruir la història de la contaminació per metalls del segle XX i XXI i entendre la seva evolució temporal.
De l’explotació antiga a la industrial: a mitjan segle XX s’accentua l’aport de metalls a la llacuna via rambles que connecten la serra minera amb el Mar Menor.
Tot i el tancament als anys 90, episodis de precipitació extrema fins a 2022 continuen transportant metalls; les concentracions màximes es troben en sediments profunds de mitjan segle XX.
No hi ha dades biològiques de mitjan segle XX; des dels 80 es detecta que la llacuna reté metalls en sediments, minvant impactes esperats tot i la incertesa històrica.
Amb més episodis extrems previstos, el risc principal és la resuspensió per vents/temporals que posen sediments contaminats en contacte amb la biota.
Plom i zinc són predominants. Després de temporals, augmenten concentracions a l’aigua; possibles efectes en organismes i exposició humana via consum de peix.
Evitar remoure sediments per no dispersar metalls. Prioritzar monitoratge periòdic i vigilància després de temporals per avaluar l’evolució.
A la mineria s’hi suma l’entrada de nutrients de l’agricultura (eutrofització) i l’efecte del canvi climàtic, generant una combinació crítica de pressions.
Contaminació com a conseqüència de pràctiques passades. Es remarca la necessitat d’una gestió integral de la conca per entendre respostes de l’ecosistema receptor.
Tendències similars en altres llacunes mineres del món. El mapeig exhaustiu de la contaminació és replicable i útil per a la gestió.
Les pintures antifouling amb coure, avui prohibides, van contribuir a l’augment de metalls cap a finals del segle XX amb l’increment de navegació.
Projectes Optal i Windows (UAB) amb la Universitat Politècnica de Cartagena i l’ICM. Caroteig, mostreig freqüent i anàlisi de sediments.
El grup es centra ara en nutrients i resuspensió en crisis d’eutrofització. Agradiments i tancament de l’entrevista.
Resum de l’entrevista a Arran de Mar (Tarragona Ràdio)
Context: Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la contaminació per metalls al Mar Menor, la llacuna salada més gran d’Europa. Entrevista amb la investigadora Irene Alorda.
"la llacuna i els seus sediments han fet un bon paper de retenir aquestes concentracions elevades de metalls"
Principals descobertes
- Increment notable de metalls (plom i zinc) a mitjan segle XX per la intensificació de l’activitat minera i la seva industrialització.
- Tot i el tancament de la mineria als anys 90, episodis de precipitació extrema (DANA) van continuar arrossegant metalls fins almenys 2022.
- Els sediments han actuat com a trampes retinguent contaminants en capes profundes del fons.
Riscos actuals i futurs
- Resuspensió per vents forts i temporals pot alliberar metalls retinguts, augmentant concentracions a l’aigua i l’exposició de la biota.
- Possible impacte en salut humana via cadena tròfica (peixos i altres organismes).
- El canvi climàtic pot augmentar la freqüència d’episodis extrems i, per tant, del risc de resuspensió.
Gestió i recomanacions
- No remoure els sediments: intervencions físiques podrien empitjorar la dispersió de metalls.
- Monitoratge continu i seguiment post-temporal per avaluar pics de concentració.
- Gestió integral de conca: considerar conjuntament mineria, agricultura, urbanització i clima.
"en llocs així de crítics com el Mar Menor és molt important tenir en compte tots aquests impactes i [...] tota la conca"
Altres pressions i fonts
- L’impacte principal actual és l’entrada de nutrients de l’agricultura, que pot desencadenar eutrofització i mortaldat de peixos.
- Contribució històrica de pintures antifouling amb coure (prohibides des de principis dels 2000), associada a l’augment de navegació a finals del segle XX.
Metodologia i col·laboracions
- Projectes Optal i Windows; col·laboració entre UAB, Universitat Politècnica de Cartagena i Institut de Ciències del Mar.
- Caroteig i anàlisi de sediments per reconstruir la història de la contaminació del segle XX i XXI i mapeig exhaustiu de la seva distribució.
Projecció i pròximes passes
- Enfoc replicable a altres llacunes i ecosistemes afectats per mineria.
- Línies actuals: fluxos de nutrients i paper de la resuspensió en crisis d’eutrofització.