Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Nadal, mar i territori: ciència, dol i tradicions
Presentació d’**Arran de Mar** (dilluns 15 de desembre de 2025), salutacions de l’equip de Tarragona Ràdio i corresponsals de diferents emissores locals. Conversa distesa sobre el **temps** (pluja intensa, episodis de tempesta al matí, alertes al Priorat, Ebre i Baix Camp) i comentari de forts **temporals marítims** amb vaixells de passatgers a Menorca i un creuer a Palamós. S’anuncia l’estructura del programa: notícies de costa, reportatge sobre la Biomarató, tallers de dol, balanç de la Fundació CRAM i Bany de Sant Silvestre de Tarragona.
Notícia central: la **UE** acorda una quota de **143 dies** de pesca per a la flota d’arrossegament de la Mediterrània el 2026, després de negociar una proposta inicial molt més restrictiva. La xifra queda lluny dels **180 dies** que reclamava el sector, però supera de molt els 90 dies plantejats per Europa. Francesc Beneigues (Confraria de Palamós) parla d’“èxit a mitges” i exigeix un **repartiment equitatiu** de dies i una revisió de les **quotes de gamba vermella**. Es recorden les **vedes de peix blau** iniciades el 5 de desembre. Segona notícia: el **Club Nàutic l’Escala** recapta uns **2.000 €** per a La Marató de 3CAT amb jornades nàutiques solidàries (kayak, Dragon Boat, rem de mar, vela, pesca recreativa) i activitats de convivència, dins del seu Pla de Responsabilitat Social Corporativa.
Des del **Delta de l’Ebre**, el Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera aprova ampliar la **Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre** a tots els **52 municipis** de la zona, excloent la **central nuclear d’Escó** mitjançant corredors naturals. La proposta ha de passar pel govern espanyol i ser validada per la **UNESCO** (decisió prevista maig 2027). Ivan Garcia (COPATE) reclama **recursos estructurals** i una estructura de gestió estable per multiplicar les **subvencions** i actuacions de millora del territori i per actualitzar el Pla de Gestió fins al 2035. A continuació, la plataforma **Trens Dignes Terres de l’Ebre i Priorat** celebra el desplegament del **Corredor Mediterrani**, però alerta que el **tall total** de la línia Castelló–Tarragona (novembre 2026–abril 2027) pot tornar a col·lapsar les comunicacions. Demanen **servei alternatiu per carretera**, recuperar trens ràpids (semidirectes i Avant) i construir una **estació intermodal a l’Aldea** i una altra a **Móra la Nova**. Es recorda la manifestació del 20 de desembre a l’Aldea.
La **Policia Local de Vilanova i la Geltrú** posa en marxa un **servei de drons** que s’ha provat durant la Mitja Marató ciutat de Vilanova. L’equip de drons es col·loca en un punt estratègic, envia imatges en directe al **centre de control** de la policia i permet monitoritzar incidents i dissenyar rutes òptimes d’emergència. El servei, operat amb una **empresa externa**, s’utilitzarà per: grans esdeveniments amb aglomeracions, recerca de persones desaparegudes i **control mediambiental** (abocaments, disciplina urbanística). Les imatges només s’enregistren quan la policia ho requereix, especialment davant activitats delictives.
Crònica sobre la mobilització d’**agricultors i ramaders europeus** a **Brussel·les** (18 de desembre), convocada per Copa-Cogeca. La **JARC** hi participarà amb una delegació de joves i dirigents. La Comissió Europea proposa una **retallada del 18%** del pressupost de la PAC per a Espanya (uns **900 M€/any** menys), fet que posa en risc el **relleu generacional**, la **modernització** i la **sobirania alimentària**, en un context d’encariment dels aliments del **36% en 5 anys**. També es destaca la paradoxa d’una despesa **militar multiplicada per cinc**. Es calcula que la cistella de la compra es podria encarir de **350 a 500 €/llar/any**. La JARC demana una PAC amb **pressupost suficient**, menys **burocràcia** i un equilibri real entre exigències ambientals i suport econòmic.
Des del CAP d’**Arenys de Mar**, el nutricionista **Miquel Paredes** ofereix recomanacions per evitar excessos durant els àpats de **Nadal**. Idees clau: esmorzar **lleuger** si hi ha dinar copiós; optar per **aperitius lleugers** (crudités, broquetes de fruita, xips d’hortalisses al forn, rotllets d’espinacs amb formatge fresc, hummus); prioritzar **verdures** com a base dels plats principals, combinades amb **proteïna magra** (gall dindi, conill, llom al forn). Pel que fa a **postres i dolços** (torrons, neules, polvorons…), es recomana incorporar **fruites digestives** (pinya, papaia), fer racions **petites** i evitar que estiguin a taula tota la sobretaula. Com a beguda, l’aigua ha de ser la principal i l’alcohol quedar reduït al **brindis**. Després de menjar s’aconsella **moure’s**: caminar, fer escales, jugar en família per cremar l’excés de calories.
El Departament de **Territori** impulsa la instal·lació de **plaques solars** a l’antic peatge de la C32 a **Arenys de Mar**, amb finalització d’obres prevista per al setembre vinent. El parc ocuparà més de **3 hectàrees**, amb uns **7.700 mòduls fotovoltaics** capaços de generar **6,4 GWh/any**. És el segon parc solar projectat en espais alliberats de la C32 Nord (després del de **Palafolls**, que s’acabarà el primer trimestre de 2026, i abans del de **Vilassar de Dalt**). L’objectiu és cobrir el **16% del consum energètic** de les carreteres de la Generalitat; un **5%** d’aquesta producció es destinarà a **famílies d’Arenys de Mar en pobresa energètica**, fruit d’un acord amb l’Ajuntament. El pressupost ronda els **4 milions d’euros**, finançats parcialment amb fons **FEDER**.
Resum de la situació de la **flota d’arrossegament de Tarragona** davant l’acord europeu dels **143 dies** de pesca. El sector ho considera un **alleujament** en comparació amb la retallada extrema que s’havia plantejat, però **insuficient** respecte als **180 dies** que reclamaven (equivalent a vuit mesos i mig d’activitat). **Xavi Domènech**, de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, critica la doble restricció sobre espècies com la **gamba**: limitació de **dies de pesca** i de **quantitat de captura**. Explica que el càlcul per **històrics** de pesca perjudica barques que han tingut avaries o anys dolents, i comporta diferències entre ports (Tarragona, l’Ametlla de Mar, la Ràpita). Domènech demana **mesures per al relleu generacional** i celebra, amb cautela, el compromís europeu de revisar el reglament el 2027.
El meteoròleg **Lluís Mi Pérez** descriu una situació dominada pels vents de **Xaloc i Llevant**, amb **maror i forta maror** especialment al nord del Cap de Begur i mar més moderada (marajol a maror) a la costa de Barcelona i la costa de Tarragona. A la zona del Delta de l’Ebre el vent girarà cap a **Mestral o nord** al llarg de la tarda. Es preveuen **ruixats forts** de matinada i dimarts al matí a la costa barcelonina i al nord del Camp de Tarragona, amb mar molt remenada. A continuació, la tècnica **Mireia Camats** (Servei Català de Trànsit) informa d’un **accident de camió** a l’AP-7 a l’Ampolla (2,5 km de retencions), congestió a la B-30 i a diverses vies centrals (C-17, C-33, C-58 i rondes de Barcelona) per obres i intensitat de trànsit.
Entrevista extensa amb **Xavier Salvador** (grup **Envimos**, ICM-CSIC) sobre la **Biomarató**, iniciativa de **ciència ciutadana** que recull observacions de biodiversitat marina i litoral a Catalunya mitjançant la plataforma **Minka**. Es detalla l’organització: xarxa d’**entitats mobilitzadores** (clubs de submarinisme i snorkel com Plankton Diving, Oceanicos, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, Anèlides, Xatrac, etc.) que faciliten equip i formació. La cinquena edició registra **més de 500 participants** i **94.000 observacions**, cobrin totes les **quadrícules UTM** del litoral català. A partir de les dades, es documenten signes del **canvi climàtic**: regressió d’algunes espècies comunes, onades de calor marina, i arribada/proliferació d’espècies termòfiles com el **peix lloro de l’Atlàntic** (*Sparisoma*, la “vieja” canària), cada cop més present en punts diversos (Port de la Selva, Blanes, Lloret, Hospitalet de l’Infant, costa de Tarragona). S’analitzen també les floracions **anòmales de *Posidònia oceànica***, planta clau de creixement molt lent, amb flors detectades a principis de setembre a Calamungou i Cadaqués, possiblement lligades a **estrès tèrmic**. Xavier descriu la recerca del grup Envimos (taxonomia d’esponges, aportació de la ciència ciutadana) i explica com la Biomarató serveix per provar noves metodologies i, cada any, millorar la participació (sistema de premis, etc.). Es detallen maneres de **participar**: com a entitat (contactant el grup) o com a persona individual, pujant fotos a Minka entre el primer cap de setmana de maig i el 15 d’octubre; el grup valida les observacions i dona feedback, generant aprenentatge mutu i coneixement obert de la biodiversitat marina catalana.
Des de Mataró, es fa crònica del **Campionat de Catalunya de Llegut** amb focus en el **Rem d’Arenys**. L’entrevistada, **Núria Rosales**, presidenta del club, explica que els tres equips veterans (masculí, femení i mixt) han pogut remar tant dissabte com diumenge. El **veterà femení** obté un **3r lloc** al Campionat, amb Santa Cristina primera i Rem Cambrils segon, gràcies al sistema de **hàndicaps d’edat** que afavoreix les tripulacions més veteranes (Arenys i Santa Cristina tenen més descompte de temps). En masculí, guanya Chino Chano (Deltebre), seguit de Rem Badalona i Club Nàutic Vilassar de Mar. L’equip **veterà mixt**, de recent creació, també ha fet tota la lliga i el campionat, un “primer tast” de la competició. Núria exposa els plans de passar al **llegut mediterrani**, un bot més tècnic: l’embarcació és al varador per fer-hi posada a punt i a partir del **7 de gener** volen començar entrenaments, de cara a la primera regata prevista el **31 de gener a Flix**. Es comenta l’ambient d’equip, el reconeixement a la **Nit de l’Esport d’Arenys** i l’objectiu que l’any vinent tots tres equips veterans tornin a pujar al podi de lliga i campionat.
Tram de **publicitat local** i campanyes institucionals centrades en el **Nadal al Camp de Tarragona** i la Costa Daurada: comerç de proximitat al barri de **Sant Pere i Sant Pau**, paquets de Cap d’Any a resorts d’**Salou i els Prats**, espectacle de circ “Low Cost” a l’**Anella Mediterrània**, promoció del cupó extra de Nadal de l’ONCE, activitats nadalenques al **Moll de Costa** del Port de Tarragona, i la campanya municipal del **Pla Tarragona 26** per reforçar neteja viària, recollida selectiva i manteniment de contenidors, amb l’objectiu declarat de **“garantir carrers més nets”** a la ciutat de Tarragona.
Butlletí de **Tarragona Ràdio** (Tere Ortega) a les 5 de la tarda. L’alcalde **Rubén Viñuales** fa balanç positiu de l’any i destaca que el **2026** serà clau per al futur de la **Tabacalera** i el **POUM**, així com per a la “transformació real” de la ciutat: nou servei de **neteja i recollida de residus**, trasllat de **CLH** a la zona de Campclar–Bonavista per alliberar sòl, i el comiat del “Mamotreto”. La **Guàrdia Urbana** celebra el **168è aniversari** amb un acte al Teatre Tarragona i exposició de vehicles i mitjans a la **Rambla Nova**. L’arquebisbe **Joan Planelles** comenta que les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola sobre el govern espanyol van “més enllà” del que correspon a un arquebisbe, i reivindica que l’Església ha de defensar **llengua, cultura i tarannà propis**, però no dirigir l’ordenament civil. **Protecció Civil** activa l’alerta del **Pla Inuncat** a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona per acumulacions de més de 200 l/m² i envia missatges d’alerta als mòbils del Baix Camp, Priorat i Ribera d’Ebre per demanar precaució.
Segona hora d’Arran de Mar: des del **Delta de l’Ebre**, Cel Prieto entrevista **Tània Gilabert**, referent de *Benestar Emocional Comunitari* de l’EAP de Deltebre, sobre el taller **“Nadal i dol”** que es realitza a la Rosera. S’explica que Nadal pot ser un període de **gran dolor** quan falta algú a la taula; el taller busca oferir **acompanyament**, normalitzar les emocions, compartir experiències sense judici i treballar **recursos per transitar el dol** en aquestes dates. Tània insisteix en connectar amb allò que se sent (inclòs **plorar**) i parlar-ho en família, evitant que la mort sigui un tabú. Recomana adaptar rituals (fer o deixar de fer segons el que ajudi o faci massa mal), permetre’s **retirar-se** si les trobades són massa intenses i incorporar gestos de record. Es posa èmfasi en l’**acompanyament a la infància**: explicar la mort amb veritat i un llenguatge adequat a l’edat, escoltar preguntes, detectar canvis de conducta o símptomes físics persistents i validar les emocions com un aprenentatge de vida. La sessió la cofacilita **Meritxell Ixa** (psicòloga de PADES) i és oberta, gratuïta i sense inscripció.
Des de Canal Blau Ràdio, Guillem Pérez entrevista **Montse**, treballadora de la **Fundació CRAM**, per fer el balanç del 2025. El CRAM, primer centre de recuperació del Mediterrani, treballa en tres àmbits: **rescat i atenció veterinària** de fauna marina protegida, **projectes de conservació** i **educació ambiental**. S’explica el protocol quan hi ha un avís (via 112 o pescadors): equip de rescat, valoració in situ, trasllat al centre i tractament fins al retorn al mar. El 2025 ha estat un any intens, amb **82 tortugues marines vives** ateses i un augment notable d’actuacions amb **elasmobranquis** (69, entre atencions telefòniques i a platja), especialment mògules, fet que ha motivat la creació d’un grup d’experts interautonòmic per analitzar causes (possiblement relacionades amb **canvi climàtic** i canvis de rutes). Montse subratlla el paper clau del **sector pesquer**: aproximadament un **75% de les tortugues** ingressades provenen de captures accidentals notificades i col·laboració dels pescadors, en el marc de projectes com **Pescadors a favor del mar** i **Fagomar**, que han estès protocols i kits d’assistència a tots els ports i arts de pesca catalans. El CRAM treballa estretament amb la **Generalitat de Catalunya**, **Agents Rurals**, ajuntaments costaners i la Diputació de Tarragona (projecte ECOMED) per formar personal de platges i socorristes. En l’àmbit educatiu, més de **40.000 persones** han visitat el centre aquest any (famílies i escolars), cosa que genera un **efecte multiplicador** de sensibilització. Pel 2026, l’entitat vol seguir ampliant projectes de conservació i reforçar el voluntariat, i anima la ciutadania a visitar el centre, fer-se **voluntari** i trucar sempre al **112** davant fauna marina en perill.
En la recta final, Marina Pérez entrevista **Mari Carmen Puig**, presidenta de l’**Associació de Veïns del Barri del Port**, sobre el **Bany de Sant Silvestre de Tarragona**, que enguany celebra la seva **40a edició**. L’origen es remunta a la penya **Cerón**, encapçalada per un barber-gimnasta del barri que va iniciar la tradició de banyar-se l’últim dia de l’any. Després de la seva mort, l’associació veïnal va assumir l’organització per no perdre l’acostum. Actualment, el bany se celebra el **31 de desembre** a la **Platja del Miracle**, davant l’antiga Comandància, un espai cèntric i accessible amb rampa. L’esdeveniment s’ha fet molt popular, amb **més de mil participants** alguns anys, especialment quan el 31 cau en cap de setmana. No és una competició ni una travessia, sinó un **bany simbòlic** per acomiadar l’any: cal mullar-se (ni que sigui ràpidament) per optar a la **samarreta** commemorativa, finançada amb el suport de **Port de Tarragona** i Ajuntament de Tarragona. L’associació reparteix també **caldo calent, neules i cava**, i molta gent hi acudeix disfressada amb banyadors i gorres nadalenques. No cal inscripció, només presentar-se cap a les **11 h**, gaudir de la música i l’ambient i entrar a l’aigua quan es doni el tret de sortida després d’un breu parlament institucional. La tradició s’ha convertit en una cita identitària del **Barri del Port** i de Tarragona per tancar l’any a la vora del mar.
Dins la secció **“Llops de mar”**, es retrata la vida de **Francesc Roig i Toqués** a partir de l’entrevista a la seva filla **Montserrat Roig**. Roig i Toqués (nascut el 1921 al barri de la Geltrú, Vilanova i la Geltrú) va ser treballador de **Pirelli**, però va dedicar la seva vida lliure al **mar**: aprenent de *mestre d’aixa* amb Jaume Costa, voluntari a la Marina (timoner del vaixell **Sánchez Barcaiztegui**, estada al Museu Naval de Madrid), fotògraf i cineasta amateur, col·leccionista i constructor de **maquetes de vaixells** i **Patins Catalans** (es va construir el seu propi patí al jardí de casa). Després d’una pulmonia que li va impedir continuar navegant, va pronunciar la frase «ja que jo no puc anar a mar, portaré el mar a casa», i va convertir una habitació en el nucli del **Museu de Curiositats Marineres**, que aniria ampliant amb objectes aportats per pescadors i amics (tortugues dissecades, petxines estranyes, objectes nàutics, etc.). L’episodi recorda la famosa **carpa Juanita**: un peix d’un safareig d’aigua del pantà que bevia d’un rajolí creat amb la punta d’un porró trencat. La curiositat va arribar al periodista **Enrique Rubio**, que ho va difondre a l’agència EFE i va batejar la carpa com a “Juanita” perquè era Sant Joan. Durant dècades, Juanita va ser una atracció popular, i molta gent visitava el museu per veure-la “beure del porró”, tot i que finalment descobria també les col·leccions marineres. Després de la mort de Roig i Toqués, la família comprova que la carpa deixa de sortir i decideix no continuar la demostració. Actualment, el **Museu de Curiositats Marineres Roig i Toqués** forma part de l’espai del **Far de Sant Cristòfol** a Vilanova i la Geltrú i continua mostrant el llegat d’aquest personatge polifacètic i apassionat del mar.
Marina Pérez clou el programa recordant que **Arran de Mar** torna l’endemà de **4 a 6 de la tarda**. Es repassen breument els temes tractats (notícies de costa, Biomarató marina, tallers de dol, balanç de la Fundació CRAM, Bany de Sant Silvestre i memòria de Francesc Roig i Toqués) i es desitja bona tarda als oients, tancant així l’episodi dedicat al mar, el Nadal i les tradicions litorals catalanes.
Panorama general de l’episodi
Aquest episodi d’Arran de Mar combina actualitat de la costa catalana, ciència ciutadana marina, salut emocional, conservació d’animals marins i tradicions de Nadal i Cap d’Any molt vinculades al litoral, amb un clar accent final a Tarragona.
1. Notícies de la costa catalana
1.1. Pesca d’arrossegament i quotes a la Mediterrània
- La Unió Europea i els estats acorden una quota de 143 dies de pesca per a la flota d’arrossegament mediterrània el 2026.
- Els pescadors reclamaven 180 dies i denuncien la combinació de dies limitats + quotes de captura, sobretot en gamba vermella.
- A la Costa Brava, la Confraria de Palamós i el vicepresident Francesc Beneigues parlen d’«èxit a mitges»:
- Es frena la retallada extrema que Europa plantejava. - Però es manté un marc massa restrictiu i amb incerteses per al sector.
- Es detallen també les vedes de peix blau (encerclament) iniciades al desembre.
1.2. Ampliació de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre
- El Consell Consultiu aprova ampliar la Reserva de la Biosfera a tots els 52 municipis de les Terres de l’Ebre,
excloent només la central nuclear d’Escó mitjançant corredors naturals.
- L’ampliació ha de ser validada pel govern espanyol i aprovada per la UNESCO (resolució prevista el maig de 2027).
- Ivan Garcia (COPATE) reclama:
- Estructura estable de gestió i recursos propis. - Capacitat per captar més subvencions i multiplicar actuacions de millora del territori. - Actualitzar el Pla de Gestió fins al 2035 per reforçar la marca Reserva de la Biosfera.
1.3. Obres del Corredor Mediterrani i mobilitat a l’Ebre
- La plataforma Trens Dignes Terres de l’Ebre i Priorat accepta la necessitat de les obres del Corredor Mediterrani, però alerta de nous col·lapses.
- El canvi d’ample de via Castelló–Tarragona implicarà un tall total de novembre 2026 a abril 2027.
- Reivindicacions clau:
- Servei alternatiu per carretera ben planificat durant el tall. - Recuperar els trens semidirectes i serveis ràpids (com l’Avant) cap a Tarragona i Barcelona. - Construcció d’una estació intermodal a l’Aldea i una altra a Móra la Nova.
- Es recorda la manifestació del 20 de desembre a l’Aldea per reclamar millores en trens i busos.
1.4. Drones policials a Vilanova i la Geltrú
- La Policia Local de Vilanova i la Geltrú incorpora un servei de drons:
- Primera prova: Mitja Marató ciutat de Vilanova. - Imatges en directe al centre de control per optimitzar dispositius i emergències.
- Ús previst:
- Grans esdeveniments amb molta gent. - Recerca de persones desaparegudes. - Control mediambiental (abocaments, disciplina urbanística).
- Només s’enregistren imatges si la policia ho decideix, especialment en casos delictius.
1.5. El camp català davant la reforma de la PAC
- Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i altres organitzacions es mobilitzen a Brussel·les (18 de desembre).
- Proposta de la Comissió Europea per a la PAC post-2027:
- Retallada del 18% per a Espanya (uns 900 M€/any menys). - En paral·lel, es multiplica per cinc la despesa militar.
- Impactes principals:
- Relleu generacional en risc per manca d’ajuts als joves. - Frena la modernització i adaptació al canvi climàtic. - Afecta la sobirania alimentària i encareix la cistella de la compra (+350–500 €/llar/any).
- La JARC reclama:
- Pressupost suficient, menys burocràcia. - Equilibri entre exigències ambientals i finançament.
1.6. Consells nutricionals per a Nadal (CAP Arenys de Mar)
- El nutricionista Miquel Paredes recomana evitar els excessos típics de Nadal amb:
- Planificació prèvia dels àpats. - Esmorzars lleugers si hi ha dinars copiosos. - Aperitius basats en verdures, fruita i preparacions lleugeres. - Plats principals amb proteïna magra + molta verdura (gall dindi, conill, llom al forn…).
- Sobre postres i dolços (torrons, neules, panettone…):
- Prioritzar fruita digestiva (pinya, papaia). - Racions petites i evitar allargar la sobretaula menjant fins tard.
- Pel que fa a la beguda:
- Prioritzar aigua durant l’àpat. - L’alcohol, només per al brindis.
- Recomanació final: moure’s (caminades, escales, jocs actius en família) per compensar les calories.
1.7. Parcs solars a peatges alliberats de la C32 (Arenys de Mar)
- El Departament de Territori inicia les obres d’un parc fotovoltaic a l’antic peatge de la C32 a Arenys de Mar:
- Més de 3 hectàrees i 7.700 mòduls. - Producció prevista: 6,4 GWh/any.
- Serà el segon parc en espais alliberats de la C32 Nord, després del de Palafolls i abans del de Vilassar de Dalt.
- Objectiu: generar el 16% del consum elèctric de les carreteres de la Generalitat.
- Acord amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar: 5% de l’energia per a famílies locals en pobresa energètica.
- Inversió: uns 4 milions d’euros, cofinançats amb fons FEDER.
1.8. Pescadors d’arrossegament de Tarragona
- A la demarcació de Tarragona, el sector també rep els 143 dies com un mal menor però insuficient.
- Xavi Domènech, de la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona, denuncia:
- Incongruències en la gestió de quotes de gamba. - Doble limitació: per dies i per quantitat capturable. - Assignacions injustes basades en històrics de captures (barques perjudicades per avaries o anys dolents).
- Ports més afectats: Port de Tarragona, l’Ametlla de Mar, la Ràpita.
- Reclamacions:
- Relleu generacional a la flota. - Revisar el reglament europeu a partir de 2027.
1.9. Servei de meteo marítima i trànsit
- Situació marítima:
- Vent de Xaloc i Llevant amb maror i forta maror sobretot nord del Cap de Begur. - A costa barcelonina i costa de Tarragona, mar entre marajol i maror. - Ruixats intensos previstos al Camp de Tarragona i costa de Barcelona.
- Trànsit (Servei Català de Trànsit):
- Retencions a l’AP-7 (accident de camió a l’Ampolla) i B-30. - Afectacions a la C-17, C-33, C-58 i rondes de Barcelona.
2. Butlletí local de Tarragona
En el tall informatiu de Tarragona Ràdio (Dial 96.7 FM) es destaquen:
- L’alcalde Rubén Viñuales preveu un 2026 clau per a la Tabacalera i el POUM, i reivindica la transformació urbana:
- Trasllat de CLH a l’àrea de Campclar–Bonavista. - Nou model de neteja i recollida de residus dins el Pla Tarragona 26.
- Aniversari de la Guàrdia Urbana de Tarragona (168 anys):
- Acte institucional al Teatre Tarragona. - Exposició de vehicles i mitjans a la Rambla Nova.
- Declaracions de l’arquebisbe Joan Planelles:
- Matisa les paraules del president de la Conferència Episcopal Espanyola sobre política estatal. - Reivindica el dret de l’Església a defensar llengua, cultura i tarannà propis.
- Inuncat en alerta al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre per fortes pluges (més de 200 l/m²) i missatge d’alerta als mòbils a Baix Camp, Priorat i Ribera d’Ebre.
- Campanya municipal “Per una ciutat més neta, eficient i sostenible” dins el Pla Tarragona 26, amb reforç de neteja de carrers i contenidors.
3. Biomarató marina i ciència ciutadana
3.1. Què és la Biomarató?
- Entrevista amb Xavier Salvador, investigador del grup Envimos de l’Institut de Ciències del Mar.
- Biomarató: gran iniciativa de ciència ciutadana marina coordinada via la plataforma Minka.
- Objectiu: recollir observacions de biodiversitat marina i litoral a tota la costa catalana (fotos geolocalitzades).
3.2. Organització i participació
- És ja la cinquena edició.
- Participen més de 500 voluntaris (submarinistes, practicants de snorkel, gent que passeja per la costa…).
- S’han registrat més de 94.000 observacions (es va començar amb 10.000 el primer any).
- S’han cobert totes les quadrícules UTM del litoral català, fet molt difícil amb equips científics convencionals.
- Entitats mobilitzadores clau:
- Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques. - Plankton Diving i Oceanicos (província de Tarragona). - Anèlides Serveis Ambientals (Barcelona), Xatrac (Girona), entre d’altres.
3.3. Canvi climàtic i espècies en transformació
- S’observen canvis clars vinculats a l’escalfament del mar:
- Espècies tradicionalment comunes esdevenen més escasses o pateixen mortalitats durant onades de calor persistents. - Espècies termòfiles abans molt rares ara es veuen cada cop més sovint.
- Exemple destacat: el peix lloro de l’Atlàntic (Sparisoma) —la “vieja” a Canàries—:
- Citada esporàdicament des dels anys 2000. - Ara ja s’hi observen diversos juvenils a Port de la Selva, Blanes, Lloret, Hospitalet de l’Infant, costa de Tarragona, etc. - A les Balears ja forma harems abundants.
3.4. Posidònia oceànica i floracions anòmales
- La Posidònia oceànica, planta marina clau i de creixement molt lent, és especialment sensible.
- S’ha detectat una floració molt avançada:
- Normalment floreix a tardor (octubre-novembre). - Enguany s’han trobat flors a principis de setembre a Calamungou (entre l’Escala i l’Estartit) i fins i tot més al nord (Cala S’Calaials, Cadaqués).
- La floració de Posidònia és irregular i s’associa a estrès, probablement tèrmic.
- Tot i que no es veuen floracions massives com el 2016-2017, la tendència exigeix moltes més dades per entendre la resposta de la planta al canvi climàtic.
3.5. Línies de recerca i plataforma Minka
- El grup Envimos treballa en:
- Ocenografia física: onades de calor marina, corrents i masses d’aigua. - Taxonomia i diversitat (per exemple d’esponges); la genètica revela que hi ha més espècies del que es pensava. - Desenvolupament de metodologies de ciència ciutadana: fins on es pot arribar només amb fotos i quan cal recollir mostres.
- Minka és la plataforma central:
- Permet pujar fotos des de web o app. - L’equip i la comunitat ajuden a identificar les espècies i corregeixen errors.
3.6. Futur de la Biomarató i com participar
- Després de cada edició fan un “postmortem” amb les entitats per millorar:
- Revisen què ha funcionat i què cal canviar (per exemple, sistema de premis, que volen fer més equitatiu per incentivar la participació).
- Participació d’entitats:
- Poden contactar directament amb el grup Envimos per sumar-se com a entitat mobilitzadora.
- Participació individual:
- Només cal una càmera (inclosa la del mòbil) i ganes d’observar. - Les observacions fetes entre el primer cap de setmana de maig i el 15 d’octubre a l’àmbit litoral català s’incorporen al projecte. - L’equip valida les observacions i dona feedback als participants, afavorint l’aprenentatge mutu.
4. Rem de banc fix i llegut al Maresme
4.1. Campionat de Catalunya de Llegut (Mataró)
- A Mataró s’ha celebrat el Campionat de Catalunya de Llegut.
- S’entrevista Núria Rosales, presidenta del Rem d’Arenys.
- Participació dels tres equips veterans del club: veterà masculí, femení i mixte.
- Resultats:
- Tots tres equips remen dissabte i diumenge; tots entren en semifinals o final. - Veterà femení d’Arenys: 3r de Catalunya, amb el joc dels hàndicaps d’edat (les colles més veteranes reben descompte de temps). - Podis: Veterà femení: 1r Santa Cristina, 2n Rem Cambrils, 3r Rem Arenys. Veterà masculí: 1r Chino Chano (Deltebre), 2n Rem Badalona, 3r Club Nàutic Vilassar de Mar.
- L’equip mixte veterà, de creació recent, també fa una bona estrena i desperta ganes de seguir competint.
4.2. Passos cap al llegut mediterrani
- Ara el club enfila la temporada de llegut mediterrani, una embarcació més tècnica:
- L’embarcació és al varador per posar-la a punt. - A partir de gener començaran els entrenaments.
- Primera regata de Mediterrani: 31 de gener a Flix.
- Objectiu 2026: mantenir actius els tres equips veterans (masculí, femení i mixte) tant a lliga com a campionats.
- Núria Rosales destaca:
- El bon ambient intern i la unitat dels equips. - El reconeixement rebut a la Nit de l’Esport d’Arenys.
5. Nadal i dol: eines per a unes festes difícils
5.1. Xerrada “Nadal i dol” a Deltebre
- Des de Deltebre, Cel Prieto conversa amb Tània Gilabert, referent de Benestar Emocional Comunitari de l’EAP de Deltebre.
- Presenten el taller “Nadal i dol” a la Rosera:
- Espai obert, gratuït i sense inscripció. - Compartir vivències de dol durant les festes. - Normalitzar emocions (tristesa, buidor, por, ràbia…). - Pensar estratègies i recursos per afrontar aquests dies. - Tancament amb un gest simbòlic de record a les persones mortes.
- Tània estarà acompanyada de Meritxell Ixa, psicòloga de PADES, per oferir una mirada conjunta.
5.2. Com afecta el Nadal al procés de dol
- Nadal és temps de:
- Retrobades familiars, rituals i records. - Constatar físicament qui ja no hi és a la taula.
- El dolor pot ser especialment intens:
- El primer Nadal després de la pèrdua. - Però sovint el segon any també és molt dur, perquè es consolida la consciència de la manca.
- Elements desencadenants:
- Olores familiars, plats típics, objectes inesperats en un calaix… - Poden activar de cop emocions molt intenses.
5.3. Recursos i recomanacions generals
Tània apunta diverses eines pràctiques (adaptables a cada cas):
- Connectar amb allò que sentim
- No fugir de les emocions: tristesa, necessitat de plorar, ràbia, cansament… - Permetre’s plorar quan cal, també davant de criatures; és un model d’expressió sana.
- Parlar-ne i acordar en família
- Trencar el tabú: no fer com si res no hagués passat. - Parlar obertament de la persona absent i de com es vol viure el dinar o la trobada. - Donar-se permís per recordar la persona estimada (brindis, foto, espelma, objecte simbòlic…).
- Modificar rituals
- Mantenir el que fa bé i deixar de fer allò que fa massa mal. - Reduir o adaptar compromisos socials si es viuen com una càrrega.
- Escoltar els propis límits
- Retirar-se una estona si cal descansar emocionalment. - No allargar trobades si es fan massa pesades.
5.4. Dol i infància
- Amb criatures i adolescents cal:
- Explicar la mort amb veritat i paraules adequades a l’edat. - Escoltar i respondre preguntes (que poden aparèixer dies o setmanes després). - Validar canvis de conducta: baixada de rendiment escolar, símptomes físics, irritabilitat…
- Educar en el reconeixement de les emocions i en rituals de comiat saludables és una inversió per a futurs moments de pèrdua.
6. Fundació CRAM: balanç 2025 i reptes de futur
6.1. Missió i àrees de treball
- Entrevista amb Montse, treballadora de la Fundació CRAM.
- El CRAM és un centre de referència en conservació marina al litoral català i al Mediterrani, amb tres eixos:
- Atenció veterinària a fauna marina protegida (sobretot tortugues marines i aus, però també elasmobranquis i cetacis). - Projectes de conservació i recerca aplicada. - Educació ambiental i sensibilització ciutadana.
6.2. Operativa de rescat
- Quan entra un avís (via 112 o pescadors):
- L’equip de rescat es mobilitza amb ambulància fins al lloc (per ex., Port de la Ràpita). - Es fa una valoració in situ i trasllat al centre de recuperació. - Es practiquen proves diagnòstiques i es pautar el tractament. - L’animal roman al centre fins recuperar-se i es retorna al mar, objectiu final de tot el procés.
6.3. Balanç 2025 en xifres
- Any intens i amb volum d’assistències alt:
- 82 tortugues marines vives ateses fins ara (més que l’any anterior, que n’hi va haver una cinquantena; altres anys s’ha arribat a unes 90). - 69 actuacions amb elasmobranquis (taurons, rajades, mògules…), moltes més que en anys precedents (on tot just hi havia 3–5 casos). - Més de 40.000 visitants al centre (escolars i famílies).
- S’ha detectat un augment de mògules i altres elasmobranquis a diverses comunitats autònomes; es treballa en xarxa per entendre les causes, probablement multifactorials (incloent canvi climàtic i canvis en les rutes d’alimentació).
6.4. Paper del sector pesquer i projectes com Fagomar
- El 75% de les tortugues rescatades aquest any provenen de la col·laboració amb pescadors.
- Projecte Pescadors a favor del mar (iniciat al 2016 al delta de l’Ebre) i, més recentment, Fagomar:
- Formació i protocols perquè els pescadors actuïn correctament davant captures accidentals. - Extensió del projecte a tot el litoral català i a diversos arts de pesca. - No només per tortugues, sinó també per cetacis i aus marines. - Repartiment de kits d’assistència per facilitar la manipulació segura a bord.
- S’incideix en la importància de trucar al 112 en cada captura accidental, per poder atendre l’animal i també registrar les interaccions.
6.5. Altres aliances institucionals
- Treball estret amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant contracte de servei d’assistència a fauna.
- Cooperació amb Agents Rurals i ajuntaments costaners:
- Projecte ECOMED amb la Diputació de Tarragona i municipis com Salou, Altafulla, el Vendrell, la Ràpita i Deltebre. - Formació de personal municipal, socorristes i serveis de platja en protocols d’encallaments.
6.6. Impacte humà i voluntariat
- L’equip ha viscut un any de molta feina però també de gran satisfacció, especialment en els alliberaments de tortugues.
- El voluntariat del CRAM és una peça clau:
- Ajuda en la cura diària dels animals ingressats. - Amplia la capacitat d’acció del centre.
- L’educació ambiental genera un efecte multiplicador: cada persona informada es converteix en altaveu de la conservació.
6.7. Objectius 2026 i com implicar-s’hi
- De cara a 2026, el CRAM vol:
- Seguir ampliant projectes de conservació. - Reforçar encara més el lligam amb el teixit social i educatiu.
- Com pot participar la ciutadania?
- Visites al centre (reserves a cram.org). - Fer-se voluntari per col·laborar directament amb els animals. - Davant un animal marí en perill: no manipular-lo i avisar el 112 immediatament.
7. Tradicions de Cap d’Any: el Bany de Sant Silvestre a Tarragona
7.1. Origen i evolució
- Entrevista a Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns del Barri del Port de Tarragona.
- El Bany de Sant Silvestre de Tarragona celebra enguany la seva 40a edició.
- Origen:
- Impulsat per la penya Cerón, encapçalada per un barber i gimnasta del barri. - Després de la seva mort, l’Associació de Veïns del Barri del Port pren el relleu per evitar que es perdi la tradició.
7.2. Format actual
- Es fa cada 31 de desembre a la Platja del Miracle, davant de l’antiga Comandància.
- Característiques:
- No és una competició ni una travessia; és un bany popular. - L’objectiu és mullar-se per acomiadar l’any a l’aigua del mar. - Hi ha gent que hi fa estada més llarga dins l’aigua, però no és obligatori.
- L’esdeveniment s’ha tornat multitudinari:
- S’hi apleguen més de mil persones. - Quan el 31 cau en cap de setmana, la participació encara creix més.
7.3. Ambient festiu i logística
- Molta gent hi va disfressada amb banyadors i gorres de temàtica nadalenca.
- L’Associació reparteix:
- Samarretes commemoratives (amb el suport de Port de Tarragona i Ajuntament de Tarragona). - Caldo calent, neules i una mica de cava.
- La platja del Miracle és un indret accessible (rampa, proximitat al centre), fet que afavoreix la gran assistència sense necessitat d’agafar cotxe.
7.4. Com participar-hi
- No cal fer inscripció prèvia ni pagar res; és gratuït.
- Funcionament pràctic:
- L’Associació comença a muntar-ho cap a les 11 h. - Hi ha música i ambient festiu. - Es fa una petita intervenció institucional (president del Port de Tarragona i representants de l’Ajuntament). - Es dona el toc de sortida i tothom entra a l’aigua.
- Es demana que la samarreta la rebi qui realment es banya, per evitar que se n’esgotin per gent que no entra a l’aigua.
8. “Llops de mar”: memòria marinera al Museu Roig i Toqués
8.1. El personatge: Francesc Roig i Toqués
- Al tram final, la secció “Llops de mar” retrata la figura de Francesc Roig i Toqués, a través de la seva filla Montserrat Roig.
- Roig i Toqués (1921, barri de la Geltrú, Vilanova i la Geltrú):
- Treballador de Pirelli, però sempre vinculat al mar. - Aprenent de mestre d’aixa amb Jaume Costa. - Servei militar voluntari a Marina: timoner al vaixell de guerra Sánchez Barcaiztegui i estada al Museu Naval de Madrid. - Fotògraf, cineasta amateur, constructor de vaixells i col·leccionista empedreït.
8.2. Modelisme naval i Patí Català
- Va construir nombroses maquetes de vaixells a escala:
- Barques de pesca locals. - Vaixell Bounty (el de Rebel·lió a bord), recreat fidelment gràcies als planells facilitats per la Metro-Goldwyn-Mayer.
- Va ser un dels precursors del Patí Català a Vilanova:
- Es va construir ell mateix el seu patí al jardí de casa. - Navegava tan sovint com podia.
- Després d’una pulmonia i per ordre mèdica, va haver de deixar el mar. D’aquí la seva frase clau:
“Ja que jo no puc anar a mar, portaré el mar a casa.”
8.3. Naixement del Museu de Curiositats Marineres
- Aprofitant una habitació lliure a casa, Roig i Toqués comença a col·leccionar objectes mariners:
- Ajudat per pescadors que li duien peces estranyes trobades a la mar. - Estrelles de mar deformades, petxines singulars, tortugues dissecades, aparells antics, etc.
- Amb els anys, aquella habitació es converteix en el Museu de Curiositats Marineres Roig i Toqués, avui integrat a l’espai museístic del Far de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú.
8.4. La carpa Juanita, la gran mascota
- Una de les històries més singulars és la de la carpa Juanita:
- El seu avi tenia un safareig d’aigua procedent del pantà, ple de peixos. - Roig i Toqués nota que un peix sempre surt a la superfície quan hi regalima aigua. - Recupera la punta cònica d’un porró trencat i hi fa un rajolí d’aigua: el peix surt a “beure” sempre.
- La curiositat creix:
- Els veïns hi van a mirar-ho. - El periodista Enrique Rubio ho explica a l’agència EFE. - Es fa famós arreu i, com que passava el dia de Sant Joan, Rubio proposa batejar-lo com a Juanita.
- Durant dècades, la carpa Juanita va ser atracció principal del museu: la gent venia a veure-la “beure del porró” i acabava descobrint també la col·lecció.
- Després de la mort de Roig i Toqués, la família comprova que la carpa deixa de sortir al cap de pocs dies, i decideix no continuar el “show” per respecte a la memòria del pare.
8.5. Llegat i visita actual
- El museu manté viva la memòria d’un apassionat del mar que va saber transformar la seva impossibilitat de navegar en un projecte cultural.
- Avui, al Far de Sant Cristòfol, es pot visitar:
- El Museu de Curiositats Marineres Roig i Toqués. - Les seves maquetes, objectes sorprenents i part del món mariner de mitjan segle XX.
9. Tancament del programa
- L’episodi es tanca recordant que Arran de Mar torna l’endemà de 4 a 6 de la tarda, amb la mateixa estructura d’actualitat marítima, entrevistes i històries del litoral català.
Idees clau de l’episodi:
- Mar i canvi climàtic: Biomarató, Posidònia, peix lloro, onades de calor.
- Conservació i rescat: Fundació CRAM, tortugues, elasmobranquis, col·laboració amb pescadors.
- Territori i mobilitat: Reserva de la Biosfera de l’Ebre, Corredor Mediterrani, drons policials, parcs solars a peatges.
- Sector primari i sobirania alimentària: quotes de pesca, reforma de la PAC, moviments pagesos.
- Salut i emocions: alimentació durant les festes, dol en Nadal.
- Cultura marinera i tradició: rem de banc fix, llegut, Bany de Sant Silvestre de Tarragona, Museu Roig i Toqués i la llegenda de la Juanita.