Nadal, pesca i mar: costa catalana en xarxa

Visió general de l’episodi

Episodi molt coral d’Arran de Mar emès des dels estudis de Tarragona Ràdio, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. El programa combina informació marinera d’actualitat, balanç anual de pesca esportiva, gastronomia marinera, divulgació científica sobre mar i clima d’hivern i una àmplia agenda d’activitats nadalenques arreu del litoral.

1. Obertura, equip i ambient pre-nadalenc

• Presentació del programa: franja horària (16–18 h), estructura i to mariner.

• Presentació de l’equip tècnic i col·laboradors, amb comiat emotiu de la tècnica Núria Cartanyà en el seu últim dia.

• Connexions amb:

- Ràdio L’Escala (Sergi Corral) - Canal Blau Ràdio (Guillem Pérez) - radiodelta.cat (Cel Prieto) - Ràdio Arenys (Oriol Leo)

• Conversa distesa sobre l’arribada dels Reis Mags per mar (a Tarragona, Vilanova, etc.), en tren o en helicòpter, com a element festiu i mariner.

Idees clau: ambient de xarxa radiofònica, to proper, connexió de tota la costa i entrada al clima de Nadal.

2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana

2.1. Costa Brava

• Creuers a Palamós

- Temporada de rècord al Port de Palamós: 65 escales i 65.000 passatgers. - Impacte econòmic estimat: uns 89 € de despesa per passatger. - Antoni Batxiller, regidor de promoció econòmica, destaca: - Destacionalització del turisme. - Beneficis per al comerç local i la comarca. - Necessitat de prioritzar la qualitat més que seguir creixent en nombre de creuers.

• Recuperació del castell de Querroig (Portbou)

- Projecte conjunt entre Ajuntament i associació Salvem Carroig. - Redacció del projecte a càrrec de l’arquitecta Adela Geli. - Objectius: - Consolidar la torre de guaita i aturar-ne el deteriorament. - Evitar despreniments i garantir la seguretat dels visitants. - Instal·lar panells informatius per reforçar el valor cultural i educatiu.

2.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre

• Fireta de Nadal de l’Ampolla

- 3a edició, a plaça Catalunya, transformada en poble de Nadal. - Culmina la Setmana del Comerç, amb 40 establiments participants. - Declaracions de Meritxell Faiges, regidora de Turisme i Comerç: - Volen donar visibilitat al comerç local i la seva qualitat. - 23 estands amb decoració, roba, complements, plantes, joieria i producte gastronòmic. - Activitats lúdiques: concerts, tallers infantils, bingo musical, zumba, vermut electrònic. - Participació altruista d’entitats locals i recaptació de fons per a La Marató de TV3. - Protagonisme infantil: elf del Pare Noel, cantades de nadales i degustacions de producte local.

• Reforestació al bosc cremat de Paüls

- Alumnes de l’Escola Sant Roc de Paüls fan una plantada amb agents rurals, en zona afectada per un incendi de juliol. - Objectius pedagògics i ambientals, explicats per David Roig: - Consolidar el sòl i evitar erosió. - Accelerar la regeneració natural. - Conscienciar sobre prevenció d’incendis. - Testimonis d’infants que expliquen l’activitat amb llenguatge propi: foradar, plantar, tapar i esperar que creixin.

2.3. Garraf i costa central

• Pesta porcina africana i Parc del Garraf

- Encara sense restriccions tot i la crisi oberta arran d’un senglar positiu a Cerdanyola. - Densitat de senglar d’uns 6 exemplars/km². - Demanen a la població avisar si veuen animals morts o ferits. - Recorden tancament d’altres parcs naturals de la xarxa de la Diputació de Barcelona.

• Fira de Nadal a Mar (Vilanova i la Geltrú)

- 4a edició a plaça de la Mediterrània, cor festiu del barri de Mar. - Prop de 30 entitats i institucions implicades. - Activitats: música, tallers infantils, jocs, manualitats, producte artesanal i gastronòmic.

Missatge de fons: el teixit associatiu converteix la fira en aparador de diversitat social i reforça els llaços veïnals.

2.4. Maresme

• Memorial Josep Gallissà de vela (Arenys de Mar)

- Regata de creuer (a dos, solitari, creuer, promo) al Club Nàutic d’Arenys. - Explicada per la gerent Pilar Rodríguez: - Darrera gran regata de l’any. - 24 embarcacions inscrites. - Bona imatge marinera des de la costa, amb moltes veles a l’horitzó. - Marca el tancament de la temporada 2025 i dóna pas al calendari de regates 2026.

2.5. Costa Daurada i Port de Tarragona

• Premis anuals de l’Agrupació per la Promoció del Port de Tarragona

- 22a edició, amb més de 200 assistents del món portuari, empresarial i institucional. - Premis a: Grupo Jorge, Inetum España, Grup Riera Roura, Bopac Terquimisa. - Mencions especials a: Estela Maris, José Luis Vilar, Josep Maria Andreu i la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona. - Homenatge al president del Port, Joan Oriol, per la seva trajectòria en logística portuària.

• Exposició “Mestres de l’Escultura del segle XX” al Moll de Costa

- Al Tinglado 2 del Port de Tarragona. - 39 escultures d’artistes com Léger, Miró, Oteiza, Perejaume, Gabino, Carr… - Produïda per Cugi i comissariada per Julio Niebla. - Es presenta com una exposició exclusiva, només visitable al port, i punt de partida d’una nova etapa cultural al Moll de Costa.

3. Serveis: temps i trànsit

3.1. Previsió marítima i meteorològica

Lluís Mi Pérez fa un repàs del temps a la costa:

• Situació plàcida a curt termini, amb vent feble que anirà girant a gregal.
• Dissabte: gregal més marcat a la Costa Daurada, mar de maror suau (marajol / maror a últimes hores).
• Al Delta de l’Ebre, núvols més gruixuts i alguna pluja dissabte.
• Diumenge: gregal reforçat mar endins, maró a l’alta mar, cel més ennubolat i possibilitat de pluges disperses sobretot a l’àrea de Barcelona i Costa Daurada.

3.2. Estat del trànsit

Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa:

• Tarda de divendres amb molta mobilitat però sense grans incidències.
• Punts carregats habituals:

- Autovia A-2 sortint de Barcelona (Cornellà – Sant Joan Despí). - AP-7 una mica carregada a Castellbisbal (sentit nord). - C-58 i C-33 amb retencions d’entrada a Barcelona (Montcada – Nus de la Trinitat).

Conclusió: circulació típica de tarda de divendres, sense episodis crítics.

4. Federació Catalana de Pesca Esportiva: balanç 2025 i reptes

4.1. Resultats esportius i nivell competitiu

En la darrera secció abans de Nadal amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva, Pedro Terol fa balanç de l’any:

• Gran nombre de pòdiums en Campionats d’Espanya:

- Or en duos a nivell de selecció. - Plata en categoria de dames. - Bronze en màster, duos i clubs en diferents modalitats. - En embarcació fondejada: plata per seleccions, títols individuals i presència constant al top 5 estatal.

• Orgull federatiu per mantenir-se any rere any a l’elit, amb comparacions a la regularitat del Barça de Guardiola.

4.2. Captació de joves i noves modalitats

• Preocupació per la manca de relleu juvenil:

- En pesca continental ja hi ha escoles consolidades; es vol replicar el model a mar (amb figures com Marc Costa). - Objectiu 2026–2027: obrir escoles, recuperar categories juvenils i tornar a tenir joves al pòdium.

• Impuls del lleging / jigging des d’embarcació petita:

- Modalitat cada cop més popular entre joves (embarcacions petites, 1–2 pescadors, esquer artificial). - Volen portar el Campionat d’Espanya de lleging a Catalunya el 2026 per legitimar-la esportivament i obrir la porta a futures competicions internacionals.

4.3. Dificultats en embarcació i normativa

• Des de la pandèmia, costa trobar patrons que cedeixin embarcacions per a campionats, fins i tot cobrant.
• Algunes comunitats (com Canàries) plantegen limitacions al jigging i altres modalitats.
• A Catalunya, a aigües interiors, ja no es pot pescar amb esquer viu.
• La Federació defensa que modalitats amb esquer artificial tenen un impacte moderat i no haurien de ser tant restringides.

4.4. Relació amb l’administració i noves taxes

• Pedro denuncia un degoteig de traves administratives i normatives restrictives.
• Cas destacat: proposta del Departament de Territori de cobrar per pescar a la platja:

- La llei actual declara la pesca recreativa activitat exempta de taxes d’ús del domini públic. - El departament ho justifica per «pressió sobre el medi»; la Federació replica que també hi ha pressió per part de banyistes, gent que hi posa para-sols o juga a pàdel.

• La Federació fa al·legacions a totes les noves normatives que afecten la pesca recreativa i esportiva, encara que formalment no sempre sigui la seva competència directa.

4.5. Acció política i reconeixement social

• Nova estratègia de contacte amb partits al Parlament:

- Ja s’han reunit amb Esquerra, Junts i PP, i tenen pendent PSOE. - Objectiu: explicar la realitat de la pesca recreativa, la seva funció social i ambiental (neteja d’espais, educació, civisme) i aturar mesures que la criminalitzin.

• Sensació de moment inicial: bones paraules, però caldrà veure resultats a partir de gener-febrer.

4.6. Nadal, cuina i vida personal

• Conversa més distesa sobre com combina la pesca amb els àpats de Nadal:

- Intenció de sortir a pescar, però ja té peix al congelador per assegurar el lluç farcit del dia de Reis. - Anècdota sobre celebrar l’aniversari el dia de Reis i la “trampa” de sumar regals.

Eix de fons: la Federació treballa tant en l’alta competició com en la defensa del col·lectiu pescador davant l’administració, amb la mirada posada en el relleu generacional.

5. Gastronomia marinera: la sípia a la bruta

El cuiner vilanoví Oriol Pereira explica amb detall la recepta de sípia a la bruta, considerat un plat emblemàtic dels ranxos mariners de Vilanova i la Geltrú i el Garraf.

5.1. Ingredients i tractament de la sípia

• Recepta per a 4 persones:

- 1 kg de sípia fresca amb pell i melsa. - 4 dents d’all, 2 cebes dolces, 2 tomàquets madurs. - 1 got de vi blanc, fulla de llorer, oli d’oliva verge extra, julivert i patata vella (varietat monalisa).

• Explicació pas a pas de neteja de la sípia:

- Separar caputxó i potes, treure la ploma, ulls i bec. - Retirar la bossa de tinta i la melsa (bossa marró, molt gustosa) i reservar. - Tallar la sípia a daus.

5.2. Elaboració i trucs

• Sofregit combinat en una sola cassola: sípia, ceba i all en cru, amb oli.
• Cocció lenta i cassola tapada perquè els sucs quedin dins; la sípia “ha de ballar” a foc suau uns 30 minuts.
• Afegir la melsa i sofregir uns minuts perquè aporti color i gust intens.
• Incorporar el tomàquet, opcionalment escaldat i pelat.
• Desglasar amb el vi blanc, deixant evaporar l’alcohol (5 minuts a foc mig) i incorporar llorer i aigua fins cobrir.
• Cocció llarga (uns 60 minuts més) fins que la sípia agafa color marronós profund.
• Afegir la patata trencada (no tallada neta) per alliberar midó i lligar la salsa.
• Coure uns 15 minuts fins que la patata sigui tendra.

Truc final:

• Afegir 2 rajoles de xocolata negra al final de la cocció per donar brillantor, profunditat i untuositat a la salsa.
• Recomana deixar reposar el plat, encara millor d’un dia per l’altre.

5.3. Història personal i identitat

• Per a Oriol, la sípia a la bruta és el primer plat “seriós” que va cuinar amb 14–15 anys, amb l’ajuda de la mare, i el considera en part responsable de la seva vocació culinària.
• És una recepta molt lligada a la identitat marinera de Vilanova i a la cuina tradicional del Garraf.

Missatge clau: cuina de producte, senzilla però lenta, que connecta tradició marinera, memòria familiar i divulgació gastronòmica.

6. Divulgació: mar, hivern i fenòmens meteorològics

Secció “Ai, això no ho sabia” amb Carles Obac, president del Club Nàutic d’Arenys, centrada en el sol d’hivern, el fred i els temporals.

6.1. Per què fa més fred a l’hivern?

• Inclinació de la Terra: fa que a l’hivern el Sol passi molt baix sobre l’horitzó.

- Cap al 21 de desembre, migdia solar a uns 25° d’altura a Catalunya. - Per contra, al solstici d’estiu arriba a uns 72°.

• Conseqüències:

- La radiació solar arriba més de resquillada i escalfa menys la superfície. - Els rajos han de travessar més atmosfera, perdent energia. - Dies curts: matins que claregen tard i vespre que arriba d’hora.

Recorda la dita popular: “Per Nadal, un pas de pardal”, anunciant el progressiu allargament del dia després del solstici.

6.2. El mar com a regulador tèrmic

• El mar Mediterrani actua com un dipòsit d’aigua calenta acumulada a l’estiu.
• A l’hivern:

- Manté temperatures de l’aigua al voltant de 12–13 °C. - Tempera el clima de la costa, fent-la més càlida que l’interior. - Exemple: diferències de 5–6 °C entre la costa del Maresme i el Vallès, visibles en camps gebrats només travessant el túnel de Parpers.

6.3. Temporals de llevant i formació de núvols

• A l’hivern arriben masses d’aire molt fred del nord que es troben amb el mar relativament càlid.
• L’aire càlid i humit sobre el mar puja, generant núvols i alimentant grans tempestes i llevantades.
• Explica un concepte inesperat: l’aire humit pesa menys que l’aire sec:

- L’aigua (H₂O) té pes molecular 18. - L’oxigen (O₂) pesa 32 i el nitrogen (N₂) 28. - Per tant, quan una porció d’aire s’omple de vapor d’aigua, disminueix la densitat i tendeix a pujar.

Exemple casolà: el vapor del bany s’escapa per la finestra perquè és més lleuger que l’aire sec.

• Quan l’aire humit i càlid puja i es troba amb aire molt fred en altura, es formen núvols potents i vents intensos que, al llarg de molts quilòmetres, generen les onades fortes que arriben a la costa.

6.4. Ports refugi i navegació d’hivern

• Recorda la importància de ports com Arenys de Mar com a port refugi en situacions de llevantada, quan molts ports queden exposats i la sortida a pescar es fa impossible.

6.5. Tradició nadalenca: Carabaqui a Arenys

• Carles reprèn un tema d’una secció anterior: el Carabaqui.

- Tradició inspirada en Grècia, on s’il·luminen embarcacions en lloc de només arbres de Nadal. - A Arenys, a partir del 21–23 de desembre, moltes barques de vela del port es guarneixen amb llums als pals, creant una imatge espectacular amb reflexos a l’aigua. - Inauguració oficial prevista per al 3 de gener, mantenint l’enllumenat fins després de Reis.

Tancament: Carles felicita les festes i destaca la importància d’entendre el nostre entorn natural per viure millor la relació amb el mar.

7. Segona part informativa local: Tarragona ciutat

A l’inici de la segona hora, coincidint amb les notícies d’El Matí de Tarragona integrades a la graella de Tarragona Ràdio, es fa un breu repàs de l’actualitat municipal.

7.1. Deute del pàrquing Jaume I

• Sentència favorable a l’Empresa Municipal de Transports (EMTA) per una demanda contra la financera de la maquinària del pàrquing.
• El consistori podria recuperar com a mínim 11 milions d’euros en quotes de renting.
• L’alcalde Rubén Viñuales qualifica el projecte de pàrquing intel·ligent de “punt negre” de la història recent de Tarragona.

7.2. Pacificació del trànsit i seguretat viària

• Instal·lació de 44 pacificadors de trànsit (lloms d’ase i “coixins berlinesos”) a diversos barris, començant per Bonavista.
• Objectiu: reduir un 30% la velocitat mitjana i minimitzar el risc d’atropellaments.
• Explicacions de Sònia Ors, consellera de Mobilitat, sobre tipologies i ubicació.

7.3. Programació cultural primavera 2026

• Presentació de la temporada d’Arts Escèniques a Tarragona (primavera 2026): unes 80 propostes.
• Destaquen:

- Obres teatrals com “La Tempestat” i “Göteborg”. - Concerts de Pol Batlló i Sau. - Dues produccions d’òpera.

• Sandra Ramos, consellera de Cultura, defensa un equilibri entre programació contemporània arriscada i propostes més “mainstream”.

8. Segona hora: campanya “Si és de llotja, és boníssim” i futur de la pesca

8.1. Objectius de la campanya

La periodista Cel Prieto entrevista Joan Alginet, gerent del GALP Mar de l’Ebre, sobre la campanya “Si és de llotja, és boníssim”.

• Finalitat principal:

- Fomentar el consum de peix i marisc de proximitat procedent de les llotges de les Terres de l’Ebre. - Posar en valor la feina dels pescadors en un context d’adversitats.

• Moment estratègic: Nadal, quan el consum de peix augmenta i molta gent accepta pagar un preu més alt.

8.2. Producte, salut i proximitat

• Tot i que s’hi associen productes “estrella” (llagostí, ostres, navalles, lluç, etc.), la campanya insisteix també en:

- Espècies poc conegudes però molt saludables (riques en omega-3) i amb baix valor comercial. - Possibilitat de menjar peix bo i barat si se’n coneix la temporada i el producte.

• Papel central de peixaters i peixateres:

- Més del 50% de clients es deixen aconsellar. - Es recomana preguntar sempre “Què hi ha avui de temporada i de llotja?”.

8.3. Estratègia comunicativa i públic jove

• Accions centrades en xarxes socials (TikTok, Instagram, X) per arribar a joves, el segment que menys peix consumeix.
• Es vol desmuntar tres idees esteses entre els joves:

- “El peix és car” → hi ha molta gamma de preus. - “El peix és difícil de netejar” → hi ha espècies senzilles i servei de peixateria. - “El peix fa olor” → el peix fresc ha de tenir olor de mar, i si no en fa, cal desconfiar.

8.4. Identitat marinera i risc de pèrdua

• Joan adverteix: el problema no serà tant la manca de peix al mar, sinó la manca de pescadors si el sector deixa de ser viable.
• L’absència de barques i llotges transformaria profundament els pobles de costa.
• Consumir peix de llotja és també un acte de preservació del paisatge humà i cultural.

8.5. Avaluació i finançament

• L’impacte de la campanya es mesurarà per visualitzacions i interaccions en línia, però el veritable èxit seria veure peix local a les taules de Nadal.
• Finançament:

- 70% Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura (FEMPA). - 30% Generalitat de Catalunya.

8.6. Segell “Peix de Llotja” per a la restauració

• Explica el nou segell “Peix de Llotja”, iniciativa conjunta dels 5 GALP catalans i la Direcció General de Pesca.
• Poden acreditar-s’hi restaurants que acreditin mínim 12.000 € anuals de compres directes a llotja.
• El segell vol garantir a l’usuari que al restaurant s’hi menja peix realment de llotja catalana, associat a:

- Qualitat. - Sostenibilitat. - Arrelament territorial.

Doble línia de treball: la campanya de Nadal se centra en el consum domèstic, mentre que el segell “Peix de Llotja” es dirigeix a restaurants i bars.

8.7. Negociacions europees i futur del sector

• Context crític: negociacions a la UE sobre quotes i dies de pesca 2026.
• Proposta de la Comissió Europea:

- Reduir un 66 % els dies de pesca d’arrossegament. - Retallar un 65 % els fons estructurals de pesca.

• Joan ho qualifica de despropòsit, perquè:

- S’ignora el model de governança participativa dels GALP. - Es posen en risc economies locals senceres i tota la cadena de valor (cofradies, xarxaires, nàutica, peixateries, restauració, manipulats…).

• Els 44 GALP de l’Estat han emès un manifest i reclamen reunió amb el ministre Luis Planas perquè defensi la singularitat dels GALP a Europa.

• Recorda que estudis d’ICATMAR avalen que, en molts casos, el recurs pesquer s’està recuperant i no justifica restriccions tan severes.

• Llindar de viabilitat: calen 125–130 dies de pesca anuals perquè les empreses familiars siguin sostenibles.

8.8. Sector primari i memòria de la pandèmia

• Reflexió més general sobre el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca):

- Va seguir treballant durant la pandèmia mentre la resta de la societat era confinada. - Malgrat això, rep poca consideració política i suport insuficient.

• Critica que certs lobbies i sectors ambientalistes tinguin més presència a Brussel·les que els propis pescadors.
• Reivindica que la societat faci consum responsable, prioritzant producte local encara que sigui lleugerament més car.

Tancament de l’entrevista: Cel i Joan insisteixen en “comprar sempre peix de llotja” i desitgen bones festes.

9. Gran agenda de cap de setmana arreu del litoral

La part final del programa és una agenda molt àmplia, compartida entre tots els territoris.

9.1. Costa Brava (Sergi Corral)

• Divendres a l’Escala:

- Cantada de Nadal de cloenda del taller de cançons tradicionals, a l’Alfolí de la Sal.

• Dissabte:

- Jornada de pesca científica al Club Nàutic l’Escala. - Visita guiada al castell de la Trinitat (Roses). - Visita comentada a l’exposició “L’Estartit i la pesca, un lligam històric” (Les Paimedes, amb dos torns).

• Diumenge:

- Ruta de les fonts a Castell–Platja d’Aro. - Ruta per les Planasses i el Salpatge (l’Escala). - Pujada al Montplà des de Torroella de Montgrí per portar el pessebre de Nadal.

9.2. Terres de l’Ebre (Cel Prieto)

• Activitat “Tasta la cultura de l’Ebre: els sabors de l’oli” a Santa Bàrbara (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana).
• Fira de Nadal de Vinebre, amb activitats per a La Marató de TV3.
• Mercat de Nadal del Perelló dins les festes nadalenques.
• 3a Fireta de Nadal de l’Ampolla, amb parades, música i recollida de cartes del Pare Noel.
• Activitat familiar “Troba el teu tronc” als Jardins de les Teresianes de Jesús (cerca del tió, tallers i espectacle).
• Fira de Santa Llúcia i Pessebre Vivent de l’Aldea, amb recollida de cartes, cantades i tallers.

9.3. Garraf (Guillem Pérez)

• Fira de Nadal a Mar (Vilanova i la Geltrú), dissabte a plaça de la Mediterrània amb quasi 30 entitats.
• Fira de Nadal de Sant Pere de Ribes (dissabte i diumenge): parades, tallers, música, degustacions i activitats infantils.
• Concert solidari per La Marató al Museu Romàntic Can Papiol (Vilanova), diumenge al migdia, amb percussió ceràmica.

9.4. Maresme (Oriol Leo)

• Escola de Música d’Arenys:

- Concerts de l’Ossarita i la banda (pati del Calisay). - Representació del Conte de Nadal al Teatre Principal.

• Activitats culturals a Mataró vinculades a la Nau Gaudí.
• Campionat de Catalunya de Llagut a Mataró, amb participació del club d’Arenys.
• Memorial Josep Gallissà de vela al Club Nàutic d’Arenys (última gran regata de l’any).
• Festa major d’hivern de Caldes d’Estrac (Caldetes): correfoc infantil i juvenil, cercavila de gegants, vermut musical i teatre.
• Aniversari del far de Calella amb gegants, sortejos, pastís i cant d’aniversari.

9.5. Costa Daurada i Tarragona ciutat

• Cercavila musical per la Rambla Nova de Tarragona entre les paradetes de Nadal, amb Stromboli Jazz Band.
• Obra “Gola” amb Oriol Pla al Teatre Tarragona.
• Cursa i caminada solidària de la Marató de TV3 (5 i 10 km) amb part del donatiu destinat a investigació del càncer.
• 3a edició del Corre Dracs de Tarragona, organitzat pel casal popular Sageta de Foc, amb actuacions del bestiari.
• Concert de Diego el Cigala al recinte firal de Tarragona.

10. Tancament

El programa es tanca amb recordatoris de la tornada dilluns, última setmana abans de les vacances de Nadal, i desitjos de bones festes per part de tots els col·laboradors.

Fils conductors de l’episodi:

• >
• Nadal com a temps de consum responsable de producte local (especialment peix de llotja).
• >
• Defensa del sector pesquer (professional i esportiu) davant de normatives i decisions europees.
• >
• Vincles entre mar, cultura, ciència i festa en tots els racons de la costa catalana.