Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Omega-3, mites mariners i Delta resilient
Presentació d’**Arran de Mar**, horari i equip del programa. S’anuncien els continguts del dia: repàs informatiu de la costa catalana (Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona), secció científica amb **Boris Weissman**, recepta gastronòmica del Garraf, projecte **Blue Boost** al Delta, xiringuito de la **Laura Rovira** i agenda del cap de setmana. Conversa distesa inicial sobre la COP30 i un incendi a la cimera, amb to d’humor, i salutacions als corresponsals de les diferents ràdios locals.
Des de **Ràdio l’Escala**, Sergi Corral explica la campanya **Gastronomia Blava** al centre **Maram** de l’Escala, impulsada per GALP Costa Brava i Diputació de Girona per promoure el **peix de llotja i espècies poc conegudes**. El xef **Jordi Jaques** hi cuina una *escudella de peix/bullabessa* amb producte de proximitat, destacant la necessitat de consumir peix de temporada i alternatives econòmiques per Nadal. A continuació es presenta la segona sessió del cicle **Pesca i Ciència 2025** al Museu de la Pesca de Palamós, sobre **marcatge electrònic de peixos** i el projecte **Angler Taging Tour** centrat en la tonyina vermella. Es descriu com les marques electròniques permeten monitoritzar moviments, profunditats i temperatures, i com això ajuda a entendre l’impacte del **canvi climàtic**. També es recorda la resta del cicle, amb xerrades sobre observació meteorològica i percepció del peix d’aqüicultura.
La corresponsal **Cel Prieto** informa de la reunió de l’**ICCAT** a Sevilla, on pot aprovar-se un augment de fins al **19%** de la quota de **tonyina roja** de l’Atlàntic oriental i Mediterrani. Es detallen les **prioritats de la Generalitat de Catalunya**: destinar l’increment principalment a la **flota d’encerclament de peix blau** per comercialitzar captures accidentals, augmentar quotes als actuals tonyinaires i obrir petites quotes per a **arts menors** sense assignació. **Toni Espanya** subratlla la importància econòmica de la tonyina per mantenir els **actius pesquers catalans**. Tot seguit, s’expliquen els actes de **Santa Cecília** a Deltebre organitzats per la societat musical **Espigador**, amb concerts, missa i homenatge a **mossèn Gabriel Zapater**, fundador de l’entitat. El president **Carlos Castaño** destaca que la seva missió és **formar persones** a través de la música, no només músics.
Des del Garraf, **Carles Monasterio** presenta el **robot submarí Crawler ROVIA** del departament SARTI (UPC Vilanova), provat per primer cop al **Port de Vilanova** i destinat a treballar connectat a l’observatori submarí **OBSEA**. El robot opera al fons marí, amb càmeres, sensors biogeoquímics i braç robòtic, i pretén crear un **“bessó digital”** del litoral de Vilanova per caracteritzar espècies, seguir comunitats i donar suport a la gestió i restauració d’ecosistemes. S’explica el paper central de la **intel·ligència artificial** per processar el volum de dades i el marc europeu del projecte **Digiforeco**. Al Maresme, **Oriol Leo** comenta el **Campionat de Catalunya d’Embarcació Fundejada** per a veterans al Club de Pesca Maresport d’Arenys, amb sistema de captura i solta del peix. També destaca la recollida de **residus al mar** organitzada per la Base Nàutica d’Arenys en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, cedint material nàutic gratuïtament per retirar deixalles acumulades per corrents i temporals. Tot el recollit es classifica i es porta a la deixalleria.
Des de Tarragona s’explica la jornada **“Fem Francolí”** organitzada per l’associació **Aurora** a la llera del **Riu Francolí**, amb activitats de descoberta de fauna i flora i dinàmiques que relacionen **natura i salut mental**, obertes i gratuïtes amb inscripció prèvia. Després, el meteoròleg **Lluís Mi Pérez** fa el **butlletí marítim**: fort episodi de **tramuntana i mestral** a la costa catalana, especialment al nord de Cap de Begur i sud del Baix Penedès. Mar molt alterada **mar endins** a la Costa Brava, amb onades de 6–7 metres, i maró/forta maró a prop de la costa. Es demana **màxima prudència** per a la navegació, especialment amb embarcacions petites, ja que el vent pot superar els 100 km/h, sobretot a l’Empordà.
En Boris Weissman i en Sergi Corral dediquen la secció **“El nostre mar”** a l’**Omega-3**. S’explica que és un **àcid gras essencial** per al cervell i el desenvolupament, que el cos no pot sintetitzar i que obtenim sobretot del **peix blau** (sardina, seitó, bonítol, tonyina) que s’alimenta de **plàncton**. Es relaciona la quantitat d’Omega-3 amb la **qualitat del fitoplàncton**, la temperatura de l’aigua i les condicions de creixement del peix. A partir de dades dels satèl·lits **Copernicus** (temperatura, transparència, fitoplàncton), investigadors de l’**Institut de Ciències del Mar (CSIC)** poden **preveure la productivitat pesquera i la qualitat nutricional del peix**, i recomanar estratègies de pesca més sostenibles. La conversa deriva cap a la **contaminació per mercuri** i la bioacumulació: els peixos petits acumulen poca càrrega, mentre que grans depredadors com la **tonyina** o el **peix espasa** concentren més mercuri al llarg dels anys. Es recomana menjar tonyina amb **moderació**, sense alarmisme, i prioritzar el peix blau petit. També es diferencia el **peix blau d’alta mar**, nedador constant amb greixos rics en Omega-3, dels peixos lligats a fons rocosos, amb altres perfils nutricionals. El to és divulgatiu i irònic, combinant ciència amb comentaris sobre hàbits de consum.
Es realitza una entrevista a l’antropòleg **Eliseu Carbonell**, comissari de l’exposició del Museu Marítim de Barcelona **“Canç de sirena, fascinació i abisme”**. Carbonell explica que les **sirenes** simbolitzen l’atracció pel desconegut i l’abisme marí, des de l’**Odissea d’Homer** fins a relats contemporanis recollits en la tradició oral. Es posa com a exemple la història del mariner que carrega un **rem** fins trobar un lloc on ningú el reconegui, mostra de la pervivència d’aquests mites. L’exposició s’organitza en tres àmbits: immersió en el món d’éssers mítics marins (occidentals i d’altres cultures), vida a bord d’un vaixell, i retorn a terra. En la part central destaca una barca de **jàvega** envoltada d’un cel pintat i flors penjant, entre les quals hi ha objectes considerats **de malastrugança** per la gent de mar: **sabates de carrer, paraigües, conills, capellans, passar sal d’una barca a una altra**, etc. Carbonell interpreta aquestes supersticions des de l’**antropologia estructural**: el vaixell és un espai on cal mantenir un **ordre simbòlic** davant la incertesa del mar i el clima, i objectes “de terra” introduïts al vaixell simbolitzen **desordre**. Es relaten casos concrets, com el d’un pescador de Palamós a qui el patró fa tornar enrere només veure’l embarcar amb sabates de vestir. Es deixa pendent per a una altra ocasió aprofundir en els mites dels **conills i capellans a bord**.
Espai de **publicitat local** de Tarragona: es promociona el festival de fotografia **SCANT Tarragona** al **Moll de Costa**, obres de millora del clavegueram per part d’**Ematsa**, l’**ICIQ** com a centre de recerca química, solucions de calefacció d’Obramat, l’oferta cultural del **Moll de Costa** del Port de Tarragona i campanyes publicitàries de **Tarragona Ràdio**. A continuació, la periodista **Laura Casas** ofereix un **butlletí informatiu**: aprovació del **pressupost municipal 2026 de Tarragona** (236 milions d’euros) amb suport de PSC, En Comú Podem, Junts i regidors no adscrits; crítiques d’ERC, PP i Vox. Es tracta també la situació de les **cases de colors de Camp Clar**, on el ple municipal insta la Generalitat a intervenir-hi, i l’aprovació, per vot de qualitat de l’alcalde Rubén Viñuales, dels preus públics de les llars d’infants i un modificatiu de crèdit.
A l’inici de la segona hora, **Cel Prieto** entrevista **Ignasi Gairín** (IRTA, programa d’aqüicultura) sobre el projecte **Blue Boost** al **Delta de l’Ebre**. El projecte prova sistemes d’**aquicultura multitròfica integrada** en llacunes de 100 m² amb **aigua salada**, combinant: • **Peixos de baix nivell tròfic** (llissa *Mugil cephalus*, anomenada “batxut”), alimentats amb pinso. • **Macroalgues**, que aprofiten els nitrats generats pel metabolisme dels peixos. • **Bivalves filtradors** (ostres i cloïsses), que s’alimenten del fitoplàncton i matèria orgànica en suspensió. Es busca una alternativa per a **terres properes a la mar** i arrossars salinitzats per temporals (com el **Glòria** i la **Filomena**), que perden rendiment com a camps d’arròs. Els primers resultats mostren **creixements molt bons**, fins i tot millors que en assaigs previs amb cloïsses soles, fet que suggereix que el moviment dels peixos afavoreix la disponibilitat d’aliment pels bivalves. Gairín destaca que el Delta ja pateix la **pujada del nivell del mar** i la **subsídència**, i que Blue Boost proposa una resposta de **resiliència**: transformar camps menys aptes per a l’arròs en **fincas d’aqüicultura sostenible** amb espècies locals de baix nivell tròfic. Les **macroalgues** podrien tenir sortida en alimentació, cosmètica, farmacologia (compostos antitumorals) i **envasos biocompostables**. També es veu l’oportunitat de produir cloïsses i catxels en llacunes tancades com a substitut de poblacions silvestres devastades pel **cranc blau**. Blue Boost és un projecte **europeu** amb socis de Polònia, Itàlia, Portugal i col·laboració al Brasil. Té una durada de tres anys; amb una anualitat completada, s’espera disposar de **dades sòlides cap a 2027** per transferir el model als productors d’arròs interessats.
Secció d’humor **“El xiringuito de la Laura”** amb **Laura Rovira**, la Marina i la Sílvia. Comença amb un acudit de paraules (“On tira Cervantes l’Ariel? En algun lloc de La Mancha”), i deriva en una conversa distesa sobre **Nadal i tradicions**. Es debaten diferents temes: • **Sopars d’empresa i team building**: vistos amb escepticisme; es prefereix millora salarial que activitats obligades. • **Enceses de llums de Nadal** i aparellament comercial molt primerenc (torrons a la venda amb calor). • **Loteria de Nadal**: pressió social per comprar dècims “per si toca”, tot i la baixa probabilitat i el component d’aposta. • **Calendaris d’advent**: defensa entusiasta dels de xocolata; crítica als calendaris de luxe de 100 € (joieria, cosmètica) com a explotació comercial. • **Amic/enemic invisible**: divertit amb amics, incòmode si és imposat a la feina. La conversa s’obre també a la **gastronomia nadalenca** (escudella, canelons, pollastre farcit al forn d’inspiració mallorquina) i a les **tradicions catalanes**: **caganer** com a símbol de fertilitat i prosperitat, **Tió de Nadal** com a tronc màgic que cal alimentar, **Sant Esteve** com a festa pròpia catalana i esment de l’**Home dels Nassos** i els **Pastorets**. En la part final, es parla de **música i concerts**: la Laura confessa no haver escoltat encara el nou disc de la **Rosalia**, mentre la Sílvia el defensa com una obra molt diferent però musicalment potent. Es critica el model de venda d’entrades d’**Oques Grasses** (dates exhaurides en minuts, cues virtuals, revenda i preus inflats), i es qüestiona fins a quin punt és raonable pagar 100 € o més per veure grups que abans es veien en festes majors gratuïtes. El to és crític però humorístic i proper.
Tram final dedicat a l’**agenda d’activitats** del cap de setmana arreu del litoral. • **Costa Brava (Sergi Corral)**: darrera sessió de tardor de cuina de pescadors al **Maram de l’Escala**; **Fòrum de Recerca del Baix Ter** a Serra de Daró amb ponències sobre música; activitat familiar sobre fauna al **Cap de Creus**; festes majors d’hivern a **Sant Climent Sescebes** i **Terrades**; visita guiada a la **fageda de l’Albera**; i l’**Aplec de Santa Caterina** a Torroella de Montgrí amb sardanes, gegants, dinars i excursions. • **Terres de l’Ebre (Cel Prieto)**: obra de teatre **“Molotov”** sobre Cipriano Martos al Museu de Tortosa; jornada *Tasta la cultura de l’Ebre* a **Santa Bàrbara** centrada en l’oli d’oliva; trobada **RC-SC** sobre creació en residència a **Freginals**; concert del **Quartet de Corda de la Simfònica Sant Cugat** al **Festival Riuavall** (Flix) amb obres de compositores; jornades del **patrimoni literari ebrenc** a Tortosa; celebracions de **Santa Cecília** a **Vilalba dels Arcs**; i jornades gastronòmiques de **l’ànec i el coll verd** a **Deltebre**. • **Maresme (Oriol Leo)**: recordatori del **Campionat de Catalunya d’Embarcació Fundejada** i la recollida de **residus marins** a la Base Nàutica d’Arenys; concert de **Sweet Marta and the Blues Shakers** al Parc del Tramvia (Montgat); **Festa del Parc del Montnegre i el Corredor** amb activitats inclusives; i visita guiada al **cementiri del Masnou** com a museu a l’aire lliure. • **Garraf (Carles Monasterio)**: promoció del **Festival d’Eixató** de Vilanova i la Geltrú i del **Concurs Nacional d’Eixató Pere Tàpies** al **Mercat de Mar**, destacant l’eixató com a plat que combina mar i horta i la seva integració a la **Ruta del Xató** del Penedès. El programa es tanca amb l’acomiadament de la Marina, anunciant el retorn habitual de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda.
Panorama general de l’episodi
Episodi d’Arran de Mar amb una primera hora informativa sobre l’actualitat del litoral català i una segona hora més temàtica: ciència marina, innovació en aquicultura al Delta de l’Ebre, cultura marítima i agenda de territori.
1. Actualitat de la costa catalana (minut 0–24 aprox.)
1.1. Notícies de la Costa Brava
Gastronomia Blava i peix de proximitat
- Campanya Gastronomia Blava al Maram de l’Escala, impulsada pel GALP Costa Brava i la Diputació de Girona.
- Objectiu: posar en valor el peix de llotja i d’espècies poc conegudes, més assequibles però igualment bones.
- Sessió de cuina amb el xef Jordi Jaques (restaurant El Molí de l’Escala), que prepara una escudella de peix / bullabessa amb producte de proximitat.
“El peix no sempre ha de ser rap i gambes; hi ha espècies menys conegudes, més econòmiques, amb plats igualment bons.”
Cicle Pesca i Ciència (Palamós)
- Segona sessió del cicle Pesca i Ciència 2025 de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG) i la Fundació Promediterrània.
- Tema del dia: “Marcatge electrònic de peixos i ciència ciutadana. Resultats del Taging Tour”, a càrrec de Fede Valls (col·laborador del programa, cofundador d’Angler Taging Tour).
- Estudi de la tonyina vermella amb marques electròniques per monitoritzar:
- Rutes migratòries - Profunditat i temperatures - Zones d’alimentació
- Permet analitzar l’impacte del canvi climàtic en el comportament i la distribució dels bancs de tonyina.
- El cicle es completa amb:
- Xerrada sobre 50 anys d’observació meteorològica i marítima a la Costa Brava - Sessió final sobre la percepció del peix d’aqüicultura (consumidors, peixaters, restauradors).
1.2. Delta de l’Ebre: tonyina i cultura
Quotes de tonyina i ICCAT
- Catalunya, el Ministeri espanyol i el sector català arriben alineats a la reunió anual de l’ICCAT a Sevilla.
- Opció d’un augment de fins al 19% en la quota mundial de tonyina roja segons recomanació del comitè científic.
- Prioritats de la Generalitat (Toni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible):
- 1a prioritat: que l’increment de quota vagi a la flota d’encerclament de peix blau per poder comercialitzar captures accidentals de tonyina que ara es perden i malmeten l’art. - 2a prioritat: augment de quota per a qui ja en té (quatre barques caleres d’encerclament tonyinaire i alguns arts menors). - 3a prioritat: concedir per primer cop petites quotes a arts menors sense quota.
- Objectiu de fons: mantenir els pocs actius pesquers que queden a Catalunya i repartir el valor econòmic de la tonyina entre més pescadors.
Santa Cecília a Deltebre i l’Espigador
- La societat musical Espigador de Deltebre celebra Santa Cecília amb un homenatge a mossèn Gabriel Zapater (president fundador) coincidint amb el centenari del seu naixement.
- Programa: concerts, missa amb coral i reconeixement a l’Escola Municipal de Música.
- El president Carlos Castaño destaca el paper educatiu de l’entitat:
“Abans que formar músics, volem ajudar a formar persones felices i íntegres.”
1.3. Garraf: robòtica marina i intel·ligència artificial
Robot submarí del SARTI (UPC Vilanova)
- El departament SARTI de la UPC Vilanova prova per primer cop al Port de Vilanova un robot submarí de grans dimensions, el Crawler ROVIA.
- Es vol integrar a l’observatori submarí OBSEA, situat a 20 metres de fondària i 4 km de la costa.
Característiques del robot
- Treballa a la zona bentònica (fons marí).
- Connectat a l’OBSEA per ampliar la zona observada:
- Càmeres per monitoritzar espècies - Sensors biogeoquímics - Braç robòtic per recollir mostres
“Bessó digital” del litoral
- Objectiu: crear un “bessó digital” del litoral de Vilanova, una representació virtual on científics, gestors i ciutadania puguin:
- Consultar dades històriques i actuals - Entendre l’evolució dels ecosistemes - Avaluar impactes i millorar gestió i restauració
- L’àrea OBSEA és part de la xarxa Natura 2000, interessant com a model extrapolable a altres mars.
Paper de la intel·ligència artificial
- L’IA és clau per analitzar grans volums de dades en temps útil i extreure només la informació rellevant.
- El robot forma part del projecte Digiforeco (Horizon Europe), destinat a donar suport a la restauració d’àrees marines degradades.
1.4. Maresme: pesca esportiva i residus marins
Campionat de Catalunya d’Embarcació Fundejada (veterans)
- Seu al Club de Pesca Maresport d’Arenys.
- 16 participants de tot Catalunya, categoria veterans (+55 anys).
- Competició en dues mànegues i captura-i-solta, amb recompte per punts segons espècie.
Recollida de residus al mar (Base Nàutica d’Arenys)
- Activitat de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.
- Es recullen deixalles tant a platja com a aigua amb caiac, SUP, embarcacions o neoprè cedits gratuïtament.
- Participació molt variable segons el temps, però la zona és un punt d’acumulació de brossa pels corrents.
- Les deixalles es classifiquen i es porten a deixalleria. Activitat de conscienciació amb suport de l’Agència Catalana de Residus i la Federació Catalana de Vela.
1.5. Tarragona i el riu Francolí
Jornada “Fem Francolí”
- L’associació Aurora celebra la 13a jornada Fem Francolí a la llera del Riu Francolí de Tarragona.
- Doble objectiu: conservació de la natura i salut mental.
- Activitats: descoberta de fauna i flora del riu, i dinàmiques sobre el vincle entre natura i benestar emocional.
- Jornada gratuïta amb inscripció prèvia, oberta a tota la ciutadania.
Butlletí meteorològic marí
- Fort episodi de tramuntana i mestral:
- A la Costa Brava, mar molt alterada mar endins amb onades de 6–7 metres. - A prop de costa, maró i forta maró; molta precaució per a la navegació.
- Vent que pot superar els 100 km/h a l’Empordà i continuarà encès fins dissabte al matí.
2. El nostre mar: Omega-3, peix blau i contaminació (24:–40: aprox.)
Secció de divulgació marina amb Boris Weissman i Sergi Corral.
2.1. Què és l’Omega-3 i per què importa
- L’Omega-3 és un àcid gras essencial:
- El cos humà no el pot sintetitzar. - Fonamental per al cervell i altres funcions vitals.
- En una època amb proteïna barata i abundant, la clau nutricional són aquests micro-nutrients (Omega-3, vitamines, etc.), no tant la quantitat de proteïna.
Fonts principals d’Omega-3
- Peix blau (sardina, seitó/anfova, bonítol, tonyina, etc.), que s’alimenta de plàncton.
- La qualitat i quantitat d’Omega-3 al peix depèn de:
- Quantitat i tipus de fitoplàncton disponible - Temperatura de l’aigua i ritmes de creixement del peix - Condicions ambientals i oceanogràfiques
2.2. Satèl·lits, Copernicus i previsió de pesqueres
- Gràcies al programa Copernicus i els satèl·lits Sentinel, es poden mesurar:
- Temperatura superficial del mar - Transparència de l’aigua - Concentracions de fitoplàncton (productivitat)
- A partir d’això, investigadors com els de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) poden:
- Preveure la disponibilitat d’Omega-3 als peixos segons condicions ambientals. - Recomanar estratègies de pesca més sostenibles (quan convé o no sortir a pescar).
- Es passa d’un model de “sortir a veure què es pesca” a un de gestió basada en la previsió.
“Una previsió ens permet fer una gestió. Després la farem bé o malament, però com a mínim tenim eines.”
2.3. Contaminació, mercuri i bioacumulació
- Explicació de la bioacumulació:
- Contaminants (p. ex. mercuri) llançats des de terra acaben al mar. - Peixos petits (p. ex. sardines) viuen poc i acumulen poca quantitat. - Grans depredadors (tonyina, peix espasa) mengen milers de peixos petits i acumulen nivells més alts al llarg dels anys.
- Per això es recomana:
- Consumir peix blau petit de manera regular. - Menjar tonyina i grans depredadors amb moderació, sense alarmisme però evitant abusos.
“Es pot menjar tonyina, és boníssima; però no cada dia, perquè també acumulem aquests microcontaminants.”
2.4. Peix blau vs. peix de roca
- Peix blau:
- Viuen a alta mar, són nedadors constants. - Cos hidrodinàmic, menys greix acumulat visible però rics en Omega-3 al teixit. - Exemple: sardina, seitó, bonítol, tonyina, etc.
- Altres peixos (de roca, de fons):
- Viuen més lligats al fons i a la costa. - Diferent estructura corporal i composició nutricional.
3. Cultura marítima: mites, sirenes i supersticions (40:–58: aprox.)
Entrevista amb Eliseu Carbonell, antropòleg i comissari de l’exposició del Museu Marítim de Barcelona “Canç de sirena, fascinació i abisme”.
3.1. Per què ens fascinen les sirenes
- La figura de la sirena ve de l’Odissea d’Homer, però perviu en la tradició oral contemporània.
- Històries recollides en folclore i memòria oral (p. ex. la del rem-portat terra endins per un mariner que busca un lloc on ningú el reconegui).
- El cant de sirena simbolitza:
Atracció pel desconegut + por a l’abisme
- Ulisses vol escoltar el cant (desig) però es fa lligar al pal (prevenció). Aquesta tensió continua vigent als mars actuals.
3.2. L’exposició “Canç de sirena”
L’exposició s’articula en tres àmbits:
-
1
Immersió en el món mític
- Sala immersiva plena d’éssers fantàstics marins de diverses cultures (occidentals, orientals, africanes).
-
2
La vida al vaixell
- Presència d’una barca de jàvega (Maria Carmen) al centre de la sala.
- Decoració amb flors i objectes considerats de malestrugança per la gent de mar.
-
3
Arribada a terra
- Reflexió sobre com aquests mites es tradueixen en ritus, normes i tabús que regulen la vida marinera.
3.3. Malestrugances i ordre/desordre al vaixell
Objectes tabú al vaixell
- Sabates de carrer, paraigües, conills, capellans, o passar sal d’una barca a l’altra.
- Són elements “de terra” que, dins d’una embarcació, es perceben com a fora de lloc i potencials portadors de desordre.
Explicació antropològica (ordre vs. desordre)
- Inspirada en l’estructuralisme de Lévi-Strauss: una mateixa cosa pot ser neta o bruta segons el lloc on es troba.
- El mariner no pot controlar el clima ni la mar, però sí pot controlar l’ordre simbòlic al vaixell:
- Espai endreçat - Absència d’objectes que “no hi pertanyen” - Ritus i prohibicions que donen sensació de control davant un medi imprevisible
“La pitjor amenaça d’un navegant és el desordre còsmic; els ritus intenten mantenir un ordre simbòlic.”
Casos concrets
- Pescador de Palamós que veu com el patró anul·la una sortida només perquè un tripulant porta sabates de vestir en comptes d’espardenyes.
- Tabús sobre conills i capellans al vaixell, previstos per una futura conversa més extensa.
4. Segona hora: Blue Boost, xiringuito i Nadal (58:–final)
4.1. Innovació al Delta: projecte Blue Boost (58:–78: aprox.)
Entrevista amb Ignasi Gairín (IRTA, programa d’aqüicultura) a càrrec de Cel Prieto.
Objectiu de Blue Boost
- Donar una alternativa productiva a camps salinitzats i terrenys limítrofs amb el mar al Delta de l’Ebre.
- Assajar sistemes d’aquicultura multitròfica integrada: combinar
- Peixos de baix nivell tròfic (llissa Mugil cephalus, “batxut”) - Macroalgues - Bivalves filtradors (cloïsses i ostres)
Com funciona el sistema
- Els peixos mengen pinso i excreten nitrogen -> es transforma en nitrits i nitrats.
- Els nitrats actuen com a adob per a macroalgues i fitoplàncton.
- Les macroalgues creixen ràpidament a temperatures altes (estiu).
- Les ostres i cloïsses s’alimenten de:
- Microalgues (fitoplàncton) - Matèria orgànica en suspensió remoguda pel moviment dels peixos
“Estem creant un petit ecosistema on el residu d’una espècie és recurs per a les altres.”
Resultats preliminars
- Tres llacunes experimentals de 100 m² al centre d’aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita.
- Bon creixement dels peixos, i creixement de bivalves superior al d’assaigs previs amb cloïsses soles.
- Es planteja extrapolar el model a arrossars d’1–2 hectàrees, especialment els més exposats a temporals marins (Glòria, Filomena) i pujada del nivell del mar.
4.2. Crisi ecològica del Delta i oportunitats
Salinització i temporals
- Temporals com Glòria i Filomena van inundar milers d’hectàrees d’arrossar amb aigua salada.
- A curt termini, això redueix el rendiment de l’arròs; a mitjà-llarg termini, alguns camps poden deixar de ser viables com a conreu d’aigua dolça.
Resposta resilient
- Blue Boost proposa reconvertir aquests terrenys en espais d’aquicultura marina amb:
- Espècies locals de baix nivell tròfic (més sostenibles) - Valor afegit per bivalves i macroalgues (alimentació, cosmètica, farmàcia, envasos biocompostables).
- També es veu com una resposta a l’impacte del cranc blau, que ha eliminat moltes poblacions naturals de bivalves (escopinyes, cloïsses, catxels) a l’abadia.
Calendari i transferència al sector
- Projecte de tres anys, ja completada la primera anualitat.
- Es preveu tenir resultats robustos cap a 2027 per oferir models de rendibilitat als arrossaires interessats.
- Blue Boost és un projecte europeu, amb socis de Polònia, Itàlia, Portugal i col·laboracions al Brasil.
“Resiliència és adaptar-nos als canvis. El delta canvia, però hi ha oportunitats si sabem aprofitar-les.”
4.3. “El xiringuito de la Laura”: humor, Nadal i cultura pop (78:–96: aprox.)
Secció distesa de Laura Rovira amb la Marina i la Sílvia.
Tò de la conversa
- Secció d’humor i conversa informal, amb joc d’acudits, comentaris lingüístics i referències a l’actualitat cultural.
Temes tractats
- Premis ARC:
- La tècnica Sílvia García hi estava nominada però no va guanyar. - Valoració irònica de la gala i dels reconeixements a les festes de Santa Tecla de Tarragona.
- Debat “pre-Nadal”:
- Calendaris d’advent (xocolata vs. versions “luxury” caríssimes). - Loteria de Nadal: pressió social de comprar dècims “per si toca”. - Sopars d’empresa i team building: més aviat vistes amb escepticisme, preferint millores salarials. - Enceses de llums i “explotació” anticipada del Nadal als comerços. - Amic/enemic invisible: divertit amb amics, incòmode si és imposat a la feina.
- Gastronomia nadalenca:
- Reivindicació de l’escudella i els canelons. - Pollastre farcit al forn a casa de la Laura com a plat tradicional familiar.
- Tradicions catalanes de Nadal (segons webs divulgatives):
- Caganer al pessebre com a símbol de sort i fertilitat de la terra. - Tió de Nadal, alimentat dies abans i que “caga” dolços i regals. - Dia de Sant Esteve, tradició especialment catalana vinculada a la continuïtat del cicle festiu de Nadal. - Referències a l’Home dels Nassos i als pastorets, tot i que no tothom ho viu amb la mateixa intensitat.
- Música i concerts:
- Nou disc de la Rosalia: debat sobre l’estil més orquestral i com es traslladarà en directe. - Crítica als preus i sistemes de venda d’entrades per grans concerts (cas Oques Grasses), massificació, bots, revenda i FOMO.
La secció juga constantment amb la ironia, el relat personal i la complicitat amb l’oient.
4.4. Agenda de cap de setmana per territoris (96:–final)
Costa Brava (Sergi Corral)
- Cuina de pescadors al Maram (L’Escala).
- 13è Fòrum de Recerca del Baix Ter a Serra de Daró.
- Activitats familiars al Cap de Creus.
- Festes majors d’hivern a Sant Climent Sescebes i Terrades.
- Visita guiada a la fageda de l’Albera.
- Aplec de Santa Caterina a Torroella de Montgrí (sardanes, gegants, dinars populars i excursions al Castell del Montgrí).
Terres de l’Ebre (Cel Prieto)
- Teatre Molotov (cas Cipriano Martos) al Museu de Tortosa.
- Jornada Tasta la cultura de l’Ebre sobre l’oli d’oliva a Santa Bàrbara.
- Jornada de creació en residència RC-SC a Freginals.
- Concert del Quartet de Corda de la Simfònica de Sant Cugat al Festival Riuavall (Flix), reivindicant compositores oblidades.
- 11es Jornades del patrimoni literari ebrenc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa).
- Festivitat de Santa Cecília a Vilalba dels Arcs.
- Jornades gastronòmiques de l’ànec i el coll verd a Deltebre.
Maresme (Oriol Leo)
- Ja esmentats: Campionat de pesca d’embarcació fundejada i recollida de residus a la mar.
- Concert de Sweet Marta & The Blues Shakers al Parc del Tramvia (Montgat).
- Festa del Parc del Montnegre i el Corredor (tallers, passejos adaptats, ruta inclusiva, animació).
- Visita guiada al cementiri del Masnou com a museu a l’aire lliure.
Garraf (Carles Monasterio)
- Diumenge al Mercat de Mar de Vilanova i la Geltrú:
- 41è Festival d’Eixató - 28è Concurs Nacional d’Eixató Pere Tàpies
- Reivindicació de l’eixató com a plat emblemàtic que combina productes del mar i de l’horta dins la Ruta del Xató.
5. Idees clau de l’episodi
- Connexió ciència–pesca–alimentació: des del marcatge electrònic de tonyines fins a l’ús de satèl·lits per calcular Omega-3 i planificar pesqueres sostenibles.
- Resiliència del Delta de l’Ebre: el projecte Blue Boost exemplifica com transformar problemes (salinització, cranc blau, canvi climàtic) en noves oportunitats productives sostenibles.
- Cultura i imaginari mariner: mites com les sirenes, tabús al vaixell i ritus de protecció mostren com la gent de mar dona sentit i ordre a un medi inherentment incert.
- Compromís ambiental local: recollides de residus, jornades al Riu Francolí i accions educatives reforcen el vincle entre comunitats i ecosistemes.
- Vida social i festiva de tardor-hivern: des de la gastronomia (eixató, oli, ànec del Delta) fins a la música, teatre i les primeres converses de Nadal, el programa retrata un litoral viu, canviant i molt divers.