Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Open Arms al Port de Tarragona: rescat, educació i denúncia
Presentació de la presència del vaixell d’Open Arms al Port de Tarragona, tercera visita per aquestes dates. Explicació de l’objectiu principal: **sensibilitzar la població** i treballar amb **centres escolars** mitjançant xerrades concertades amb l’Ajuntament al matí i portes obertes a la tarda per a la ciutadania.
Es detalla el funcionament de les visites: els infants i visitants venen al **vaixell**, on veuen l’espai i l’ambient real de la tripulació. Hi ha una **exposició** sobre la feina feta per Open Arms i, com a novetat, una mostra dels **tractats i convenis internacionals** sobre la protecció de persones migrants, refugiades i en rutes marítimes. S’esmenta la magnitud de la tragèdia al Mediterrani amb **milers de morts**, moltes no registrades.
S’explica com actua Open Arms en un rescat: en rebre un **Mayday**, totes les embarcacions properes tenen **l’obligació legal** d’acudir-hi. Open Arms hi va amb **llanxes** des del vaixell. L’ONG treballa coordinada amb altres entitats de la **flota civil**, avionetes i un telèfon d’alerta (ARFON). Es denuncia que aquesta obligació **no es compleix** sovint, ni per part d’alguns **estats europeus** ni de molts **vaixells mercants**.
Open Arms opera principalment al **Mediterrani Central**, al sud de Malta i Itàlia, en **aigües internacionals**, on arriben rutes que surten bàsicament de **Líbia** i **Tunísia**. Les persones rescatades, però, provenen de molts països de la **banya d’Àfrica**, de **l’Orient Mitjà** i d’**Àsia**. Es remarca que el viatge comença **mesos o anys abans** d’embarcar-se, després de trajectes molt llargs i perillosos.
Es detallen els **motius** pels quals la gent fuig: **conflictes armats**, **emergència climàtica**, violències per motius **econòmics**, de **persecució política o religiosa**, violències de gènere, inclosa la **mutilació genital femenina**. S’explica que moltes persones han de pagar **milers d’euros** a màfies; es posa l’exemple d’un noi del Camerun que va pagar **20.000 euros**, generant una **deute intergeneracional** amb risc de violència extrema si no es retorna.
Les persones que migren busquen **sobreviure**, tenir **oportunitats** i donar una **vida millor a la família**. El país d’arribada (sovint **Itàlia** per aquesta ruta) no sempre és el destí final: molts aspiren a arribar a **Anglaterra, Bèlgica, França** o a països on tenen **família**, com **Alemanya**. Si no són rescatats, sovint **moren pel camí**.
Open Arms denuncia **creixents traves administratives** per desembarcar persones rescatades en ports segurs. Es critica que Europa pagui a **tercers països** per **externalitzar fronteres** i **tancar rutes**. Quan es tanca una ruta relativament regular, n’apareix una altra **més perillosa**. Chager sosté que **tancar fronteres** és econòmicament absurd i, sobretot, **equivalent a signar sentències de mort**.
Es compara la bona gestió de l’acollida de persones d’**Ucraïna** amb la **mala gestió** d’altres fluxos procedents de l’Àfrica i l’Àsia. Chager qualifica les polítiques migratòries de **cíniques, terribles i partidistes**. Atribueix la diferència de tracte a la **aporofòbia** i el **racisme**. Posa d’exemple el **Port de Tarragona**, on la presència de **megaiots i grans fortunes estrangeres** no genera rebuig, malgrat contribuir a **encarir l’habitatge**, mentre que la persona **vulnerable i pobra** sí és estigmatitzada.
L’entrevistada qualifica el 2025 de moment de **caiguda en picat dels drets humans**, especialment arran del **genocidi a la Franja de Gaza**. Assenyala un augment global de la **violència** i una vulneració generalitzada de **tractats, convenis i lleis** de protecció de drets humans. Avisa que la **violència verbal i les microviolències** quotidianes contribueixen a **normalitzar la barbàrie**.
Chager afirma que **no hi ha cap tractat de pau real** a Gaza i que **cap país** ha frenat efectivament Israel amb un bloqueig. Denuncia que els **ports europeus** continuen permetent l’entrada de vaixells d’armament i parla d’**hipocresia**: es critica el genocidi mentre es col·labora econòmicament i militarment. Defineix el que fa Israel com un **genocidi** i qualifica els responsables d’**assassins**. Explica l’impacte emocional personal (ansietat en veure documentals) i conclou que aquest any és "el fin de los derechos humanos" i que caldria **recomençar de zero**. Expressa **cap esperança** de millora per al poble palestí per la **inacció política general**.
S’anuncia que el vaixell d’Open Arms es pot visitar al **Port de Tarragona** fins al **diumenge**, amb horari de **16–18 h** entre setmana i de **10–14 h i 16–18 h** el cap de setmana. El futur immediat és **incert**: no saben si es quedaran uns dies més a Tarragona o si retornaran a **Barcelona**, on tenen la base. L’**Astral** havia de sortir de missió però s’ha ajornat per **averies mecàniques** en dos vaixells molt vells. Es destaca que les activitats que **no s’aturen** són: el **projecte educatiu** i el **Projecte Origen al Senegal**, mentre que les missions de rescat es duen a terme sempre que és possible. L’entrevista tanca convidant la ciutadania a visitar el vaixell.
Resum de contingut
Entrevista a Àngeles Chager, responsable d’educació d’Open Arms, aprofitant l’estada del vaixell de l’ONG al Port de Tarragona.
Visites i objectiu de la presència al port
- El vaixell d’Open Arms torna per tercera vegada a Tarragona, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre les migracions i els rescats al mar.
- Matins: xerrades concertades amb centres escolars coordinades amb l’Ajuntament de Tarragona. - Tardes: portes obertes per a tota la ciutadania.
- L’activitat educativa es fa dins del vaixell, perquè infants i visitants puguin veure l’espai real i “palpar” l’ambient de la vida a bord.
Què es troben els visitants al vaixell
- Exposició sobre la tasca feta per Open Arms al llarg dels anys.
- Novetat d’enguany:
- Tractats i convenis internacionals sobre: - Protecció de persones en situació de refugi o asil. - Protecció de persones en rutes marítimes i al mar.
"Hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones postmigrant en situació de refugi o d'asil."
La tragèdia al Mediterrani
- Open Arms denuncia que més de mil vides s’han perdut al Mediterrani enguany, tot i que les xifres reals són molt més altes.
- Les rutes són irregulars, no es coneix el nombre d’embarcacions ni de passatgers que surten cada dia, i moltes morts no queden registrades.
Com funciona un rescat al mar
- Quan hi ha una embarcació en perill, s’emet un Mayday:
- L’avís arriba a totes les embarcacions properes, que tenen l’obligació legal de rescatar els nàufrags.
- Open Arms actua amb:
- El vaixell principal (visitables aquests dies a Tarragona). - Llanxes que surten des del vaixell per arribar a les embarcacions en perill.
- Treballen coordinats amb la flota civil de la zona:
- Altres ONG. - Avionetes de vigilància. - Un telèfon d’alerta gestionat per l’ONG ARFON.
"Qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació d'anar a protegir les persones... cosa que no s'està complint."
- Denuncien que molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat.
On actua Open Arms i d’on venen les persones
- Zona d’actuació principal: Mediterrani Central, en aigües internacionals, al sud de Malta i Itàlia.
- Les rutes surten sobretot de:
- Líbia - Tunísia
- Però les persones rescatades provenen de:
- Països de la banya d’Àfrica. - Països d’Àsia. - Països de l’Orient Mitjà.
"Són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions, sinó que poden suposar mesos o anys."
Causes de fugida
Les persones que migren ho fan per situacions que no han provocat elles mateixes. Principals motius:
- Conflictes armats i guerres.
- Emergència climàtica i conseqüències del canvi climàtic.
- Violències econòmiques, persecució política o religiosa.
- En el cas de dones:
- Maltractaments. - Mutilació genital.
Àngeles Chager remarca que són motius molt diversos, però amb un denominador comú: la gent no té altra sortida que pujar a barques precàries.
Deutes, màfies i precarietat extrema
- Les embarcacions són rudimentàries i molt perilloses.
- Moltes persones paguen milers d’euros per pujar a aquestes barques.
"Un noi que venia del Camerún havia arribat a pagar fins a 20.000 euros."
- Aquests diners acostumen a implicar:
- Deutes familiars enormes, que poden comprometre diverses generacions. - Dependència de màfies, amb risc real de violència o mort per impagament.
Què busquen i on volen arribar
- Objectiu principal:
- Sobreviure. - Oportunitats laborals. - Poder donar una vida millor a la família.
- El destí final sovint no coincideix amb el primer país d’arribada:
- Molts volen arribar a Anglaterra, Bèlgica o França. - Amb la ruta del Mediterrani Central, acostumen a desembarcar a Itàlia si són rescatats. - Moltes persones intenten reagrupar-se amb familiars en països com Alemanya.
Traves per desembarcar i externalització de fronteres
- Open Arms denuncia dificultats creixents per desembarcar les persones rescatades en un port segur.
- Europa ha optat per pagar a tercers països per externalitzar fronteres i tancar rutes de sortida.
- Conseqüències:
- Quan es tanca una ruta amb cert flux regular, se n’obre una altra més perillosa. - Tancar i blindar fronteres equival, segons l’entrevistada, a signar sentències de mort.
"Tancar fronteres no té cap sentit. És signar sentències de mort directament."
Crítica a les polítiques migratòries europees
- Chager defensa que, des d’un punt de vista econòmic, Europa hauria de voler persones joves:
- Que es formessin, treballessin i contribuïssin a l’economia.
- Proposa destinar els recursos a una acollida digna, no a murs i controls.
- Exemple de doble vara de mesurar:
- Cas Ucraïna: es va gestionar ràpid i bé l’acollida. - Altres migracions (banya d’Àfrica, països asiàtics): mala gestió i clara diferència de tracte.
"Tenim unes polítiques molt cíniques, molt terribles i completament partidistes."
Racisme i aporofòbia
- Motiu principal de la diferència de tracte: aporofòbia (rebuig a la pobresa) i racisme.
- Exemple local al Port de Tarragona:
- Presència de megaiots i grans fortunes estrangeres que no generen rebuig. - Aquest tipus de migració enriqueix el mercat immobiliari però també encareix l’habitatge. - No obstant això, el rebuig es focalitza en la persona vulnerable, pobra o racialitzada.
"Tenim un continent molt racista i aporafòbic."
2025: diagnòstic global i drets humans
- Chager defineix el 2025 com un any de “caiguda en picat dels drets humans”.
- Fa referència especialment al genocidi a la Franja de Gaza:
- Increment sense precedents de la violència. - Vulneració sistemàtica de tractats internacionals, convenis i lleis de protecció de les persones. - Normalització de la barbàrie a través de la repetició de microviolències quotidianes, també verbals.
"La violència també pot ser verbal... hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbàrie."
Posicionament sobre Gaza i el paper d’Europa
- Segons Chager, no hi ha cap tractat de pau real en el cas de Gaza.
- Denúncia que:
- Cap país ha decidit fer un bloqueig efectiu a l’Estat d’Israel. - Els ports europeus continuen rebent vaixells d’armament destinats a Israel. - Es produeix una hipocresia política: - Per la porta de davant, es critica el genocidi. - Per la porta del darrere, es col·labora amb la maquinària bèl·lica.
"S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat. Són uns assassins."
- L’entrevistada parla de “malson retransmès 24 hores”, explica que fins i tot li ha provocat ansietat veure documentals sobre el tema i reclama que els mandataris catalans també actuïn.
"Aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero."
- Expressa cap esperança de canvi respecte al poble palestí, per la inacció política generalitzada.
Futur immediat d’Open Arms i activitats permanents
- Visites al vaixell al Port de Tarragona:
- Fins al diumenge. - Tardes (entre setmana): de 16 h a 18 h. - Cap de setmana (dissabte i diumenge): de 10 h a 14 h i de 16 h a 18 h.
- Futur a curt termini:
- No saben si es quedaran uns dies més a Tarragona o si marxaran aviat cap a Barcelona, on tenen la seva base. - L’Astral havia de sortir de missió, però: - Tenen dues màquines espatllades. - Els vaixells són molt vells i pateixen incidències constants.
- Activitats que no s’aturen durant l’any:
- Projecte educatiu d’Open Arms (xerrades, sensibilització). - Projecte Origen al Senegal, actiu de forma permanent. - Les missions de rescat es fan cada cop que és possible tècnicament i econòmicament.
"L'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte Origen."
Idea central
Una conversa que combina informació concreta sobre la tasca de rescat i sensibilització d’Open Arms amb una denúncia molt contundent de les polítiques migratòries europees, del racisme i l’aporofòbia, i una crítica radical a la inacció internacional davant el genocidi a Gaza i la degradació global dels drets humans.