Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Perú com a nou hub portuari a la ruta de la seda
Introducció de la secció d’economia blava "Pensant en blau" dins del programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio. La conductora Marina dona pas a la col·laboradora Anna Alonso Tambo, que presenta l’entrevistat, Gustavo Puma, especialista en ciutats portuàries que intervé des de Lima (Perú). S’anuncia que el focus serà el port de Xangai i la connexió amb el Perú dins la ruta de la seda.
Gustavo Puma explica que el Perú i l’Amèrica del Sud s’estan convertint en un hub portuari regional al Pacífic, amb desenvolupaments portuaris no només al Perú sinó també a Xile, l’Equador i Colòmbia. Destaca que el punt neuràlgic és el port de Chancay, central en la connexió logística amb la Xina i la ruta de la seda. Es mencionen altres projectes portuaris en marxa o planificació com Chimbote i Tacna, que apunten a una millora general de la infraestructura portuària peruana.
A preguntes d’Anna Alonso, Gustavo Puma detalla la trajectòria del projecte del port de Corío (Arequipa). Explica que el 2022, com a coordinador del projecte per al govern regional, va reactivar una iniciativa aturada des de feia quinze anys. Ara el projecte torna a guanyar impuls com a possible hub portuari addicional, però la seva viabilitat depèn de la connexió amb un tren bioceànic que porti càrrega des del Brasil, i també de l’estudi de demanda que ha d’analitzar fluxos de mercaderies de Bolívia, Xile i Brasil cap al sud del Perú. Sense tren bioceànic, Gustavo considera que Corío tindria una factibilitat limitada.
S’analitza l’avantatge logístic que suposarien Chancay i, eventualment, Corío: reducció del temps de trànsit entre Àsia i Sud-amèrica de 45 a uns 25 dies, fet que rebaixa costos i fa més competitives les operacions. Es remarca el potencial geoestratègic per a països com Brasil, Bolívia i Paraguai, que podrien guanyar una sortida més directa i ràpida al Pacífic a través del Perú.
La conversa gira cap al mapa d’inversions estrangeres al sector portuari i industrial peruà. Es destaca la competència entre la Xina i els Estats Units, així com la presència d’altres països com Corea o Països Baixos. Gustavo exposa el cas recent del parc industrial d’Ancón, al nord de Lima, adjudicat a un consorci xinès per uns 1.200 milions de dòlars, situat estratègicament entre Lima i Chancay. Aquest tipus d’inversions està vinculat al desenvolupament dels ports, però també genera preocupació per l’impacte sobre la indústria local.
Gustavo Puma adverteix que la indústria peruana està sent fortament pressionada per les exportacions xineses, fenomen similar al d’altres països com Espanya. Insisteix que cal preservar la indústria nacional (serveis, metal·lomecànica, siderúrgia) i que el govern ha de definir regles clares perquè la inversió estrangera sigui ben supervisada, generi ocupació i reforci les pimes i microempreses locals. Reivindica la importància dels parcs industrials com a peça clau vinculada als ports perquè el Perú esdevingui no només un hub portuari, sinó també industrial i tecnològic.
Gustavo relata l’arribada recent de Jeff Bezos a Lima i qüestiona que sigui una visita purament turística. Interpreta la seva estada d’una setmana com a moviment d’intel·ligència de mercat per analitzar oportunitats relacionades amb el port de Chancay, les inversions portuàries i industrials i el potencial del Perú com a futur hub portuari, industrial i tecnològic regional.
Es comenta un projecte ferroviari de China Power que connectarà mines del centre del Perú amb la costa, reduint el temps de transport de 18 a 5 hores en un traçat de 120 km i 40 milions de dòlars d’inversió. A partir d’això, Gustavo aborda el rol de la política: critica la manca de rumb durant el govern de Dina Boluarte i subratlla que l’economia ha estat sostinguda pel teixit empresarial privat. També assenyala que la inauguració del port de Chancay amb el president xinès es va fer a Lima i no al mateix port, com a mostra de desconnexió política amb el sector portuari.
En el marc del govern de transició de José Gerí, Gustavo Puma indica que hi ha poc temps (uns set mesos) per avançar en projectes abans de les eleccions presidencials d’abril. Avisa que els candidats hauran d’explicar quin serà el nou rumb econòmic, polític i de desenvolupament portuari per al Perú, donada la seva importància estratègica en el comerç global.
S’acaba l’entrevista amb agraïments de Gustavo Puma a Tarragona Ràdio i desitjos de Nadal i Any Nou 2026 per a tota Hispanoamèrica. Anna Alonso tanca recordant la importància geopolítica del Perú: les mercaderies de tot el continent americà, especialment del Brasil, podrien dirigir-se cap a Xangai a través dels ports peruans, i destaca que Barcelona també hauria d’estar connectada a aquesta nova xarxa logística. Es tanca l’espai anunciant que es continuarà parlant de geopolítica, estratègia i economia blava en futurs programes.
Context del programa
Pensant en blau, secció d’economia blava d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, conversa amb Anna Alonso Tambo i l’especialista en ciutats portuàries Gustavo Puma (des de Lima, Perú) sobre el paper estratègic del país en la logística global vinculada a Xangai i la nova ruta de la seda.
Reconfiguració portuària al Pacífic sud-americà
- Perú i Amèrica del Sud s’estan convertint en un hub portuari regional al Pacífic.
- No és només un fenomen peruà: també avancen Xile, l’Equador i Colòmbia en el desenvolupament portuari.
- El punt neuràlgic d’aquesta xarxa és el port de Chancay, clau en la connexió amb la Xina, especialment amb Xangai.
Ports estratègics: Chancay, Corío i altres projectes
- Port de Chancay:
- Projecte central de la ruta de la seda a l’Amèrica del Sud. - Pot reduir el temps de trànsit des d’Àsia: de 45 dies a aproximadament 25. - La reducció de temps implica menors costos logístics i més competitivitat.
- Port de Corío (Arequipa):
- Projecte “desempolvat” el 2022 quan Gustavo Puma n’assumeix la coordinació per al govern regional. - Després de 15 anys aturat, ara torna a l’agenda com a possible hub portuari complementari. - El seu èxit depèn, sobretot, de: - Desenvolupament del tren bioceànic per connectar Brasil – Bolívia – Perú. - Existència de càrrega suficient de la regió sud (Bolívia, Xile, Brasil) cap a Corío. - Sense tren bioceànic, la viabilitat de Corío és dubtosa.
- Altres iniciatives portuàries i planificació:
- Impuls al port de Chimbote (nord de Lima) mitjançant iniciatives privades. - Actualització del pla mestre portuari de Tacna, a la frontera amb Xile. - Referència als ports del Callao i Etén com a peces del mapa d’inversions futurs.
Inversions estrangeres i competència global
- Al Perú hi participen múltiples actors internacionals:
- Xina (ports, ferrocarrils, parcs industrials). - Estats Units (sobretot al voltant del Callao i grans corporacions). - Altres països com Corea i Països Baixos també hi tenen interessos.
- Exemple clau d’inversió xinesa:
- El parc industrial d’Ancón (entre Lima nord i Chancay) ha estat adjudicat a un consorci xinès. - Inversió aproximada de 1.200 milions de dòlars. - Objectiu: articular activitat industrial vinculada als ports, especialment Chancay.
- Risc per a la indústria local:
- Les exportacions xineses estan absorbint bona part del mercat, afectant la indústria peruana (serveis, metal·lomecànica, siderúrgia). - Cal una estratègia de govern per: - Preservar la indústria nacional. - Garantir que la inversió estrangera generi ocupació i enforteixi les pimes i microempreses.
Infraestructures clau: tren bioceànic i connexions internes
- El tren bioceànic és presentat com el “cordó umbilical” perquè Corío i altres ports siguin realment viables.
- Connectaria Brasil – Bolívia – Perú i permetria derivar gran volum de mercaderies brasileres cap al Pacífic.
- Es destaca també un ferrocarril impulsat per China Power:
- Connectarà mines del centre del Perú amb la costa. - Reduirà trajectes de 18 hores a 5 hores. - Inversió d’uns 40 milions de dòlars per a 120 km de via.
Dimensió política i governança portuària
- El desenvolupament portuari i industrial està fortament condicionat per la política interna.
- Valoració crítica dels darrers anys:
- Durant el govern de Dina Boluarte, el país ha estat, segons Gustavo Puma, “sense rumb i sense azimut”. - Qui ha sostingut l’economia han estat sobretot petits empresaris i sector privat. - Es critica que la inauguració del port de Chancay amb el president xinès no es fes al port mateix sinó a la ciutat de Lima.
- Situació actual:
- Govern de transició de José Gerí amb marge de temps molt limitat (uns set mesos) abans de les eleccions d’abril. - Els candidats presidencials hauran de definir: - El nou rumb econòmic i polític. - El model de desenvolupament portuari i industrial del país.
Parcs industrials i rol del Perú com a hub tecnològic
- Els parcs industrials són considerats estratègics i estretament lligats als ports.
- Objectiu: que el Perú passi de ser només hub portuari nacional a esdevenir hub portuari, industrial i tecnològic regional.
- S’insisteix que la inversió ha de ser:
- Ben supervisada. - Orientada a crear feina qualificada i ecosistema empresarial local fort.
Presència d’actors globals: el cas Jeff Bezos
- Es menciona la visita de Jeff Bezos a Lima fa pocs dies.
- Gustavo Puma dubta que sigui només per turisme gastronòmic:
- Interpreta l’estada d’una setmana com a moviment d’intel·ligència de mercat. - Possibles interessos en: - El port de Chancay. - Les inversions portuàries i industrials. - El futur del Perú com a hub logístic i tecnològic.
Tancament i perspectiva
- Es destaca que Perú és vital geoestratègicament per a:
- Connectar Amèrica del Sud amb Àsia, especialment Xangai. - Reduir costos i temps per a la cadena logística global.
- Anna Alonso recorda que:
- Tot el continent americà, especialment Brasil, podria canalitzar mercaderies cap a Xangai a través del Perú. - Barcelona també ha d’estar connectada i atenta a aquesta nova arquitectura logística.
"Per això en parlarem tantes vegades: és d’una importància enorme" – es remarca el caràcter estratègic d’aquests projectes.
L’espai es tanca amb agraïments a Tarragona Ràdio, desitjos de bones festes i l’anunci de continuar parlant de geopolítica, estratègia i economia blava en pròximes edicions.