Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Qualitat ambiental, pesca i costa catalana
Presentació d’*Arran de Mar*, horari i estructura del programa. Marina Pérez Got avança els temes del dia: repàs informatiu de la costa, entrevista amb Celnet sobre qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, reportatges sobre pesca, taxa de residus al Delta de l’Ebre i campanya científica Porcupine a Irlanda. Salutacions a l’equip tècnic i als corresponsals de diferents emissores; to distès i comentaris personals (sant de Sílvia, aiguats a la Mora).
Des de l’Escala, s’explica que el Club Nàutic vol prorrogar la concessió de la dàrsena esportiva, destacant la seva funció com a motor econòmic i club de vela esportiva. A Cadaqués, el fotògraf José Ignacio Píriz llança un calendari solidari amb mariners per finançar l’hospital residència, amb suport d’artistes locals. Al Delta de l’Ebre, es presenta el projecte educatiu “Los Rius Ens Mou”, amb més de 800 alumnes aprenent rem i navegació per conèixer el riu Ebre, la seva flora, fauna i identitat territorial. Hi col·laboren diversos departaments de la Generalitat i la Federació Catalana de Rem, i molts joves acaben als clubs de rem. Finalment, es detalla l’Agenda Gastronòmica 2026 de l’Ametlla de Mar, amb jornades de la galera, tonyina roja, fideus rossejats i peix de llotja com a reclam turístic.
A Vilanova i la Geltrú es presenta el nou contracte integrat de recollida d’escombraries i neteja viària: fusiona serveis durant 8 anys (100 M€), renova camions i contenidors, crea un equip específic per a neteja de platges i amplia plantilla. El municipi manté la gestió pròpia i descarta contenidors intel·ligents per a la brossa domèstica. A Arenys de Mar, el Club Nàutic acull el Gran Premi Principat d’Andorra de Vela, amb 250–300 embarcacions i múltiples classes, definint l’esdeveniment com la gran festa catalana de la vela i destacant l’espectacle visual del litoral ple de veles. Es presenta el joc de taula "Mataró Pam a Pam", que posa a prova coneixements locals sobre història, cultura, comerç i natura; forma part d’una col·lecció dedicada a ciutats catalanes. Finalment, es recorda el cas del barri de la Mora (Tarragona), un any després dels aiguats de 2024: 150 habitatges afectats, obres d’un dipòsit antidesbordaments en marxa, però veïns decebuts pel retard de la comissió tècnica interadministrativa i reclamant neteja del canal i actuacions integrals al barranc.
L’home del temps Lluís Mi Pérez informa d’una situació marítima generalment tranquil·la, amb mar de fons d’est i nord-est i substitució de la tramuntana per vents de llebeig/garbí i una mica de xaloc. Per dimarts, preveu matí amb vents febles de terral i mar gairebé plana, i tarda amb vent de sud reforçat i maror a la Costa Brava. Des del Servei Català de Trànsit, la Mireia detalla accidents greus a la C-14 i l’A-2 amb camions i turismes implicats, així com llargues retencions a les principals vies d’entrada a Barcelona (C-58, C-33, AP-7, B-30, B-10). A continuació, s’emet una falca corporativa d’Arran de Mar i diversos espots publicitaris de Tarragona Ràdio, Obramat, Port de Tarragona i programes locals, abans del butlletí de les 17 h.
Tere Ortega presenta les notícies: es torna al cas de les inundacions de la Mora, amb declaracions del president veïnal Albert Franquès i del conseller de Territori Nacho García sobre la necessitat d’actuacions al barranc. Es destaca la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, tot i que és un apunt polític tangencial. També s’informa d’un despreniment de façana al carrer Colom de Tarragona, que obliga a tallar la zona i a reubicar una parada d’autobús, amb explicacions de l’arquitecte municipal. El butlletí tanca amb recordatori de la web de notícies de Tarragona Ràdio.
Marina entrevista Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma Celnet, sobre la seva denúncia d’inacció institucional davant la contaminació atmosfèrica al Camp de Tarragona. A partir de tres informes d’universitats catalanes, Celnet sosté que la Generalitat té eines jurídiques suficients per regular la contaminació industrial però no les aplica. Es posa el focus en dos compostos cancerígens: benzè (actualment regulat només per mitjanes anuals) i 1,3-butadiè, que no té cap límit legal. Els estudis han detectat pics de 100–200 µg/m³ en episodis puntuals, molt per sobre dels nivells recomanables, que esdevenen "legals" quan es dilueixen en la mitjana anual. Celnet proposa adoptar límits horaris i diaris basats en normatives d’altres països (Canadà, Anglaterra, Nova Zelanda) i incorporar-los a una Llei catalana de qualitat atmosfèrica. Pallejar denuncia que hi ha equips de mesura comprats i emmagatzemats que no s’han instal·lat, i critica la manca de voluntat política i la lentitud per impulsar una legislació específica i un règim sancionador efectiu. Reclama millora immediata de la xarxa de vigilància, transparència de dades en temps real i sancions quan se superin nous límits. També defensa un estudi complet de la qualitat de l’aire a Tarragona ciutat i una millor convivència entre el Polígon Petroquímic i la població, insistint que, a partir d’ara, "ja no hi ha excuses" per no regular aquests contaminants.
En una secció més festiva, Oriol entrevista Bruno, membre de la colla gegantera de Palafrugell. Es presenten els gegants Pitu i Lluna, creats el 1986: ell és un pastor que baixa del Ripollès i ella una sirena que simbolitza la mar Mediterrània i la Costa Brava. Representen la llegenda de la creació de l’Empordà i són considerats cosins dels gegants de Roses, també basats en la mateixa història, amb diferències de disseny (posició de la cua, estil de la sirena). La colla també disposa de diversos capgrossos que representen oficis locals (tapers, pescadors, surers, pirata, faig endavant). Bruno avança que a la festa petita de Sant Martí estrenaran el primer fill de Pitu i Lluna, una nova figura el nom de la qual votaran els veïns. Explica que, després de quasi 20 anys sense colla gegantera, el projecte s’ha reactivat fa un any i ja compten amb una cinquantena de membres entre músics i portadors, amb un estat de salut molt bo. La conversa també tracta la importància de la participació juvenil en la cultura popular: Bruno, adolescent, anima altres joves a sumar-se a colles geganteres com a espai de convivència, festa i identitat. Es repassa el calendari de sortides per comarques gironines i Barcelona, i es reivindica el paper dels gegants com a ambaixadors culturals del municipi.
Pausa amb falques institucionals i publicitàries: es presenta l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) com a centre de recerca capdavanter a Tarragona; s’anuncia el programa d’humor i ràdio "Raulina amb salsa" a Tarragona Ràdio; es promou el Port de Tarragona com a espai de cultura i gastronomia al Serrallo; i apareixen anuncis d’Obramat i de campanyes comercials de Tarragona Ràdio per captar publicitat de negocis locals. Serveix com a transició cap a la segona hora del programa.
A l’inici de la segona hora, Marina torna al litoral per abordar la crisi del sector pesquer. Carles entrevista Jaume Carnisser, patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, que denuncia la inacció de la Secretaría General de Pesca del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Recorda que fa un any el sector es va mobilitzar a Madrid per canviar un sistema que els limitava a 27 dies de pesca; es van prometre mesures per arribar a 130 dies l’any i es van demanar sis mesos per estudiar canvis, però mesos després no hi ha cap resposta ni solució. Carnisser exposa que les confraries no saben quants dies legals de pesca queden per a l’arrossegament, si poden prendre dies de l’any següent ni com afectarà això l’atur i les vedes. Critica que el Ministeri no ha implementat cap de les reformes anunciades (com la revisió del reglament, el benchmark, o mesures sobre tonyina i arts menors), mentre manté una política sancionadora molt estricta. Davant d’això, la Federació Espanyola de Confraries proposa una mena de desobediència civil: sortir a pescar igualment, tot i superar dies assignats, confiant que la força col·lectiva evitarà sancions massives. També es tracten altres problemes: la sobreabundància de tonyina que entra accidentalment en les xarxes d’encerclament (tonyines mortes que s’han de tornar al mar), la incoherència de permetre l’entrada de peix capturat amb arts prohibits aquí, i diferències de talla mínima del pop entre Galícia i la resta de l’Estat. Carnisser insisteix que la inacció administrativa posa en risc famílies, economia local i gastronomia, i lamenta la manca de suport efectiu de les administracions autonòmiques i locals.
Des del Delta de l’Ebre, Cel Prieto entrevista Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla, sobre la reducció de la taxa de recollida de residus urbans. Arasa explica que la normativa europea obliga a equilibrar costos reals del servei i ingressos obtinguts per taxes. L’any anterior es va produir una forta pujada de la taxa perquè hi havia un dèficit d’uns 200.000 €, però ara l’Ajuntament pot aplicar una rebaixa general del 5% a llars, comerços i restauració. Les claus són dues: una **millora significativa del reciclatge** al municipi, que redueix el cost que paga l’Ajuntament al COPATE per tona de resta enviada a l’abocador, i la creació d’una **taxa específica per als habitatges d’ús turístic** (uns 640), que fins ara pagaven com habitatges normals. Això genera nous ingressos i reparteix millor el cost en un municipi altament turístic. Arasa detalla que l’Ampolla arriba ja al 60% de recollida selectiva, superant l’objectiu europeu del 55%, i que la fracció orgànica del sector restauració té només un 4% d’impropis gràcies al porta a porta de cartró, vidre, plàstic i orgànica. Recorda que el cànon d’abocador ha pujat de 41 €/t (2019) a 71 €/t (2025), de manera que l’única via sostenible per contenir el rebut és reduir la fracció resta i millorar el reciclatge. Mirant al futur, apunta que s’estudien sistemes amb contenidors amb targeta o altres models que permetin penalitzar qui recicla malament i beneficiar qui ho fa bé, en línia amb l’exigència europea de fer pagar més als generadors de més rebuig.
Tram final del programa dedicat a la ciència pesquera. Marina entrevista, en castellà, l’investigador Francisco Baldó sobre la campanya oceanogràfica Porcupine, realitzada al Banc Porcupine, al nord del Gran Sol, dins les aigües econòmiques d’Irlanda. Durant 38 dies al vaixell Vizconde de Eza, l’equip ha fet lances d’arrastre de fons estandarditzades per obtenir dades independents de la pesquera sobre abundància i estructura de talles de merluça, rap, cigala i gall de nord. Baldó explica que aquesta és la 25a campanya (des de 2001) i forma part d’una xarxa coordinada de campanyes europees a l’Atlàntic. Els resultats mostren, en general, estocs relativament estables, amb fluctuacions a llarg termini: la merluça va patir una davallada cap a 2014 però apunta una petita recuperació; la cigala s’ha recuperat gràcies a vedes específiques; rap i galls es mantenen dins marges raonables. El calador es considera ben gestionat i relativament estable comparat amb zones més litorals. L’investigador confirma que el canvi climàtic està desplaçant espècies de rang més tropical cap a latituds més altes, també a l’Atlàntic, i que això pot afectar l’equilibri dels ecosistemes. Es comenta també l’augment observat d’un tauró intermedi (Galeus melastomus), interpretat com una variació no preocupant però indicativa de canvis tròfics. Les dades recollides s’envien a l’ICES, que les integra en les avaluacions científiques que orienten la política pesquera de la UE.
Marina tanca l’episodi tot lligant la conversa científica sobre estocs de peix amb els grans temes del dia: la situació fràgil del sector pesquer, la importància de regular la contaminació al Camp de Tarragona i els esforços locals en reciclatge i gestió de residus. Recorda que *Arran de Mar* tornarà l’endemà de 4 a 6 de la tarda amb més continguts marítims, mariners i mediambientals, i s’acomiada de l’audiència.
Visió general de l’episodi
Episodi d’Arran de Mar estructurat en dues grans parts: butlletí informatiu marítim i costaner a la primera hora, i reportatges i entrevistes de fons a la segona. El fil conductor són el mar, el litoral català i la relació entre medi ambient, activitat econòmica i vida quotidiana.
1. Bloc informatiu de costa catalana
1.1. Costa Brava: ports i memòria marinera
- Concessió del Club Nàutic l’Escala: el club vol una nova pròrroga de la concessió de la dàrsena esportiva que acaba el 2029.
- Històric: concessió inicial el 1979, ampliada el 1999 per 30 anys. - El president Narcís Carreres defensa que el club és motor econòmic local i que ha apostat per vela esportiva i un model de club dinàmic, sense ànim de lucre però en instal·lacions de titularitat pública (Ports de la Generalitat).
- Calendari solidari de mariners de Cadaqués:
- Projecte del fotògraf José Ignacio Píriz, idea d’un jove pescador (Samu). - 12 retrats de “llops de mar” en clau d’emoció, humor i solidaritat, per recaptar fons per a l’hospital residència de Cadaqués. - Participació del pintor Danilo Fernández i del col·lectiu CREA; venda del calendari (15 €) i rifa solidària del quadre.
1.2. Terres de l’Ebre: educació al riu i gastronomia marinera
1.2.1. Projecte educatiu Los Rius Ens Mou
- Més de 800 alumnes de 13 centres participen en activitats de rem i navegació pel riu Ebre.
- Objectius principals:
- Apropar infants i joves al riu com a espai identitari i ecosistema clau. - Conèixer flora, fauna i patrimoni fluvial (torre de la Carroba, font del Quinto, pedrera, canals…).
- Participació institucional: IDC, Departament d’Educació, Federació Catalana de Rem, Secretaria General de l’Esport.
- Efecte a llarg termini: molts alumnes acaben incorporant-se a clubs de rem del territori.
1.2.2. Jornades gastronòmiques a l’Ametlla de Mar
- Es presenta l’Agenda Gastronòmica 2026 amb quatre grans blocs clàssics, orientats a la promoció de la cuina marinera:
- Jornades de la Galera de les Terres de l’Ebre (febrer–març). - Jornades de la Tonina Roja del Mediterrani i Ruta de la Tapa Roja (abril), lligades a la festa Tuna Race Balfegó. - Jornades dels fideus rossejats i mostra de vins de la DO Terra Alta (maig–juny). - Jornades del peix de llotja i la rossejat (octubre), amb la quarantena diada del rossejat.
- L’Agenda es consensua amb bars i restaurants; la gastronomia es consolida com a eix turístic estratègic.
1.3. Garraf i Maresme: gestió de residus i promoció nàutica
1.3.1. Neteja i residus a Vilanova i la Geltrú
- Nou contracte integrat de recollida d’escombraries i neteja viària (8 anys, ~100 M€) amb Valoriza com a candidata principal.
- Millores destacades:
- Renovació integral de contenidors i camions. - Equip específic per a la neteja de platges amb maquinària pròpia. - Fins a 20 nous operaris i servei de neteja de pintades.
- Model de recollida:
- Porta a porta per a comerç i restauració. - Es descarta, de moment, contenidors intel·ligents amb identificació d’usuari per a l’ús domèstic.
- L’alcalde Juan Luis Ruiz remarca la voluntat de lideratge municipal fora de la mancomunitat i de trencar amb anys de servei “precari”.
1.3.2. Gran Premi Principat d’Andorra de Vela a Arenys de Mar
- El Club Nàutic d’Arenys acull el Gran Premi Principat d’Andorra de la Vela, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela.
- Participació estimada: 250–300 embarcacions (Optimist, ILCA, 420, Europa…).
- Mònica Azón el defineix com “la gran festa de la vela catalana”:
- Andorra té federació pròpia des de Barcelona 92, però recorre a Arenys per manca de mar. - Impacte visual fort: la costa plena de veles, amb recomanació de gaudir tant de la regata des de lluny com de l’ambient a terra.
1.3.3. Joc de taula Mataró Pam a Pam
- Joc local de preguntes i proves creatives sobre història, cultura, comerç i natura de Mataró.
- Característiques:
- 180 targetes de preguntes (art i cultura, comerç i ciutat, natura i entorn). - Mecàniques variades: respondre, fer mímica, dibuixar.
- Funció: eina lúdica i pedagògica per enfortir identitat local i com a regal de Nadal.
- Forma part d’una col·lecció de jocs dedicats a altres ciutats catalanes.
1.4. Costa Daurada i Tarragona: emergències climàtiques i cultura
1.4.1. Inundacions al barri de la Mora (Tarragona)
- Es compleix un any dels aiguats del 4 de novembre 2024, que van afectar uns 150 habitatges i garatges al barri de la Mora (prop del Riu Francolí).
- Situació actual:
- En marxa el dipòsit antidesbordaments, però el veïnat exigeix més actuacions al barranc i al canal. - S’havia creat una comissió tècnica interadministrativa (Ajuntament de Tarragona, altres municipis, Generalitat, Estat, veïns i entitat ambiental La Sínia), però encara no s’ha reunit i es percep com massa política i poc tècnica.
- Propostes veïnals:
- Neteja del canal i actuació integral al barranc. - Aprendre d’exemples com Alcanar, que ha impulsat taules tècniques i mesures pioneres.
- Acció reivindicativa: vermut popular per reclamar resiliència real davant de futures DANAs.
1.4.2. Festival REC i cicle Fem Soroll a Tarragona
- El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) impulsa el cicle Fem Soroll, quatre projeccions al CaixaForum Tarragona.
- Objectiu: transformar silenci en diàleg i donar veu a realitats silenciades a través del cinema.
- Geografies de les pel·lícules: de Gaza a Bilbao, passant per Bielorússia, Rússia i el París del Maig del 68.
1.4.3. Temps i trànsit
- Informació marítima: mar de fons residual però tendència a mar ajol / bassa d’oli al matí, amb reforç del vent de sud a la tarda (maró a la Costa Brava).
- Trànsit viari: accidents a la C-14 i A-2, retencions a C-58, C-33, AP-7, B-30 i a la Ronda Litoral de Barcelona.
2. Entrevista: contaminació industrial al Camp de Tarragona
2.1. Celnet i la inacció institucional
Entrevista extensa amb Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma Celnet, sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona i el Polígon Petroquímic.
- Punt de partida: tres informes de universitats catalanes que demostren que:
- Hi ha contaminació crònica de compostos tòxics i cancerígens (especialment benzè i 1,3-butadiè). - La Generalitat té eines legals i tècniques per regular millor, però no les aplica.
"Si no es fa, és per inacció i per falta de voluntat política."
2.2. Problemes de fons: normativa insuficient
- El benzè està regulat només amb mitjanes anuals (uns 2 µg/m³), fet que dilueix episodis punta de contaminació (100–200 µg/m³).
- El 1,3-butadiè no té cap límit legal a Catalunya, tot i ser reconegut com a compost cancerigen.
- Conseqüència: episodis greus però curts resulten “legals” perquè s’amortitzen a la mitjana anual.
2.3. Full de ruta proposat per Celnet
Celnet defensa tres eixos: control, legislació i sancions.
- 1 Control
- Ampliar i millorar la xarxa pública de vigilància de la qualitat de l’aire. - Instal·lar equips de mesura ja comprats i enguany emmagatzemats per la Generalitat. - Monitorització contínua i transparent, amb dades consultables per la ciutadania.
- 2 Legislació específica per al Camp de Tarragona
- Aprovar una Llei de qualitat atmosfèrica catalana que:
- Fixi límits per al 1,3-butadiè i revisi el benzè.
- Defineixi valors màxims per períodes curts (4 h, 8 h, 24 h) per captar episodis.
- Basar-se en referències d’altres països (Canadà, Anglaterra, Nova Zelanda i altres).
- 3 Règim sancionador efectiu
- Integrar els nous límits a les autoritzacions ambientals integrades de les empreses. - Sancionar els superaments puntuals d’episodis, i no només els incompliments anuals. - Garantir que les sancions incentivin canvis reals i millores tecnològiques.
2.4. Estat de les relacions amb l’administració
- Celnet denuncia reunions escasses i poc productives amb la Regidoria de Medi Ambient i el departament competent.
- Malgrat les mocions aprovades al Parlament i els equips comprats, no s’han fet els passos clau:
- No s’han instal·lat els nous sensors. - No s’ha avançat en la nova normativa.
- També reclamen un gran estudi de qualitat de l’aire a Tarragona ciutat, pendent de desplegar per traves burocràtiques i manca de voluntat.
3. Cultura popular i identitat marinera: gegants de Palafrugell
3.1. Els gegants Pitu i Lluna
- Entrevista a Bruno, membre de la colla gegantera de Palafrugell.
- La parella de gegants representa la llegenda de la creació de l’Empordà:
- La Lluna: sirena que simbolitza la Mar Mediterrània i la Costa Brava. - En Pitu: pastor que baixa des del Ripollès fins a la costa; s’enamoren i “funden” l’Empordà.
- Figures creades el 1986 per Josep Puig i reconstruïdes després pel taller Ventura & Hosta.
- Relació amb altres colles: “cosins germans” dels gegants de Roses amb la mateixa temàtica.
3.2. Patrimoni, relleu generacional i nova figura
- La colla també compta amb capgrossos d’oficis (tapers, pescadors, surers, pirates…) que evoquen el teixit econòmic de Palafrugell.
- Moment actual:
- Reimpuls de la colla gegantera després de gairebé 20 anys d’absència. - Ja són una cinquantena de membres (músics, portadors, ajudants). - Bon estat de salut i capacitat per fer sortides arreu de Girona i Barcelona.
- Novetat: presentaran el primer fill de Pitu i Lluna, un gegantó amb trets heretats del pare; es triarà el nom en votació popular durant la festa de Sant Martí.
- Reflexió sobre joventut i cultura popular: Bruno, adolescent, anima altres joves a sumar-se a colles de cultura tradicional com a espai de convivència, festa i identitat.
4. Segona hora: crisi del sector pesquer i gestió de residus
4.1. Vilanova i la Geltrú: els pescadors “tornen a dir prou”
Entrevista amb Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú.
4.1.1. Context: gestió de dies de pesca i normativa europea
- L’any anterior el sector va aconseguir ampliar els dies de pesca d’arrossegament de 27 a ~130 dies després de fortes mobilitzacions.
- El Ministeri i la Secretaria General de Pesca es van comprometre a:
- Reformar el reglament de pesca, incloent el benchmarking i nous criteris de gestió. - Treballar en un termini de sis mesos, ja superats sense resultats.
4.1.2. Queixes principals del sector
- Absoluta manca de respostes:
- Ningú sap quants dies de pesca queden ni si es podran “agafar dies” de l’any següent. - Incertesa sobre atur i vedes: si es para ara, pot faltar prestació per a la veda de febrer-març. - En reunions amb federacions catalana i espanyola, l’administració respon sistemàticament: “no ho sabem”.
“Aquí no s’ha bellugat ningú… no sé què dir-li a la meva gent a la reunió de la tarda.”
- Pressió sancionadora vs. inacció reguladora:
- El Ministeri és molt àgil posant multes, però lent definint normes i solucions. - El sector es planteja la desobediència civil (sortir a pescar igualment) com a única sortida.
4.1.3. Altres problemes pendents
- Tonyina i captura accidental:
- A l’encerclament i altres arts, quan apareixen tonyines perseguint sardines i seitó, moltes moren al xarxó. - Els pescadors estan obligats a llençar-les al mar, tot i estar ja mortes, perquè no poden legalment desembarcar-les.
- Desigualtats territorials:
- Andalusia gaudeix d’una regulació més laxa (més hores de feina, possibilitat de treballar festius nacionals), i això es percep com una competència deslleial.
- Importacions de peix d’altres països:
- Es denuncien productes pescats amb arts prohibides a Espanya, que igualment entren al mercat sense aranzels ni controls diferencials.
4.2. L’Ampolla: reciclatge i reducció de la taxa de residus
Entrevista amb Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla.
4.2.1. Obligació europea i resposta local
- Normativa europea: la taxa de residus ha de cobrir el 100 % dels costos del servei.
- El 2025 l’Ampolla ja va haver d’apujar la taxa perquè l’Ajuntament assumia uns 200.000 € de dèficit anual.
- Ara, gràcies a:
- Millora del reciclatge. - Rebaixa prevista de costos del COPATE (30–40.000 € menys). - Nova taxa específica per als habitatges d’ús turístic (uns 640 HUTs).
…l’Ajuntament anuncia una rebaixa general del 5 % a llars i comerços.
4.2.2. Millores en recollida selectiva
- L’Ampolla és pionera des de fa més d’una dècada en:
- Porta a porta de cartró, vidre i envasos per a comerços i restauració. - Recollida selectiva de fracció orgànica dels grans productors.
- Resultats:
- Recollida selectiva global del 60 %, per sobre de l’objectiu europeu i català (55 %). - Percentatge d’impropis en orgànica global del 18,7 %, però només 4–5 % a la restauració.
- Clau econòmica: menys tones de resta a l’abocador i menor cost de cànon (que ha pujat de 41 a 71 €/tona en pocs anys).
4.2.3. Habitatges d’ús turístic i equitat fiscal
- Fins ara pagaven com una llar normal, tot i funcionar com a negoci.
- S’introdueix una quota addicional d’uns 30 € per HUT, equiparant-se a models d’altres municipis turístics.
- L’alcalde remarca que la mesura no ha generat queixes destacables i que respon al principi qui contamina/paga.
4.2.4. Reptes de futur
- Millorar encara més la qualitat del reciclatge domèstic, sobretot en orgànica.
- Estudiar nous sistemes:
- Contenidors amb targeta identificativa. - Sistemes incentivadors i/o penalitzadors per premiar qui recicla bé i encareix qui no ho fa.
- Arasa subratlla que les decisions s’hauran de prendre coordinadament a través del COPATE.
5. Campanya oceanogràfica Porcupín (Gran Sol – Atlàntic Nord)
Entrevista (en castellà) amb Francisco Baldó, investigador de l’IEO-CSIC, sobre la campanya Porcupín al calador atlàntic de Gran Sol.
5.1. Objectius i metodologia
- Campanya de 38 dies en alta mar (11 de setembre – 18 d’octubre) amb vaixell d’investigació.*
- Finalitat principal:
- Obtenir dades independents de la flota comercial sobre l’estat de poblacions de:
- Merluza (lluç)
- Rapes
- Cigala
- Gallos (peixos plans)
- Metodologia:
- Pesques estandarditzades d’arrossegament de fons, distribuïdes en estrats de profunditat. - Avaluació d’índexs d’abundància i estructures de talla. - Recollida de mostres biològiques (creixement, reproducció, dieta, etc.).
5.2. Resultats preliminars
- El calador estudiat mostra, en general, força estabilitat en abundància d’espècies comercials.
- Es detecten fluctuacions a llarg termini, però sense canvis bruscos recents:
- La merluza va baixar cap al 2014, ara s’observa lleu recuperació. - La cigala s’està recuperant bé, gràcies a vedes i mesures de gestió.
- S’observa un màxim històric anecdòtic d’un tauró opportunista (Galeus melastomus), sense implicacions greus.
5.3. Canvi climàtic i desplaçament d’espècies
- L’equip constata canvis en la composició específica:
- Espècies pròpies de climes més càlids / tropicals apareixen més al nord. - Espècies de zones fredes es desplacen cap a latituds més altes.
- Interpretació: conseqüència directa del escalfament global dels oceans.
- A curt termini, no es considera crític per a merluza, cigala o rapes (espècies amb àmplia distribució), però sí preocupant per a l’equilibri dels ecosistemes i espècies més especialitzades.
5.4. Importància del calador i coordinació europea
- El calador Porcupín, al nord del Gran Sol i dins la ZEE irlandesa, és:
- Una àrea molt rica en nutrients per la seva estructura de muntanya submarina i corrents ascendents. - Històricament clau per a la flota gallega des dels anys 60.
- La campanya s’emmarca en un programa europeu coordinat (CIEM/ICES) que cobreix tot l’Atlàntic nord-est.
- Les dades de Porcupín alimenten els assessoraments científics que fonamenten les quotes de pesca i mesures de gestió a la UE.
6. Fil conductor i idees clau de l’episodi
6.1. Mar, territori i governança
- L’episodi posa de manifest una interdependència constant entre:
- Activitat econòmica (pesca, nàutica, turisme, gastronomia). - Gestió pública (contractes de neteja, regulació ambiental, planificació de residus). - Impactes ambientals (contaminació atmosfèrica, inundacions, canvi climàtic als oceans).
6.2. Participació ciutadana i pressió social
- Plataformes com Celnet, associacions veïnals (la Mora) i confraries de pescadors exerceixen una pressió crucial per canviar polítiques públiques.
- El cas de l’Ampolla mostra que implicar la ciutadania en el reciclatge pot traduir-se en beneficis econòmics directes (rebaixa de la taxa).
6.3. Cultura i identitat com a eix transversal
- Des dels calendars solidaris de pescadors fins als gegants de Palafrugell o el REC a Tarragona, la cultura apareix com a eina per:
- Donar visibilitat a la vida marinera i a la memòria col·lectiva. - Enfortir la cohesió social i l’orgull de territori.
En conjunt, l’episodi articula una mirada àmplia sobre la costa catalana i atlàntica: des de la qualitat de l’aire al Polígon Petroquímic i la crisi dels pescadors, fins a la festa de la vela, el reciclatge municipal i l’ecosistema cultural i festiu lligat al mar.