Pesca en crisi, eòlica marina i cultura de mar

Panorama informatiu de la costa catalana

Quotes de pesca i crisi del sector

• Pescadors gironins i de Tarragona al límit: temen que Brussel·les fixi per al 2026 menys de 130 dies de pesca d'arrossegament, cosa que faria inviable l’activitat.
• El president de les confraries catalanes planteja la insubmissió si les quotes són inassumibles, perquè qualsevol aturada suposa perdre encara més dies de mar.
• Lluís Planes, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, qualifica la proposta europea (reducció del 65% de dies, fins a 9 dies en alguns casos) com «d’un altre planeta» i reivindica l’esforç ingent del sector en sostenibilitat: millora de malles, vedes temporals, portes voladores.
• El ministeri defensarà ampliar fins a 143 dies de feina anuals per a la flota mediterrània.

Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) en perill

• Els GALP catalans alerten que la reforma del marc financer europeu 2028‑2034 i la reducció d’un 60% dels fons podria fer desaparèixer el desenvolupament local participatiu (DLP) com a línia pròpia del FEMPA.
• Temen ser diluïts en altres programes (com el Líder), més allunyats de la realitat marítima.
• Destaquen que el DLP ha estat clau per diversificar l’economia blava, reforçar la cohesió territorial i donar suport a petits projectes locals.
• Reclamen una reunió urgent amb Lluís Planes i involucren també eurodiputats i GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, Illes) per fer front comú.

Campanya “Si és de llotja és boníssim” al Delta de l’Ebre

• El GALP Mar de l’Ebre rellança una campanya per fomentar el consum de peix de proximitat coincidint amb Nadal.
• Objectius principals:

- Posar en valor el peix de llotja com a sinònim de qualitat i arrelament al territori. - Visibilitzar espècies locals barates i riques en omega‑3 (més enllà de llangustins, ostres o navalles). - Empoderar peixaters i peixateres com a prescriptors de confiança i coneixedors del peix de temporada. - Arribar al públic jove a través de xarxes socials i influencers, trencant mites que el peix és sempre car, difícil de netejar o fa massa olor.

• La campanya està finançada 70% pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura i 30% per la Generalitat.
• En paral·lel, s’ha creat el segell de qualitat “Peix de Llotja”, destinat a restaurants que acreditin un consum mínim anual de 12.000 € a les llotges catalanes.

Actualitat local a la costa

Protecció de platges i impacte del turisme

• A l’Escala, l’Ajuntament instal·la xarxes de retenció de sorra a platges com Riells i Sant Martí d’Empúria per:

- Evitar que el vent de tramuntana arrossegui la sorra a passeigs i carrers. - Afavorir la dinàmica dunar i la conservació de platges de sorra fina.

• A la Costa Daurada, un estudi econòmic xifra l’impacte de PortAventura World:

- Més de 17.200 milions d’euros al PIB català des de 1995 (uns 600 milions anuals), el 92% dels quals es queden a Tarragona. - 10.439 llocs de treball anuals de mitjana, majoritàriament a la demarcació. - Més de 109 milions de visites en 30 anys. - Destaca el paper del parc en la desestacionalització de la Costa Daurada i els esforços en sostenibilitat (energia 99,6% renovable des de 2016, gran ús d’aigua regenerada, reducció del consum energètic).

Consum de peix i efectes de les quotes sobre el mercat

• A Vilanova i la Geltrú, la incertesa per les quotes i la menor captura fa que molts clients avancin la compra de gamba de Vilanova per Nadal.
• Això ha generat:

- Augment prematur dels preus de la gamba. - Recomanació de reservar amb antelació a les peixeteries. - Reivindicació del producte de proximitat i del tracte personalitzat al mercat.

Esport i natura al Maresme

• El Club de Rem d’Arenys participa al 30è Campionat de Catalunya de Rem de Llagut Català a Mataró amb tres tripulacions (veterà masculí, veterà femení i veterà mixt), totes amb bons resultats previs a la Lliga Catalana.
• Arenys de Mar inicia un tractament fitosanitari amb endoteràpia per eliminar la processionària en uns 750 arbres (pins, cedres, xiprers), prioritzant escoles i espais públics i recordant no manipular les erugues.

El temps i el trànsit

• El meteoròleg descriu una situació marítima molt plàcida: mar en calma, vents febles de xaloc, llevant o gregal i algunes boires puntuals a la Costa Brava.
• El Servei Català de Trànsit informa d’un accident a la B‑20 (Pota Nord) amb un carril tallat i cues de 2 km, i retencions habituals d’entrada a Barcelona per C‑58 i C‑33.

Ciència i debat sobre l’eòlica marina al Golf de Roses

L’estudi del CSIC i la guia de sostenibilitat

• Es presenta una guia científica per al desenvolupament sostenible de l’energia eòlica marina al Golf de Roses, elaborada dins el projecte Biopaís pel CSIC i la Universitat de Girona.
• Característiques de l’estudi:

- 3 anys de treball, 7 investigadors, 2 tesis doctorals. - Més de 1.000 enquestes i 68 entrevistes a agents implicats. - 5 articles científics publicats i 3 més en camí. - Ús de dades locals de gran resolució i enfocament ecosistèmic.

Conclusions principals

• Els científics recomanen excloure el Golf de Roses de qualsevol projecte d’eòlica marina, tant comercial com experimental (Plemcat i altres pilots), perquè:

- Hi ha 10 àrees marines protegides potencialment afectades i 5 més d’alt valor ecològic. - S’hi han identificat més de 135 espècies sensibles, inclosos mamífers marins, taurons, rajades i aus. - Una vintena d’espècies pesqueres podrien veure’s afectades, en part dins un vedat de pesca. - Es podrien degradar una dotzena d’hàbitats bentònics i pelàgics per resuspensió de sediments, cadenes i àncores.

• El benefici climàtic de l’eòlica (descarbonització) no compensa els riscos locals en un espai tan fràgil.

On fer proves i qui decideix?

• Els autors proposen traslladar les proves pilot a zones marines ja degradades, on l’impacte addicional sigui menor, i no a l’abadia de Roses.
• Destaquen que:

- La ciència ha de servir per “desempatar” en el “partit de tennis” social entre partidaris i detractors. - El CSIC i la UdG han treballat amb independència, finançats per la Fundació Biodiversitat. - La decisió final recaurà en el Ministeri corresponent, que haurà de signar si s’autoritzen o no els parcs.

Els GALP, explicats des de dins

Què són i per què estan en risc

• El gerent del GALP Costa Central, Xavi Sòcies, explica que els GALP són associacions publicoprivades que gestionen fons europeus per dinamitzar comunitats costaneres.
• El seu finançament prové sobretot del FEMPA; una reducció del 60% i el canvi de model:

- Posaria en perill els equips tècnics i l’estructura (sous, lloguers, operativa bàsica). - Desplaçaria fons cap al sector extractiu estrictament, deixant de banda diversificació, innovació i petites iniciatives locals.

Què hi perdria el litoral

• Sense DLP i GALP forts, el territori perdria:

- Oportunitats reals per a petits projectes (pescadors que volen diversificar, microemprenedors, turisme pesquer, patrimoni marítim, etc.). - Un eix vertebrador i dinamitzador que connecta confraries, administracions, empreses i entitats. - Capacitat d’arribar a poblacions petites i col·lectius vulnerables, sovint invisibles quan els fons es concentren en grans sectors.

• A escala estatal, els GALP representen:

- 317 entitats del sector pesquer i aqüícola. - 275 entitats públiques. - 11,5 milions de ciutadans en territoris costaners.

Acció política i coordinació mediterrània

• Els GALP han aprovat un manifest estatal per demanar la revisió de la reforma i el manteniment d’una línia pròpia de DLP.
• Busquen:

- Reunir-se amb Lluís Planes per exposar dades d’impacte i humanitzar el debat davant de Brussel·les. - Coordinar-se amb altres GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, illes) per elevar una veu comuna sobre la realitat compartida del Mediterrani (pesca artesanal, ports petits, turisme mariner, patrimoni pesquer).

Ciència, mar i divulgació: “Això no ho sabia”

Per què fa fred a l’hivern i quin paper té el mar

• A la secció divulgativa “Ai, això no ho sabia”, Carles Obach (Club Nàutic d’Arenys) explica:

- A l’hivern, el Sol va molt més baix (uns 25° d’alçada al migdia al desembre, versus 72° al juny), de manera que la radiació solar arriba més inclinada, s’escampa sobre una superfície més gran i escalfa menys. - La llum ha de travessar més atmosfera quan ve de “canto”, perdent energia pel camí. - Els dies són més curts, però a partir del 21 de desembre el dia s’allarga “un pas de pardal”.

• El mar actua com un gran dipòsit de calor:

- A l’estiu acumula molta energia; a l’hivern l’allibera a poc a poc. - Això fa que la costa tingui temperatures més suaus que l’interior (diferències de 4–6 °C), com es veu entre el Maresme i el Vallès.

Temporals de llevant i aire humit

• A la Mediterrània, els grans temporals de llevant es formen quan:

- Arriba aire molt fred del nord a capes altes. - S’encontra amb un mar encara relativament càlid, que envia aire humit cap amunt. - L’aire humit és més lleuger que l’aire sec (per la composició molecular) i tendeix a pujar, generar núvols, tempestes i forts vents de llevant que poden provocar greus danys a platges i ports.

Tradicions marineres: el “Carabaqui” d’Arenys

• Obach també descriu el Carabaqui d’Arenys:

- Iniciativa inspirada en tradicions gregues: barques de vela il·luminades amb llums de Nadal en lloc d’arbres. - Les embarcacions, especialment els velers amb pals alts, es decoren a partir del 23 de desembre i l’encesa oficial de llums és el 3 de gener. - Les llums reflectides a l’aigua creen un paisatge nocturn molt característic del port a l’hivern.

Cultura popular marinera: la Morena de Salou

Una bèstia de foc i d’aigua única

• A la secció “Els més gegants del nostre mar”, es presenta la Morena de Salou, una figura de bestiari festiu:

- Nascuda el 2010, mesura 10 metres de llarg i prop de 3 metres d’alçada. - Estructurada en set cossos articulats, es mou sobre rodes i necessita entre cinc i set portadors. - És bèstia de foc i d’aigua: pot tirar carretilles de foc i també aigua pel nas; recentment ha protagonitzat el primer corre-aigua de Salou.

Origen i simbolisme mariner

• La idea surt de l’Esplai de Salou, que buscava un element propi per participar en la festa major.
• Es descarta una cocafera i es tria una morena, animal marí de les profunditats, ferotge i una mica temible, adequat per a una bèstia de foc.
• El disseny és obra de l’artista Manel Llaurador (Reus), en estreta col·laboració amb monitors de l’esplai.

Arrelament al poble i relleu generacional

• La Morena s’ha convertit en una figura molt estimada pels infants:

- La colla visita les escoles per apropar la bèstia i els tabals. - Salou és capital de la cultura catalana 2025 i la Morena participa en actes centrats en la canalla. - És la figura encarregada de recollir els xumets dels infants que es fan grans.

• L’arrelament a l’esplai garanteix relleu generacional: molts nens i nenes passen a tocar tabals i, amb les famílies, nodreixen la colla.
• La Morena participa tant en cercaviles de foc a Salou (especialment a la festa major d’hivern) com en trobades arreu del país (Vic, Terrassa, Tàrrega, Amposta…), exportant una imatge de Salou més enllà del sol i la platja.

Activitats culturals al Delta de l’Ebre

Agenda del Centre Cultural del Delta (Deltebre)

• La directora, Mariola Castaño, repassa una agenda molt intensa de desembre i inici de gener, amb protagonisme per a la lectura i la infància:

- “Cada dia llegim contes en veu alta” (fins al 17 de desembre), per a infants de 3 a 10 anys. - Espectacle “Escudella de Contes de Nadal” per tancar el cicle de lectures. - Dies de puzzles i jocs educatius (22, 29 i 30 de desembre). - Contacontes “Hem perdut un camell” i taller de dibuix del Renaixement per a vacances escolars.

• Clubs de lectura:

- Grans lectures en veu alta (per a majors de 65 anys, però obert a tothom), amb La volta al món en 80 dies de Jules Verne com a fil conductor i activitats complementàries (geografia, transports, cultura dels països visitats). - Club de Lectura Feminista, que treballa La voz dormida de Dulce Chacón i col·labora amb associacions de dones.

• Altres activitats destacades:

- Presentació del conte “La Boia Joia”. - Taller “Fills capaços: potenciar l’autoestima i l’autonomia” per a famílies i professionals. - Cicle “Dona, Salut i Educació”, amb una sessió sobre obesitat, estigma i grasofòbia. - Mercat de l’Art amb exposició d’artesania local i un dia de venda directa. - Activitats relacionades amb Estella, la fada del Delta, vinculada a la biblioteca i a un balset que els infants treballen a les escoles.

Exposicions i tallers continus

• Exposicions recents:

- “Art que recicla”, amb escultures fetes amb materials reciclats per alumnat de 5è i 6è. - Instal·lació digital efímera “Exterranea 2025 de la Biosfera” de Living Code.

• Tallers permanents:

- Dibuix de model al natural cada dilluns, a càrrec de Cristina Montaner.

Informatius de Tarragona

Seguretat i proximitat

• A Tarragona, la Unitat Policial de Reforç i Proximitat presenta un nou vehicle equipat amb tecnologia avançada (càmeres, comunicacions en temps real, DEA) per acostar-se millor als barris.
• L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de garantir seguretat a tots els barris.

Economia local i comerç

• L’Ajuntament de Tarragona valora l’èxit de la campanya de bons comerç: s’han activat el 99% dels 30.000 bons.
• Es planteja fer dues campanyes anuals per mantenir viva la ciutat, amb carrers plens d’activitat comercial.

Pescadors del Serrallo

• Es reprèn la veu dels pescadors del Serrallo (Tarragona), molt pendents de les decisions de Brussel·les sobre les quotes.
• Javier Domènech, armador i secretari de la federació territorial, insisteix que només acceptarien mantenir o millorar els 130 dies actuals, aspirant als 180 dies (9 mesos de feina), i que moltes normatives arriben «des d’un despatx» sense tenir en compte la realitat de mar.

Conceptes clau

• Quotes de pesca: nombre de dies i quantitats màximes de captura, negociades a la UE, que condicionen la viabilitat de la flota mediterrània.
• FEMPA / FEMPA 2028‑2034: fons europeu clau per a la pesca, l’aqüicultura i el desenvolupament local participatiu a les zones costaneres.
• GALP (Grup d’Acció Local Pesquer): entitats publicoprivades que gestionen ajuts per a diversificar l’economia blava i reforçar el teixit social i econòmic marítim.
• Eòlica marina flotant: nova tecnologia per situar aerogeneradors mar endins; al Golf de Roses el principal debat es concentra en l’impacte sobre biodiversitat i pesca.
• Peix de llotja: peix subhastat directament a les llotges locals, associat a proximitat, frescor i sostenibilitat.
• Bestiari festiu mariner: figures com la Morena de Salou, que connecten festa, foc i identitat marítima local.