Pesca, vela i biodiversitat al litoral català

Visió general de l’episodi

Episodi molt complet d’Arran de Mar amb actualitat pesquera, política local, medi ambient, ports i creuers, vela esportiva, comerç de proximitat de pesca i conservació marina. El programa combina butlletí informatiu, connexions territorials i diverses entrevistes especialitzades.

1. Actualitat informativa del litoral català

1.1 Pesca professional i regulació

• Palamós: el Ministeri d’Agricultura augmenta en 9 tones la quota de gamba vermella per a la flota d’arrossegament mediterrània mitjançant un intercanvi amb França. Això permetrà arribar a més de 70 tones anuals per a la flota de Palamós.

• Es remarca que el reforç de quota dona estabilitat econòmica a confraries, armadors i tripulacions i garanteix producte per a la campanya de Nadal.

• Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú: forta inquietud per les noves mesures d’inspecció pesquera:

- Preavís obligatori de 4 hores abans d’entrar a port, enviat a Madrid en pujar la xarxa. - La majoria de barques triguen 45–60 minuts a tornar; la norma les podria obligar a esperar fins a 3 hores a fora port, fins i tot amb mala mar. - Estimació obligatòria de captures a partir d’1 kg i per espècie per a vaixells de més de 12 m (abans només >15 m i >50 kg per espècie). - Els pescadors denuncien que no disposen de mitjans tècnics fiables a bord (bàscules oscil·len) i que això pot multiplicar les sancions i provocar descarts de peix per por a equivocar-se.

• El patró major Jaume Carnicer (entrevista posterior) amplia aquests punts i els vincula a una creixent càrrega burocràtica i inseguretat empresarial.

1.2 Política local i canvi climàtic a l’Ebre

• Alcanar: l’alcalde Joan Roig anuncia que deixa el càrrec i l’acta de regidor per desgast físic i mental després de gestionar 5 gotes fredes durant el mandat.

"He arribat als meus límits a nivell físic i mental... quan la normalitat és una concatenació de catàstrofes, per a mi això ha sigut humanament impossible de gestionar."

• Defensa que el municipi ha d’esdevenir un poble resilient al canvi climàtic, executant l’informe tècnic dels aiguats: expropiacions i renaturalització de barrancs (com el barranc del Llop) i trasllat de persones a zones segures.

• Avisa que aquestes solucions de retirada i renaturalització s’estendran a tot el litoral mediterrani català per evitar pèrdua de vides humanes.

1.3 Defensa de l’Ebre i Directiva Marc de l’Aigua

• La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que la proposta de flexibilitzar la Directiva Marc de l’Aigua per facilitar l’obertura de mines a Europa pot degradar seriosament rius i aqüífers.

• La portaveu Matilde Font assenyala que qualsevol revisió serà "a la baixa" i significarà masses d’aigua més contaminades, compromeses per a les futures generacions.

• Temen perdre eines legals per defensar el territori i no descarten mobilitzacions.

1.4 Ports i infraestructures litorals

• Club Nàutic d’Arenys: l’Assemblea aprova per unanimitat oposar-se al projecte del “martell” a la bocana del port i impulsar totes les accions necessàries (mediacions, informes, fins i tot via judicial) per garantir Arenys com a port-refugi segur.

• Arguments clau:

- L’obra estreta l’entrada del port i pot comprometre la seguretat. - Impacte paisatgístic i sobre la biodiversitat marina. - Incoherència en context de canvi climàtic i fenòmens cada cop més intensos.

1.5 Cultura, salut i patrimoni al litoral

• Vilanova i la Geltrú – Arts Natura Festival: el Consell Comarcal del Garraf lliura a l’Associació Marinada el donatiu recaptat. L’entitat destinarà els fons a un estudi de biòpsia líquida per detectar el càncer de mama amb una simple analítica de sang.

- Aquesta tècnica pot avançar diagnòstics, reduir risc de metàstasi i millorar tractaments.

• Calella: l’Associació Amics del Museu de Calella dona 15 pergamins medievals (1320–1617) a l’Ajuntament:

- Documents sobre testaments, capítols matrimonials, compres, drets feudals, gestió patrimonial. - Permeten resseguir la història de Can Marc de la Riera i s’integren a l’Arxiu Històric Municipal.

1.6 Creuers al Port de Tarragona

• Tarragona rebrà el 2026 uns 155.000 creueristes (+30.000 respecte 2025), amb 79 escales (62 el 2025). Serà any rècord després del 2019 i 2024.

• Creixement clau:

- Viking Cruise: de 3 a 17 escales, previsió de 34.800 passatgers (22% del total 2026). - MSC Creuers: de 25 a 32 escales (vaixell més petit).

• Perfil de passatger 2025: 31,6% espanyols, 14% italians, 12% dels EUA, 9,3% francesos, creix l’origen alemany i nord-americà.

• Despesa mitjana per creuerista: 27,4 € (+21,7% vs 2024), sobretot en restauració (63,3%) i compres (53,1%).

• Destinacions principals de les excursions (78% del total):

- Costa Daurada, amb focus en Tarragona ciutat (48%), PortAventura Golf (12%) i Poblet (9%). - Els que van per lliure es queden majoritàriament a Tarragona ciutat (81,4%), visitant centre i Part Alta (69%), patrimoni romà (56,9%), Catedral (36,1%) i Mercat Central (36,1%).

• El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, destaca l’aposta per creuers de més luxe orientats a experiències culturals i gastronòmiques, i veu una "molt bona oportunitat" per al territori.

2. El temps i el trànsit

2.1 Predicció marítima

• El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu domini de vents de Llevant/Gregal/Xaloc, moderats però amb mar de fons destacable.

• A alta mar, onades de 2,5–3 m (forta maror a mar grossa); arran de costa, onades d’1–1,5 m i precaució per activitats a prop de platja.

2.2 Estat del trànsit

• El Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a l’àrea metropolitana de Barcelona (AP-7, C-58, C-17, C-31, A-2, rondes) agreujades per la pluja.

3. Sortida ornitològica de Cap d’Any a l’Ampolla

3.1 La "100 de l’1" – 35a edició

• Entrevista a Manolo Sánchez, ornitòleg i membre de l’Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla.

• Activitat: sortida ornitològica l’1 de gener (35a edició), coneguda com els 100 de l’1, amb l’objectiu d’observar 100 espècies d’ocells en 5 hores (de 8 a 13 h).

• Origen: va començar com una "broma" entre dos amics i amb internet s’ha convertit en una cita de referència amb participants de tot Catalunya i, alguns anys, del País Valencià i Aragó.

• Ara es limita el grup a unes 25 persones per evitar "un circ" de cotxes pel Delta i poder-se moure amb agilitat (format marató ornitològica).

"La paraula que utilitzo no és tant anar a observar, sinó a xalar."

3.2 Funcionament i recorregut

• No és estrictament només Delta de l’Ebre: es recorre Terres de l’Ebre en general (pinedes del Perelló, zones de Camarles per al torlit, etc.), però el final sempre és el Delta, on hi ha el gran gruix d’espècies.

• Punt de trobada: plaça González de l’Ampolla, on es reorganitzen cotxes per minimitzar la "xafada ecològica".

• Material recomanat: binocles, algun telescopi (cata) de l’associació i guies d’ocells.

• Sortida gratuïta i oberta a tothom (fins a omplir les 25 places), amb participants de nivells molt diversos; els més experts expliquen la biodinàmica de cada espècie.

3.3 Altres projectes ornitològics a l’Ampolla

• L’Associació Cultural Sant Jordi impulsa:

- "Setmana de l’ornitologia" a l’Ampolla (probablement a principis d’abril, en pas prenupcial): exposicions de nivell, xerrades, presentació de llibres, dues sortides (una pel terme municipal i una de pelàgiques mar endins per veure ocells marins). - Col·laboració amb el Delta Birding Festival per organitzar el primer concurs de "jove valor" del territori en ornitologia, obert des de primària fins a batxillerat a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre.

• El premi principal: presentar el treball al Delta Birding Festival, compartint espai amb grans ornitòlegs europeus.

• També preparen sortides de natura al riu Ebre i fins i tot fora del territori, com una sortida reduïda (8 persones) als secans dels Monegros per observar una espècie en perill d’extinció.

• Manolo remarca la importància del relleu generacional dins l’associació: incorporació de gent jove a la junta (Gemma, Josep, Romeu, Borja) per continuar i ampliar el projecte.

4. Entrevista amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú

4.1 Impacte de la nova normativa d’inspecció

Entrevista en profunditat amb Jaume Carnicer, patró major.

Preavís de 4 hores:

• Obliga a enviar un preavís a Madrid 4 hores abans d’entrar a port.
• Amb rutes de 45–60 minuts, el resultat pràctic és fer esperar les barques 3 hores fora del moll, també amb mala mar.
• El sector ho considera "completament inviable i absurd", fet des de "desconnexió total" amb la realitat operativa.

Estimació de captures a partir d’1 kg per espècie:

• Abans: només obligatori quan es superaven 50 kg d’una espècie i en vaixells >15 m.
• Ara: qualsevol vaixell >12 m ha d’estimar a partir d’1 kg per espècie.
• Problemes principals:

- Impossibilitat tècnica de pesar amb precisió a bord per l’oscil·lació del vaixell. - Risc d’allau de sancions per sobrepassar marges mínims. - Incentiu a llençar captures en lloc de declarar-les per evitar multes. - Obliga a separar espècies per transport, complicant la feina i la comercialització.

4.2 Dies de pesca i viabilitat econòmica

• Anàlisi de la reducció de dies d’arrossegament:

- 2019: moltes embarcacions treballaven 220–240 dies/any. - Actualment: es parla de "victòria" en arribar als 143 dies quan inicialment es temien només 9,5 dies addicionals.

• Per Carnicer, una empresa necessita com a mínim 180 dies per ser realment rentable; amb 143 dies, només es pot aguantar pocs anys.

• Denuncia que:

- Les despeses (Seguretat Social, impostos) es paguen tot l’any, independentment dels dies de feina. - Es carrega el sector amb burocràcia i tràmits que el distreuen de l’objectiu: "no pescar quantitat, sinó pescar euros", centrant-se en espècies amb demanda i valor.

4.3 Tonyina vermella i repartiment de quotes

• S’anuncia un augment del 17% de la quota de tonyina vermella.

• La valoració del sector:

- Consideren l’augment insuficient donada la forta recuperació de l’estoc i la gran presència de tonyina al mar. - Esperen que el repartiment tingui en compte la pesca artesanal i la captura accidental, evitant que "sempre rebin els mateixos". - Critiquen que durant anys moltes barques hagin hagut de llençar tonyina morta a l’aigua per manca de quota.

4.4 Demandes de futur

• El sector reclama plans de gestió plurianuals (5–6 anys) en lloc de revisar-ho tot any a any.

• Sense visió a mitjà termini:

- Les empreses no s’atreveixen a invertir per fer les embarcacions més sostenibles i eficients. - Es viu en una "temporalitat permanent" de 9 mesos entre una norma i la següent.

5. Activitat esportiva al Real Club Nàutic de Tarragona

5.1 Regates de llagut, rem olímpic i promoció

Entrevista amb Borja Rueda, director esportiu.

• Llagut català:

- Estrena de categories mixtes (4 homes + 4 dones) en absolut i veterans, fet que amplia la participació i facilita formar tripulacions.

• Regata de promoció de rem olímpic a Castelldefels:

- Per a categories aleví, infantil i veterans. - Després d’una regata suspesa per mal temps, serveix perquè molta mainada debuti.

• Trial d’accés a la selecció catalana de rem olímpic:

- Per a categories cadet, juvenil i sènior, en modalitats d’skiff (1x) i dos sense timoner (2-). - Es combina el resultat d’aquesta regata amb les proves d’ergòmetre enviades prèviament a la federació per fer la llista de convocats al Campionat d’Espanya.

5.2 Pesca esportiva i condicions de mar

• Es comenta l’Open de Pesca organitzat al club:

- Poca participació i condicions de pesca poc favorables. - Malgrat tot, es destaca que el mes, en general, ha estat de bona mar per la resta d’activitats.

5.3 Lliga Social de Creuers

• El club organitza una lliga social anual de vela creuer amb:

- Regata el tercer dissabte de cada mes, de febrer a desembre (aturada estiu i regata especial de Santa Tecla al setembre amb proves dissabte i diumenge). - Darrera prova al desembre, que inclou regata, lliurament de premis anuals (Lliga ORC i Lliga Promoció) i sorteig de regals per als participants.

• Característiques de la competició:

- Embarcacions de més de 8–10 metres, que romanen sempre a l’aigua. - S’aplica un coeficient de ràting per compensar diferències entre vaixells i establir una classificació equitativa. - És una lliga social, no oficial federativa, pensada per combinar competició i bon ambient. - Coordinació amb clubs veïns (Torredembarra, Salou) per no solapar calendaris i afavorir la participació creuada.

• Per a la prova de desembre ja hi ha 14 embarcacions inscrites, superant amb escreix el mínim de 6 necessari per fer la regata.

5.4 Vida social i Nadal al club

• Més enllà de la competició, el desembre es converteix en un moment per enfortir la vida social:

- Sopars o dinars de germanor de rem olímpic, rem de mar, surf-ski, pàdel, etc. - Activitats internes (regates socials, esmorzars, "jo pongo") que afavoreixen la convivència entre seccions i el coneixement creuat d’esports.

• Resultats destacats:

- 5 remers del club (cadets i juvenils) han estat preseleccionats per a la concentració de la Selecció Catalana. - Més de 20 nens van competir en la regata de promoció, evidenciant el bon moment de la pedrera.

• De cara al 2026:

- Gener: Campionat de Catalunya de llarga distància de rem olímpic a Amposta. - Febrer en endavant: represa de regates de rem de mar, llagut, creuer i planificació del calendari de surf-ski (pendent del calendari autonòmic de piragüisme i de la primera Copa d’Espanya a finals de març).

6. Comerç de pesca i viatges al voltant del món: Esports Can Jordi (l’Escala)

6.1 De pescador apassionat a botiguer

Entrevista amb Ot Nebot, nou responsable d’Esports Can Jordi, l’última botiga de pesca de l’Escala.

• Va començar a pescar de molt petit amb el seu avi des de barca; la botiga era la parada obligada per comprar cucs abans de sortir.

• Feia anys que amics li deien que obrís una botiga de pesca, però ell s’imaginava més portant gent a pescar arreu del món que no pas darrera un mostrador.

• Finalment, accepta el repte de continuar una botiga amb més de 60 anys d’història i donar-li una nova orientació.

6.2 Experiència internacional de pesca

• Ot ha viatjat a diversos destins per pesca esportiva:

- Dues vegades a Oman (el primer gran viatge, amb 19 anys). - Costa Rica i altres països, perseguint peixos grans (llampugues, espècies tropicals de 15–40 kg).

• Remarca el xoc entre la pesca local (peixos petits des d’esculleres o barca) i aquests destins on qualsevol picada pot ser d’un peix enorme, amb tècniques i espècies noves.

6.3 El repte de la botiga física en temps de compra online

• Des del taulell, comprova que "tothom vol el que no tens": els clients demanen sovint el producte específic que falta.

• Estratègia per competir amb les plataformes online:

- Seleccionar els millors productes de cada marca (no una sola marca per a tot): un fabricant per als mosquetons, un altre per als ams, un altre per als esquers artificials. - Buscar el millor equilibri qualitat–preu i oferir assessorament personalitzat.

• Ot es defineix com a col·leccionista d’articles de pesca: abans de tenir la botiga ja acumulava 48 canyes (sumant les seves i les del pare).

• Comenta l’hiper-especialització actual:

- Una canya específica per a cada tècnica i, dins de cada tècnica, accions molt concretes. - Molts productes nous (molts d’inspiració japonesa) que responen tant a la innovació com a la necessitat constant del mercat de "treure coses noves".

6.4 Sostenibilitat i canvi de mentalitat

• Ot defensa una visió de la pesca com a biologia i respecte al medi:

- Dona suport a la captura i solta i al bon tracte del peix. - Accepta les noves talles mínimes i límits de captura per garantir que les futures generacions també puguin gaudir del recurs.

• Reconeix la dificultat de fer pedagogia amb alguns pescadors (especialment veterans) acostumats a "quanta més galleda plena, millor".

6.5 Temporades, afluència i futur del projecte

• L’Escala té una forta estacionalitat turística:

- A l’estiu, molta gent compra cucs i material; pot ser necessari més personal. - A l’hivern, menys volum però la pesca continua: és l’activitat més practicada del món, amb component de necessitat (alimentació) i de hobby.

• Projecte de futur d’Esports Can Jordi:

- Rentat de cara de la botiga (previst cap al febrer) i millora d’exposició i comoditat. - Vol convertir-la en una mena de "club de pescadors", un espai de trobada per compartir diades i experiències. - Reprendre els viatges de pesca guiats per a clients; un dels destins somiats és Kènia, país poc explotat en pesca, amb vols relativament econòmics.

7. Vela de creuer i vida social al Club Nàutic d’Arenys de Mar

7.1 Trofeu Gallissà de creuers

Entrevista amb Mònica Zon, directora esportiva del Club Nàutic d’Arenys de Mar.

• S’hi ha celebrat la 2a edició del Memorial Josep Gallissà, prova d’un sol dia per a creuers.

• Èxit de participació: unes 30 embarcacions, especialment del mateix club, incloent-hi vaixells molt competitius com el Nuba, Duende o Rats on Fire.

• Es divideix en 4 categories segons eslora, màniga i prestacions, per adaptar la competició al nivell de vaixells i patrons.

• Condicions de la regata:

- Vent del nord-est (de la zona de Canet/Sant Pol cap al sud) que permet hissar espis en trams de popa. - Format travessa ràpida, molt visual des de la costa, amb el mar ple de veles.

7.2 Memòries i identitat del club

• El trofeu homenatja Josep Gallissà, figura clau en la vela de creuer del club.

• El Nàutic ja té altres memorials (Jacinto Ballester, Astruc, Lladó…), i Mònica subratlla la importància de:

- Recordar les persones que han fet gran el club. - Explicar-ne la història a les noves generacions perquè entenguin el llegat esportiu i social.

7.3 Reconeixements i competició internacional

• En la Nit de l’Esport d’Arenys de Mar, el regatista Joan Camats rep un reconeixement pels seus resultats del 2025:

- Format a l’escola de vela del club, ha anat pujant categories fins competir a nivell europeu. - A l’europeu júnior amb més de 400 participants, acaba entre els 30 primers i 3r espanyol.

• Altres regatistes del club (com Lucas Garrido, l’Aisset o els germans Marsans) no poden assistir a la gala per compromisos nacionals, però el club destaca l’alt nivell competitiu assolit.

7.4 Calendari de finals d’any i Nadal al port

• Compromisos immediats:

- Regata internacional d’òptimists a les Palmes de Gran Canària. - Participació d’ILCA en la Christmas Race de Palamós. - Una darrera social de vela al cap de setmana.

• Activitats de Nadal:

- Engalanament de vaixells amb llums ("carabaquis") al port, obert a tot el poble. - Activitats per a infants i família, reforçant el vincle social i festiu del club.

• El club pràcticament no s’atura: després de festes, el calendari 2026 arrenca ràpidament amb més regates i activitats.

8. Conservació marina: la crisi de les nacres

8.1 Què és la nacra?

Entrevista amb Elvira Álvarez, investigadora de l’Instituto Español de Oceanografía.

• La nacra (Pinna nobilis) és un bivalve gegant propi de la Mediterrània:

- S’assembla a un "muscló gegant" marronós. - Viu especialment a les praderies de Posidònia. - És el bivalve més gran de la Mediterrània i una espècie molt emblemàtica.

8.2 Mortalitat massiva i causes

• Des de finals de 2016–2017, la nacra pateix una mortalitat massiva a gairebé tot el Mediterrani.

• La malaltia és multifactorial:

- S’hi ha identificat un aplosporidi (nou per a la ciència) que afecta el sistema digestiu. - Sospita d’un virus que provoca immunodepressió, facilitant l’acció d’aquest i altres patògens.

• L’abast geogràfic i temporal ha estat devastador; l’espècie està pràcticament al llindar de l’extinció a mar obert.

8.3 On queden nacres vives?

• A llacunes costaneres amb condicions especials de salinitat i temperatura que frenen el patogen:

- Mar Menor. - Delta de l’Ebre (llacunes internes, poc profundes).

• A mar obert:

- S’han extingit a Andalusia, Múrcia i Comunitat Valenciana. - Encara queden supervivents a les Illes Balears i a Catalunya (Cap de Creus).

• A Balears es troben moltes formes híbrides entre Pinna nobilis i Pinna rudis que, de moment, no es veuen afectades per la malaltia, i s’investiga si aquesta hibridació aporta resistència genètica.

8.4 Serveis ecològics de la nacra

• La nacra és un filtrador molt potent: contribueix a clarificar l’aigua.

• Actua com a substrat per a algues i altres organismes que hi viuen sobre, de manera que funciona com a espècie clau d’hàbitat.

• La seva desaparició pot alterar cadenes tròfiques i ecosistemes de Posidònia, tot i que encara no es coneixen tots els efectes en cascada.

8.5 Estratègies de conservació

• Objectius principals de recerca:

- Tancar el cicle de vida en captivitat (cria en laboratori fins a fase juvenil viable) per poder fer repoblacions a futur. - Identificar i preservar els individus resistents (supervivents) per utilitzar-ne els gens en programes de cria.

• Accions en mar obert:

- Monitoratge continu dels supervivents localitzats. - Protegir-los de danys mecànics (fondejos, pas de barques), especialment en zones molt somes com algunes llacunes del Delta de l’Ebre.

• Paper de la ciència ciutadana:

- Plataformes com Observadors del Mar permeten que bussejadors i ciutadania reportin observacions de nacres. - Els científics verifiquen si són Pinna nobilis, híbrids o altres espècies i n’avaluen les amenaces.

• Malgrat tot, hi ha un punt d’esperança:

- Vuit anys després de l’inici de la mortalitat, encara apareixen nous avisos de supervivents (per exemple, dos casos recents a Menorca). - Això suggereix l’existència de pools genètics resistents que podrien ser clau per a la recuperació futura.

9. Tancament del programa

• El programa es tanca resumint la jornada i recordant la cita diària d’Arran de Mar de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, com a espai de referència per a l’actualitat marítima de Catalunya.

• S’entrellacen

- actualitat informativa litoral, - testimonis del sector pesquer, - pràctica esportiva nàutica, - iniciatives de natura i educació ambiental, - i recerca en biodiversitat marina, configurant un retrat ric i polièdric de la relació del país amb el mar.