Ports, pesca sostenible i alfabetització ecològica

Panorama inicial del programa

Arran de Mar inicia l’episodi amb el format habitual: connexió amb diverses ràdios locals de la costa catalana, previsió de pluges intenses i situació de trànsit complicat. Es destaca el caràcter marítim i de servei del programa, amb especial atenció al temps i l’estat del mar.

Bloc 1 – Actualitat de la costa catalana

Prevenció d’incendis i gestió del territori

• Cadaqués reforça la prevenció de focs forestals amb una franja de trànsit al Coll de Perefita i la carretera d’accés, actuant sobre 26.000 m² i aclarint massa forestal entre Roses, Cadaqués i Port de la Selva.
• L’objectiu és evitar la propagació de foc cap a muntanya i alhora potenciar espais oberts i biodiversitat.

Identitat local i participació ciutadana

• Palamós celebrarà un referèndum el 23 de novembre per decidir si el municipi passa a dir-se Palamós i Sant Joan.
• Es tracta de recuperar una denominació perduda durant el franquisme (1942) i reconèixer la història compartida.
• L’Ajuntament ha reeditat estudis històrics i una publicació (20 €) per informar el vot i contextualitzar el procés.

Adaptació al canvi climàtic al litoral i al Delta de l’Ebre

• El projecte europeu Impetus, coordinat per Eurecat, impulsa pilots al Delta de l’Ebre i a la costa catalana:

- Aiguamoll artificial per tractar aigües residuals dels arrossars: filtres naturals, vegetació aquàtica, reutilització d’aigua i foment de biodiversitat. - Restauració de dunes a Sant Pere Pescador i Calafell; fins i tot retirada parcial del passeig marítim per recuperar la dinàmica natural de la platja.

• El Departament de Territori remarca que la costa és front prioritari davant l’emergència climàtica.

Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre

• El COPATE tramitarà l’ampliació de la reserva de la biosfera per incloure tots els 52 municipis ebrencs, incorporant set municipis abans exclosos per la presència de la central nuclear.
• Part d’Escó, Flix i Riba-roja quedarien fora per proximitat a la nuclear.
• Es reclama més recursos i múscul institucional perquè la reserva sigui un autèntic motor de desenvolupament sostenible fins al 2030 (ambiental, social i econòmic).

Esport nàutic i projecció internacional

• A Vilanova i la Geltrú, Copa d’Espanya d’ILCA 4 amb 140 regatistes i condicions meteorològiques favorables; domini clar dels esportistes valencians.
• Es destaquen campions per categories i l’impacte positiu per al Club Nàutic Vilanova, que vol acollir més proves d’alt nivell.
• A Arenys de Mar, el jove regatista Lucas Garrido guanya una regata internacional a Cap d’Agde (França) entre més de 220 participants. El Club Nàutic d’Arenys subratlla:

- El seu alt potencial esportiu i projecció internacional. - El valor de ser un esportista “100% sortit del planter” del club.

Fauna salvatge i convivència urbana

• Calella activa un pla especial per gestionar la presència de senglars dins del municipi, arran d’albiraments a prop d’escoles i zones infantils.
• Mesures:

- Neteja i desbrossament de parcel·les municipals on s’hi haurien establert. - Coordinació amb Agents Rurals i societat de caçadors per control sinèrgic als entorns naturals. - Campanya de recomanacions: no alimentar senglars, gossos lligats, assegurar contenidors.

Crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona

• La meitat de les barques d’arrossegament de la demarcació de Tarragona han esgotat ja els dies de quota anual i no podran sortir a pescar fins l’any vinent.
• El sector disposava de 100–130 jornades segons la mida de l’embarcació, cosa que implica treballar un de cada tres dies com a màxim.
• El secretari de la Federació de Confraries, Xavier Domènech, denuncia:

- Que el sector ja sabia que no arribarien a final d’any, però l’Estat els va demanar que pesquessin amb “tranquil·litat” mentre buscava una solució. - La dependència d’una ampliació de dies per part de la Comissió Europea o bé d’avançar dies de l’any següent.

• El sector defensa que, amb l’actual volum d’embarcacions, caldria garantir almenys 180 dies de pesca anuals.

Gestió d’aigua i infraestructures hidràuliques

• L’Agència Catalana de l’Aigua licita més d’1 milió d’euros (fons FEDER) per modernitzar els desguassos de mig fons de la presa de Siurana (Priorat):

- Substitució d’equips hidromecànics i vàlvules. - Millora de regulació del cabdal ecològic del riu Siurana. - Renovació d’automatització i telecontrol.

Meteorologia i trànsit

• Secció de predicció marítima: pujades de maror, canvi sobtat de vents (xaloc, ponent, mestral, tramuntana) i tempestes severes previstes.
• Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a AP-7, C-33, A-2, C-32 i rondes de Barcelona per accidents i intensitat de trànsit.

Bloc 2 – Economia blava: ciutats portuàries al Perú

Ciutat-port i governança territorial

• L’economista blava Anna Alonso Tambó conversa amb Gustavo Puma, especialista peruà en planificació urbana i territorial de ciutats portuàries.
• Es presenta el seu projecte de catastro urbano territorial portuario per al port d’Islay–Matarani, finalista a la Biennal d’Arquitectura del Perú 2024.
• Idees clau:

- El port s’ha d’entendre com a sistema integrat amb la ciutat, no com un element aïllat. - Cal un model de governança col·laborativa: sector públic, privat, societat civil, acadèmia i col·legis professionals. - L’objectiu és reduir conflictes socials, ordenar el territori i promoure economia circular en l’entorn portuari.

Consells ciutat-port i referents llatinoamericans

• Gustavo Puma defensa la creació de consells ciutat-port com a espais estables de cogestió.
• Chile es cita com a referent llatinoamericà en aquests consells de coordinació.
• Al Perú encara manca un marc legislatiu específic per institucionalitzar aquests espais.

Descarbonització i noves rutes comercials

• Es comenta el paper de l’Autoridad Portuaria Nacional del Perú en l’estudi i planificació de rutes que ajudin a la descarbonització dels ports.
• Es posa com a exemple el Port de Chancay, peça clau de la ruta de la seda entre

- Port de Shanghai (Xina) - Port de Chancay (Perú) - I la connexió amb Amèrica del Sud (Brasil, Bolívia, Xile) i Europa.

Crítica al cas Chancay: creixement sense planificació urbana

• Malgrat la importància estratègica del port de Chancay (hub portuari, industrial i tecnològic per a la Xina i la regió), Gustavo Puma denuncia:

- Que un any després de la inauguració encara no s’ha aprovat el Pla de Desenvolupament Urbà de Chancay, en el qual ell va participar com a coordinador general (equip d’unes 70 persones). - Que això suposa un any perdut de planificació per a la ciutat i genera pèrdua de legitimitat política.

• S’assenyalen també les inestabilitats polítiques del Perú (molts presidents en pocs anys) i els interessos territorials que dificulten l’aprovació d’aquest instrument.

Xarxes de ciutats portuàries hispanoamericanes

• A partir de l’experiència de l’AIVP (xarxa internacional de ciutats portuàries), s’obre el debat sobre:

- Crear una xarxa específica de ciutats portuàries d’Hispanoamèrica. - Enfortir la cooperació Europa–Amèrica Llatina–Àsia a través de ports com Barcelona, Hilo, Matarani, Callao, Salaverry i ports fluvials peruans.

• Es destaca la necessitat de mirar més enllà de la connexió Xina–Perú, i garantir que les mercaderies de Sud-amèrica arribin també a Europa, tot aprofitant el “triangle” econòmic.

Dret a la ciutat i desigualtats al voltant dels ports

• Es cita el pensador Henri Lefebvre i la seva idea de dret a la ciutat (1968):

- La ciutat-port ha de garantir integració social i serveis bàsics. - No té sentit que un port creixi econòmicament mentre la ciutat que l’envolta continua amb altes taxes d’analfabetisme, manca d’aigua potable, habitatge i serveis bàsics.

• Gustavo Puma denuncia que en molts entorns portuaris del Perú:

- No hi ha desenvolupament social proporcional al creixement portuari. - Falta planificar zones industrials i àrees econòmiques especials que reparteixin millor els beneficis.

Bloc 3 – Pesca recreativa i recerca sobre la tonyina

Científic Angler Tagging Tour i pesca responsable

• Espai amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable i Fede Valls.
• Es presenta la 4a missió del Científic Angler Tagging Tour els dies 15 i 16 de novembre a l’Ametlla de Mar (aigües de Tarragona), darrera parada de la temporada.
• Característiques de la missió:

- Unes 10 embarcacions i 50–60 pescadors recreatius de diversos punts (Balears, Mataró, Barcelona, Blanes, País Basc, França, Salou, Delta de l’Ebre...). - Objectiu d’implantar 30–40 marques electròniques i recollir mostres biològiques de tonyina vermella. - Es fa al novembre per estudiar exemplars grans que no migren a l’Atlàntic després de reproduir-se.

Paper dels pescadors recreatius i bones pràctiques

• Les missions es fan sempre en col·laboració amb associacions de pesca responsable, que garanteixen:

- Captura i alliberament en bones condicions. - Bon ús de les tècniques de marcatge.

• Això converteix el col·lectiu de pescadors recreatius en aliat clau de la recerca científica marina.

Per què al voltant de les granges de tonyina?

• L’àrea propera a les granges de Balfegó és un punt estratègic on, en aquesta època, es concentren tonyines salvatges.
• S’estudia tant el comportament dels peixos que ronden les granges com el dels que segueixen les grans rutes migratòries.

Marcatge electrònic i migracions de la tonyina

• Les marques electròniques registren:

- Temperatura - Pressió/profunditat - Lluminositat

• Amb aquestes dades es pot reconstruir el trajecte migratori i analitzar:

- Influència del canvi climàtic en rutes i comportaments. - Diferències entre exemplars que migren a l’Atlàntic i els que es mantenen al Mediterrani.

S’explica el cas d’una tonyina marcada a Santa Pola que va recórrer 17.000 milles, passant per Terra Nova, el Banc Saharià i retornant a prop del punt inicial, estudi publicat a National Geographic.

Poblacions i genètica de la tonyina vermella

• Es comenta la recerca actual (doctor Tristan Ruller) sobre:

- Possibles poblacions residents al Mediterrani. - Diferenciació genètica entre la població mediterrània i la població atlàntica que es reprodueix al Golf de Mèxic.

• De moment no hi ha evidència concloent d’una població mediterrània completament diferenciada i “autòctona”, però és una hipòtesi en estudi.

Suport institucional i xarxa científica

• El Tagging Tour treballa per IFREMER (institut francès de recerca marina) i, des d’aquest any, també amb IMEDEA (projecte Resmet, amb hidròfons).
• A l’Ametlla de Mar s’inicia una col·laboració amb:

- ICATMAR (Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i Catmar), vinculat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i l’ICM-CSIC. - SEO/BirdLife (projecte Mar a Vés) per a formació i sensibilització sobre aus marines. - Activitats de plastic fishing (recollida de plàstics durant la pesca).

Formació i retorn del coneixement

• Es fan sessions formatives prèvies per a pescadors (en dues parts) i un webinar posterior a la missió.
• El webinar d’enguany servirà per celebrar el 3r aniversari del Tagging Tour, amb:

- Balanç de 10 missions i més de 100 marques. - Participació de científics i pescadors.

Bloc 4 – Especial “Som analfabets ecològics?”

Punt de partida: una revista de 1997

• Joan Ramon Mendo i Toni Ferran obren el debat amb una revista del Departament de Medi Ambient de l’any 1997 titulada sobre alfabetització ambiental.
• Es constata que, gairebé 30 anys després, moltes reflexions continuen plenament vigents.

«La humanitat ha substituït l’aprenentatge per ser part de la natura per l’aprenentatge que ens capacita per adquirir i competir.»

Què vol dir “analfabetisme ecològic”?

• No es tracta que la ciutadania sigui experta en ecologia, sinó que manca sovint el nivell bàsic de:

- què és un ecosistema, - què és la biodiversitat, - què és una espècie invasora vs. espècie exòtica, - com funciona l’equilibri ecològic.

• Joan Ramon recorda que molts d’aquests conceptes els va aprendre només a la universitat, no a primària/ESO.

Exemple de coneixement positiu: noves espècies

• Per equilibrar el discurs catastrofista sobre extincions, es recomana el blog novataxa.blogspot.com, dedicat a:

- noves espècies descrites per la ciència, - espècies fòssils, - redescobriments d’espècies suposadament extingides.

Economia i ecologia: el cas d’un restaurant

• Toni Ferran empra el menjador d’un restaurant com a metàfora:

- Un bon gestor intentarà minimitzar el malbaratament de menjar perquè això té un cost econòmic. - Sense parlar explícitament d’ecologia, ja està aplicant estratègies de prevenció de residus.

• Es defensa que la variable econòmica és una porta d’entrada potent a l’ecologia: molts estalvis econòmics són alhora estalvis ambientals.

Ecologia domèstica i estalvi

• S’esmenten exemples d’ecologia domèstica:

- Cadena de roba entre famílies i cosins. - Reaprofitament d’aliments, reducció de malbaratament. - Estalvi d’aigua, energia i millora d’aïllaments.

• Moltes persones apliquen aquests criteris per necessitat econòmica, tot i que no els etiquetin com a “ecològics”.

Recursos finits i colls d’ampolla ecològics

• S’introdueix el concepte de coll d’ampolla en ecologia (relació depredador-presa, models Lotka–Volterra):

- Quan el recurs escasseja, la població del depredador es redueix fins que es restableix l’equilibri.

• Es trasllada aquesta idea a:

- Recursos hídrics (restriccions d’aigua), - Energia (apagades i crisis), - Conflictes humans (guerres com a colls d’ampolla socials).

El paper de l’educació ambiental

• Joan Ramon subratlla que, davant l’analfabetisme ecològic, la resposta ha de ser educació ambiental per a totes les edats, no només per a infants.
• Es critica que moltes iniciatives se centrin en P3–P4 i activitats simbòliques, però no transformen hàbits de la ciutadania adulta.
• Es proposa replantejar l’educació ambiental des dels currículums escolars fins a la formació universitària i professional.

Institucions, lleis i responsabilitats

• Debat viu entre Toni i Joan Ramon sobre el pes de la política i la normativa:

- Joan Ramon defensa que sense lleis clares, directrius europees i normes municipals és molt difícil generar canvis estructurals (porta a porta, gestió de residus, urbanisme sostenible, etc.). - Toni insisteix que no es pot esperar passivament l’acció política; la societat civil, empreses, escoles, entitats han de prendre la iniciativa i arrossegar l’administració.

Models de recollida de residus i psicologia social

• Toni aporta dades recents (2024):

- 272 municipis catalans amb model porta a porta i 50 amb contenidors tancats/intel·ligents. - Recollida selectiva mitjana: 78 % (porta a porta) i 67 % (contenidors tancats).

• Es remarca que els sistemes voluntaris oberts rarament superen el 30–40 % de recollida selectiva.
• Quan hi ha tutela i control (porta a porta, contenidor amb identificació), la resposta ciutadana millora molt, cosa que evidencia la dimensió psicològica i de responsabilitat.

Exemples d’aigua bruta i contaminació

• Es posa com a cas extrem la Riera de Rubí, encara fortament contaminada, que s’intercepta per evitar que arribi a la planta potabilitzadora del Llobregat.
• Es pregunta retòricament si algú voldria beure “un got d’aigua de la riera”, per subratllar la importància de no amagar el problema (crítica a l’“estruçisme”).

Educació superior i manca d’ecologia als currículums

• Toni explica experiències a la UPC, on fa xerrades a futurs arquitectes, enginyers, economistes, etc.:

- Detecta que fins i tot en entorns universitaris la recollida selectiva es fa molt malament. - Moltes carreres encara no incorporen prou ecologia ni sostenibilitat de manera transversal.

• Es reivindica que el medi ambient ha d’estar integrat en tots els àmbits de formació i decisió, no només en un hipotètic Departament de Medi Ambient.

Recuperar la política ambiental estructural

• Es lamenta la desaparició del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a referent polític central.
• Es defensa:

- Recuperar un departament fort de medi ambient. - Però, alhora, garantir que tots els departaments (urbanisme, economia, educació, salut, etc.) incorporin la variable ambiental en les seves polítiques.

Bloc 5 – Actualitat local de Tarragona i tancament

Nova etapa en la neteja viària de Tarragona

• Urbaser assumeix el nou contracte de neteja i recollida de residus a Tarragona.
• Primera acció: pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa del traspàs d’empreses.
• Canvis visibles:

- Retirada de contenidors soterrats. - Reparació de maquinària avariada (per ex., una decapadora espatllada des de feia 3 anys).

• L’alcalde Rubén Viñuales parla de “nova etapa” després de 64 anys, mentre els 290 treballadors subrogats reben formació i nova indumentària.

Recordatori de la crisi pesquera i esport

• Es reforça la notícia de la crisi de dies de pesca a la demarcació de Tarragona i la incertesa de cara a Nadal.
• En esports, presentació del nou entrenador del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic), Cristóbal Parralo, que expressa la voluntat de retornar el club al futbol professional.

Tancament de l’episodi

• La segona hora es dedica gairebé íntegrament al debat sobre analfabetisme ecològic, com a crida a:

- Repensar l’educació ambiental. - Integrar economia i ecologia en la presa de decisions. - Superar l’“estruçisme” i assumir col·lectivament la responsabilitat ambiental.

• El programa es tanca amb la voluntat que “a algú se li encengui una llum” i impulsi noves accions a favor del medi ambient.