Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Resiliència marina, pesca i rem al litoral català
Presentació d’**Arran de Mar** com “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”. Marina Pérez obre el programa des de **Tarragona Ràdio** i avança l’estructura del dia: repàs d’actualitat de litoral (Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona), reportatges i entrevistes (projecte *Resmet* a la Costa Brava, rem al Delta de l’Ebre i al Maresme, i tonyina). El to inicial és distès, amb conversa informal amb la tècnica Sílvia García i connexions amb els corresponsals (Cel, Sergi, Oriol), tots centrats en l’arribada del desembre i l’ambient pre-nadalenc.
Des de l’Escala, Sergi Corral explica l’informe de **Sos Costa Brava** sobre la **deficient gestió** dels espais naturals protegits del litoral gironí (Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí–Illes Medes, etc.). L’advocat Rafel Darriba remarca que, segons la llei, calen cinc elements mínims (delimitació definitiva, pla especial, pla rector d’ús i gestió, pressupost i òrgan gestor) i cap dels nou espais nous compleix tots els requisits. L’informe assenyala amenaces com el **turisme massiu**, el **fondeig incontrolat sobre praderies de Posidònia**, activitats extractives, planejament urbanístic i espècies invasores. Es reclama l’aplicació efectiva del **PEIN de 1992**, la **Llei d’Espais Naturals de 1985** i l’aprovació de la **llei del Conservatori del Litoral** per frenar nous projectes urbanístics a la costa.
Des del Delta de l’Ebre, es detalla la forta oposició de la **Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors** a la proposta de la **Comissió Europea** de reduir un **65% l’esforç pesquer** a la Mediterrània. Això deixaria la flota catalana amb només **9 dies de feina garantits**, ampliables fins a 130, fet considerat inviable. El sector reclama almenys 180 dies i l’eliminació de la quota de **gamba vermella**, que segons informes científics es troba en nivells sostenibles. El Departament d’Agricultura de la Generalitat coincideix que la proposta no s’ajusta ni a dades científiques ni a la realitat socioeconòmica. Tot i que l’informe de la Comissió General de Pesca del Mediterrani mostra una **recuperació dels estocs** (50% menys pressió, 25% més biomassa), el sector denuncia que Brussel·les ignora aquests progressos i demana que el Consell europeu de Pesca ho tingui en compte.
Es presenta el **nou centre d’entitats de l’Ampolla**, pensat per servir de **nucli per a associacions, clubs i entitats** locals. Meritxell Faiges, 1a tinent d’alcalde, explica que l’equipament disposa d’una sala gran, dos despatxos i armaris assignats a cada entitat per emmagatzematge. Un dels elements més destacats és la **recuperació d’un espai per a la Creu Roja**, que feia un any que no podia atendre usuaris al municipi en condicions. El centre integra també una **oficina d’atenció a la ciutadania**, i l’Ajuntament hi preveu incorporar millores (equips audiovisuals, mobiliari addicional). Es reforça el missatge que el teixit associatiu és **vital per a la cohesió social, cultural i esportiva** del poble.
Des del Garraf, Guillem explica la **reactivació de les proves de sirenes** del pla d’emergències de l’embassament del Foix a Cubelles, com a fase de validació del sistema d’avís acústic en cas de trencament de presa. Paral·lelament, informa de l’**èxit de la 23a Fira de Santa Llúcia de Canyelles**, que supera els 113.000 visitants i consolida la fira com la segona més important de Nadal a Catalunya. Més de 350 parades d’artesania i productes nadalencs, casetes de fusta ampliades i la novetat de la transformació del castell en una gran exposició de **contes màgics** (deixar enrere la temàtica Harry Potter per adoptar recreacions de l’univers Disney). Canyelles aspira a integrar-se al **circuit europeu de mercats nadalencs** a partir del 2026.
Oriol detalla el programa **“Nadal al Port”** al **Port Vell de Barcelona**, que s’allarga del 28 de novembre al 6 de gener i creix fins al **Moll de les Drassanes**. L’esdeveniment combina oci, cultura marítima i tradició: batejos de vela gratuïts impulsats per la **Fundació Barcelona Capital Nàutica**, recorreguts nocturns amb golondrina tematitzada, vaixells històrics del Museu Marítim oberts al públic, presència del vaixell de l’ONG **Open Arms**, i activitats esportives com la **Copa Nadal** i el **primer bany de l’any**. La **torre Jaume I** es converteix en arbre de Nadal, la façana de l’autoritat portuària s’il·lumina i un **estel gegant** presideix el Portal de la Pau. També es destaca el **Fan Box**, parc inflable gegant, un trenet nadalenc gratuït i el Moll Oriental com a **centre operatiu dels Reis d’Orient**, on els infants poden entregar cartes i visitar el “tinglado reial”.
Es relata la **7a trobada de patchwork** organitzada per **Cosim Marenys** a Marenys de la Selva. Una trentena de persones elaboren un **ninot de Nadal** amb una tècnica inspirada en el *Log Cabin*, bloc clàssic del *patchwork*. Gemma Pou, responsable de l’entitat, explica que la trobada té un doble objectiu: **mostrar la feina** que fan durant l’any i **atraure nova gent** al món de la costura creativa. Els participants s’enduen a casa el seu ninot ja acabat, i els visitants poden veure una exposició de treballs de l’associació, que organitza també tallers d’estiu per infants i joves i activitats vinculades al **Dia Mundial del Càncer de Mama**.
Es destaca que el **Port de Tarragona** se suma a la campanya **“Llum per la Dignitat”** de **Càritas Interparruquial de Tarragona**, comprant **300 garlandes de llum solars** per repartir entre personal i col·laboradors. La recaptació es destina al projecte socioeducatiu **Som-hi Tots**, que dona suport escolar i acompanyament a uns 50 infants vulnerables. El president del port, **Santi Castellà**, subratlla la necessitat d’afrontar cada dia la pobresa i el valor de la solidaritat veïnal. Tot seguit, es parla del **camí de ronda entre la platja de la Savinosa i la platja de la Rabassada** a Tarragona, el contracte del qual publica el BOE (obra de Serranco S.A.U. per 789.900 €). Entitats com **SOS Costa i Camp de Tarragona** i el col·lectiu ecologista **GATA** han mobilitzat més d’un centenar de persones contra el projecte, alertant que la creació d’una pista de 5 metres per a vianants i bicicletes **massificarà** un espai natural tranquil i pot comportar un fort **impacte ambiental**. Reclamen alternatives menys agressives amb el medi.
L’home del temps, **Luis Mi Pérez**, indica que el desembre comença amb una situació **plàcida** al litoral: vent feble de sud/sud-oest, mar de fons residual al nord de la Costa Brava i ambient agradable a platges. Per a l’endemà es preveu reforç del **ponent/mestral** a la Costa Daurada (sobretot Baix Ebre, Baix Camp i Tarragonès) i entrada de **tramuntana** al nord de la Costa Brava, amb estat de la mar entre marejol i maror. A continuació, la **Mireia** del Servei Català de Trànsit repassa les principals incidències viàries: retencions a l’**AP-7** (Llinars del Vallès, Roca del Vallès), **B-30**, **C-58**, **C-33** i rondes de Barcelona per accidents, avaries i volum de trànsit, amb especial densitat a les entrades i sortides de la ciutat.
Marina i Sergi entrevisten el biòleg **Bernat Areu**, director del **Projecte Resmet** i de la seva continuació **Resmet Plus**. Explica que el projecte neix per superar una gestió **fragmentada** dels recursos pesquers i de les àrees marines protegides (AMP), sobretot entre Espanya i França, i proposa entendre **com es mouen els peixos** per redissenyar o optimitzar les mesures de gestió. La primera fase del Resmet (4 anys, fins al 2024) va desplegar uns **94 receptors acústics** entre l’abadia de Pals i Banyuls. Amb Resmet Plus, la xarxa s’ha ampliat a **110–120 hidròfons** al llarg de tota la **costa catalana fins al delta de l’Ebre**, en coordinació amb investigadors francesos de l’**IFREMER** i la **European Tracking Network**, aconseguint una cobertura d’uns **500 km de costa**, del delta de l’Ebre a Marsella. Els resultats mostren una gran **diversitat d’estratègies de moviment**: espècies molt residents afavorides per les AMP, espècies residents amb desplaçaments extraordinaris associats a la reproducció, i espècies vinculades a **praderies de fanerògames** (com les de Cymodocea a les badies de Pals i Roses), que s’identifiquen com a **hàbitats essencials i corredors ecològics**. S’han documentat moviments de **centenars de quilòmetres** (orades marcades al nord de França que arriben fins a les Medes i tornen, salpes detectades fins a Barcelona), fet que obliga a pensar la gestió a escala **transfronterera**. El projecte destaca la **implicació clau dels pescadors**, tant artesanals com recreatius, que capturen i marquen peixos, aporten coneixement de camp i reben retorn de dades. En la nova fase també s’estudia el paper dels **ports esportius i pesquers** com a nous hàbitats i s’incorpora una dimensió **genètica** per entendre si les poblacions són locals o àmplies, cosa que condicionarà si la gestió pot ser local o requereix **cooperació internacional**. Pel que fa a espècies, el projecte no se centra en la **tonyina vermella** (massa pelàgica per als receptors costaners), però sí que inicia treball amb **tintoreres** a les zones dels **canyons submarins de Cap de Creus i Begur**, en col·laboració amb projectes de taurons i l’Institut de Ciències del Mar, tot i que encara és aviat per establir patrons concloents. El focus per als propers anys és **analitzar en profunditat les dades**, desenvolupar **mapes interactius** oberts al públic i traduir-ho en **eines de gestió** més eficients i basades en la connectivitat ecològica.
Des del port de **Vilanova i la Geltrú**, Guillem entrevista **Alfons Garrido**, tècnic d’**ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya)**, i **Xavier Sòcies**, gerent del **GALP Costa Central**. Expliquen que la visita s’emmarca en les jornades **“Cooperar per Transformar”**, que apleguen grups d’acció local rurals i marítims de Catalunya, Balears, Occitània i altres territoris de l’Estat. L’objectiu és **intercanviar idees, reptes i experiències** entre món rural i marítim, especialment al voltant de la **valorització del producte local**, el **relleu generacional**, la **promoció del sector primari** i la millora de les pràctiques de desenvolupament local. Vilanova s’escull com a cas d’èxit del GALP Costa Central pel seu caràcter **innovador** i obert a la cooperació. Xavier Sòcies detalla tres projectes visitats: • Un **projecte de pesca-turisme**: una embarcació de pescador adaptada per portar clients a bord i oferir experiències de turisme pesquer, combinant diversificació econòmica i divulgació. • Un projecte de l’**UPC** sobre **seguiment i repoblació de praderies de Posidònia** davant de Vilanova, incloent instal·lacions experimentals (aquaris, carpes) i l’ús combinat de **tres vehicles** (vaixell de superfície robotitzat, robot submarí sobre el fons i dron aeri) per monitoritzar l’estat d’aquests hàbitats clau per a la biodiversitat. • Un projecte de **cooperació entre GALP de Catalunya** per formar **orientadors laborals** i donar-los eines perquè puguin presentar la **pesca** com una **sortida professional viable** als joves. El GALP actua com a **facilitador**: defineix una estratègia, detecta **promotors**, els assessora en la redacció de projectes i els acompanya perquè accedeixin a **línies d’ajuts**. La trobada busca sobretot **sinergies** i visibilitzar l’impacte real dels projectes al territori.
A l’inici de la segona hora, Marina dedica l’espai a les **peixateries i el consum de peix**. Parla amb **Artur Bodesca**, gerent i copropietari de **Tarraco Sifon**, empresa familiar de quarta generació amb una parada al **Mercat Central de Reus** i una importància notable en la distribució a restaurants de la província de **Tarragona**. Artur explica com els **canvis en la regulació de la pesca d’arrossegament** i les propostes europees impacten directament en la disponibilitat de **peix de platja local**, especialment de cara a la campanya de **Nadal**, quan productes com la **gamba vermella** i l’**escamarlà** multipliquen el seu preu. Considera que les polítiques europees de conservació no s’han explicat bé al sector i que hi ha hagut canvis constants d’objectius i normes sense una estratègia clara compartida. També analitza el **canvi d’hàbits de consum**: l’auge dels **supermercats**, amb horaris amplis i gran capacitat d’inversió, ha anat desplaçant les peixateries tradicionals, que pateixen costos elevats i menys volum de venda. Als supermercats, diu, és difícil trobar **peix de platja de proximitat**; s’hi ven sobretot peix de viver i safates envasades. En canvi, les peixateries ofereixen **consell expert**, coneixement de **temporada**, i la capacitat de garantir la **traçabilitat** i qualitat del producte. Artur destaca els productes de temporada del moment (calamar, rap, l’inici de les galeres, lluç de platja) i com els restaurants –incloent diversos **estrelles Michelin**– s’assessoren amb ells per definir cartes segons la disponibilitat i el millor moment de cada espècie. Subratlla la dificultat que tenen molts restaurants per fer rendible el peix de platja petit (per la merma) i com això contrasta amb la rendibilitat del peix gran. A més, apunta el paper del **canvi climàtic** (canvis en la presència d’escamarlà vs gamba blanca), l’augment dels **costos laborals** i la velocitat dels canvis socials com a reptes estructurals. La seva proposta de futur passa per una **especialització radical de les peixateries**, basant-se en la **transparència**, la formació del client i el valor afegit del **servei personalitzat** per diferenciar-se de la gran distribució.
La periodista Cel Prieto, des de Delta.cat, entrevista **Noa Quinquilla**, remadora del **Club de Rem Delta** (Sant Jaume d’Enveja), recentment escollida **millor esportista de l’any** a la Gala de l’Esport del municipi, i la seva entrenadora i directora tècnica, **Maria Alonso (Meri)**. Noa explica que inicialment va començar el rem per **indicació mèdica** (tè escoliosi i el metge li recomanava natació o rem), i que desconeixia fins i tot l’existència del club al poble. Cinc anys després, combina quart d’ESO amb entrenaments gairebé **diaris** (2 hores de dilluns a dissabte entre ergòmetre, gimnàs i aigua). S’autodefineix com a **molt competitiva** i diu que li agraden els entrenaments durs i arribar al seu límit. En l’àmbit esportiu, ha aconseguit ser **subcampiona d’Espanya** (2a) en 1.500 m sent cadet de primer any i **3a d’Espanya** en llarga distància (6 km). Té com a objectiu personal arribar a ser **1a d’Espanya**. Meri destaca les seves qualitats innates, la constància i la capacitat de sacrifici, tot remarcant que el rem és un dels **esports més complets** i exigents, i que el club treballa per incloure suport psicològic i nutricional perquè els joves esportistes tinguin eines per créixer. El Club de Rem Delta es presenta com un espai **obert i inclusiu**, on es pot començar des de zero gràcies a embarcacions estables per a l’aprenentatge. Meri insisteix que les medalles que arriben ara són «dels esportistes», i Noa anima tothom a provar el rem, subratllant que permet tant **fer salut** com assolir grans fites competitives.
En el tram final del programa, Oriol entrevista **Núria Rosales**, presidenta del **Club de Rem Arenys**, arran de la regata de la **Lliga Catalana de Llegut** disputada aquest cap de setmana a **Arenys de Mar**. Núria explica que les tres tripulacions del club (veterans, veteranes i mixt) van entrar a la **final A** i van aconseguir molt bons resultats: veterans 2ns, veteranes 3es i l’equip mixt 4t a la regata però mantenint el **3r lloc a la general**, malgrat ser un equip relativament nou. A nivell de calendari, la Lliga ha acabat i ara es preparen pel **Campionat de Catalunya de Llegut** a **Mataró** (el cap de setmana següent), on participaran amb les tres tripulacions. Núria detalla com el canvi climàtic ha modificat el calendari de competició: abans es remava a l’estiu, però les onades de calor han portat la Federació a traslladar-ho a la **tardor**, cosa que, alhora, augmenta el risc de cancel·lacions per **temporals de mar**. La part més interessant és la descripció de la **logística per organitzar una regata**: cal dissenyar i instal·lar al fons marí un camp de regates amb **morts (pedres de 80 kg) i boies** que defineixen els carrils i punts de gir. Tirar-los al lloc precís (amb ajuda de GPS) i alinear-los correctament ja és laboriós, però el més costós és **recuperar les pedres** després de la prova, cosa que exigeix embarcacions de pesca amb maquineta. Si ve un temporal i les recobreix de sorra, algunes pedres es perden definitivament, de manera que el club es veu obligat a fabricar nous morts cada temporada. En contrast, el muntatge a terra (carpes, taules, infraestructures) és relativament ràpid gràcies al suport de l’Ajuntament. Núria conclou que, malgrat les dificultats, **val la pena** per la visibilitat del club i del rem a la població, i celebra que Arenys sigui reconegut com un club **organitzativament exemplar** per part de la Federació i la resta de clubs.
Resum general del podcast
Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima catalana: des de la protecció dels espais naturals i la gestió de la pesca, fins a la vida de les peixateries, els projectes europeus de recerca marina i el creixement dels esports de rem al territori. Tot plegat, amb un fort accent en la sostenibilitat, el teixit social local i el pes de la cultura marinera.
1. Actualitat a la costa catalana
1.1. Manca de gestió efectiva als espais naturals de la Costa Brava
- L’entitat Sos Costa Brava presenta un informe que alerta de greus mancances de gestió en espais naturals protegits com el Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí i Illes Medes o altres zones de la xarxa Natura 2000.
- Principals deficiències administratives:
- Absència de plans especials de protecció. - Manca de plans de regulació d’usos i gestió. - Inexistència d’òrgans gestors específics. - Delimitació definitiva pendent en molts espais. - Pressupostos insuficients.
"Sense aquests cinc elements no hi ha cap mena de gestió correcta, efectiva i mínima d'un espai natural. No és que ho digui Sos Costa Brava, és que ho diu la llei."
- Només el Parc Natural del Cap de Creus i Castell–Cap Roig tenen pla especial, i només Cap de Creus i Illes Medes disposen d’un pla regulador d’usos aprovat.
- Amenaces principals sobre aquests espais:
- Turisme desmesurat. - Fondeig incontrolat, especialment sobre les praderies de Posidònia. - Activitats extractives dins de zones protegides. - Planejaments urbanístics agressius. - Espècies invasores.
- Reivindicacions clau de Sos Costa Brava:
- Complir el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992. - Aplicar la Llei d’Espais Naturals de 1985 (plans especials, plans rectors, pressupost i òrgans gestors). - Aprovar definitivament la llei del Conservatori del Litoral per frenar nous projectes urbanístics a la costa.
1.2. Fort rebuig del sector pesquer a la reducció d’esforç a la Mediterrània
- La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors qualifica d’indignant la proposta de la Comissió Europea per al Pla Multianual de la Mediterrània, que planteja una reducció del 65% de l’esforç pesquer.
- Impacte de la proposta:
- La flota catalana quedaria amb només 9 dies de feina l’any, ampliables a un màxim de 130 dies. - El sector reclama mínim 180 dies per embarcació. - Demanen eliminar la quota de gamba vermella, que els informes científics situen en nivells sostenibles.
- El president de la Federació, Antoni Abad, denuncia que Brussel·les no té en compte:
- La recuperació dels estocs pesquers. - L’esforç fet per la flota catalana (selectivitat, vedes, millores tècniques).
- El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat coincideix: considera que la proposta està desconnectada de les dades científiques i de la realitat socioeconòmica.
- El govern català demana al Ministeri un front comú mediterrani per frenar la mesura si no incorpora les demandes del sector.
- Dades de la Comissió General de Pesca del Mediterrani:
- La pressió pesquera s’ha reduït un 50% en una dècada. - La biomassa ha augmentat un 25%. - Les poblacions en situació no sostenible han passat del 73% al 52%.
⇒ Tensió de fons: el sector i la Generalitat defensen que ja hi ha una recuperació clara i que cal reconeixement als esforços de la flota, no noves retallades dràstiques.
1.3. Teixit social i equipaments locals al Delta de l’Ebre i Garraf
Nou centre d’entitats a l’Ampolla
- L’Ajuntament de l’Ampolla inaugura un centre d’entitats per donar servei a clubs i associacions.
- Objectius:
- Facilitar el dia a dia de les entitats. - Enfortir el teixit associatiu i social.
- Característiques de l’equipament:
- Sala gran per a reunions i activitats col·lectives. - Dos despatxos per trobades més reduïdes. - Armaris per emmagatzemar material de cada entitat.
- Relevància especial:
- Recuperació d’un espai propi per a la Creu Roja, que feia un any que no disposava de lloc per atendre usuaris amb privacitat. - Integració d’una oficina d’atenció a la ciutadania en el mateix centre.
L’Ajuntament considera vital la tasca de les entitats per a la cohesió social, cultural i esportiva del municipi.
Proves del sistema d’avís de la presa del Foix (Garraf)
- A Cunit i Cubelles, es reactiven les proves de sirenes del pla d’emergències de l’embassament del Foix.
- Objectiu: validar el sistema d’avís acústic a la població en cas de trencament de la presa.
- Característiques de la prova:
- S’activen només les quatre sirenes del municipi. - No cal fer cap actuació ciutadana ni trucar al 112. - Forma part del desplegament del sistema, que es vol tenir enllestit abans d’acabar el 2025.
1.4. Fires i Nadal: economia, turisme i cultura marítima
Fira de Santa Llúcia de Canyelles
- La 23a Fira de Santa Llúcia de Canyelles tanca amb 113.000 visitants, consolidant-se com la segona fira de Nadal de Catalunya.
- Elements destacats:
- Més de 350 parades d’artesania, alimentació i productes nadalencs. - Ampliació de les casetes de fusta per garantir qualitat i ambient familiar. - Transformació del castell en una gran exposició: de 6 anys dedicats a Harry Potter a recreacions de la màgia Disney. - Objectiu d’entrar al circuit de mercats nadalencs europeus a partir del 2026. - Tancament amb un piromusical nadalenc de la pirotècnia Igual.
Nadal al Port de Barcelona
- El Port Vell de Barcelona acull el programa “Nadal al Port”, que s’estén fins al Moll de les Drassanes i es consolida com a gran esdeveniment marítim de les festes.
- Activitats principals:
- Batejos de vela gratuïts impulsats per la Fundació Barcelona Capital Nàutica per mostrar que navegar pot ser sostenible, inclusiu i accessible. - Recorreguts nocturns amb golondrina tematitzada. - Vaixells històrics del Museu Marítim (com el Santa Eulàlia i el Far Barcelona) oberts al públic. - Bústia reial i carpa per escriure cartes dels infants. - Presència del vaixell de l’ONG Open Arms per tercer any.
- Iconografia i espai públic:
- La torre Jaume I es converteix en el gran arbre de Nadal del port. - Façana de l’Autoritat Portuària il·luminada i un estel de 17 metres a la plaça del Portal de la Pau. - Un pòrtic de 12 metres fet amb contenidors marítims dóna la benvinguda als visitants.
- Tradició esportiva i activitats familiars:
- Copa Nadal del Club Natació Barcelona. - Primer bany de l’any del CN Atlètic Barceloneta. - Regata de l’Oles del Reial Club Marítim de Barcelona. - Participació d’equipaments com Maremagnum, Aquàrium, Museu d’Història de Catalunya, World Trade Center. - Fan Box, parc inflable gegant, i noves atraccions (Energy i arbre de boles accessible).
- Reis d’Orient i mobilitat:
- El 3 i 4 de gener, el Moll Oriental es converteix en el centre d’operacions dels Reis. - Activitats, tallers i entrega de cartes. - Trenet nadalenc gratuït de Marina Vela connectant els principals punts del Port Vell amb el tinglado reial.
Patchwork nadalenc al Maresme
- A Marenys de la Selva, l’associació Cosim Marenys organitza la 7a trobada de patchwork.
- Contingut de la jornada:
- Participants elaboren un ninot de Nadal amb tècnica inspirada en el Log Cabin, un dels blocs més senzills del patchwork clàssic. - Objectius: - Mostrar la feina de l’associació. - Engrescar nova gent al món del patchwork i la costura creativa. - Exposició de treballs de les sòcies i informació d’activitats anuals (taller d’estiu per a infants i joves, trobada pel Dia Mundial del Càncer de Mama).
1.5. Solidaritat i infraestructures a Tarragona
Port de Tarragona i campanya “Llum per la dignitat”
- El Port de Tarragona se suma a la campanya de Nadal “Llum per la Dignitat” de Càritas Interparruquial de Tarragona.
- Acció concreta:
- Compra de 300 garlandes de llum solars que es repartiran entre la plantilla i col·laboradors. - Objectiu: recaptar fons per al projecte socioeducatiu Som-hi Tots.
- Missatge del president del Port de Tarragona, Santi Castellà:
- La pobresa i l’exclusió econòmica són problemes que s’han d’afrontar cada dia. - Reivindica la importància de la solidaritat veïnal i del paper de Càritas.
- El projecte Som-hi Tots:
- Garanteix el benestar d’uns 50 infants en situació de vulnerabilitat. - Ofereix acompanyament i suport escolar a nens i nenes de 6 a 12 anys fora de l’horari lectiu.
Polèmica pel camí de ronda a la costa de Tarragona
- El BOE publica la formalització del contracte per a les obres del camí de ronda entre la platja de la Savinosa i la platja de la Rabassada a Tarragona.
- Dades del projecte:
- Impulsat per la Diputació de Tarragona i avalat per la Direcció General de Costes de l’Estat. - Execució a càrrec de Serranco S.A.U. per un import de 789.900 €.
- Conflicte ambiental:
- Més d’un centenar de persones es concentren per demanar que no es faci l’obra. - La plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i entitats ecologistes com GATA alerten que el projecte atempta contra el medi natural. - Crítica principal: previsió d’una pista de 5 metres d’ample per a vianants i bicicletes que podria generar massificació i impacte sobre un espai tranquil i de gran valor paisatgístic.
Reclamen alternatives menys lesives que permetin gaudir de la costa sense degradar-la.
Altres titulars de ciutat
- Tarragona Ràdio informa de:
- Compromís municipal en la lluita contra la SIDA, amb dades de reducció de la incidència del VIH a la demarcació. - Voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de pintar totes les escoles públiques el 2026 i millorar equipaments esportius, amb una partida d’1 milió d’euros.
1.6. El temps i el trànsit
- Previsió meteorològica (Luis Mi Pérez):
- Situació plàcida a la major part del litoral: vent feble de sud / sud-oest, ambient agradable. - Dimarts: reforç del vent de ponent i mestral a la Costa Daurada (especialment Baix Ebre, Baix Camp, Tarragonès). - Tramuntana entrant al nord de la Costa Brava a últimes hores. - Estat de la mar entre marejol i maror, amb mar més agitada al Baix Ebre i Montsià.
- Trànsit (Servei Català de Trànsit):
- Incidències i retencions a l’AP-7, B-30, C-58, C-33, A-2 i rondes de Barcelona per accidents, avaries i volum de trànsit.
2. Recerca marina: Projecte Resmet / Resmet Plus
2.1. Objectiu i evolució del projecte
- El Projecte Resmet és una investigació europea sobre el moviment i comportament dels peixos al litoral català i al Golf de Lleó.
- Entrevista amb el director, el biòleg Bernat Areu, que explica l’evolució cap al nou programa Resmet Plus.
- Durada i continuïtat:
- Primera fase de 4 anys (fins al 2024), amb resultats molt rics en dades. - Renovació europea del projecte amb el Resmet Plus, mantenint la filosofia inicial però augmentant el nombre d’espècies i l’escala d’estudi.
2.2. Plantejament científic
- Diagnòstic inicial: la gestió pesquera i de les àrees marines protegides (AMP) és sovint fragmentada:
- Les reserves gestionen només el seu espai. - Manca coordinació amb la gestió pesquera general. - Diferències normatives entre Espanya i França.
- Pregunta clau del projecte:
- Com es mouen realment els peixos? - Quins hàbits espacials i temporals tenen al llarg de l’any?
- Objectiu final:
- Entendre la seva necessitat espacial per replantejar i optimitzar les mesures de gestió i conservació.
2.3. Xarxa de receptors acústics i àmbit d’estudi
- S’utilitza una extensa xarxa d’hidròfons (receptors acústics) al fons marí.
- Evolució de la xarxa:
- Inici: uns 94 receptors entre l’abadia de Pals i la reserva marina de Banyuls (França). - Actualitat: entre 110 i 120 hidròfons repartits per tota la costa catalana fins al delta de l’Ebre, reforçant punts estratègics - Col·laboració amb investigadors francesos de l’IFREMER i altres grups mitjançant l’European Tracking Network.
- Resultat: una xarxa conjunta de receptors que cobreix més de 500 km de costa, del delta de l’Ebre fins a Marsella.
2.4. Descobriments principals sobre el moviment dels peixos
Diversitat d’estratègies de moviment
- S’han identificat moltes estratègies diferents, trencant la idea que els peixos són sempre molt locals:
- Espècies molt residents (es queden en àrees reduïdes), que són les principals beneficiàries de les AMP. - Espècies residents que fan moviments extraordinaris (desplaçaments llargs associats sobretot a la reproducció). - Espècies que viuen en fons no rocosos, especialment a les badies de Pals i Roses, on les praderies de Cymodocea nodosa (i altres fanerògames) es revelen com a hàbitats essencials per alimentació i refugi.
Corredors ecològics submarins
- Gran aportació del projecte: demostració de l’existència de corredors ecològics marins, un concepte clàssic en ecologia terrestre però menys documentat sota l’aigua.
- S’ha vist que:
- Moltes espècies (com espets, sards, certes espècies de depredadors mitjans) es desplacen entre les Illes Medes i el Cap de Creus passant sistemàticament sobre praderies de fanerògames. - Aquestes praderies funcionen com a “autopistes biològiques”, connectant espais de gran valor ecològic.
Ara no només es planteja que existeixi connectivitat marina, sinó que el projecte aporta dades i mapes concrets que ho demostren.
Moviments de llarg abast
- S’han detectat moviments de centenars de quilòmetres:
- Orades marcades al nord (zona Montpellier) detectades a les Medes i retornant cap al nord. - Salpes registrades des del Golf de Lleó fins a Barcelona.
⇒ Aquests resultats obliguen a replantejar l’escala de la gestió: moltes poblacions no són locals, sinó compartides per amples trams de costa i diversos països.
2.5. Col·laboració amb pescadors i gestors
- El projecte té una forta dimensió multidisciplinària i participativa:
- Implicació de pescadors professionals d’arts menors i pescadors recreatius. - Participació de gestors de parcs naturals i responsables de gestió pesquera.
- Paper clau dels pescadors:
- Són indispensables per capturar i marcar peixos. - Aporten coneixement empíric de patrons i canvis al mar.
El biòleg destaca que, sense els pescadors, “hauria estat impossible avançar com hem avançat”.
- Intercanvi bidireccional:
- Els científics reben informació de camp. - Els pescadors reben retorn de dades i coneixements sobre moviments i ecologia de les espècies.
2.6. Espècies tractades i nous focus (tintoreres i canyons)
- Tonyina vermella: no es treballa directament en el marc de Resmet, perquè és una espècie pelàgica, molt mòbil, i la metodologia de receptors costaners s’adapta millor a espècies litorals.
- Tintoreres (taurons):
- Sí que s’han inclòs al Resmet Plus. - Objectiu: estudiar els canyons submarins de Cap de Creus i Begur com a hàbitats rics per aquests depredadors. - Col·laboració amb el projecte Taurons de la Costa Brava (Cadaqués) i amb l’Institut de Ciències del Mar. - Instal·lació d’hidròfons a profunditat al voltant dels canyons per veure estacionalitat i permanència de les tintoreres. - Encara no hi ha prou dades concloents per definir un patró clar.
2.7. Futur del projecte i aplicacions de gestió
Nous objectius del Resmet Plus
- Ampliació del nombre d’espècies marcades (ja superen la trentena).
- Línies de treball per al 2026:
- Anàlisi profunda de les dades acumulades per categoria de moviment. - Desenvolupament de mapes interactius i visualitzacions intuïtives per publicar al web del projecte i fer els resultats accessibles. - Estudi dels ports esportius i pesquers com a nous hàbitats artificials: - Molts peixos entren dins dels ports a alimentar-se i tornen a sortir. - Volen entendre la funció ecològica d’aquests espais humanitzats.
Genètica de poblacions
- Es comencen a prendre mostres genètiques de les espècies estudiades per:
- Determinar la estructura de les poblacions (locals vs àmplies). - Si les poblacions són molt locals, es poden gestionar amb mesures locals. - Si són poblacions àmplies i compartides, cal coordinació internacional per a la seva gestió.
⇒ El projecte apunta a una gestió adaptativa basada en ciència: protegir corredors ecològics, ajustar límites d’AMP i definir regulacions coordinades entre països.
3. Sector pesquer i peixateries: pressió reguladora, mercat i futurs
3.1. Distribució i venda de peix a Tarragona: la visió d’una empresa familiar
- Entrevista amb Artur Bodesca, gerent i copropietari de Tarraco Sifon, empresa familiar de quarta generació que:
- Disposa d’un punt de venda al detall al Mercat Central de Reus. - Subministra peix a grans restaurants de la província de Tarragona.
3.2. Impacte de les restriccions a la pesca d’arrossegament
- L’empresa se sent directament afectada per les noves restriccions a la pesca d’arrossegament:
- Tenen més dificultats per garantir regularitat i volum de producte local de platja. - Tot i això, encara poden abastir-se d’altres ports mediterranis i també de ports d’Espanya i Europa.
- Gran preocupació per la campanya de Nadal:
- La gamba i l’escamarlà són clau en aquestes dates. - Els pescadors esperen multiplicar per dos el preu de gamba/escamarlà a Nadal per compensar l’any.
3.3. Crítica a la política europea de pesca
- Artur considera que el problema ve de lluny i és estructural:
- Les polítiques europees van canviant constantment sense un objectiu clar comunicat al sector. - No se sap exactament què es vol aconseguir ni com. - Reivindica que s’expliqui on es vol arribar i quines alternatives hi ha per a pescadors i peixateries.
“Si juguem als escacs, no pots canviar les regles a mitja partida.”
- Accepta la necessitat de protegir ecosistemes (per exemple, evitar la captura massiva d’immadurs), però reclama planificació i transició justa.
3.4. Canvi de model de consum i competència dels supermercats
- Descripció del canvi social:
- Abans, moltes dones no treballaven fora de casa i podien anar al mercat diàriament. - Ara, amb jornades laborals llargues, la gent es decanta pels supermercats, oberts més hores i amb més múscul econòmic.
- Efectes sobre les peixateries tradicionals:
- Pèrdua d’un gran volum de venda al detall (estima que els supermercats controlen prop del 90% de la venda de peix al detall). - Les peixateries, però, continuen sent el lloc on es pot trobar peix de platja de proximitat i assessorament expert.
- Crítica als grans distribuïdors:
- Als supermercats difícilment s’hi troba peix de platja. - S’hi ven sobretot peix de viver i productes filetejats i en safata. - Denuncia un desequilibri de poder: grans cadenes amb ajuts i facilitats vs petites empreses amb molts costos fixes.
3.5. Temporades, productes i adaptació dels restaurants
- Temporada actual i productes destacats:
- Calamar (especialment a la tardor: setembre–novembre). - Rap. - Galeres, que comencen amb el fred (equiparades als calçots com a producte típic d’hivern).
- Situació de gamba i escamarlà:
- La gamba vermella de Tarragona es pesca tot l’any gràcies a barques més modernes que arriben a 400–500 m de fondària. - L’escamarlà de platja està fallant (possiblement per canvi climàtic i invasió d’espècies no natives). - En canvi, hi ha molta gamba blanca, abans molt estacional i ara present quasi diàriament.
- Relació amb la restauració:
- Tarraco Sifon serveix a restaurants d’alta gamma, inclosos 5 estrelles Michelin de la província. - Ofereixen assessorament personalitzat sobre: - Temporada òptima de cada espècie. - Millor relació qualitat–preu. - Producte local vs producte d’altres zones.
- Dificultat de rendibilitzar peix de platja en restauració:
- Molts peixos són petits i amb molta merma. - Per a un restaurant, és més rendible treballar peix de gran mida (llobarros, etc.), que permeten racions amb menys percentatge de rebuig. - Això fa que peix com el lluç de platja sigui ideal per a peixateries però menys atractiu per a cartes gastronòmiques.
3.6. Canvi climàtic, regulacions laborals i futur del sector
- Els pescadors alerten del canvi climàtic i l’escalfament del Mediterrani; les peixateries ho noten de forma indirecta en la disponibilitat i canvi d’espècies.
- Artur assenyala també canvis laborals i de costos:
- Augment important del salari mínim i obligacions laborals. - Dificultat per mantenir plantilles en un context de caiguda de vendes i dura competència.
- Estratègia de futur que proposa:
- Especialització de les peixateries: - Posicionar-se com a experts de confiança. - Oferir informació clara sobre origen, temporada i diferències de preu. - Explicar, per exemple, per què un producte local costa més que un d’importació, igual que es fa amb el pernil de qualitat.
- Honestedat i traçabilitat: - Dir sempre d’on ve el peix (del nord, de casa, d’importació). - Educar el consumidor perquè pugui triar amb criteri, no només per preu.
Defensa que el valor afegit humà (consell, proximitat, coneixement) és l’única manera de resistir davant la gran distribució.
4. Esports de rem: des de la base fins a la competició catalana
4.1. Club de Rem Delta (Sant Jaume d’Enveja) i la trajectòria de Noa Quinquilla
- Entrevista a Noa Quinquilla, jove remadora del Club de Rem Delta, i a la seva entrenadora i directora tècnica Maria Alonso (Meri).
4.2. Reconeixement i palmarès
- Noa és escollida millor esportista de l’any a la Gala de l’Esport de Sant Jaume d’Enveja.
- El premi el decideixen les mateixes entitats esportives del poble, fet que li dóna un valor especial. - Noa confessa que no s’ho esperava i que és un gran orgull que reconeguin el seu esforç.
- Resultats esportius destacats:
- Subcampiona d’Espanya (2a) en el Campionat d’Espanya de 1.500 m, sent cadet de primer any. - 3a d’Espanya en el Campionat d’Espanya de llarga distància (6 km).
- Objectiu actual:
- Noa aspira a ser campiona d’Espanya (1a) en la pròxima temporada.
4.3. Entrenament, exigència i compatibilitat amb els estudis
- Noa fa quart d’ESO i combina estudis amb entrenaments intensius.
- Rutina d’entrenament setmanal:
- Dilluns: sèries a l’ergòmetre. - Dimarts i dijous: treball de peces (sèries específiques) al gimnàs o a terra. - Dimecres i divendres: sortida a rem en aigua. - Dissabte: doble sessió (peces i sèries a l’aigua).
- Carrega aproximada: unes 2 hores al dia, 6 dies/setmana.
- Meri destaca que el rem és un dels esports més complets reconeguts als Jocs Olímpics, exigent tant físicament com mentalment:
- Cada regata és diferent per factors externs (vent, onatge) i interns (nervis, salut, forma física).
- El club treballa per incorporar:
- Xerrades psicològiques per gestionar nervis i pressió competitiva. - Orientació en alimentació per a joves esportistes.
4.4. Accés al rem i salut
- Curiositat: Noa comença al rem per recomanació mèdica a causa d’una escoliosi.
- El metge li va recomanar natació o rem. - Com que al poble només hi ha piscina a l’estiu, opta pel rem, descobreix el club i s’hi queda.
- Missatge inspirador:
- El rem li ha permès millorar la salut, créixer esportivament i descobrir una gran passió. - Noa anima qualsevol persona a provar-ho, encara que parteixi de zero.
4.5. Filosofia del club i estructura
- El Club de Rem Delta aposta per:
- Un ambient familiar i d’equip, combinant modalitats individuals i de grup. - Formació a mida i embarcacions estables per a principiants que no volquen fàcilment.
- Meri subratlla que:
- Ella ja té el seu bagatge esportiu; ara les medalles són dels esportistes. - Vol que les regates siguin experiències positives perquè els joves vegin recompensat l’esforç.
- El club vol donar eines perquè, si algun dia els remadors passen a alt rendiment, ja tinguin una base sòlida en hàbits i mentalitat.
4.6. Lliga Catalana de Llegut i organització de regates (Rem Arenys)
- Entrevista a Núria Rosales, presidenta del Club de Rem Arenys, que explica com ha anat la darrera regata de la Lliga Catalana de Llegut celebrada a Arenys de Mar i què implica organitzar un esdeveniment així.
Resultats esportius
- Arenys presenta tres tripulacions:
- Veterans masculins. - Veteranes femenines. - Mixt (tercera regata que disputen com a equip nou).
- Tots tres bots entren a la final A de la regata.
- Classificacions finals a la regata i a la general de la Lliga:
- Veterans: 2ns a la regata i 2ns a la general. - Veteranes: 3es a la regata i 3es a la general. - Mixt: 4t a la regata però mantenint la 3a posició final a la general.
⇒ El club es mostra molt satisfet, sobretot tractant-se d’una regata a casa.
Properes fites
- La Lliga Catalana de Llegut ja ha acabat; ara toca el Campionat de Catalunya a Mataró (13–14 de desembre):
- Dissabte: eliminatòries. - Diumenge: semifinals i finals. - Arenys hi participarà amb les tres tripulacions.
Organitzar una regata: logística i dificultats
1) Muntatge del camp de regates (la part més complexa)
- Cal instal·lar morts (pedres) al fons marí amb boies per delimitar:
- 4 carrils de competició. - Boies de gir i boies per a la cronometrada de 500 m.
- Cada mort pesa uns 80 kg.
- Tasques clau:
- Tirar les pedres al punt exacte, segons GPS, respectant la distància de 25 m entre boies. - Alinear els carrils perquè siguin justos i segurs per a totes les tripulacions.
- Problema principal: recuperar els morts un cop acabada la regata.
- No poden quedar al fons; cal treure’ls. - Es necessita una embarcació amb maquineta (normalment barques petites de pesca) per anar-los aixecant. - La part crítica és treure la pedra de l’aigua i pujar-la a la barca, tot i que a l’aigua pesen menys per la flotabilitat.
- Si es retarda la recuperació i ve un temporal:
- Les pedres queden colmades de sorra i són molt difícils de treure. - El club ja ha perdut morts en temporades anteriors, deixant-los enterrats al fons.
- Els morts són propis del club, fets artesanalment amb motlles de pneumàtics de camió plens de formigó (després es talla la goma).
2) Muntatge d’infraestructura a terra
- Més senzill: en 45 minuts es pot muntar el dispositiu:
- Carpes, taules, equip d’àrbitres i cronòmetre. - Molt material el cedeix l’Ajuntament.
- Recollida ràpida: en mitja hora, amb ajuda dels membres del club, es deixa tot recollit.
Canvi de calendari per canvi climàtic
- Abans, la Lliga de Llegut es disputava a l’estiu (juny–setembre).
- Per les onades de calor i el risc de cops de calor a bugadors i personal, la Federació ha mogut el calendari a la tardor.
- Nous riscos a la tardor i hivern:
- Temporals de llevant, onatge fort, tempestes. - Més regates suspendre’s o ajornar-se per mal temps.
- Per a la Lliga de Llagut Mediterrani (gener–març):
- Moltes proves es fan a riu o al Canal Olímpic, on no hi ha onatge. - Núria, però, confessa que no li agrada competir al Canal Olímpic perquè el troba "massa pla", gairebé com una bassa.
⇒ El rem català es troba entre la necessitat d’adaptar-se al clima i el desig de mantenir el caràcter mariner de les regates a mar obert.
5. Tancament i línies temàtiques principals
Eixos clau que travessen tot el programa:
- Sostenibilitat i governança marina:
- Manca de gestió real en espais protegits de la Costa Brava. - Conflictes entre polítiques europees de pesca i realitat del sector. - Recerca puntera (Resmet) que aporta dades per a una gestió basada en ciència i connectivitat ecològica.
- Economia blava i territori:
- Impacte de restriccions en la pesca d’arrossegament sobre peixateries i restaurants de Tarragona i la Costa Daurada. - Iniciatives locals com el centre d’entitats de l’Ampolla o la campanya solidària del Port de Tarragona.
- Cultura i identitat marítima:
- Mercats i fires nadalenques lligades al mar (Nadal al Port de Barcelona, Santa Llúcia de Canyelles). - Rem com a esport d’arrel marinera: des del Club de Rem Delta fins al Rem Arenys i la Lliga Catalana de Llegut.
- Teixit social i comunitari:
- Associacions que treballen en àmbits creatius (Cosim Marenys) o socials (Càritas, Creu Roja) reforçant la cohesió de pobles i ciutats costaneres.
En conjunt, el programa ofereix una visió polièdrica de la vida arran de mar a Catalunya, combinant notícia, anàlisi, testimonis professionals i esportius i mostrant com el mar continua sent eix central de l’economia, la cultura i la identitat dels territoris costaners.