Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Seguiment insuficient d’espècies marines amenaçades
El programa *Arran de Mar* introdueix la dada central: només un 30% de les espècies marines amenaçades a Espanya tenen programes de seguiment. Es cita un informe elaborat per la Plataforma Ciutadana de l’Institut de Ciències del Mar, Informadores del Mar, i Red Promar del govern de Canàries. S’anuncia l’entrevista amb Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar, per aprofundir en la problemàtica.
Macarena Marambio explica que les espècies vulnerables figuren en llistats i convenis de protecció, i que els països signants es comprometen a fer-ne seguiment. Per conèixer l’estat de conservació calen dades sobre presència, abundància i distribució. L’anàlisi de l’equip revela que només aproximadament un 30% de les espècies incloses en aquests llistats tenen realment un programa de seguiment, fet que dificulta avaluar-ne l’estat i protegir-les adequadament.
Es detallen els grups d’espècies implicats: mamífers marins, tortugues marines, peixos, aus marines i invertebrats. Les aus marines són el grup amb millor seguiment a Espanya, seguides dels mamífers i alguns peixos. Els invertebrats marins, tot i ser molt nombrosos, són els menys seguits i menys coneguts pel gran públic, perquè no són espècies tan emblemàtiques.
Marambio descriu com caldria organitzar el seguiment: primer cal conèixer la distribució de les espècies (a quines comunitats autònomes són presents) i després establir programes amb metodologies clares i ben estudiades. És essencial estandarditzar protocols entre diferents zones i comunitats per poder unificar i comparar dades. Sense protocols comuns, la informació recollida no es pot sumar per obtenir una visió global.
Es remarca que les administracions són clau per impulsar i coordinar els programes de seguiment. Un dels problemes detectats és que potser hi ha dades i programes, però no existeix una eina comuna on la informació sigui accessible i integrada. A Catalunya s’han identificat 163 espècies marines amenaçades, amb predomini d’invertebrats marins, una xifra que representa aproximadament la meitat de les espècies identificades a escala estatal.
Per a tot Espanya es van identificar entre 325 i 328 espècies marines amenaçades, però l’anàlisi detallat es va poder fer sobre unes 250 per la dificultat d’aconseguir informació sobre moltes d’elles. De nou es destaca el paper dels invertebrats com a grup ampli i poc conegut. Es planteja si, amb el canvi climàtic i l’augment de temperatura del mar, el nombre d’espècies vulnerables augmentarà, i Marambio respon que sens dubte sí.
Marambio afirma que el nombre d’espècies vulnerables està augmentant i que, sense mesures adequades, cada cop estaran més amenaçades. Subratlla la importància de prioritzar les poblacions més diezmades i destaca el cas de les espècies d’interès comercial, que pateixen per la pressió pesquera a més dels impactes ecològics generals. Avisa que moltes espècies podrien desaparèixer sense que ningú se n’adoni i que tornar a la situació inicial és gairebé impossible; cal intentar mantenir el que encara existeix i protegir l’ambient.
Es constata que l’activitat humana és el factor que més afecta les poblacions marines, tant de manera directa com indirecta, ja que tot acaba arribant al mar. Hi ha un gran desconeixement del medi marí en comparació amb el terrestre: se sap i s’ensenya molt més sobre ecosistemes terrestres. Aquesta manca de coneixement fa que moltes espècies no es puguin classificar bé quant al seu estat de conservació, tot i que l’estat del mar empitjora ràpidament i moltes espècies no tenen temps d’adaptar-se.
S’analitza el paper de les espècies invasores en un context de canvi climàtic. L’augment de la temperatura del mar afavoreix l’arribada d’espècies termòfiles invasores a zones on ja hi ha impactes ecològics i nínxols disponibles. Aquestes espècies acostumen a tenir alta capacitat reproductiva i actuar com a depredadores o competidores molt eficients, creant un fort impacte sobre les comunitats i poblacions locals autòctones.
Marambio destaca el paper de la ciència ciutadana. L’informe s’ha impulsat des de la plataforma Observadores del Mar i Red Promar, totes dues de ciència ciutadana. Encara que no pot substituir els programes de seguiment oficials, la ciència ciutadana els pot complementar de forma molt rigorosa. Ja s’ha demostrat que les dades recollides tenen alta validesa i qualitat científica i que poden ser especialment útils en espècies o zones on seria difícil implementar programes de seguiment sistemàtics. L’entrevista es tanca agraint la participació de la investigadora.
Context de l’entrevista
En aquest fragment del programa Arran de Mar s’analitza la situació crítica del seguiment de les espècies marines amenaçades a Espanya, a partir d’un informe elaborat per la Plataforma Ciutadana de l’Institut de Ciències del Mar, Informadores del Mar, i la Red Promar del govern de Canàries. La convidada és Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar.
Dada clau: només un 30% amb seguiment
- Només al voltant del 30% de les espècies marines amenaçades a Espanya tenen un programa de seguiment actiu.
- Aquestes espècies estan incloses en llistats i convenis nacionals, europeus o internacionals de protecció.
- Els estats signants es comprometen, en teoria, a avaluar l’estat de conservació d’aquestes espècies.
"El número era muy reducido que casi no llega al 30%"
Sense seguiment:
- No es pot saber l’estat real de les poblacions (si pugen, baixen o es mantenen).
- No es poden dissenyar ni prioritzar mesures de conservació adequades.
Tipus d’espècies afectades
Macarena Marambio destaca que el problema afecta molts grups:
- Mamífers marins
- Reptils, com les tortugues marines
- Peixos, incloent espècies d’interès comercial
- Aucells marins, el grup més seguit a nivell estatal
- Invertebrats marins, el grup més nombrós i menys estudiat
Els invertebrats marins són especialment problemàtics:
- Representen el grup més predominant entre les espècies amenaçades a Catalunya.
- Són poc visibles i poc emblemàtics, per això reben menys finançament i atenció.
Xifres a Catalunya i a Espanya
- A Catalunya s’han identificat 163 espècies marines amenaçades, amb predomini d’invertebrats.
- Això suposa aproximadament el 50% del total espanyol.
- A Espanya, es van identificar 325–328 espècies, però l’anàlisi detallat es va poder fer sobre unes 250 per manca d’informació disponible.
Com haurien de ser els programes de seguiment
Perquè un programa de seguiment sigui útil, cal que:
- Primer es conegui on es troba l’espècie (distribució geogràfica, comunitats autònomes implicades).
- Es defineixin metodologies clares i estandarditzades per recollir dades.
- Es garanteixi que la informació obtinguda sigui útil per a l’anàlisi de l’estat de conservació.
- S’eviti la pèrdua de recursos amb protocols mal dissenyats o incoherents.
Un problema important és la manca d’unificació de protocols i dades:
- Diferents comunitats autònomes poden fer seguiments amb metodologies diferents.
- Això impedeix agrupar i comparar dades a escala estatal.
- Falta una eina centralitzada i accessible on recopilar tota la informació.
Paper de les administracions
- Les administracions públiques són clau per impulsar i finançar els programes de seguiment.
- No n’hi ha prou amb crear programes: cal també coordinar metodologies i dades a tot l’Estat.
- En alguns territoris sembla que “no hi ha dades”, però pot ser només que no estiguin recopilades ni accessibles en una plataforma comuna.
Canvi climàtic i augment del risc
- El nombre d’espècies vulnerables està augmentant.
- El canvi climàtic i l’augment de temperatura de l’aigua del mar acceleraran encara més aquest procés.
- Si no es prenen mesures urgents i basades en dades fiables, moltes espècies poden passar d’amenaçades a en perill crític o desaparèixer.
"El número de especies vulnerables está en aumento y si continuamos sin tomar las medidas adecuadas estarán cada vez más amenazadas y en peligro"
Per prioritzar accions, cal identificar:
- Quines poblacions estan més diezmades i necessiten mesures immediates.
- Diferenciar entre casos urgents i d’altres on es pot intervenir a un altre ritme.
Activitat humana i espècies comercials
- Les activitats humanes al mar tenen un impacte molt alt, sovint indirecte (contaminació, sobrepesca, alteració d’hàbitats, etc.).
- Moltes espècies d’interès comercial haurien de ser prioritàries en el seguiment, ja que:
- Estan explotades pesquerament. - Pateixen tant per la pressió humana directa com pels canvis ecològics globals.
Hi ha el risc que espècies desapareguin sense que ningú se n’adoni:
"Seguramente de muchas especies no nos daremos ni cuenta o cuando ya será demasiado tarde"
Un cop una població ha col·lapsat, tornar al punt inicial és gairebé impossible; l’objectiu passa a ser mantenir el que queda i protegir l’hàbitat perquè les poblacions es puguin sostenir per si mateixes.
Desconeixement del medi marí
- Hi ha molta més educació i coneixement sobre ecosistemes terrestres que no pas marins.
- El mar continua sent molt desconegut, tant pel públic general com, en part, per la ciència.
- Moltes espècies no es poden ni tan sols classificar correctament pel que fa al seu estat de conservació perquè falten dades bàsiques.
Això fa que:
- Sota l’aparença de “no amenaçades”, hi pugui haver espècies en greu declivi sense detectar-se.
- L’escala temporal dels canvis humans sigui tan ràpida que moltes espècies no tinguin temps d’adaptar-se.
Espècies invasores i canvi climàtic
- L’augment de la temperatura del mar afavoreix l’arribada d’espècies invasores termòfiles (que prefereixen aigües càlides).
- Aquestes espècies:
- Troben nínxols ecològics disponibles en ecosistemes ja impactats. - Sovint tenen alta capacitat reproductiva. - Són grans depredadores o competidores de les espècies autòctones.
El resultat és un impacte fort sobre les comunitats locals, que pot accelerar la pèrdua de biodiversitat marina.
Ciència ciutadana: una eina clau de suport
La ciència ciutadana es presenta com una eina fonamental per complementar els programes de seguiment oficials:
- L’informe s’ha impulsat des de la plataforma de ciència ciutadana Observadores del Mar, juntament amb Red Promar a Canàries.
- Tot i que no pot substituir els programes institucionals, la ciència ciutadana pot:
- Aportar dades addicionals molt valuoses en zones o per espècies on no hi ha seguiments formals. - Ampliar la cobertura espacial i temporal de les observacions.
- S’ha comprovat que les dades de ciència ciutadana tenen alta validesa i qualitat científica si es treballa amb protocols adequats.
"La ciencia ciudadana [...] puede complementar de forma muy rigurosa"
En contextos on no hi ha recursos per desplegar seguiments sistemàtics, la ciència ciutadana pot tenir un rol clau per omplir buits d’informació.
Conclusió
L’entrevista posa de manifest una situació preocupant:
- Gran part de les espècies marines amenaçades a Espanya (més del 70%) no disposen de programes de seguiment.
- Aquesta manca de dades impedeix avaluar-ne l’estat real, prioritzar mesures i reaccionar a temps.
- Els invertebrats marins i moltes espècies poc visibles o poc emblemàtiques són les més oblidades.
- El canvi climàtic, l’activitat humana i les espècies invasores agreugen el risc.
- Cal una major implicació institucional, estandardització de protocols, centralització de dades i un paper reforçat de la ciència ciutadana per protegir la biodiversitat marina abans que la pèrdua sigui irreversible.