Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Microplàstics i aigua de l’aixeta: seguretat i reptes
Informació del Servei Català de Trànsit sobre un accident a l’AP-7 a l’altura de Barberà del Vallès que talla dos carrils en sentit sud (cap a Sant Cugat, El Papiol i Tarragona), generant uns 4 km de retencions entre Santa Perpètua i Barberà. La resta de la xarxa viària presenta circulació tranquil·la.
L’entrevista s’obre preguntant si es pot afirmar que la qualitat de l’aigua de l’aixeta és bona o molt bona. L’investigador respon que sí, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, i explica que l’estudi se centra en plantes de tractament d’aquesta zona, però que els resultats són extrapolables a altres plantes similars, com la del CAT que subministra aigua a Tarragona.
S’explica la diferència entre dessalinitzadores i potabilitzadores: els processos interns i filtratges són diferents. A les dessalinitzadores, els microplàstics a l’entrada es poden reduir gairebé a zero, però en la fase final de remineralització es pot produir una lleugera reincorporació. Tot i això, l’eliminació global de microplàstics se situa entre el 85% i el 95%, i en una planta concreta arriba al 99,5%.
L’investigador comenta que ja havien analitzat prèviament l’aigua de l’aixeta i havien comprovat que tenia nivells molt més baixos de microplàstics que l’aigua embotellada. L’estudi revela punts concrets on es podria millorar l’eficiència d’eliminació de microplàstics, però confirma que, en general, l’aigua de l’aixeta és una opció molt millor que l’aigua embotellada pel que fa a microplàstics.
Es detalla que el contingut de microplàstics depèn de la font d’aigua: el riu Llobregat, amb molta pressió antròpica i abocament d’aigües residuals, presenta uns 4 microplàstics per litre a l’entrada de la planta. En canvi, les aigües provinents d’embassaments tenen fins a deu vegades menys microplàstics, en ser aigües més tranquil·les i netes, facilitant la seva eliminació.
La majoria de microplàstics detectats són fibres tèxtils. L’origen principal són les rentadores domèstiques: en rentar roba amb teixits sintètics, les fibres passen a les depuradores d’aigües residuals i, posteriorment, als rius i al mar. Quan es capta aquesta aigua per potabilitzar-la, s’hi tornen a trobar microplàstics.
S’expliquen els punts del procés on es poden reincorporar microplàstics: en la remineralització de l’aigua dessalinitzada, a través de les sals minerals i reactius utilitzats, i en la recirculació dels filtres que han recollit microplàstics, que es renten i reintrodueixen al sistema per sostenibilitat. Aquests punts poden afegir microplàstics i reduir una mica l’eficiència global.
Malgrat aquests punts de reincorporació, el disseny global de les plantes i els processos de filtratge fan que el balanç final sigui molt positiu. L’aigua que arriba a l’aixeta té una presència de microplàstics molt baixa. Es remarca que, per aquest motiu, l’aigua de l’aixeta és molt preferible a l’aigua embotellada pel que fa a ingesta de microplàstics.
Es quantifiquen les diferències: per trobar un sol microplàstic en aigua de l’aixeta caldrien entre 10 i 20 litres, mentre que en un litre d’aigua embotellada ja se’n poden trobar 5 o 6. Com que una persona beu entre 1 i 2 litres al dia, l’aportació anual de microplàstics és molt superior si es consumeix aigua embotellada.
L’investigador apunta possibles millores: modificar els punts on s’ha detectat reincorporació, com ara fer passar les aigües de neteja dels filtres per un filtratge previ addicional, o assegurar que els productes de remineralització (sals i reactius) tinguin un contingut mínim de microplàstics. Això reduiria encara més la presència de microplàstics a l’aigua de l’aixeta.
Es conclou que les tecnologies utilitzades a Catalunya, a la resta de l’Estat i a Europa són molt semblants pel que fa a potabilització, de manera que els resultats obtinguts a l’àrea de Barcelona són extrapolables a llocs com Tarragona. El missatge final és que es pot beure aigua de l’aixeta amb confiança pel que fa als microplàstics, i s’agraeix la participació de l’investigador a l’entrevista.
Resum general
Contingut principal: Entrevista sobre la presència de microplàstics a l’aigua de l’aixeta i a l’aigua embotellada, centrada en estudis fets a l’àrea metropolitana de Barcelona i extrapolables a Tarragona i a la resta d’Europa.
Estat del trànsit
- Esment inicial al Servei Català de Trànsit:
- Accident a l’AP-7 a l’altura de Barberà del Vallès. - Dos carrils tallats en sentit sud (cap a Sant Cugat, El Papiol, Tarragona). - Uns 4 km de cues entre Santa Perpètua i Barberà. - Resta de la xarxa viària: circulació tranquil·la.
Qualitat de l’aigua de l’aixeta
"Podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? — Sense cap dubte."
- La qualitat de l’aigua de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona és bona o molt bona.
- Els resultats s’obtenen analitzant:
- Dues grans dessalinitzadores. - Dues plantes potabilitzadores.
- Es considera que els resultats són extrapolables a:
- La planta del CAT que subministra aigua a Tarragona. - Altres punts de Catalunya, de l’Estat i d’Europa amb tecnologies similars.
Dessalinitzadores vs potabilitzadores
Diferències de procés
- Les plantes tenen processos interns diferents:
- Tipus de filtratge. - Tipus de tractament aplicat a l’aigua.
- A les dessalinitzadores:
- Els nivells de microplàstics a l’entrada poden ser molt elevats. - Després del procés d’osmosi, els microplàstics s’eliminen gairebé completament. - Després es fa la remineralització (reincorporar sals minerals) per fer l’aigua bevible.
Eficiència d’eliminació de microplàstics
- Percentatges d’eliminació de microplàstics:
- Entre el 85% i el 95% en general. - Una planta concreta arriba fins al 99,5% d’eliminació.
- Això significa que:
- De cada 100 microplàstics, se n’eliminen 99.
Punts de reincorporació de microplàstics
Tot i la gran eficiència, hi ha punts concrets del procés on els microplàstics poden tornar a aparèixer:
- Remineralització a les dessalinitzadores:
- Quan s’hi afegeixen sals minerals i reactius, aquests poden aportar nous microplàstics.
- Recirculació de filtres:
- Els filtres que retenen microplàstics, per fer més sostenible el procés, es rentegen i es recirculen. - Aquesta recirculació pot reintroduir microplàstics a la planta i reduir l’eficiència global.
Tot i això, el disseny de les plantes i la capacitat de filtratge fa que el resultat final sigui una aigua amb molt pocs microplàstics a l’aixeta.
Origen dels microplàstics a l’aigua
- L’aigua que entra a les plantes de tractament pot tenir nivells molt diferents de microplàstics segons la font:
- Riu Llobregat: - Fins a 4 microplàstics per litre a l’entrada de la planta. - Riu amb forta pressió antròpica (ús humà intensiu, abocament d’aigües residuals, etc.). - Embassaments: - Presenten 10 vegades menys microplàstics que el Llobregat. - Aigües més tranquil·les i netes, més fàcils de tractar.
Principals fonts de microplàstics
- La major part dels microplàstics detectats són en forma de fibres tèxtils.
- Origen principal:
- Rentadores domèstiques: - Rentat de roba amb teixits sintètics (plàstic). - Les fibres passen a les depuradores d’aigües residuals. - D’aquí, arriben als rius i al mar. - Quan es capta aigua d’aquests rius per potabilitzar-la, hi trobem microplàstics.
Aigua de l’aixeta vs aigua embotellada
"Pel tema de microplàstics, l'aigua de la ixeta és molt millor opció que les aigües embotellades."
Quantitats comparades
- Aigua de l’aixeta:
- Per trobar un sol microplàstic, caldria analitzar entre 10 i 20 litres.
- Aigua embotellada:
- En 1 litre, ja s’hi poden trobar 5 o 6 microplàstics.
Implicacions per al consum diari
- Si una persona beu 1–2 litres d’aigua embotellada al dia, durant tot l’any:
- Ingerirà molts més microplàstics que si aquesta mateixa quantitat fos d’aigua de l’aixeta.
- Conclusió clara:
- L’aigua de l’aixeta és una opció molt més segura en termes de microplàstics que l’aigua embotellada.
Control de qualitat i paràmetres analitzats
- A les plantes potabilitzadores i depuradores:
- Cada dia s’hi analitzen molts paràmetres de qualitat de l’aigua. - Tot i que els microplàstics no s’analitzen de manera rutinària, l’estudi demostra que: - Les tecnologies actuals els eliminen molt eficientment. - El control global de qualitat és molt més estricte que en el cas de l’aigua embotellada.
Millores possibles al sistema
L’estudi també identifica àrees de millora:
- Reduir la reincorporació de microplàstics:
- Tractar prèviament les aigües de rentat dels filtres amb un filtratge addicional. - Revisar els reactius i sals usats en la remineralització perquè siguin: - De millor qualitat. - Amb menys contingut de microplàstics.
- Objectiu final:
- Que a l’aixeta arribin encara menys microplàstics dels ja molt pocs que s’hi detecten actualment.
Extrapolació dels resultats a Catalunya i Europa
- La tecnologia de tractament d’aigua potable emprada a:
- Barcelona, - Tarragona, - altres punts de Catalunya, - la resta de l’Estat i Europa, és molt similar.
- Per tant:
- Els bons resultats obtinguts a l’àrea de Barcelona són extrapolables a: - L’aigua de l’aixeta de Tarragona. - Altres zones amb plantes equiparables.
Missatge final
- Podem beure aigua de l’aixeta amb tranquil·litat, almenys pel que fa als microplàstics.
- L’aigua de l’aixeta és:
- Més controlada, - Més segura, - I amb menys microplàstics que l’aigua embotellada.
- Tot i això, hi ha marge de millora en el disseny de plantes i en alguns punts del procés per minimitzar encara més la presència de microplàstics.