Estudi del clima antic amb petits vertebrats
S’introdueix un nou projecte europeu tipus Doctoral Network coordinat per l’Institut Català per l’Ecologia Humana i Evolució Social. El projecte ofereix nou contractes predoctorals repartits entre diverses universitats europees (URV, Varsòvia, Porto, CNRS-Bordeus). L’objectiu general és estudiar petits vertebrats i el seu valor com a indicadors climàtics del passat.
L’investigador explica que és especialista en petits mamífers i que el projecte se centra en aus, ratpenats i rossegadors. Es detallen metodologies com l’estudi de l’ADN antic i l’anàlisi d’isòtops d’oxigen per fer reconstruccions ambientals i climàtiques, amb la finalitat d’interpretar el clima del passat.
Es descriu per què els petits vertebrats són bons indicadors climàtics: són molt sensibles als canvis de temperatura, precipitació i condicions ambientals. L’evolució ràpida de les seves poblacions en períodes prehistòrics permet detectar canvis climàtics. L’exemple dels lemmings trobats al sud de França mostra com la presència d’espècies avui boreals indica un clima antic molt més fred.
S’explica que, depenent del període, algunes espècies antigues tenen anàlegs actuals. El projecte se centra en l’última part del Quaternari, concretament el Pleistocè Superior / Paleolític Superior, aproximadament entre 40.000–50.000 i 11.000 anys enrere. Es disposa d’un llistat de jaciments arqueològics a la Península Ibèrica, sud de França, Polònia i Itàlia, que es repartiran entre els diferents doctorands.
Es comenten trets destacats del Pleistocè Superior, com l’òptim climàtic (estadi isotòpic 5) i el màxim glacial, sovint associat a l’imaginari de les pel·lícules d’Ice Age. Es remarca que és un període de forts canvis climàtics, amb fluctuacions notables en les condicions ambientals globals.
S’indica que durant aquest període es produeix la substitució dels neandertals per humans anatòmicament moderns (Homo sapiens), amb la consegüent extinció dels neandertals. L’estudi de la diversitat d’espècies trobades als jaciments permet reconstruir els ambients on vivien els nostres avantpassats, generalment en coves i abrics, i entendre com fauna i humans s’adaptaven als canvis.
Es destaca l’interès de disposar de jaciments en diverses regions europees per poder comparar dades i detectar diferències regionals. A més, un mateix jaciment pot tenir diferents nivells cronològics, mostrant una evolució del clima i permetent seguir els canvis climàtics dins d’un mateix indret al llarg del temps.
Es reflexiona sobre el caràcter cíclic dels canvis climàtics al llarg de la història de la Terra i com l’activitat humana n’està accelerant el ritme. L’anàlisi de les espècies del passat ajuda a inferir com podria evolucionar el clima en el futur i com respondran els ecosistemes. Tot i que el projecte se centra sobretot en processos naturals, ofereix un marc per entendre l’adaptació de la biodiversitat.
Es concreta que el projecte té una durada de quatre anys i que ha començat l’1 d’octubre. Actualment s’estan preparant les crides per als contractes, que es preveu publicar abans de Nadal. Les incorporacions dels doctorands podrien començar entre març i abril, tot i que els processos administratius entre diferents institucions i la UE poden alentir-ho.
Es confirma que la convocatòria serà internacional i oberta a persones d’arreu del món a través del portal Euraxess. El projecte inclou un procés de selecció detallat i harmonitzat entre les institucions participants. L’objectiu és garantir un reclutament obert, transparent i competitiu.
L’investigador explica que també participa en un projecte del Ministeri centrat en petits mamífers, amfibis i rèptils en cronologies més antigues (Pleistocè Inferior i similars a Atapuerca). S’hi inclouen també jaciments purament paleontològics sense presència humana, com el Camp dels Ninots (Caldes), per estudiar l’evolució del clima i les espècies en períodes remots.
Es puntualitza que els contractes predoctorals finançats per la UE han de ser com a mínim de tres anys, però en alguns països poden ser de quatre anys segons la legislació nacional. La durada final de cada tesi dependrà de les normes de cada estat. L’entrevista conclou agraint la participació de l’investigador.
Resum de contingut
En aquesta entrevista es presenta un nou projecte europeu de recerca coordinat des de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social, liderat per l'investigador Joan Manuel López.
Objectiu principal del projecte
- Analitzar com era el clima del passat i les seves variacions per entendre millor el clima present i futur.
- Estudiar la relació entre canvis climàtics i adaptació de la fauna i dels grups humans prehistòrics.
"Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur."
Estructura del programa i beques
- Projecte finançat per la UE tipus Doctoral Network.
- 9 contractes predoctorals repartits entre diverses institucions:
- Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social i URV (3 places). - Universitat de Varsòvia. - Universitat d’Oporto. - CNRS lligat a la Universitat de Bordeus.
- Durada del projecte: 4 anys.
- Durada dels contractes: mínim 3 anys (exigència UE), amb possibles 4 anys segons la legislació de cada país (per exemple, Polònia).
- Les crides seran internacionals i obertes a través del portal Euraxess.
Animals i metodologies d’estudi
Grups d’animals estudiats:
- Rossegadors
- Ratpenats
- Aus
Per què petits vertebrats?
- Són molt sensibles als canvis de temperatura, precipitació i condicions ambientals.
- Permeten detectar variacions climàtiques ràpides en períodes prehistòrics.
- Les associacions d’espècies en un jaciment indiquen:
- Si el clima era més fred o més càlid. - El tipus d’ambient al voltant dels assentaments humans (coves, abrics, etc.).
Exemple explicatiu:
- Trobar lemmings (espècies actualment del nord d’Europa) al sud de França en un jaciment indica un clima molt més fred en aquell moment.
Metodologies emprades:
- Estudi de ADN antic.
- Anàlisi d’isòtops d’oxigen i altres elements.
- Reconstruccions ambientals i climàtiques del passat.
Marc cronològic i jaciments
Període estudiat:
- Final del Quaternari: Pleistocè Superior / Paleolític Superior.
- Franja aproximada: fa 40.000–50.000 anys fins a uns 11.000 anys.
Característiques climàtiques clau:
- Òptim climàtic del Pleistocè Superior (estadi isotòpic 5).
- Màxim glacial (glacial maximum), el període de grans glaciacions, associat popularment a l’imaginari de les pel·lícules d’“Ice Age”.
Context humà i biològic:
- Període en què es produeix la substitució dels neandertals per Homo sapiens.
- Extinció dels neandertals.
- Adaptació i canvis en la biodiversitat davant les fluctuacions climàtiques.
Localització dels jaciments:
- Diversos jaciments repartits per:
- Península Ibèrica - Sud de França - Polònia - Itàlia
- En un mateix jaciment poden haver-hi diversos nivells amb edats diferents, fet que permet veure l’evolució del clima al llarg del temps dins d’un mateix indret.
Aportacions al coneixement del canvi climàtic
- Els canvis climàtics són cíclics en la història de la Terra, però l’activitat humana actual accelera aquests canvis.
- L’estudi de com es van adaptar les espècies en el passat ajuda a:
- Entendre com podria evolucionar el clima en el futur. - Analitzar possibles respostes de la biodiversitat actual. - Diferenciar entre dinàmiques naturals i l’impacte humà.
Altres projectes relacionats
- L’investigador comenta que també participa en un projecte del Ministeri sobre:
- Petits mamífers, amfibis i rèptils. - Períodes encara més antics (Pleistocè Inferior i cronologies tipus Atapuerca). - Inclou jaciments paleontològics sense presència humana, com Camp dels Ninots (Caldes).
Calendari i procés de selecció
- El projecte ha començat l’1 d’octubre.
- S’estan preparant les crides de selecció per a les beques.
- Es preveu publicar-les abans de Nadal.
- Incorporació prevista dels doctorands: entre març i abril, si els tràmits administratius entre institucions i UE ho permeten.
En síntesi, es tracta d’un programa internacional de doctorat que combina paleoclimatologia, paleontologia i prehistòria per reconstruir el clima del passat a través dels petits vertebrats, amb l’objectiu d’entendre millor els canvis climàtics presents i futurs i la seva incidència en la biodiversitat i les poblacions humanes.

