Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Temporals, pesca, oli i mites del litoral
Arrencada d’**Arran de Mar** amb presentació de l’equip des dels estudis de **Tarragona Ràdio**. Es comenta la tempesta nocturna amb llamps i trons, especialment intensa a Tarragona i Terres de l’Ebre. Diversos corresponsals (Delta, l’Escala, Garraf, Maresme) debaten sobre les **alertes massives de protecció civil**, considerant que s’estan banalitzant perquè sovint s’envien en situacions que no són d’emergència greu, amb el risc que la ciutadania les acabi ignorant quan realment calgui.
Des de **l’Escala** s’informa d’una **línia de tempestes** que ha deixat 30–45 l/m² en poca estona, amb inundacions als punts baixos, recs carregats d’aigua i, sobretot, importants danys per **llamps** que han afectat la xarxa elèctrica i de comunicacions. Tot seguit es destaca un **estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes**, publicat a *Nature*, que quantifica el paper de les **praderies submarines** (especialment la *Posidònia* mediterrània) en l’absorció de carboni: ocupen un 0,2% de la superfície oceànica però reten prop del 10% del CO₂ que capten els oceans, fins a 40 milions de tones. Es remarca la pèrdua històrica d’aquests ecosistemes i la necessitat de protegir-los com a “boscos blaus” contra el canvi climàtic.
Des de **Móra d’Ebre** es detallen aiguats de 50–70 l/m² amb esllavissades, arbres caiguts i cotxes arrossegats per rieres. Equipaments municipals (camp de futbol, biblioteca, llar d’infants) pateixen inundacions. També hi ha **afectacions a la línia R15** de Rodalies per caiguda d’un mur a la via, talls i megafonia malmesa; es crea servei alternatiu per carretera. A continuació, a **l’Ametlla de Mar** l’Ajuntament inicia el **tractament contra la processionària del pi** utilitzant endoteràpia en zones urbanes (parcs, escola, llar d’infants) i atomització en urbanitzacions. El tècnic de medi ambient explica que l’objectiu és **reduir la població de l’eruga**, no eliminar-la, i que els productes estan autoritzats per la UE per a ús urbà, tot i recomanar sempre precaució.
Informe detallat del **front tempestuós** al Garraf: a **Cubelles** cau fins a 20 l/m² inundant passos sota la via del tren i trams de torrents; la policia talla preventivament punts habitualment conflictuis. A **Sitges** es registren 16–18 l/m², amb rieres baixant amb aigua però sense grans danys, tancament de parcs i neteja d’embornals. A **Vilanova i la Geltrú** es tanquen camins propers a torrents i passos inundables, mentre que a **Ribes** la riera porta aigua però sense desbordar. Després s’explica el **projecte del nou tanc de tempesta de Cubelles**, finançat per Agbar, que haurà de recollir l’aigua excedentària quan la xarxa no l’assumeixi i conduir-la al torrent de Santa Maria, reduint les inundacions als carrers baixos i a prop de la via del tren. S’afegeix un segon tanc previst a la zona del sistema Vòrtex, vinculat com a mesura compensatòria d’una futura planta dessalinitzadora, amb l’objectiu global de minimitzar els sobreiximents a la desembocadura del **riu Foix**.
Al **Maresme**, el president de la confraria Sant Elm destaca que el **port d’Arenys de Mar** concentra el 46% de l’activitat industrial dels ports catalans i que la meitat prové del **sector pesquer**, tot i haver perdut un 70% de la flota. El sector mira amb enorme preocupació la proposta europea de **retallar un 67% els fons de la política pesquera comuna**, que consideren una sentència de mort per a la pesca mediterrània, malgrat les mesures de sostenibilitat ja aplicades. S’anuncia que **Mataró** serà la **Capital Espanyola de l’Economia Social 2026**, primera ciutat catalana i no capital provincial que rep aquest títol, gràcies al seu teixit d’entitats cooperatives i al seu pla estratègic d’economia social i solidària. A la **Costa Daurada**, la **Guàrdia Civil** inspecciona la **llotja de Tarragona** detectant diverses infraccions de pesca professional (excés de quantitat per autoconsum, producte no reglamentari o sense traçabilitat) i de transport (manca de condicions de refrigeració adequades), intervenint 15,22 kg de peix.
Es presenta la **Civicleta**, programa municipal de **formació i manteniment de bicicletes** als centres cívics de Tarragona: cursos per a adults que no saben anar en bici o volen guanyar confiança, tallers de manteniment bàsic i activitats per dissenyar rutes, culminant en una **pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran** i jornades infantils a finals de desembre. El meteoròleg **Luis Mi Pérez** descriu una situació marítima alterada després de les tempestes, amb **vent de mestral i ponent** a Costa Daurada i **tramuntana** entrant a la Costa Brava, maró i forta maror, sobretot en alta mar amb mar creuada. Per al divendres es preveu una millora progressiva. El **Servei Català de Trànsit** actualitza les retencions a l’AP-7, C-17, A-2, C-58 i rondes de Barcelona, en part per accidents i vehicles avariats, recomanant prudència.
S’entrevista **Simón Casanova**, president de la **D.O.P. Oli de l’Empordà**. Explica que, després de tres anys de sequera i collites gairebé nul·les, enguany tindran una **collita “normal”** d’uns **200.000 litres**, amb bona qualitat prevista. La sequera ha afectat sobretot la **producció**, no tant les oliveres, que són majoritàriament **bicentenàries** i molt resilients. Detalla les **varietats** de la D.O.: principalment **Argudell**, complementada per varietats autòctones com *Corivell* i la verdal de Cadaqués, a més d’alguna Arbequina antiga. La D.O. abasta unes **900 ha** a l’Alt i Baix Empordà i és la **denominació més jove de Catalunya** a nivell europeu (reconeguda el 2015). L’oli es consumeix quasi tot a les **comarques gironines** i Barcelona, amb exportació marginal. Sobre els **preus de l’oli**, Casanova critica l’ús de l’oli verge extra de marca blanca com a **producte reclam** venut sovint per sota del preu de cost, cosa que genera especulació a la baixa. La gran pujada recent de preus s’atribueix més a la **manca d’oferta** (collita espanyola a la meitat) que no pas a especulació. Defensa que la pujada ha ajudat a acostar-se als **costos reals de producció**. Finalment recomana consumir sempre **oli d’oliva verge extra**, explicant la diferència entre oli **filtrat** (més estable al temps, recomanable si no es consumeix ràpid) i **no filtrat** (molt natural però que pot fermentar si es guarda massa temps).
L’**aranyenc David Rojas**, integrant de la **selecció espanyola de pesca des d’embarcació**, relata la seva experiència al **Campionat del Món a Croàcia**, on l’equip obté la **medalla de bronze** i ell acaba **catorzè individualment**. Explica que classificar-se ja és molt difícil i que cal una gran **cohesió de grup**, entrenant i intercanviant informació per “tocar la tecla” adequada segons les condicions locals. Detalla el format: barques de **vuit pescadors**, un de cada país, amb **proves de cinc hores** diàries on es canvia de barca i rivals. Tot el peix es **torna viu al mar** després de comptar-lo i puntuar-lo segons una taula on les espècies més escasses i difícils (orades, pàgares, pagells) valen més punts. La **sort** intervé en el sorteig de barca, però el factor determinant és la **manipulació i presentació de l’esquer**, sobretot en aigües molt clares on el peix es torna més recelós. Rojas compara escenaris: Irlànda amb forts corrents i espècies com congres i taurons, Mallorca amb menys vida malgrat ser illa, i el litoral català, més ric en peixos gràcies als **fons rocosos i praderies de Posidònia**. Destaca el progrés del **Club Mar Esport d’Arenys**, que de club humil ha passat a aportar diversos pescadors a la selecció, i assenyala que la **selecció catalana** porta quatre ors estatals consecutius, prova del **gran nivell de pesca esportiva** a Catalunya. Tanca anunciant que el **proper mundial** serà a l’Estat espanyol (seu encara per determinar) i que ell ja s’hi ha tornat a classificar.
Bloc de publicitat i autopromoció de **Tarragona Ràdio**: obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja, anunci de la **Fira Tarragona Marida** al Passeig de les Palmeres, espot de l’**ICIQ** (Institut Català d’Investigació Química) situat al campus Sescelades, ofertes d’Obramat en calefacció, promoció del **Moll de Costa** com a espai cultural i d’oci al **Port de Tarragona**, i campanya comercial de Tarragona Ràdio per a empreses locals. Tot seguit, comença el **butlletí informatiu local de les 16 h** amb Tere Ortega.
La periodista **Tere Ortega** informa que l’**Ajuntament de Tarragona** sancionarà l’empresa **Fomento** per incompliments en el contracte de recollida de brossa: es proposa una multa de **65.000 €** i s’han deixat de pagar uns **170.000 €** per serveis no prestats entre gener i setembre. L’alcalde demana disculpes públiques i admet que les imatges de **contenidors desbordats** són el colofó d’una situació que s’hauria d’haver resolt abans. **Esquerra Republicana** demana la **dimissió de la consellera de Neteja, Sònia Horts**, acusant-la d’incapacitat per gestionar el servei; Horts replica que el contracte “va tirant endavant” i que l’oposició aprofita la crisi en plena precampanya electoral. En l’àmbit cultural, s’anuncia una instal·lació de **Cabosanroque** al mòdul 6 de la Tabacalera, inspirada en *Viatges i flors* de **Mercè Rodoreda**, que reflexiona sobre la guerra i la seva devastació.
A les 17:00 comença la **segona hora d’Arran de Mar**. Marina avança el menú: explicació de la **nova legislació europea sobre pèl·lets plàstics**, reportatge sobre el projecte educatiu **“Lo Riu ens mou”** al riu Ebre amb alumnes de primer d’ESO, i una nova entrega de la secció de **mites i llegendes del Mediterrani** centrada en el litoral sud i el desert d’Alfama.
Conversa amb **Javier Cortó**, de **Surf Rider**, sobre l’aprovació definitiva del **reglament europeu per controlar les pèrdues de pèl·lets de plàstic**. Es defineixen els pèl·lets com la **matèria primera plàstica**, boletes diminutes que s’escapen en processos de producció i especialment en el **transport terrestre i marítim**, arribant a platges i ecosistemes marins. El reglament obliga totes les empreses de la **cadena de valor del plàstic** (productores, transformadores, transportistes, neteja industrial, etc.) a: • Elaborar **plans de risc** per identificar punts i quantitats de pèrdua potencial de pèl·lets. • Passar **auditories externes de conformitat**. • Formar el personal i adaptar **embalatges i sistemes de càrrega/descàrrega** per minimitzar fuites. • Presentar **informes anuals** amb les pèrdues registrades. Un èxit important d’incidència ha estat la **inclusió del transport marítim**, inicialment absent de la proposta, molt influïda per l’escàndol recent de vessaments de pèl·lets a Galícia. Tot i així, les navilieres tindran **un any addicional** per adaptar-s’hi. Surf Rider alerta d’una **llacuna** rellevant: les empreses que gestionen menys de **1.500 tones/any** queden parcialment exemptes, cosa que pot debilitar el sistema si grans companyies subcontracten molta activitat a petites empreses fora de regulació. Cortó insisteix que la normativa suposa un **abans i un després** davant la insuficiència de les mesures voluntàries, però posa èmfasi que caldrà **vigilar la implementació real**, el règim de sancions que fixi cada estat i mantenir la pressió ciutadana perquè el reglament no quedi en paper mullat.
Des de les Terres de l’Ebre, **Cel Prieto** entrevista **Montse Pegueroles**, representant territorial d’Esports, sobre la **3a edició de “Lo Riu ens mou”**, projecte que combina **educació, esport i territori**. Més de **800 alumnes de 1r d’ESO** de 13 instituts participen en una activitat en dos temps: 1) **Treball a l’aula** amb un dossier interactiu elaborat pel Departament d’Educació que explica: • El **naixement real del riu Ebre** (brollador subterrani al Pico Tres Mares, abans de Fontibre). • La història dels **usos del riu** (navegació, economia, esport). • L’impacte de la regulació de sediments i canvis ambientals. • Ecosistemes, flora i fauna, incloent-hi **espècies invasores**. 2) **Sortida pràctica al riu** amb **llaüts/jaüts** i l’acompanyament de **sis clubs de rem** (Tortosa, Amposta, Rem Delta, Sant Jaume, etc.). Els alumnes recorren diferents trams (Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Montsià), escolten explicacions in situ sobre l’ecosistema i practiquen **rem en equip**. Pegueroles destaca els valors de **treball col·lectiu, solidaritat i respecte pel medi**, i explica que molts participants acaben inscrivint-se als **clubs de rem** com a activitat extraescolar. Es presenta també la nova **Lliga de Rem Escolar de les Terres de l’Ebre (2025–2026)**, impulsada pels consells esportius del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, perquè nois i noies puguin competir en rem sense haver de desplaçar-se lluny (Banyoles, Cantàbria, Galícia). Aquesta lliga implicarà inicialment els clubs d’Amposta, Rem Delta, la Ràpita i Tortosa. El balanç global de “Lo Riu ens mou” és molt positiu i es preveu continuar-lo amb alumnat de 1r d’ESO en cursos futurs.
A la secció de **mites i llegendes del nostre mar Mediterrani**, amb l’escriptor **Joan de Déu Prats**, el programa viatja al **desert d’Alfama**, franja costanera entre l’Hospitalet de l’Infant i el Delta de l’Ebre. És un territori històricament àrid, ventós (mestral fort), poc poblat i considerat antigament **frontera natural** entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus. Prats explica la llegenda del **vell marí** o *foca monjo mediterrània*: Poseidó hauria convertit el cavallet de mar en aquesta gran criatura per protegir la costa, i a la cova del **llop marí** (prop de l’Hospitalet) els pescadors creien que hi vivia un monstre, que finalment es revela com una foca, caçada i convertida en espectre marí. Parla també de les **almadraves** de tonyina a la zona de l’Ametlla de Mar i del simbolisme de la tonyina com a portadora de **bona sort i fertilitat**. Cap a l’interior, al poble de **Pratdip**, apareixen els **dips**, gossos vampírics que atacaven ramats i que, segons la tradició, podrien estar connectats amb la llegenda de cavallers catalans retornats d’Hongria (casament de Jaume I amb Violant), portadors del “virus vampir”. A **Miravet**, a la Ribera d’Ebre, el **castell templer** i el llarg setge que va patir alimenten el relat de les **cocales** (corbs) com a ànimes dels darrers templers resistents. Finalment, es tracta el **golf de Sant Jordi**, ple de **vaixells enfonsats** arran dels torpedinaments de submarins alemanys a vaixells francesos durant la Primera Guerra Mundial, i l’estàtua a l’Ampolla que homenatja el rescat de mariners. La llegenda diu que els **fantasmes dels nàufrags** encara busquen la costa les nits de lluna plena. Es tanca amb la ciutat perduda d’**Abadòntia**, mencionada per autors antics com Estrabó, que alguns situen a l’entorn de l’Ampolla i que, segons el folklore, apareix com a **miratge de columnes i edificis** vists des de la punta de la Banya al Delta de l’Ebre.
Marina tanca l’edició d’**Arran de Mar** d’aquest dijous 6 de novembre de 2025, recordant l’horari habitual del programa (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i acomiadant-se de l’audiència fins a l’endemà, després d’un últim tema musical en català.
Visió general de l’episodi
Aquest episodi d’Arran de Mar recorre tota la costa catalana amb un format de magazín: butlletí informatiu marítim i territorial, entrevistes sobre oli de la D.O. Empordà i pesca esportiva d’elit, explicació de la nova normativa europea sobre pèl·lets plàstics, un projecte educatiu al riu Ebre i un viatge final per mites i llegendes del litoral sud.
1. Actualitat de la costa catalana
1.1. Temporal de pluja, llamps i alertes
- Diversos municipis de la Costa Brava, Terres de l’Ebre, Garraf i Maresme reporten ruixats intensos, llamps i incidències puntuals.
- Els col·laboradors critiquen les alertes massives al mòbil davant episodis que, en molts llocs, han estat moderats.
“El problema és que quan hi hagi una emergència real, un dia la gent no li farà ni cas.”
1.2. L’Escala i la Costa Brava
- A l’Escala, una línia de tempestes deixa 30–45 l/m² en poca estona, amb inundacions locals i danys sobretot per alta activitat elèctrica.
- Afectacions a: xarxes d’internet, telefonia, instal·lacions elèctriques particulars i comunicacions.
1.3. El paper climàtic de les praderies submarines
- Estudi del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Òscar Serrano) a Nature:
- Les praderies submarines (com la Posidònia al Mediterrani) ocupen menys del 0,2% de l’oceà, però reten un 10% del CO₂ que els oceans absorbeixen anualment. - Poden retenir igual o més carboni que un bosc tropical: fins a 7 tones/any/hectàrea.
- Es calcula que retenen 40 milions de tones de carboni i que se n’ha perdut un 30% des del segle XIX.
- Es remarca la urgència de protegir aquests “boscos blaus” pel seu paper en la mitigació del canvi climàtic i la protecció de la costa.
1.4. Terres de l’Ebre: aiguats i incidències
- Móra d’Ebre registra 50–70 l/m², amb:
- Esllavissades, caiguda d’arbres, cotxes arrossegats per rieres. - Inundacions en equipaments (camp de futbol, biblioteca, llar d’infants). - Afectacions ferroviàries (R15, caiguda d’un mur a la via; servei alternatiu per carretera).
- Bombers: una vintena d’avisos a la zona.
1.5. Plagues de processionària a l’Ametlla de Mar
- L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar inicia el tractament contra la processionària del pi:
- Endoteràpia (injecció al sistema vascular de l’arbre) a zones urbanes i escolars. - Atomització a urbanitzacions (Tres Cales, Calafat) amb empresa externa.
- Objectiu: reduir la població (no pas eliminar-la del tot) per protegir infants i animals, amb productes autoritzats per la UE.
1.6. Garraf: pluges moderades i obres hidràuliques
- A Cubelles, Sitges, Vilanova i Ribes, les pluges han estat moderades (12–20 l/m²) però han provocat:
- Inundacions en passos sota via i torrents habitualment problemàtics. - Tancament preventiu de passos i parcs, i neteja de clavegueram.
- A Cubelles s’aprova un nou tanc de tempesta al carrer de la Millera:
- Recollirà l’aigua excedent quan la xarxa no la pugui assumir i la conduirà al torrent de Santa Maria. - Es complementarà amb un altre tanc al sistema Vòrtex i més capacitat de bombament per reduir inundacions a prop de la desembocadura del riu Foix.
1.7. Mestral econòmic del Maresme
Port d’Arenys i crisi de la pesca
- El port d’Arenys concentra el 46% de l’activitat industrial de tots els ports de Catalunya.
- La meitat d’aquesta riquesa prové del sector pesquer, tot i haver perdut un 70% de la flota (de 500 tripulants a 180).
- Europa planteja reduir un 67% els fons destinats a la política pesquera comuna.
“Si li redueixes dos terços, un 67%, te l’has carregat directament.”
- El sector denuncia:
- Polítiques europees nefastes, excés normatiu i manca de transparència. - Risc de desaparició d’un sector que ja aplica mesures de sostenibilitat i reduccions de dies de pesca.
Mataró, capital espanyola de l’economia social 2026
- Mataró serà la primera ciutat catalana i la primera no capital provincial en ser Capital Espanyola de l’Economia Social.
- Es destaca:
- Tradició cooperativa i més de 100 entitats actuals. - Projectes en cultura, energia, serveis i inclusió social. - Un pla estratègic d’economia social i solidària i el seu lideratge en la xarxa de municipis catalans.
1.8. Tarragona: control del peix i foment de la bici
Control a la llotja de Tarragona
- La Guàrdia Civil inspecciona la llotja del Port de Tarragona per combatre la pesca i comercialització il·legal:
- 7 presumptes infraccions i 15,22 kg de peix intervinguts (lliurats a beneficència). - Infraccions per excedir el límit d’autoconsum, producte no reglamentari o sense traçabilitat. - Incompliments en el transport refrigerat de producte perible.
Projecte “Civicleta” a Tarragona
- Tarragona engega la Civicleta, programa gratuït de formació i posada a punt de bicicletes als centres cívics:
- Cursos per aprenendre a anar en bici (adults) i per manteniment bàsic. - Tallers per dissenyar rutes urbanes i naturals. - Gran pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran i jornades infantils de final d’any.
1.9. Servei de temps i trànsit
- Meteorologia: mar alterada, vent de ponent/mestral a Costa Daurada i tramuntana entrant a Costa Brava; mar creuada en alta mar, tendència a millora l’endemà.
- Trànsit: retencions a AP-7, C-17, A-2, rondes de Barcelona i carreteres amb pas alternatiu per vehicles avariats.
1.10. Butlletí local de Tarragona Ràdio
- L’Ajuntament de Tarragona sancionarà Fomento per incompliments del contracte de la brossa:
- Proposta de sanció de 65.000 € i retenció de 170.000 € per serveis no prestats. - L’alcalde demana disculpes per la mala imatge de brossa desbordant als carrers.
- Esquerra Republicana demana la dimissió de la consellera de Neteja Sònia Horts, que es defensa assegurant que el contracte “va tirant endavant” tot i el traspàs complicat.
- Cultura: a la Tabacalera (Tarragona), el col·lectiu Cabosanroque presenta un “bosc fantàstic” inspirat en Viatges i flors de Mercè Rodoreda, una instal·lació sobre la guerra i les seves conseqüències.
2. Entrevista: l’oli de la D.O. Empordà
2.1. Campanya d’oli i efectes de la sequera
- Conversa amb Simón Casanova, president de la D.O.P. Oli de l’Empordà.
- Després de 3 anys de sequera i collites molt baixes, enguany es preveu:
- Collita “normal” (uns 200.000 litres), possiblement tirant a bona. - Efectes de la sequera sobretot en la producció, no tant en l’olivera (arbre molt resilient i sovint bicentenari).
2.2. Varietats i identitat del producte
- Varietat principal: Argudell, que defineix el perfil de l’oli de la D.O.
- Altres varietats autòctones:
- Corivell (barrejada amb Argudell). - Verdal de Cadaqués (Cabequés). - Arbequina antiga, amb més de 200 anys a la zona.
2.3. Dimensions i mercat
- La D.O. és la més jove de Catalunya (reconeixement europeu el 2015) i abasta 900 ha entre Alt i Baix Empordà.
- Mercat principalment local i gironí, amb certa presència a Barcelona i poca exportació: gairebé tot es ven al territori.
- El consumidor reconeix el gust propi dels olis empordanesos i els utilitza per donar el punt “rodó” als plats.
2.4. Preu de l’oli i especulació
- Casanova denuncia l’ús de l’oli verge extra de supermercat com a preu esquer:
- Marques blanques venent per sota del preu de cost. - Això pressiona els preus a la baixa per als productors de qualitat.
- L’última gran pujada de preus no va ser tant especulativa com resposta a la manca d’oferta (collita espanyola reduïda a la meitat).
- Els preus elevats, tot i ser durs per al consumidor, han ajudat a acostar-se als costos reals de producció.
2.5. Oli filtrat vs no filtrat i salut
- Recomanació clara: consumir sempre oli d’oliva verge extra, sigui de D.O. Empordà o no, per assegurar qualitat i beneficis antioxidants.
- Diferències:
- Sense filtrar: manté impureses naturals (polpa, aigua vegetativa). Ideal si es consumeix molt recent (15–20 dies) per la seva naturalitat, però es pot fermentar i donar gustos defectuosos si s’allarga. - Filtrat: més estable en el temps i, per al president, opció recomanable si l’oli no es consumirà de seguida.
3. Pesca esportiva d’elit: Campionat del Món en embarcació
3.1. Bronz mundial per a un pescador d’Arenys
- Entrevista a David Rojas, pescador d’Arenys de Mar, integrant de la selecció espanyola de pesca des d’embarcació.
- Resultats:
- Bronze per equips al Campionat del Món a Croàcia. - 14a posició individual. - Classificació per al proper mundial, que se celebrarà a l’Estat espanyol.
3.2. Funcionament del campionat
- Selecció de 6 pescadors de tot l’Estat; molta feina en equip i dies previs d’entrenament.
- Sistema de competició:
- Barques de 8 persones, un pescador de cada país (normalment) per barca. - Proves de 5 hores durant diversos dies, canviant de barca i rivals cada dia. - Tot el peix es torna viu a l’aigua després de comptar-lo i puntuar-lo.
- Factor clau: gestió de l’esquer i presentació del ham segons la transparència de l’aigua i el comportament de les espècies.
3.3. Espècies i puntuació
- Els peixos es classifiquen en 5 columnes de valor: com més escassos i difícils, més punts.
- Espècies d’alt valor: orada, pàgar, pageell, etc.
- L’objectiu és maximitzar punts, no tant el pes total.
3.4. Sort, tècnica i context geogràfic
- La sort influeix en el sorteig de barca i companys, però el factor determinant és la tècnica:
- Com es prepara i es presenta l’esquer (llagostí, calamar, etc.). - Adaptació a les condicions de cada escenari (Mediterrani, Atlàntic, Irlanda amb corrents forts i espècies com congres i taurons).
- Allà on hi ha fons rocosos i Posidònia (“zona bruta”) hi ha molta més vida que en fons de sorra.
3.5. Potencial català i futur del mundial
- A Catalunya hi ha molt de nivell competitiu:
- El Club Mar Esport d’Arenys ha passat de ser un club “d’amics” a tenir pescadors de primer nivell. - La selecció catalana porta quatre ors seguits als campionats estatals per seleccions.
- El proper Campionat del Món d’embarcació serà a l’Estat espanyol (s’especula amb Alacant, Eivissa, Euskadi o fins i tot Canàries).
4. Nova normativa europea sobre pèl·lets de plàstic
4.1. Què són els pèl·lets i per què preocupen?
- Entrevista amb Javier Cortó, de Surf Rider.
- Pèl·lets: petites boletes de plàstic que són matèria primera per fabricar productes plàstics.
- Problema: es perden durant la producció i el transport (terrestre i marítim) i acaben als rius i platges, tot i que no provenen d’accions ciutadanes sinó industrials.
4.2. Nou reglament europeu: un canvi de paradigma
- Després d’anys de pressió d’ONGs (Surf Rider, Good Karma Projects, IMPA i altres), la UE aprova un reglament específic:
- Obliga totes les empreses de la cadena de valor del plàstic (productores, transformadores, transportistes, neteja industrial, etc.). - S’hi inclouen també empreses de fora de la UE que operin dins el mercat europeu.
- Mesures clau:
- Plans de risc per identificar on i com es poden perdre pèl·lets. - Auditories i certificacions externes obligatòries. - Formació de treballadors, adaptació d’embalatges i sistemes de càrrega-descàrrega. - Informes anuals amb dades d’eventuals pèrdues.
4.3. Transport marítim i llacunes del sistema
- Inicialment el transport marítim no estava contemplat, però els episodis de vessaments (com el de Galícia) i la pressió social han aconseguit incloure’l al reglament.
- Les navilieres tindran un any més que la resta per implementar les mesures.
- Excepcions preocupants:
- Empreses que gestionin menys de 1.500 tones/any queden excloses de part de les obligacions. - Risc que grans empreses compleixin, però subcontractin petites empreses no regulades, debilitant l’efecte global.
4.4. Impacte previst i properes passes
- Es considera que el reglament marca un abans i un després:
- Es passa de mesures voluntàries (sovint poc eficaces) a obligacions legals. - Cada estat (com l’Estat espanyol) definirà el règim de sancions per a incompliments.
- Proper repte:
- Vetllar perquè la implementació sigui real i rigorosa, i no quedi només “sobre el paper”. - Mantenir la pressió ciutadana i institucional perquè el reglament no es relaxi amb el temps.
5. El riu Ebre com a aula oberta: “Lo Riu ens mou”
5.1. Projecte educatiu i esportiu
- Entrevista amb Montse Pegueroles, representant territorial d’Esports a les Terres de l’Ebre.
- “Lo Riu ens mou” és un projecte que combina:
- Educació (Departament d’Educació), - Esport (Esports i Federació Catalana de Rem), - Desenvolupament territorial (IDECE) i cultura local.
- Hi participen més de 800 alumnes de 1r d’ESO de 13 instituts i 6 clubs de rem ebrencs.
5.2. Metodologia: teoria + pràctica al riu
- Fase 1 – Aula:
- Treball amb un dossier interactiu sobre el naixement de l’Ebre, la seva història, usos del riu, ecosistemes, espècies invasores i impacte dels sediments. - Actualització de coneixements (p. ex., el brollador subterrani del Pico Tres Mares com a origen real del riu).
- Fase 2 – Riu i rem:
- Sortides en llaüts/jaüts (barques de 6–8 persones) amb un monitor. - Descoberta in situ de la fauna, flora i dinàmica fluvial. - Foment del treball en equip, la solidaritat i el respecte pel medi.
5.3. Clubs implicats i trams
- Participen clubs com Club de Rem Tortosa, Club Nàutic Amposta, Rem Delta, Sant Jaume, etc.
- Trams destacats:
- Embarcador de Vinebre – Flix. - Façana fluvial de Móra d’Ebre. - Tram Tortosa – embarcador del club. - Tram Campredó – Amposta. - Trams baixos del riu compartits entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre.
5.4. Impacte i continuïtat
- L’alumnat valora molt positivament l’experiència i alguns s’acaben inscrivint als clubs de rem com a activitat extraescolar.
- El projecte ha evolucionat (abans amb alumnes de 6è de Primària, ara 1r d’ESO) i es vol mantenir i consolidar.
- S’hi afegeix una novetat: Lliga de Rem Escolar de les Terres de l’Ebre (2025–2026), organitzada pels consells esportius del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, perquè els joves puguin competir sense grans desplaçaments.
6. Mites i llegendes del nostre mar Mediterrani
6.1. Context: el desert d’Alfama
- Secció amb Joan de Déu Prats dedicada a mites del litoral sud de Catalunya.
- El desert d’Alfama és una franja costanera entre l’Hospitalet de l’Infant i el delta de l’Ebre:
- Territori històricament àrid, ventós (mestral) i poc poblat. - Frontera antiga entre el comtat de Barcelona i al-Àndalus. - Avui, zona d’autopista amb rètols d’alerta pel vent i amb presència d’urbanitzacions i central nuclear.
6.2. El vell marí i el llop marí
- El vell marí (o foca monjo mediterrània) adquireix dimensió mítica:
- Segons la llegenda, Poseidó transforma un humil cavallet de mar en aquesta gran bèstia marina per protegir la costa d’Alfama. - A l’Hospitalet de l’Infant hi ha la cova del llop marí, on els pescadors creien que vivia un monstre marí. - Finalment descobreixen que és una foca monjo, que acaba sent caçada, deixant un llegat de “fantasma marí” a la zona.
6.3. L’almadrava i les tonyines
- Les almadraves (del dialecte àrab-andalusí, “lloc on es colpeja”) eren complexes estructures de xarxes per capturar tonyines migratòries.
- La zona de l’Ametlla de Mar ha estat històricament un punt clau de pesca de tonyina:
- Les tonyines es veien com a símbol de fertilitat i bona sort. - Hi ha creences que un nen nascut en temporada de tonyines tindrà destí afortunat.
6.4. Dips, gossos vampir de Pratdip
- A l’interior, el poble de Pratdip conserva la llegenda dels dips, gossos-llop vampírics que:
- Atacaven ramats i deixaven les ovelles exsangües. - Podrien estar lligats, segons la tradició, a contagis vampírics arribats amb cavallers catalans que havien viatjat a Hongria (casament de Jaume I amb Violant d’Hongria).
- El poble actualment s’hi identifica: escuts, grafismes i imatges del dip per tot arreu.
6.5. Cocales i templers a Miravet
- A Miravet, sobre un meandre majestuós de l’Ebre, es manté la memòria del castell templer.
- Els templers hi van resistir un any sencer abans de rendir-se a les tropes reials que havien de dissoldre l’orde.
- La llegenda diu que alguns d’aquests cavallers s’haurien convertit en cocales (corbs), que sobrevolen la zona com a àimes en pena dels darrers defensors del temple.
6.6. El golf de Sant Jordi i els seus fantasmes
- El golf de Sant Jordi (entre desert d’Alfama i punta del Delta) va ser escenari d’enfonsaments durant la Primera Guerra Mundial:
- Vaixells francesos de mercaderies eren torpedinats per submarins alemanys quan navegaven fora d’aigües territorials espanyoles. - Actualment és una de les zones amb més vaixells enfonsats del litoral català (pescadors els anomenen ganxos).
- A l’Ampolla, una estàtua recorda l’heroisme de la població en el rescat de mariners francesos.
- Llegenda: els esperits dels nàufrags encara vaguen pel golf i busquen la costa les nits de lluna plena.
6.7. L’Abadòntia, ciutat perduda
- Geògrafs antics com Estrabó mencionen la ciutat d’Abadòntia a la costa ibèrica, una localització encara no identificada arqueològicament.
- Segons la tradició, estaria relacionada amb la zona de l’Ampolla.
- Als voltants de la punta de la Banya (delta de l’Ebre) són freqüents els miratges marins (refraccions òptiques) que, segons la llegenda, deixen entreveure columnes i edificis d’aquesta ciutat grega mítica emergint del mar.
7. Tancament
- L’episodi combina informació meteorològica i territorial, temes de polítiques europees (pesca, pèl·lets), patrimoni alimentari (oli de la D.O. Empordà), esport de competició i educació ambiental al riu Ebre amb la dimensió més literària i mítica del litoral.
- El programa reforça la idea d’un mar Mediterrani viscut i pensat: com a font d’economia, de riscos climàtics, de memòria històrica i de relats imaginats que encara habiten la costa.