Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Turisme litoral, pesca i mar a Catalunya
Presentació d’**Arran de Mar**, recordatori de l’horari i avanç de continguts del dia (bloc informatiu, Federació Catalana de Pesca, recepta marinera, projectes solidaris, agenda). Salutacions a l’equip tècnic i als corresponsals de diferents ràdios locals. Conversa distesa sobre un vídeo viral d’una foca que s’enfila a una barca per fugir d’orques, com a exemple d’intel·ligència animal i de la relació amb els humans.
Informació des de l’Escala: trobada entre Ajuntament i sector turístic per avaluar la temporada (72.000 visitants en alta), repensar l’oferta i presentar nous projectes de turisme sostenible i economia blava amb suport de fons **Next Generation**. Es destaca la importància d’un *pla de dinamització comercial* i d’un *roadmap* d’economia circular, valorats positivament pels comerciants. A continuació, crònica de les **V Jornades d’Estudi sobre l’obra de Caterina Albert (Víctor Català)**, centrades en la novel·la *Solitud* i en la figura del pastor, amb presentació del facsímil i ponències de diverses autores i estudioses. L’Arxiu de l’Escala custodia l’obra des de 2017 i el municipi la reivindica com a patrimoni literari modernista de primer nivell.
Baixant al Delta de l’Ebre, es descriuen les **festes de la segregació de l’Ampolla**, que celebren 36 anys d’independència respecte del Perelló. La regidora de festes remarca el valor simbòlic de la lluita històrica per la segregació, especialment per a la gent gran. S’explica un programa molt variat amb correbars, tastet popular de mandonguilles, vermut electrònic, sopar de germanor, música per a totes les edats i activitats familiars, moltes amb component solidari per la Marató. A Deltebre, es presenta el **pressupost 2026 de 30,6 M€**, un 12% més i el més alt de la història municipal, coincidint amb el 50è aniversari del municipi. L’alcalde subratlla l’aposta per serveis, ajudes socials i inversió pública (13,7 M€): continuïtat del **passeig del Carrilet** per reduir riscos d’inundació i donar-li projecció turística, finalització del **Teatre Auditori Lo Rialto** i millores de camins i espais públics. Es proposa congelar tributs municipals per al 2026.
Des del Garraf es detalla el procés de **regularització de terrasses a Sitges**. Una trentena d’establiments han rebut requeriments per ajustar l’ocupació d’espai públic i el mobiliari a la normativa, després de l’ampliació extraordinària durant la pandèmia. L’Ajuntament aposta per reunions personalitzades amb cada negoci, sense sancions immediates però sense descartar-les. Es posen exemples de carrers especialment conflictius (Jesús, Parellades, Passeig de la Ribera, Sant Sebastià), on cal equilibrar l’activitat econòmica amb la mobilitat i l’accessibilitat. El gremi recorda els beneficis socials i comercials de les terrasses i demana flexibilitat, especialment amb l’ús d’estufes a l’hivern.
Es presenta la convocatòria d’ajuts del **Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava-Sud Maresme** amb fons FEAMPA, oberta fins al 31 de gener de 2026. Poden optar-hi peixateries, entitats mediambientals, restaurants i projectes vinculats a l’economia blava. Es posa en valor la diversitat d’iniciatives ja finançades: des d’una màquina potabilitzadora per a un varador fins a estudis de biodiversitat marina i jornades gastronòmiques de peix de llotja, així com projectes de cooperació per potenciar el peix de llotja i la tonyina vermella. A continuació es relata la història de la **torrada de mar**, antic plat de pescadors del Maresme recuperat i reinterpretat per la xef **Carme Ruscalleda**. Originàriament era una llesca de pa amarada amb suquet de peix i recuita lentament al tornar a port, fins quedar cruixent. Ruscalleda la va elevar a alta cuina al restaurant Sant Pau, servint-la amb gambes i un suquet intens, mantenint l’essència marinera i la memòria dels pescadors.
Des de la Costa Daurada es destaca que el **Port de Tarragona** ha acollit la primera jornada estatal sobre l’ús de **drons** al sistema portuari. L’esdeveniment, organitzat per Puertos del Estado amb participació de 19 autoritats portuàries i diverses empreses públiques i tecnològiques, té per objectiu elaborar una guia de regulació per a aeronaus no tripulades en entorns portuaris. Es vol fomentar un ús segur i coordinat dels drons com a eina estratègica per millorar eficiència, seguretat i sostenibilitat. Seguidament es comunica que **Tarragona** ha obtingut el certificat **Biosphere Destination**, integrant-se a la xarxa internacional de destinacions compromeses amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El reconeixement, basat en una auditoria externa, avala bones pràctiques en governança, medi ambient, economia circular, inclusió social, cultura i qualitat turística. S’emmarca en l’estratègia “Tarragona, entre blau i verd” i el Pla de Sostenibilitat Turística finançat amb fons Next Generation, orientat a consolidar un model ecoturístic veritablement sostenible.
Espai de serveis: el meteoròleg **Luis Mi Pérez** informa d’un mar força alterat per vent de sud i sud-oest, sobretot en alta mar, amb maror i forta maror i onades de fins a 3–4 metres en alguns punts. Preveu un dissabte més clar però amb nou augment de núvols al vespre, i un diumenge amb vent de ponent i gir a tramuntana a la Costa Brava, amb tendència a millora progressiva de l’estat de la mar. Tot seguit, des del Servei Català de Trànsit, Sílvia de l’Amo indica que no hi ha incidències importants però recorda la setmana complicada a la demarcació de Tarragona i demana màxima prudència de cara al cap de setmana.
Secció **“Amb temps i una canya”** amb la Federació Catalana de Pesca Esportiva. El representant **Pedro Terol** exposa la preocupació del sector per una nova normativa estatal (projecte d’ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació) que obligaria els pescadors recreatius a declarar diàriament totes les captures, incloses les alliberades i fins i tot les jornades sense peix, especialment en reserves marines com **Masia Blanca** (Vendrell). Es parla de l’ús obligatori d’una aplicació mòbil que encara no existeix i de la incertesa sobre quines espècies s’hauran de declarar (annex d’“espècies de protecció diferenciada” que inclou tonyina vermella, tonyina blanca, patudo, peix espasa, diferents merlins, peix vela i també **lluç**). Es critica que el text deixi oberta la possibilitat d’afegir noves espècies per decisió de comitès científics o administracions sense transparència. Terol denuncia la previsió de geolocalitzar totes les embarcacions recreatives com si fossin “buques” que faenen, cosa que considera desproporcionada i potencialment contrària a drets de privacitat. També assenyala la confusió sobre si la norma s’aplicarà només en reserves, només des d’embarcació o també des de platja. El termini d’al·legacions (del 4 al 14 de novembre) es veu molt curt i poc ajustat a la pràctica habitual. La Federació intenta coordinar al·legacions amb altres entitats, però troba dificultats per obtenir aclariments del Ministeri. Terol contextualitza el tema en directrius europees que Espanya implementa tard i a correcuita, i sospita d’una possible pressió del sector professional i grans lobbies pesquers, mentre el col·lectiu recreatiu (que només representa un 5% de les captures) assumeix regulacions molt més estrictes que el 95% de pesca professional. Hi ha el temor que molts aficionats acabin deixant la pesca recreativa per l’excés de burocràcia.
Secció de cuina amb el cuiner **Adrià Ceritjol**, del Bar El Padrí, que presenta una recepta tradicional de **barats en escabetx**. Es reivindica la cuina marinera de les àvies i dels barris pescadors, on la necessitat de conservar el menjar amb pocs recursos va donar lloc a tècniques com l’escabetx, basades en *oli i vinagre*. La recepta (per a 4 persones) inclou barats esbudellats i, idealment, filetejats a la peixateria, sofregit suau de ceba, pastanaga, alls, llorer i farigola, cuita amb abundant oli; després s’hi afegeixen vi blanc i vinagre de vi blanc, es deixa evaporar l’alcohol i la fortor, i finalment s’hi incorporen els barats enfarinats i fregits, deixant-los reposar submergits en l’escabetx. Adrià recomana reposar **24–48 hores** a la nevera, on es conserva fins a una setmana. Es comenten variants: ús de vinagre de xardonnay (ajustant el vi moscatell per no fer-ho massa dolç), afegir gingebre fresc, o reservar aigua de cocció dels musclos si es fa escabetx de marisc per intensificar el gust marí. L’escabetx és versàtil: se’n poden fer **musclos, sardines, tonyina** o altres peixos, i es pot servir com a tapa al centre de taula o en entrepans de barat en escabetx. Es ressalta que un bon escabetx ha de respectar el gust del peix i no quedar dominat pel vinagre.
Final de la primera hora amb falques publicitàries vinculades a Tarragona: obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA), promoció de la **Fira Tarragona Marida** al Passeig de les Palmeres (cuina i vi de les DO de la demarcació), presentació de l’**ICIQ** com a centre de recerca química sostenible al campus de la URV, solucions de calefacció d’Obramat, promoció cultural i gastronòmica al **Moll de Costa** del Port de Tarragona, i campanya de publicitat per a negocis locals a **Tarragona Ràdio**. Tot seguit, un breu butlletí informatiu local: el **pressupost municipal 2026** de Tarragona (236 M€ consolidats, amb 19,5 M€ en inversions i èmfasi en serveis públics i habitatge social), projeccions prèvies del **Festival Rec** de cinema d’autor, i la prèvia del partit del **Nàstic** al Nou Estadi Costa Daurada amb declaracions del tècnic Cristóbal Parralo, que busca la seva primera victòria com a entrenador grana.
Obertura de la segona hora amb recordatori del menú: calendari fotogràfic solidari, projecte Odissean, balanç de les jornades gastronòmiques del Calamarenys i agenda de cap de setmana. La primera entrevista és amb el fotògraf **Ignasi Piris**, creador del calendari **“Llops de mar de Cadaqués”**. Ignasi explica que ha fet més de 600 retrats de gent de mar de Cadaqués i n’ha triat 12 per a un calendari que es ven a 15 € en llibreries i diferents locals, amb recaptació íntegra per a l’**Hospital-Residència d’Avis de Cadaqués**. El projecte neix a partir d’una proposta d’un pescador jove i es construeix amb molta complicitat: els mateixos pescadors fan la llista de participants, l’Ajuntament i l’Associació d’Artistes Crea hi donen suport i el pintor Danilo aporta un quadre per fer-ne una rifa. Com a fotògraf, Piris ve d’un projecte previ, el llibre **“Cadaqués, darrere del taulell”**, amb 400 retrats de persones que treballen al servei del públic. Defuig grans artificis i aposta pel retrat en blanc i negre que reflecteixi el caràcter real de cadascú. Explica la forta vinculació emocional amb el mar i amb el poble, i com la fotografia es converteix en una forma de **patrimoni i memòria col·lectiva**. Ja es plantegen futures edicions del calendari dedicades a “llobes de mar” (dones vinculades al mar) o a artesans de pedra seca.
Entrevista extensa amb **Pol Ramos**, biòleg, bussejador i cofundador d’**Odissean**. Explica la seva trajectòria: lligam des de petit amb el mar a l’Escala, certificacions com a bussejador i instructor, experiències professionals a Tailàndia, Mèxic o Indonèsia i la decisió d’unir **biologia, busseig i comunicació**. Odissean neix d’un primer viatge col·lectiu al **Mar Roig** que té molt èxit i es converteix en un model d’expedicions: organitzen viatges a Egipte, Maldives, Mèxic, Açores, Galápagos i Revillagigedo, sempre buscant èpoques i llocs amb màxima biodiversitat (taurons, mantes oceàniques, balenes, dofins, esculls de coral). Pol remarca que les experiències fortes –com nedar amb dofins o veure parets de taurons martell– tenen un gran poder transformador i ajuden a que la gent **estimi el mar i vulgui protegir-lo**. El projecte no només ven viatges sinó que també forma nous bussejadors a la **Costa Brava** a l’estiu, col·laborant amb centres de busseig locals per fer cursos i sortides. Es detallen els **nivells d’experiència** necessaris per a cada destí (des de rutes fàcils al Mar Roig fins a expedicions exigents com Galápagos, amb corrents molt fortes i immersions “al blau” amb GPS a l’equip). Pol parla també d’una **docu-sèrie sobre el Mediterrani**, centrant el primer capítol en les **Illes Medes** com a cas d’èxit de reserva marina que beneficia l’ecosistema, el turisme i la pesca local. Contraposa aquesta realitat a zones no protegides del Mediterrani, molt pobres en vida per la pesca industrial, i a l’impacte dels plàstics en mars com el d’Indonèsia o Tailàndia. Tanca amb una doble reflexió: la més negativa (llocs gairebé deserts o plens de plàstic) i la més positiva (immersions a Galápagos amb taurons a totes les entrades a l’aigua).
Gran bloc dedicat a fer balanç del **Calamarenys**, jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys de Mar. S’explica la singularitat del **calamar d’Arenys**, pescat amb potera, i es recorda que el 2025 ha estat un any especialment bo de captures. Es repassen els actes principals: la **mostra gastronòmica** a la Llotja Vella amb tapes de calamar de diversos restaurants, pastisseries i una cerveseria; la participació de restaurants com el Portinyol (calamar escumat amb iogurt i ceps) o Blau de Mar (pa xinès farcit, cruixent d’arròs amb calamar i soja); i el **show cooking** de l’Arnau París explicant receptes ràpides per incorporar el calamar al dia a dia, seguit d’un sopar popular amb fideuada per a més de 200 persones i música de La Vella Lola. També hi ha hagut una xerrada de **Pere Alzina** sobre ocells migratoris i canvi climàtic, sortides amb la barca Marinada, visites guiades i, com a acte de cloenda, una recreació de la **subhasta tradicional de peix** al pati del Calisay, conduïda per l’antic subhastador Josep Masdeu. S’hi subhasten paneres amb calamar de potera i altres peixos, fent reviure el sistema de subhasta a la baixa. El regidor Ramir Vidal qualifica les jornades de **plenament consolidades**, amb gran participació, presència de públic de fora i capacitat per projectar Arenys com a referent gastronòmic mariner.
Tram final dedicat a l’**agenda de cap de setmana** al llarg de la costa catalana. A la **Costa Brava**: continuació de les jornades Víctor Català a l’Escala, xerrada sobre tortuga marina a Roses, exposicions i rutes a Llançà, jornades sobre espais marins protegits a l’Estartit, sortides familiars a Cap Ras, Festa Major de Sant Martí a Massanet de Cabrenys, activitats de la Setmana de la Ciència a Empúries. Al **Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre**: teatre a Ull de Cona, Xocofusió de Camarles (xocolata i cervesa), conferència a l’Observatori de l’Ebre, marxa del Port, recreació de la Batalla de l’Ebre a Flix, Expo Cítric a Alcanar i Fira de l’Oli i la Mediterrània a Santa Bàrbara. Al **Garraf**: primer festival gastronòmic **Gastro Ribes** al castell de Ribes, amb vins, gastronomia, música i homenatge a la cuina local. Al **Maresme**: Mostra de Bolets del Maresme a Mataró, festa del vi natural Nano a Arenys de Munt, gala de l’esport a Premià, Setmana de la Música Antiga, rutes sobre Puig i Cadafalch a Argentona, tallers familiars de pintura rupestre a Arenys de Mar i participació de diverses colles geganteres a la trobada del Mil·lenari a Montserrat. Finalment, a **Tarragona**, destaca un concert solidari a la Sala Zero a benefici de la **Casa dels Xuclis** (infants amb càncer). La presentadora acomiada el programa recordant l’horari habitual (de dilluns a divendres de 16 a 18 h) i emfasitzant la riquesa d’activitats marineres, culturals i solidàries al llarg de la costa.
Panorama general de l’episodi
Aquesta entrega d’Arran de Mar, emesa des de Tarragona Ràdio, recorre tota la costa catalana combinant actualitat local, turisme, pesca, gastronomia marinera, cultura i agenda d’activitats. El programa articula una mirada molt completa sobre la vida al litoral: des de l’economia blava i el turisme sostenible fins a la pesca recreativa, la fotografia social i el busseig científic.
1. Notícies de la costa catalana
1.1. Costa Brava: turisme i cultura
L’Escala – reptes turístics i economia blava
- Actors públics i privats del sector turístic de l’Escala es reuneixen per analitzar la temporada d’estiu i planificar el futur.
- Dades destacades: 72.000 visitants en temporada alta, anàlisi de places hoteleres i oferta d’activitats.
- Es presenten dos projectes clau:
- Pla de dinamització comercial del municipi. - Roadmap d’economia circular orientat a l’economia blava, fortament finançat amb fons Next Generation (més de 4,5 M€).
- L’Ajuntament de l’Escala vol desestacionalitzar el turisme i estendre l’activitat més enllà dels tres mesos d’estiu.
- El sector privat (UBET) valora positivament aquest espai de diàleg i coordinació.
Caterina Albert (Víctor Català) i la literatura modernista
- L’Escala acull les V Jornades d’Estudi dedicades a Caterina Albert (Víctor Català), centrades en la novel·la Solitud i en la figura del pastor.
- Organitzen: Càtedra Víctor Català (UdG), Arxiu Històric i Ajuntament de l’Escala.
- S’hi presenten noves lectures literàries i antropològiques, amb ponents com Núria Nardi, Najat El Hachmi, Carlota Gurt o David Pagès.
- L’arxiu municipal custodia l’obra de Caterina Albert des del 2017 i es reivindica la seva importància com a escriptora cabdal del modernisme.
1.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre
L’Ampolla – 36 anys de segregació del Perelló
- L’Ampolla celebra les festes de la segregació, recordant la lluita històrica per esdevenir municipi independent.
- Actes destacats:
- Correbares amb xaranga Aigua en Gas. - Tastet popular de mandonguilles, sopar de germanor i festa amb orquestra i DJ. - Activitats familiars, tarda de jocs i berenar solidari a favor de La Marató.
- Per a la gent gran, aquestes dates són un recordatori d’orgull i memòria col·lectiva.
Deltebre – pressupost històric 2026
- L’Ajuntament de Deltebre aprova un pressupost de 30,6 M€, el més alt de la seva història (+12%).
- Prioritats:
- Mantenir un alt nivell d’activitat social i cultural. - Ajuts socials per garantir una situació digna als col·lectius més vulnerables. - Inversió pública molt elevada: 13,7 M€ (45% del total).
- Projectes clau:
- Passeig del Carrilet (reducció del risc d’inundacions, adaptació climàtica i projecte turístic). - Finalització del Teatre Auditori Lo Rialto. - Millora de camins, espais públics i equipaments.
- Es proposa la congelació de tributs municipals per al 2026.
1.3. Garraf: ús de l’espai públic i terrasses a Sitges
- Una trentena de bars i restaurants de Sitges reben requeriments municipals per ajustar les terrasses a la normativa actual.
- Durant la pandèmia es van flexibilitzar els límits d’espai; ara es torna a les condicions habituals.
- Criteris revisats:
- Superfície ocupada. - Tipus de mobiliari permès. - Horaris i impacte en mobilitat i accessibilitat.
- Ajuntament i Gremi d’Hostaleria treballen cas per cas, prioritzant el diàleg per trobar l’equilibri entre activitat econòmica i convivència veïnal.
- No es descarten sancions futures si no s’acompleix la normativa.
- El gremi reclama més flexibilitat en l’ús d’estufes a les terrasses, especialment ara que arriba el fred.
1.4. Maresme: economia blava i gastronomia marinera
Ajuts europeus a l’economia blava (Costa Brava Sud – Maresme)
- El Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Costa Brava-Sud Maresme manté oberta la convocatòria dels Fons Europeus Marítims de la Pesca i l’Aquicultura fins al 31 de gener de 2026.
- Projectes elegibles: tot allò vinculat a economia blava i suport al sector pesquer.
- Beneficiaris potencials:
- Peixateries. - Associacions mediambientals. - Restaurants i iniciatives gastronòmiques amb peix de llotja.
- Exemples ja finançats:
- Màquina potabilitzadora per a un varador. - Estudis de biodiversitat marina. - Jornades gastronòmiques. - Projectes de cooperació entre GALP per potenciar la comercialització de productes com la tonyina vermella.
La “torrada de mar” al Maresme Gourmet
- Reportatge dedicat a la torrada de mar, antic plat mariner recuperat per Carme Ruscalleda.
- Origen: menjars senzills de pescadors, amb pa torrat i suquet de peix de roca.
- Tècnica tradicional:
- Torraven pa, l’amaraven amb el suquet sobrant. - Nova torrada lenta d’una hora fins a obtenir un pa sec, cruixent i ple de sabor.
- Al restaurant Sant Pau, Ruscalleda en fa una versió d’alta cuina: gambes sobre base de suquet intens i torrada cruixent, servida amb una postal explicativa per homenatjar els pescadors.
1.5. Tarragona i Costa Daurada: innovació i turisme sostenible
Port de Tarragona – drons al sistema portuari
- El Port de Tarragona acull la primera jornada estatal sobre ús de drons en ports de titularitat estatal, organitzada per Puertos de l’Estado.
- Objectius:
- Compartir experiències i bones pràctiques. - Identificar reptes tècnics i normatius. - Elaborar una guia de regulació d’aeronaus no tripulades en entorns portuaris (amb el suport d’INECO i Senasa).
- Participació de 19 autoritats portuàries i l’Institut Tecnològic de Galícia.
- La tecnologia de drons es veu com una eina estratègica per millorar eficiència, seguretat i sostenibilitat en els ports.
Tarragona, destinació Biosphere
- Tarragona s’incorpora a la xarxa internacional de destinacions turístiques alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
- Obtenció del certificat Biosphere Destination, que acredita:
- Compromís ferm amb el turisme sostenible. - Integració dels valors socials, ambientals i culturals de la comunitat.
- Auditoria externa que avalua:
- Governança. - Medi ambient i economia circular. - Inclusió social. - Cultura i qualitat turística.
- Sota el lema “Tarragona, entre blau i verd”, l’Ajuntament de Tarragona desplega un model ecoturístic amb el suport del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació i els fons Next Generation.
- La ciutat rep també el distintiu Biosphere Certificat de l’Institut de Turisme Responsable, consolidant-se com a referent en sostenibilitat a la Costa Daurada.
2. Mar, temps i mobilitat
2.1. Estat de la mar i predicció
- El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu una situació marítima remoguda:
- Vent de sud i sud-oest fort en alta mar; més fluix però notable en alguns trams de la Costa Brava. - Estat de la mar: maror a forta maror i fins i tot mar grossa en sectors d’alta mar. - Onades de 3-4 metres a tot el litoral en alguns punts.
- Evolució prevista:
- Dissabte: aire més net i transparent, però al vespre es torna a tapar i continua el vent de sud; la mar baixa de forta maror a maror. - Diumenge: domini del vent de ponent, amb gir a gregal a la Costa Brava.
2.2. Trànsit i seguretat viària
- Des del Servei Català de Trànsit, Sílvia de l’Amo informa que no hi ha incidències greus en temps real.
- Es destaca, però, que la demarcació de Tarragona ha tingut una setmana complicada i es demana:
- Extremar la prudència. - No abaixar la guàrdia en els desplaçaments del cap de setmana. - Mantenir-se informat de l’estat de les carreteres.
3. Pesca recreativa i nova burocràcia estatal
3.1. La queixa de la Federació Catalana de Pesca
Bloc “Amb temps i una canya”
- El col·laborador Pedro Terol, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva, denuncia una nova capa de “burrocràcia administrativa” sobre la pesca recreativa.
- El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha enviat una comunicació informativa sobre una futura ordre que obligaria a declarar captures de determinades espècies.
- Problemes principals:
- Avís tardà i poc clar (un correu el 6 de novembre, amb afectació a partir del 10 de gener). - Termini d’al·legacions de només 10 dies, inferior al que marca la llei. - Aplicació inicialment pensada per a reserves marines (a Catalunya només Masia Blanca, al Vendrell), però el text esdevé ambigu i podria extendre’s a tota la pesca recreativa. - Dependència d’una aplicació mòbil inexistent a dia d’avui.
3.2. Declaració obligatòria de captures
- El projecte preveu que els pescadors recreatius hagin de declarar diàriament:
- Les captures retingudes. - Les captures retornades al mar. - Fins i tot les jornades sense captura.
- Espècies ja identificades (Annex 3):
- Tonyina vermella, tonyina blanca (bonítol del nord), patut, peix espasa, diversos merlins i agulles, peix vela i lluç.
- També s’obre la porta a ampliar la llista amb altres espècies, a proposta de comitès científics o administracions.
3.3. Geolocalització i drets dels pescadors
- El text parla de “buques” i “faenar”, i preveu que totes les embarcacions (professionals i recreatives) puguin ser geolocalitzades a les zones controlades.
- Queixes del sector:
- Les barques recreatives no són bucs de gran eslora. - La mesura es viu com una intrusió i un possible atemptat contra el dret a la privacitat, atès que no es tracta de professionals. - Es genera una sensació d’“estar vigilats” constantment per fer una activitat d’oci.
3.4. Sobrecàrrega normativa i pressió del sector professional
- Per als pescadors esportius i recreatius, la situació esdevé inassumible:
- Han de conèixer talls mínims, vedes, normatives estatals i autonòmiques, restriccions en aigües interiors, etc. - Es tem que l’aficionat acabi desistint i deixi de sortir a pescar.
- Pedro Terol suggereix que la normativa respon a:
- Directives europees que Espanya ha de transposar a corre-cuita per evitar sancions. - Possible pressió del sector de pesca professional i grans lobbies, molt més influents que el petit col·lectiu recreatiu.
- La Federació Catalana de Pesca intenta coordinar al·legacions i contactes amb altres associacions, però el marge temporal és mínim.
4. Cuina marinera: escabetx tradicional de barats
4.1. Homenatge a les iaies i a la cuina de barca
- Secció de gastronomia marinera mediterrània amb el cuiner Adrià Ceritjol (Bar El Padrí).
- Recepta protagonista: barats en escabetx, un plat fred i de conserva, típic de barris mariners amb pocs recursos.
- L’escabetx es reivindica com a tècnica històrica de conservació per a:
- Barques de pesca. - Rebosts modestos de les famílies marineres.
4.2. Recepta bàsica (per a 4 persones)
Ingredients principals
- 4 barats (eviscerats i, si pot ser, filetejats a la peixateria).
- 1 ceba (de Figueres o blanca) i 1 pastanaga.
- 1 cabeça d’alls.
- 2 fulles de llorer i 3 branques de farigola.
- ½ litre de vinagre de vi blanc.
- 200 ml de vi blanc (moscatell o similar; es pot adaptar segons el vinagre que s’utilitzi).
- 1 cullerada sopera de pebre en gra.
- 300 g de farina.
- ½ litre d’oli d’oliva.
Elaboració
- Sofregit base de l’escabetx:
- En una cassola amb tot l’oli, sofregir ceba i pastanaga tallades, la cabeça d’alls sencera, el llorer, la farigola i el pebre en gra. - No deixar que la ceba agafi color; només que “caigui” i perdi l’aigua.
- Barats fregits:
- Enfarinar els filets de barat i fregir-los en una altra cassola. - Reservar-los.
- Liquids de l’escabetx:
- Afegir vi blanc i vinagre al sofregit. - Deixar evaporar l’alcohol i l’excés d’aroma àcid fins que el gust sigui equilibrat (no massa agressiu ni massa dolç).
- Muntatge final:
- Incorporar els barats fregits a la cassola de l’escabetx. - Fer un breu xup-xup (1–2 minuts) perquè s’integrin sabors. - Deixar reposar.
4.3. Trucs, variants i servei
- Reposar 24 hores a la nevera abans de consumir; fins i tot millora als 2 dies.
- Es conserva una setmana gràcies al vinagre i l’oli.
- Es pot fer escabetx també de:
- Tonyina, sardines, musclos (en aquest cas, obrint-los prèviament i aprofitant una mica de la seva aigua de cocció per aromatitzar l’escabetx). - Altres peixos o fins i tot carns blanques.
- Idees de consum:
- Plat fred al mig de la taula per “ranxejar” (compartir diversos plats a la vegada). - Entrepà de barat en escabetx. - Tapes variades amb pa torrat.
- Consell important: ajustar bé la proporció de vinagre i vi; un vinagre massa fort pot dominar el plat, i un excés de dolçor pot descompensar-lo.
5. Segona hora: cultura marinera, fotografia, busseig i gastronomia
5.1. Calendari solidari “Llops de mar” de Cadaqués
Projecte fotogràfic i social d’Ignasi Piris
- A Cadaqués, el fotògraf Ignasi Piris crea un calendari solidari dedicat als llops de mar del poble.
- Característiques del projecte:
- Més de 600 retrats realitzats al llarg d’uns 8 mesos. - Protagonistes: pescadors i gent de mar autòctons, seleccionats per ells mateixos. - L’objectiu és captar la personalitat real de cadascun en retrats en blanc i negre.
- Destí dels fons:
- Benefici íntegre per a la residència – hospital d’avis de Cadaqués. - Hi col·labora l’Associació d’Artistes Crea, que ajuda en disseny, impressió i logística. - Es complementa amb la rifa d’un quadre del pintor local Danilo, també en benefici de la residència.
Fotografia com a patrimoni i memòria
- Piris ja havia publicat el llibre “Cadaqués, darrere del taulell”, amb 400 retrats de persones que treballen en bars, restaurants, hotels i botigues.
- El projecte reforça el paper de la fotografia com a patrimoni visual i memòria de la vida quotidiana del poble.
- Ignasi surt cada dia a fotografiar carrers, mar i gent, i acumula desenes de milers d’imatges que conformen un arxiu potent de Cadaqués.
- El fotògraf destaca també:
- L’atracció i “glamour” que desperta la professió de pescador, malgrat el seu alt risc i la dificultat de trobar relleu generacional. - La idea de fer calendari anual amb diferents col·lectius (dones de mar, mestres de pedra seca, etc.).
5.2. Odissean: busseig, ciència i divulgació marina
Perfil del projecte i del seu impulsor
- Entrevista a Pol Ramos, biòleg marí, bussejador i cofundador d’Odissean.
- Context personal:
- Creix estiuejant a la Costa Brava (l’Escala) en una família molt vinculada al mar. - Es forma com a bussejador des de jove (Dive Master, instructor) i com a biòleg. - Ha treballat arreu del món (Tailàndia, Mèxic, Indonèsia) fent busseig i divulgació.
Naixement d’Odissean
- L’origen és un primer viatge al Mar Roig amb amics i família, que té un gran èxit.
- A partir d’aquí, i amb l’impuls de les xarxes socials, neix Odissean com a projecte estable, juntament amb Pol Vives (biòleg i Dive Master) i Maria (especialista en comunicació i també instructora).
- Objectiu central: ensenyar el mar i la seva biodiversitat a través de dues línies principals:
- Expedicions de busseig internacionals. - Creació de contingut audiovisual i educatiu per xarxes.
5.3. Expedicions de busseig arreu del món
Destinacions i fauna destacada
- Mar Roig (Egipte):
- Ruta nord: esculls de corall molt ben conservats, gran biodiversitat i dofins en llibertat. - Ruta sud: més profunditat i corrents; gran varietat de taurons.
- Maldives:
- Fortes corrents oceàniques. - Presència de mantes oceàniques i taurons.
- Mèxic, Galàpagos, Revillagigedo (Pacífic):
- Grans migracions de taurons martell (fins a 300 individus alhora). - Temporades de pas de balenes (geperudes, grises, etc.). - Immersions “al blau” amb corrents molt potents, sovint amb suport de GPS a l’equip.
Impacte emocional i conservació
- Ramos subratlla que veure animals com el tauró-balena o bussejar entre centenars de taurons canvia la percepció del mar per sempre.
- Clau pedagògica: la gent només protegeix allò que estima i només estima allò que coneix.
- Les experiències in situ són molt més efectives per canviar hàbits (com el consum de peix de pesca industrial) que no pas missatges abstractes.
5.4. Formació de bussejadors al Mediterrani
- Odissean també forma bussejadors novells a la Costa Brava, en col·laboració amb diversos centres de busseig.
- Fan des de cursos inicials fins a nivells avançats:
- Sortides formatives, immersions conjuntes i espais socials (inversió + dinar) per consolidar la comunitat.
- Requisits per a les expedicions internacionals:
- Mar Roig: nivell Advanced i unes 15–20 immersions. - Maldives: almenys 50–60 immersions, per la presència de corrents. - Galàpagos / Revillagigedo: 100–200 immersions i coneixement previ dels participants.
5.5. Docu-sèrie sobre el Mediterrani i les Illes Medes
- Odissean participa, amb Blue Wave Alliance, en una docu-sèrie sobre el Mediterrani.
- Es vincula a la iniciativa 30x30 de l’ONU, que vol protegir el 30% dels oceans el 2030.
- El primer capítol se centra en les Illes Medes, parc natural emblemàtic i cas d’èxit de reserva marina a Europa:
- Beneficis per al municipi i el seu turisme. - Beneficis per als pescadors locals i per a l’ocupació. - Increment espectacular de biodiversitat i biomassa.
- En contraposició, Ramos assenyala que:
- Fora de reserves, al Mediterrani hi ha poca vida a causa de la pesca industrial. - En alguns indrets de Tailàndia o Indonèsia es troba gran quantitat de plàstic, sovint procedent d’Europa.
6. Jornades gastronòmiques “Calamarenys” a Arenys de Mar
6.1. Valoració global d’un mes de Calamarenys
- Repàs extens a les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys (Calamarenys), amb més de 30 anys d’història.
- Objectius:
- Reivindicar el calamar d’Arenys, pescat amb potera (pesca selectiva i poc lesiva). - Dinamitzar la restauració local i el turisme gastronòmic.
- El regidor de promoció econòmica, Ramir Vidal, destaca:
- Gran afluència de públic. - Bon retorn per als restaurants. - Jornades consolidades, amb visitants que venen expressament de fora.
6.2. Activitats gastronòmiques i culturals
Mostra gastronòmica a la Llotja Vella
- Tapes de calamar a càrrec de 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria.
- Propostes creatives:
- Calamar fumat en escabetx a la menorquina. - Calamar amb mandonguilles, moniato o ceps. - Croquetes de calamar, entre d’altres.
- Participació d’establiments com El Portinyol o Blau de Mar, que expliquen la seva experiència i plats.
Show cooking i sopar popular
- Xou de cuina a càrrec del cuiner i comunicador Arnau París, centrat en receptes ràpides de calamar per al dia a dia.
- Sopar per unes 200 persones amb:
- Aperitius (quiche, truita de patates). - Gran fideuada de calamar. - Pastís del 30è aniversari del Calamarenys. - Acompanyament musical de La Vella Lola.
Xerrades i activitats complementàries
- Conferència sobre ocells migratoris i efectes del canvi climàtic, a càrrec de Pere Alzina.
- Sortides en barca amb la marinada (quan el temps ho permet), itineraris guiats i activitats educatives.
6.3. Subhasta tradicional de peix
- Cloenda amb una recreació de la subhasta tradicional de peix al pati del Calisay, conduïda per Josep Masdeu (antic subhastador) i Martí Cadallans.
- Subhasta a la baixa, cantant preus decreixents fins que algú compra.
- Productes subhastats:
- Calamar de potera. - Lluç, pop, moll, rata, serrà, etc.
- L’activitat desperta nostàlgia entre els grans i curiositat entre els més petits; s’hi recull bona assistència.
- Vidal remarca que ha estat un bon any de calamar, excepte una setmana inicial una mica fluixa.
7. Agenda del cap de setmana al litoral català
7.1. Costa Brava
Divendres
- Roses: xerrada sobre nidificació de la tortuga marina i adaptació al canvi climàtic (Cal Anita).
- Llançà: inauguració de l’exposició “Pels camins de l’Alt Empordà” (Casa de Cultura).
Dissabte
- L’Escala: continuació de les Jornades d’Estudi Víctor Català – Caterina Albert amb rutes i activitats a l’Alfolí de la Sal i el clos del pastor.
- L’Estartit: jornada sobre espais marins protegits i ruta de flora i fauna al Montgrí.
- Llançà: sortida familiar per descobrir la flora de Cap Ras.
- Massanet de Cabrenys: Festa Major de Sant Martí (tot el cap de setmana).
Diumenge
- L’Estartit: volta per la Gola del Ter dins la Gran Ruta de les Aus Migratòries.
- Empúries: jornada de portes obertes al Museu Arqueològic d’Empúries en el marc de la Setmana de la Ciència.
7.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre
- Teatre “Kraming” (comèdia romàntica) a Ull de Gona.
- Xocfusió de Camarles: festa de la cervesa amb música en directe, concursos i gastronomia.
- Observatori de l’Ebre (Roquetes): jornada de portes obertes i conferència sobre eclipsis de sol.
- Marxa del Port – Memorial Josep Maria Brull: marxa excursionista amb dos recorreguts (llarg i curt) al Port.
- Recreació històrica de la Batalla de l’Ebre a Flix (14–16 de novembre).
- Expo Cítric a Alcanar: fira dels cítrics amb xefs Michelin, tastos i productors locals.
- Fira de l’Oli i la Mediterrània a Santa Bàrbara: expositors, tastos i tallers al voltant de l’oli d’oliva.
7.3. Garraf
- Gastro Ribes al Castell de Ribes (Sant Pere de Ribes):
- Primer festival gastronòmic del municipi. - Vins i gastronomia de proximitat. - Música en directe i activitats familiars. - Organitza el Gremi d’Hostaleria i Turisme del Garraf amb l’Ajuntament i diversos col·laboradors.
7.4. Maresme
- Mataró: 40a Mostra de Bolets del Maresme a Can Boet, amb tallers, jocs i activitats familiars.
- Arenys de Munt: Nano, festa del vi natural i novell del Maresme, amb 30 cellers i tastos.
- Premià de Mar: Gala de l’Esport i lliurament dels Premis A de l’Esport 2025.
- Mataró: Setmana de la Música Antiga, concerts de Kenneth Weiss i altres.
- Argentona: Ruta íntima de Puig i Cadafalch, centrada en la seva vida més personal al poble.
- Arenys de Mar: taller familiar de pintura rupestre al Museu Mollfulleda de Mineralogia, dins la Setmana de la Ciència.
- Participació de diverses colles de gegants del Maresme a la trobada del Mil·lenari a Montserrat (Tordera, Calella, Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar).
7.5. Tarragona i entorn
- Concert solidari a la Sala Zero de Tarragona a favor de La Casa dels Xuklis (infants amb càncer); tots els beneficis es destinen a aquesta causa.
8. Actualitat breu de Tarragona (butlletí informatiu)
- Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona:
- 236 M€ consolidats (+1,5%). - 19,5 M€ en inversions. - Línies estratègiques: millora de serveis públics i infraestructures urbanes. - Pre-acord amb En Comú Podem i tres no adscrits; negociacions finals amb Junts. - La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, defineix els comptes com a realistes i pragmàtics. - L’habitatge social continua sent una prioritat del govern de Rubén Viñuales.
- Festival Rec (cinema):
- Projecció d’un film d’un director bielorús amb pressupost de 3.000 €. - La programadora Elodie Mellado en destaca el lligam amb la realitat actual i el to satíric (guerra nuclear imaginada mentre el protagonista es preocupa pel seu jersei “inspirador”).
- Nàstic (Nou Estadi Costa Daurada):
- El nou entrenador Cristóbal Parralo buscarà la seva primera victòria contra el Marbella. - Ressalta la bona predisposició de la plantilla i la importància del suport de l’afició.
9. Estructura del programa i to general
- El programa alterna:
- Tertúlia distesa entre locutors de diverses ràdios locals del litoral (incloent Tarragona Ràdio). - Butlletins informatius sobre turisme, economia, cultura i medi ambient. - Seccions temàtiques (pesca, cuina, entrevistes, agenda).
- To general:
- Proper i divulgatiu, amb moltes referències al mar com a eix central. - Forta presència de valors de sostenibilitat, memòria històrica, patrimoni cultural i gastronomia. - Voluntat d’articular una mirada de país des del litoral, posant en xarxa territoris com la Costa Brava, el Delta de l’Ebre, el Garraf, el Maresme i la Costa Daurada.
En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica molt completa de la vida marítima catalana, tant des del punt de vista econòmic (turisme, pesca, comerç) com social i cultural (festes, cuina, fotografia, esport, ciència i conservació marina).