Arran de Mar
‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.
Subscriu-te
Turisme, natura i mar: conflictes i memòries
Presentació d’**Arran de Mar** i del seu equip des de Tarragona Ràdio. Connexions amb ràdios de l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Mar per comentar el temps rúfol, els refredats i situar el to distès del programa. Es recorda l’estructura del dia: informatiu de costa, reportatges i entrevistes, mites i llegendes i secció de “bèsties gegants” del mar.
Bloc informatiu sobre el **futur de l’eòlica marina flotant** al Golf de Roses. Es presenten les posicions contraposades de l’associació científica Renovem-nos i del projecte Biopaís; els primers defensen que cal desplegar renovables per combatre el canvi climàtic, mentre que el segon alerta d’impactes ecològics i socials i proposa excloure els projectes d’eòlica marina. Es remarca que el debat científic i territorial és obert i que les administracions han de decidir com procedir.
Notícia sobre la campanya de l’Ajuntament de l’Escala per **foragitar estornells** de punts conflictius (pàrquing de Calparals, Poble Sec, entorn del càmping Lacus, etc.). S’explica l’ús de llum làser a la nit per desplaçar els dormidors d’ocells a zones menys problemàtiques. Es contextualitza l’augment d’estornells a Catalunya, els grans estols sincronitzats i els problemes de salubritat derivats dels excrements.
Des del Delta de l’Ebre es presenta la campanya **“Si és de llotja és boníssim”** del GALP Mar de l’Ebre, que vol revertir la baixada de consum de peix fresc i de proximitat, especialment entre menors de 45 anys, i revaloritzar l’ofici de pescador. S’explica l’impacte de la normativa europea que retalla dràsticament els dies de pesca (de 130 a 27, i proposta a 9) i es defensa, des de la Generalitat, que la disminució d’estocs es deu més al **canvi climàtic** que a la sobrepesca. Es menciona l’autorització de dies addicionals abans de Nadal per salvar la temporada.
Crònica des del Port de la Ràpita sobre l’exposició **“Els ports de Catalunya, un mar de paraules”**, que vol recuperar i divulgar la terminologia portuària i pesquera en català i fomentar-ne l’ús social, especialment com a **llengua d’acollida** per a persones nouvingudes. Es destaca la manca de coneixement general del vocabulari mariner, la col·laboració entre Departament de Territori i Plataforma per la Llengua, i la voluntat de revertir la pèrdua de paraules i reforçar les polítiques lingüístiques a les Terres de l’Ebre.
Des del Garraf s’anuncia que **Barcelona** acollirà la conferència MC2026, trobada europea clau per a l’educació en ciències marines, amb tallers immersius i intercanvi de bones pràctiques per enfortir la cultura oceànica. Seguidament es presenta l’exposició **“Dones i el mar”** de l’Arxiu Comarcal del Garraf, que, a través de fotografies històriques, visibilitza la presència femenina en oficis, lleure i vida quotidiana vinculada al litoral. Es posa en valor el paper imprescindible de les dones en la història marinera del Garraf i s’anuncia que més endavant se’n parlarà amb profunditat.
Des del Maresme es destaca el premi **FEM Mataró** a l’Associació Nàutica Social Talassa pel projecte *La Mar Oberta*, que utilitza el mar com a recurs social i terapèutic per a col·lectius vulnerables, oferint sortides regulars amb suport de professionals. S’explica el seu enfoc d’inclusió, empoderament i consciència ecològica. Tot seguit es presenta la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional de la **Casa Roure** de Canet de Mar, obra primerenca de Domènech i Montaner, subratllant-ne el valor modernista i ornamentació rica (motllures florals, vitralls, mosaics, mobiliari original).
Anàlisi de les previsions d’ocupació pel **pont de la Constitució** a la Costa Daurada i interior de la demarcació de Tarragona. A Tarragona ciutat es preveu fregar el 100% d’ocupació en hotels i apartaments, confirmant la desestacionalització del turisme urbà. A comarques com la Terra Alta, Priorat i Conca de Barberà s’assoleix al voltant del 85%, amb predomini de client català i oferta de natura i enoturisme. Al litoral del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre es calcula un 80% amb client nacional i gran pes de les reserves d’última hora. Es preveu bona afluència també als restaurants.
El meteoròleg Lluís Mipérez explica una situació dominada pel **vent de ponent i mestral**, molt intens al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Garraf, amb cops de més de 90 km/h i maró / maragassa en alta mar. A la Costa Brava el vent és més fluix, amb una mica de tramuntana. Des del Servei Català de Trànsit, Mireia Camats detalla retencions importants a l’AP-7 per accidents i incendi de vehicle, talls a la C-12 a Rasquera, cues a B-23 i C-58 i congestió a les rondes de Barcelona per volum de trànsit i una avaria, configurant una tarda complicada a la xarxa viària.
Petita falca promocional que defineix **Arran de Mar** com a programa dedicat a desvelar “tots els secrets de l’oceà” de dilluns a divendres de 4 a 6, presentant-se com “les profunditats de l’actualitat” marítima catalana.
Conversa amb **Sílvia Manuel Lafuente**, de l’Arxiu Comarcal del Garraf, sobre l’exposició fotogràfica **“Dones i el mar”** a Vilanova i la Geltrú. S’explica com la col·laboració anual amb la Cofradia de Pescadors i el Pòsit per Sant Pere deriva enguany en una exposició temàtica centrada en la dona. Es detalla el procés de selecció dins un gran fons fotogràfic, buscant imatges variades que mostrin la relació de les dones amb el barri de mar, la pesca, la platja i la vida quotidiana. Sílvia remarca que les dones han estat essencials en feines auxiliars (remendar xarxes, ajudar a desembarcar, cuidar criatures i festes del barri), però invisibilitzades i relegades a terra: les fotos no les mostren a les barques de pesca, només en contextos d’oci o processons. L’exposició vol recuperar aquesta memòria femenina, reivindicar figures anònimes i potser inspirar línies d’estudi similars en altres ports. La mostra, concebuda per Vilanova, itinera pels centres cívics de la ciutat, amb fotos atractives, peus de foto breus i vocació d’homenatge a la gent de mar i a les dones en particular.
Secció de llegendes marines amb l’escriptor **Joan de Déu Prats**, centrada en la **Costa Brava**. Es descriu el fons marí irregular amb baus i canons submarins (Illes Medes, Illes Formigues), caus mítics de sirenes i nereides i zones de naufragi. Es parla de les **llevantades** de primavera i tardor (temps de les faves i del rentabotes), remarcant que el Mediterrani pot ser molt perillós, amb referència a la “nit terrible” de 1911 en què una tempesta sobtada va matar més de 100 mariners. S’expliquen diverses llegendes: el **gegant de Palamós** que s’enamora d’una pubilla, intenta aturar la galera que se l’emporta i provoca una tragèdia que queda petrificada en els esculls; la **serp d’Aro**, inspirada possiblement en el peix rem, que perd el seu diamant a la sorra robat per un pubill del mas Cruanyes, origen llegendari de la riquesa del mas; i el **foc de Sant Elm**, fenomen elèctric vist com a bon auguri mariner, vinculat a l’ermita de Sant Elm des d’on Ferran Agulló hauria batejat la Costa Brava com a costa abrupta i feréstega. La secció combina geografia, història marítima i simbolisme cristià i pagà.
Fi de la primera hora i anunci d’una pausa de 5 minuts. Durant la pausa s’emet publicitat i falques institucionals: pla **Tarragona 26** per a recollida de residus i neteja amb l’objectiu de carrers més nets; campanya de l’ONCE per l’extra de Nadal; obres de millora al Tanatori Municipal de Tarragona; promoció del **REC**, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, amb activitats al Serrallo i Pantalla Tarracó; presentació de l’ICIQ com a centre de recerca química de referència al campus Sescelades; i agenda nadalenca del **Port de Tarragona**. Serveixen per anclar el programa al context local de Tarragona i Camp de Tarragona.
Bloc informatiu local a càrrec de Tere Ortega. Es detalla la posada en marxa de la **zona de baixes emissions** a Tarragona ciutat, amb oficina informativa a l’OMAC de la Rambla Nova i un període sense sancions fins al 2027, afectant només vehicles sense etiqueta. Salut informa que el pic de **grip** probablement coincidirà amb Nadal i recomana especialment la vacunació de gent gran i vulnerables, alertant de l’augment de casos. El **Síndic de Greuges** obre una actuació per possible discriminació territorial en l’accés a la trombectomia mecànica per a pacients amb ictus, ja que els hospitals de Barcelona i Girona ofereixen el servei 24/7, mentre que a Lleida i Tarragona només hi ha cobertura parcial i no caps de setmana.
Reobertura del programa en iniciar la segona hora. Marina Pérez Got resumeix el menú: entrevista amb l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués sobre turisme i conservació; conversa sobre el final de la migració ornitològica i la grip aviària al Delta de l’Ebre; i descoberta d’uns gegants pescadors a Salou, tot mantenint el focus en el **mar com a eix central**.
Llarga entrevista amb **David Tibau**, secretari de l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués. Es descriu la tensió entre un poble envoltat pel mar i protegit per la llei de costes i el Parc Natural del Cap de Creus, i la pressió per promoure un POUM que preveu més de **700 nous habitatges**. Tibau alerta de la manca de capacitat en aigua (pantà de Boadella), depuradora, llum i aparcament, i critica l’edificació en zones inundables i la sensació que el pla respon a interessos de pocs. S’explica l’origen de l’associació arran de la defensa dels plàtans de l’avinguda Caritat Serinyana, i la seva tasca continuada: recollida de plàstics i burilles, plantació d’arbres amb escoles, inventari de buganvílies i denúncia de la pèrdua de còdols de platja. Es reivindica la **pedra seca** com a patrimoni immaterial (barraques, marges i clapers) que cal integrar en el planejament, i es posa en relleu la col·laboració amb SOS Costa Brava i el Parc Natural en la defensa dels **camins de ronda**, criticant tancaments i desviacions per interessos privats. Tibau conclou demanant compatibilitzar turisme i conservació amb una planificació responsable.
Entrevista a **Manolo Sánchez**, ornitòleg, sobre el balanç de la **migració d’ocells** i la situació de la **grip aviària**. Sánchez afirma que la migració ha estat “molt trista”: moltes espècies mostren descensos alarmants i algunes gairebé han desaparegut localment. Explica com el canvi climàtic, les pràctiques agràries i la pressió de la caça afecten els fluxos migratoris i la supervivència de les espècies. Detalla els mètodes de control (anellament científic, transectes fixes) i els canvis de distribució, amb espècies que ja no creuen el Sàhara i altres que avançaran cap al nord a mesura que l’Àfrica es desertitza. Sobre la **grip aviària**, alerta que el brot actual és molt virulent: milers de gües mortes a França i Gallocanta, primer cas mortal humà als EUA i transmissió demostrada a mamífers (rabosa). El risc seria un salt estable de mamífer a mamífer. Critica les mesures adoptades (confinament de gallines però pràctica de caça gairebé intacta, tancaments parcials de 10 km) i la manca d’autoregulació de part del col·lectiu caçador en espècies en forta regressió com el tor o l’ànnec xulador. Conclou que, amb la informació disponible, si no es canvien les polítiques i els hàbits, la nostra espècie podria empènyer-se a ella mateixa cap a la desaparició, repetint errors històrics.
Secció final dedicada als **gegants pescadors de Salou**, en Ramon i la Maria del Mar, amb entrevista a **Juanjo López**, secretari de la colla gegantera. Es descriuen com a gegants alts i pesants, vestits de pescadors antics, amb xarxa i panera, que surten sobretot en actes mariners com la **calada de malles** d’agost i la festa del calamar. S’explica la calada com a recreació de la pesca tradicional des de la platja, que pot donar captures espectaculars, i la reacció emocionada de l’últim pescador professional del poble. Juanjo amplia la mirada a la colla, amb nou gegants més (rei Jaume I, Violant, arlequins, Xaloc, Pantabrut), una cinquantena de membres i unes 40 sortides anuals arreu de Catalunya i Balears. Remarca el suport de l’Ajuntament i el canvi de model turístic a Salou, de turisme de borratxera cap a un turisme familiar i esportiu. El programa es tanca amb el comiat de Marina Pérez Got i recordatori de la cita diària d’**Arran de Mar** de 4 a 6 de la tarda.
Panorama general de l’episodi
Arran de Mar dedica aquest programa a repassar l’actualitat de la costa catalana i a explorar com el mar es converteix en espai de conflicte, memòria i identitat: energia eòlica, pressió turística, pesca, llengua, llegendes, biodiversitat i cultura popular.
1. Informatiu de la costa catalana
1.1. Energia eòlica marina al Golf de Roses
- Es descriu la forta divisió científica sobre l’eòlica marina flotant al Golf de Roses.
- Renovem-nos defensa que cal desplegar renovables per frenar el canvi climàtic:
"El pitjor que li passarà al medi natural és que no fem res".
- El projecte Biopaís (Institut de Ciències del Mar i Universitat de Girona) alerta d’impactes ecològics i socials i proposa excloure parcs eòlics marins a la zona.
- La guia de Renovem-nos (IREC, UB, UdG, Universitat de Cantàbria) confronta les dues visions i posa el focus en com fer la transició energètica respectant el territori.
- Les administracions tenen ara la “pilota al terrat” per decidir el futur dels projectes.
1.2. Gestió d’espècies i salubritat urbana
- A l’Escala, l’Ajuntament impulsa una campanya per foragitar estornells dels punts amb més concentració (pàrquing de Calparals, Poble Sec, carrer Lleida, etc.).
- Es fa amb una empresa externa que utilitza làser nocturn per desplaçar els ocells cap a zones amb menys afectació.
- Es destaca el fort augment d’estornells a Catalunya, els vols sincronitzats i l’impacte dels excrements en la via pública.
1.3. Pesca, consum de peix i normativa europea al Delta de l’Ebre
- El GALP Mar de l’Ebre llança la campanya “Si és de llotja és boníssim” per:
- Fomentar el consum de peix fresc de proximitat, sobretot entre menors de 45 anys. - Revaloritzar l’ofici de pescador.
- Es denuncia que la reducció de dies de pesca al Mediterrani (de 130 a 27, i proposta de 27 a 9 per al 2026) posa en risc la viabilitat del sector.
- El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible defensa que la disminució d’estocs és més per canvi climàtic que per sobrepesca, i anuncia al·legacions a Brussel·les.
- S’autoritza un petit increment temporal de dies abans de Nadal per salvar la campanya.
1.4. Llengua, cultura marítima i exposicions
- Al Port de la Ràpita, s’inaugura l’exposició “Els ports de Catalunya, un mar de paraules”:
- Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori. - Vol recuperar el vocabulari portuari i pesquer i fer del català llengua d’acollida i cohesió social. - Forma part del Pla Nacional per la Llengua i posa el focus en municipis costaners amb forta pressió turística.
- L’exposició inclou vuit panells divulgatius sobre món pesquer, nàutic i comercial, i vol reactivar paraules en desús.
1.5. Educació marina i dones i mar al Garraf
- Barcelona és escollida seu de la conferència MC2026, trobada europea d’educadors en ciències marines (30 setembre – 2 octubre 2026).
- Inclourà tallers pràctics i experiències immersives per reforçar la cultura oceànica. - Consolida Barcelona com a referent internacional en recerca i divulgació marina.
- L’Arxiu Comarcal del Garraf presenta l’exposició “Dones i el mar”, amb fotografies històriques que:
- Visibilitzen la presència femenina en oficis marítims, vida quotidiana i lleure. - Reivindiquen el paper de les dones en la història marinera del Garraf.
1.6. Inclusió social, patrimoni i turisme a la costa central
- A Mataró, l’Associació Nàutica Social Talassa rep el premi FEM Mataró per La Mar Oberta:
- Projecte que fa servir el mar com a recurs social, terapèutic i d’inclusió. - Ofereix sortides regulars a col·lectius vulnerables (joves, gent gran, salut mental) per treballar processos educatius i d’empoderament a bord.
- Es declara Bé Cultural d’Interès Nacional la Casa Roure de Canet de Mar:
- Obra primerenca de Lluís Domènech i Montaner. - Exemple destacat de modernisme amb decoració floral, vitralls, mosaics i mobiliari original.
1.7. Turisme de pont i ocupació a la Costa Daurada
- Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona encaren amb optimisme el pont de la Constitució:
- A Tarragona ciutat s’espera fregar el 100% d’ocupació i es confirma la desestacionalització del turisme urbà. - A comarques d’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà) s’arriba al voltant del 85%, amb predomini de client català i oferta de natura i enoturisme. - A les zones costaneres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, s’estima un 80% i un perfil majoritàriament nacional.
- Es remarca el pes de les reserves d’última hora condicionades per la meteorologia.
1.8. El temps i el trànsit
- Predomini de vent de ponent i mestral fort, especialment al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Garraf:
- Cops de més de 90 km/h i maró / maragassa sobretot en alta mar. - A la Costa Brava, vent més feble i tramuntana més marcada l’endemà.
- El Servei Català de Trànsit informa de:
- Llargues retencions a l’AP-7 (accidents i incendi de vehicle). - Tall a la C-12 a Rasquera. - Cues a B-23, C-58 i rondes de Barcelona per avaries i volum de trànsit.
2. “Dones i el mar” a Vilanova i la Geltrú
L’entrevista amb Sílvia Manuel Lafuente, de l’Arxiu Comarcal del Garraf, aprofundeix en l’exposició fotogràfica “Dones i el mar”.
2.1. Origen i concepte de l’exposició
- Neix de la col·laboració anual amb la Cofradia de Pescadors i el Pòsit per les festes de Sant Pere.
- Fins ara es feien monogràfics de fotògrafs concrets; enguany trien un fil temàtic: la relació entre dones i mar a Vilanova.
- Objectiu central: fer visible un paper històricment invisibilitzat en un àmbit percebut com a masculí.
2.2. Contingut i fons fotogràfics
- L’Arxiu Comarcal del Garraf disposa d’un dels fons fotogràfics més grans de Catalunya.
- La mostra recull imatges de diferents èpoques i autors que mostren:
- Dones en tasques auxiliars de pesca. - Vida al barri de mar, infància, festes, platja i família. - Escenes d’oci i processons, però també de feina invisible.
- El procés de selecció combina:
- Criteri documental (explicar història i usos socials). - Varietat visual (no només barques o posats repetits). - Voluntat de destacar la fotografia com a document d’arxiu amb valor històric.
2.3. Recuperar la memòria femenina marinera
- Sílvia remarca que les dones:
- No sortien habitualment a la mar, però feien feines clau: remendar xarxes, ajudar a desembarcar, gestionar la venda, tenir cura de criatures i cohesionar el barri. - Han estat essencials per la vida marinera, malgrat quedar en segon pla.
- L’exposició visualitza que no hi ha dones a les barques de pesca (excepte en context d’oci o processó), evidenciant la segregació d’espais.
- Es reivindica també l’existència de moltes figures anònimes i de pioneres (primeres dones pescadores, patrones, esportistes de mar) que mereixerien reconeixement.
2.4. Itinerància local i inspiració per altres municipis
- El projecte està pensat per circular pels centres cívics de Vilanova, perquè tota la ciutat pugui reconèixer la seva platja com a patrimoni comú.
- Tot i el focus local, Sílvia destaca que:
- Altres ports i arxius del país també han fet recerca sobre dones de la mar. - Li agradaria que l’exposició inspiri noves investigacions en altres municipis mariners.
- Recomana visitar-la perquè:
- Les fotos són boniques i expressives, amb valor artístic i històric. - Els peus de foto són curts però clars, i la mostra és fàcil de seguir.
3. Mites i llegendes del Mediterrani (Costa Brava)
La secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats recorre mites marins de la Costa Brava, combinant geografia, història i imaginari popular.
3.1. Baus, corall i sirenes
- El fons marí català és molt irregular: la plataforma continental cau fort a pocs quilòmetres de la costa.
- A zones com les Illes Medes o les Illes Formigues hi ha baus, esculls que no aflorem i només es fan visibles quan trenquen les onades.
- Aquests esculls han causat molts naufragis i són vistos com a caus de sirenes i nereides. També són rics en corall vermell, antigament molt abundant.
3.2. Llevantades i temporals mítics
- El Mediterrani no és tan plàcid com sovint es creu; té grans temporals de llevant a primavera i tardor.
- Aquests temporals reben noms tradicionals:
- Temps de les faves (primavera, en època de collita). - Temps del rentabotes (tardor, quan es rentaven les botes per al vi).
- Es recorda la “nit terrible” de 1911, una tempesta perfecta al gener en plena temporada de pesca amb llaguts de vela, que va causar més de 100 morts entre costa catalana i valenciana.
- El mar era vist com un espai perillós i sagrat, ple de tabús (dones a bord, taüts, paraigües) i supersticions.
3.3. La llegenda del gegant de Palamós
- Un gegant del Pirineu baixa a la costa, s’enamora d’una pubilla de Palamós i s’hi vol quedar.
- El pare, espantat per la relació, envia la filla en una galera cap a Empúries.
- El gegant, desesperat, llença una pedra amb la fona per aturar el vaixell: encerta el pilot, el vaixell embarranca, la noia s’ofega i ell també intentant salvar-la.
- Alguns esculls de la zona es llegeixen com la mà del gegant i restes de la galera, integrant la llegenda al paisatge.
3.4. La serp d’Aro i el “rei dels peixos”
- Joan de Déu explica el record d’un peix rem dissecat al zoològic de Barcelona, anomenat rei dels peixos i pescat a Sitges.
- És un peix avisal, llarg i inofensiu, probable origen de moltes llegendes de serps marines.
- A prop de Platja d’Aro una llegenda parla d’una serp marina gegant que deixava un diamant a la sorra mentre prenia el sol.
- Un pubill del mas Cruanyes li roba el diamant; la serp, desesperada, busca venjança, però no troba ningú i acaba morint de tristesa o tornant al fons marí.
- El mas esdevé ric i la tradició diu que va bullir el diamant per blanquejar-lo i ocultar-ne l’origen.
3.5. El foc de Sant Elm i el bateig de la Costa Brava
- El foc de Sant Elm és un fenomen elèctric (descàrregues en forma de flamarades als pals de les veles) considerat senyal de bona sort pels mariners.
- Sant Elm s’associa a Erasme d’Antioquia, sant protector dels mariners.
- Des de l’ermita de Sant Elm, prop de Sant Feliu de Guíxols, el periodista Ferran Agulló hauria batejat la Costa Brava, impressionat per la duresa del relleu muntanyós tocant el mar.
- El nom recorda que és una costa abrupta i potencialment perillosa, no només un destí turístic.
4. Cadaqués: turisme, urbanisme i conservació
Entrevista a David Tibau, secretari de l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués.
4.1. Pressió urbanística i límits ambientals
- Cadaqués viu una forta pressió turística i urbanística entre:
- Protecció de la llei de costes al front marítim. - Parc Natural del Cap de Creus a la part de muntanya.
- El nou POUM preveu més de 700 habitatges nous, la qual cosa implicaria:
- Més de 2.000 habitants addicionals. - Centenars de vehicles nous en un poble ja saturat. - Més pressió sobre aigua (depèn del pantà de Boadella), depuradora i xarxa elèctrica.
- Es denuncia que el projecte respon més a interessos de “quatre amics” que no pas a una planificació pensada per al bé comú.
4.2. Al·legacions i riscos concrets
- El període d’al·legacions ha generat més de 100 escrits (molts amb textos copiats però amb suport ampli).
- Es destaquen punts crítics:
- Construcció d’habitatges i camp de futbol en zones inundables. - Increment d’embarcacions en un litoral ja col·lapsat. - Dependència de grans projectes d’eòlica marina al Golf de Roses i necessitat de buscar emplaçaments alternatius per a renovables.
4.3. Origen i tasca de l’Associació d’Amics de la Natura
- L’associació neix quan un antic alcalde volia tallar tots els plàtans de l’avinguda Caritat Serinyana (entrada del poble).
- L’aturada del tall porta a formalitzar una entitat que treballa per:
- Declarar els plàtans Bé Cultural d’Interès Local per accedir a subvencions de conservació. - Fer neteja mensual de plàstics a platges i casc antic, i recollida de burilles. - Activitats educatives amb escoles (plantació de tamarius, oliveres i flora mediterrània). - Sensibilització sobre patrimoni vegetal (calendari de buganvílies i inventari de més de 160 exemplars al poble).
4.4. Pedres de platja i pedra seca
- Denuncien la pèrdua d’un 30% dels còdols de platja, enduts per decoració de jardins i testos:
- La platja de Cadaqués es defineix per la pedra trepitjada, no per la sorra. - Reclamen que no se n’emporti més, més enllà de possibles retorns simbòlics.
- Pel que fa a la pedra seca:
- Es calcula que, si s’alineés tota la pedra seca entre Roses i Port de la Selva, es podria fer la volta al món. - L’art de la pedra seca és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. - Demanen que projectes urbanístics respectin barraques, marges, clapers i camins, integrant-los en el planejament.
4.5. Parc Natural del Cap de Creus i camins de ronda
- L’associació ha col·laborat amb els tècnics del Parc Natural de Cap de Creus durant l’aprovació del PRUC.
- Consideren que el pla és “de mínims”, condicionat per pressions de lobbies (motos d’aigua, explotació turística del mar).
- Es reivindica l’obertura i preservació dels camins de ronda (amb suport de SOS Costa Brava i la xarxa Camins Lliures), criticant:
- Tancaments en urbanitzacions de primera línia. - Desviacions de traçat per evitar el pas de caminants davant d’urbanitzacions privades.
5. Migració ornitològica i grip aviària al Delta de l’Ebre
Secció amb Manolo Sánchez, ornitòleg, entrevistat per Cel Prieto.
5.1. Una migració “molt trista”
- La campanya de migració ha anat clarament a pitjor:
- Moltes espècies mostren descensos dràstics. - Algunes, abans comunes, gairebé han desaparegut del territori.
- Encara es detecten individus que haurien d’haver marxat fa temps i alguns hivernants que tot just acaben d’arribar, però el balanç global és negatiu.
5.2. Causes i conseqüències
- Factors principals:
- Canvi climàtic: altera rutes, distàncies i èpoques migratòries. - Pràctiques agràries i fitosanitaris: afecten recursos alimentaris. - Pressió cinegètica: molts ocells arriben a zones humides com el Delta i es troben amb trets.
- Conseqüències ecològiques i humanes:
- Augment de plagues per falta de depredadors naturals. - Més ús de pesticides i risc per a la salut i l’agricultura. - S’alerta que, si “la maquinària de la natura falla”, l’impacte recaurà també sobre nosaltres.
5.3. Com es controla la migració
- Anellament científic: estacions com la de Canal Vell, una de les històriques de Catalunya.
- Transeptes de ciència ciutadana (projectes SOCC, etc.): recorreguts estàndard de 3 km repetits cada any per comptar ocells.
- Les dades mostren tendències clares de regressió malgrat alguns repunts locals puntuals (p. ex. pinsà com a nidificant).
5.4. Migrants, residents i canvis de distribució
- Es diferencia entre:
- Nidificants (crien aquí i marxen a l’hivern). - Hivernants (crien més al nord i venen a passar l’hivern).
- Algunes espècies ja no creuen el Sàhara i es queden més al nord (p. ex. Andalusia), adaptant rutes al nou clima.
- Ocells subsaharians que depenien de zones cada cop més àrides pateixen davallades fortes (moltes sílvies i petits passeriformes).
5.5. Grip aviària: un risc subestimat
- El brot actual de grip aviar és especialment virulent:
- Mort de milers de gües a França i centenars a Gallocanta. - Primer cas mortal en humans als Estats Units per contagi d’ocell a persona.
- Ja s’ha comprovat el salt a mamífers (cas d’una rabosa que menja un ocell infectat).
- El perill seria una mutació que permetés el contagi de mamífer a mamífer, obrint la porta a una nova pandèmia.
5.6. Crítica a la gestió i al paper de la caça
- Manolo considera que les mesures adoptades han estat toves i incoherents:
- Confinament estricte de gallines d’autoconsum. - Restriccions mínimes a la caça (prohibir certes arts a pocs km, però mantenir tirades sobre anàtids en plena crisi).
- Exemple: prohibició temporal a 10 km d’un focus al Delta, tot i que un ànec pot recórrer distàncies molt superiors en poques hores.
- També critica que espècies amb greu davallada (com el tor o l’ànnec xulador) continuïn sent caçables, mentre espècies no caçades com l’estornell vulgar mostren abundàncies enormes.
- Defensa que el col·lectiu caçador hauria de fer autolimitacions temporals per ajudar a la recuperació de poblacions.
- Tanca amb una reflexió dura: amb les dades actuals, si no canviem, podríem ser la primera espècie que s’autoextingeix sabent què està passant.
6. Gegants pescadors de Salou i cultura popular marinera
Entrevista amb Juanjo López, secretari de la colla de gegants de Salou, sobre els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar.
6.1. Descripció dels gegants pescadors
- Són gegants de més de 2 metres d’alçada i uns 80 kg de pes.
- Vestits com a pescadors tradicionals:
- Ell amb xarxa penjada. - Ella amb panera per al peix.
- Representen la memòria marinera de Salou, fins fa poc poble de pescadors, avui sense activitat pesquera diària.
6.2. Festes marineres: calada de malles i festa del calamar
- Els gegants surten sobretot en actes relacionats amb el mar:
- Calada de malles a l’agost: recreació de la pesca tradicional amb barca de rem i xarxa que es tanca en cercle des de la platja. - Festa del calamar: inici de temporada de pesca recreativa o competitiva de calamar.
- La calada és un esdeveniment molt participat:
- Centenars de persones observen com es recull la xarxa i salten els peixos. - Quan la pesca és abundant (s’han arribat a treure uns 200 kg), es reparteix entre la gent o es cuina en una graellada amb havaneres.
6.3. La colla gegantera de Salou
- A banda dels pescadors, la colla té nou gegants més:
- Rei Jaume I i Violant d’Hongria. - Dos arlequins (Pepot i la nena). - El Xaloc (bèstia marina) i el Pantabrut (figura per a la canalla, didàctica sobre la higiene dental).
- La colla ha passat de 8–10 membres a unes 50 persones, amb molta canalla implicada.
- Fan unes 40 sortides anuals arreu del país (Barcelona, Ebre, Vinaròs, Mallorca, etc.) i organitzen trobades importants a Salou.
- Destaquen el suport de l’Ajuntament de Salou i el canvi de model de turisme:
- De turisme de borratxera a turisme familiar, esportiu i de qualitat.
7. Bloc local de Tarragona i Camp de Tarragona
En la pausa central, Tarragona Ràdio ofereix un breu butlletí local.
7.1. Zona de baixes emissions a Tarragona
- Es presenta el pla Tarragona 26 i l’entrada en funcionament de la zona de baixes emissions (ZBE) el 31 de desembre.
- S’obre una oficina d’atenció específica a l’OMAC de la Rambla Nova amb quatre persones per informar sobre el funcionament.
- La regidora de Mobilitat, Sònia Ors, assegura que:
- El canvi serà gradual i només afectarà vehicles sense etiqueta ambiental. - No hi haurà sancions fins el 2027.
7.2. Grip de cara a Nadal
- Salut preveu el pic de grip coincidint amb les festes de Nadal.
- S’ha doblat la incidència, sobretot entre infants i adolescents, i es recomana:
- Vacunació, especialment en gent gran i col·lectius vulnerables. - Extremar precaucions en trobades familiars en espais tancats.
7.3. Atenció desigual a l’ictus
- El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici per possible discriminació territorial en l’atenció a l’ictus.
- Es denuncia que la trombectomia mecànica s’ofereix 24/7 als hospitals de Barcelona i Girona, però només en horari limitat (i no caps de setmana) a Lleida i Tarragona.
8. Publicitat i context local
L’episodi inclou falques sobre:
- Pla Tarragona 26: nou model de recollida de residus i neteja per garantir carrers més nets.
- Port de Tarragona: activitats nadalenques al moll de costa.
- Festival REC (Tarragona): 25 anys de cinema emergent, sessions vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó.
- Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades: recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització.
- Altres anuncis locals (Tanatori Municipal de Tarragona, activitats nadalenques, cupó extra de Nadal de l’ONCE).
9. Fil conductor de l’episodi
Al llarg de l’episodi es dibuixa un fil comú molt clar:
- El mar Mediterrani com a espai on conflueixen:
- Economia (turisme, pesca, renovables, ocupació hotelera). - Medi ambient (canvi climàtic, biodiversitat, migració d’ocells, grip aviària, gestió d’espècies urbanes com els estornells). - Cultura i memòria (dones i mar, llegendes, patrimoni fotogràfic, pedra seca, gegants pescadors). - Polítiques públiques (plans urbanístics, parcs naturals, ZBE, política lingüística, sanitat territorial).
- Es posa de manifest la tensió constant entre explotació i preservació:
- Parcs eòlics vs. ecosistemes marins. - Urbanitzacions vs. capacitat de càrrega ecològica i patrimonial. - Turisme massiu vs. identitat local i qualitat de vida.
- Alhora es mostren respostes comunitàries i institucionals:
- Associacions ecologistes, arxius, entitats socials i colles geganteres. - Plans lingüístics, festivals culturals i recerca científica.
En conjunt, el programa ofereix una mirada ampla i molt coral sobre com les comunitats litorals catalanes es relacionen amb el mar en clau de riscos, memòria i futur.